• 2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos
• 2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors
• 2.3 Les parts en el contracte
• 2.4 Solvència dels licitadors
• 2.5 Prohibicions de contractar
• 2.6 Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya. El RELIC
• 2.7 Síntesi i esquema de la unitat 2

• 2.1.1 Contractes del sector públic
• 2.1.2 Negocis i contractes exclosos

Són contractes del sector públic i, en conseqüència, estan sotmesos a la LCSP en la forma i els termes que s’hi estableixen, els contractes, sigui quina en sigui la naturalesa jurídica, que compleixin alhora les condicions següents:

• Ser onerosos (quan el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de manera directa o indirecta).
• Ser subscrits per entitats que, als efectes d’aquesta Llei, es considera que formen part del sector públic, segons l'article 3 de la Llei (àmbit subjectiu).
• Tenir per objecte la realització d'unes obres, la prestació d'uns serveis o el lliurament d'uns béns (àmbit objectiu).

Els tipus de contractes del sector públic es determinen en funció del seu objecte, i són:

• obres
• concessió d'obres
• concessió de serveis
• subministraments
• serveis
• mixtos

A la Unitat 3 d'aquest curs (apartat 3.1) es desenvolupen tots aquests tipus de contractes públics.

↑ 2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos | ↑ Índex de la unitat

Quan parlem de l’àmbit objectiu de la Llei, també hem de fer esment dels negocis i els contractes exclosos, és a dir, aquells contractes als que no els hi és d'aplicació el règim jurídic previst a la LCSP.

La LCSP enumera en els articles 4-11 totes aquelles relacions i negocis jurídics i contractes que exclou del seu àmbit d’aplicació. Aquests es regiran per les seves normes especials i, per resoldre dubtes i llacunes, s’hauran d'aplicar els principis de contractació pública de la LCSP.

En relació amb la regulació anterior, la LCSP regula de manera més clara els contractes i negocis exclosos i inclou algun supòsit nou, com, per exemple, el contractes que tenen per objecte la realització de campanyes polítiques. Així mateix, la regulació vigent dels negocis exclosos és més sistemàtica i els enumera per categories al llarg de diversos articles. En darrer lloc, també interessa destacar l'actual regulació dels convenis exclosos, molt més clara i restrictiva.

Per tant, queden exclosos de la LCSP i es regeixen per les seves normes especials les relacions i els negocis jurídics i els contractes següents:

Per exemple:

• Els convenis inclosos en l’àmbit de l’article 346 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que es concloguin en el sector de la defensa i la seguretat.

• Els contractes d’obres, subministraments i serveis que se subscriguin en l’àmbit de la seguretat o la defensa que estiguin compresos dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 24/2011, d’1 d’agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i la seguretat, així com els contractes als quals no sigui aplicable la Llei esmentada en virtut de l'article 7.

• Les concessions que s’adjudiquin a un altre Estat amb relació a obres i serveis directament relacionats amb l’equip militar sensible, o obres i serveis específicament amb fins militars, o obres i serveis sensibles.

S’exclouen de l’àmbit de la LCSP:

• Els acords que subscrigui l’Estat amb altres estats o amb altres subjectes de dret internacional.

• Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació específic, conformement al Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb un o diversos estats no signataris d’aquest últim, que creï obligacions de dret internacional relatiu a les obres, als subministraments o als serveis que siguin necessaris perquè els seus signataris executin o duguin a terme conjuntament un projecte.

• Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació específic que s’hagi establert en virtut de les normes de contractació aprovades per una organització internacional o per una institució financera internacional, sempre que estiguin finançats íntegrament o majoritàriament per aquesta institució.

Estan exclosos de la LCSP els contractes de recerca, desenvolupament i innovació.

No obstant això, sí que s'aplica la LCSP quan:

1. Els beneficis pertanyen exclusivament al poder adjudicador per utilitzar-los en l’exercici de la seva pròpia activitat.
2. El servei prestat és remunerat íntegrament pel poder adjudicador.

En relació amb aquests contractes es va pronunciar la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d'Aragó en l'Informe 24/2018, de 31 d'octubre.

Estan exclosos de la LCSP:

• Les autoritzacions i les concessions sobre béns de domini públic i els contractes d’explotació de béns patrimonials que no siguin contractes de concessió d'obres.

• Els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i altres negocis jurídics anàlegs sobre béns immobles, valors negociables i béns incorporals (a menys que recaiguin sobre programes d’ordinador i s’hagin de qualificar de contractes de subministrament o serveis), que tenen sempre el caràcter de contractes privats i es regeixen per la legislació patrimonial.

A títol d'exemple, en relació amb l'exclusió de l'àmbit d'aplicació de la LCSP d'un contracte de compravenda d'un immoble i d'un contracte de constitució d'un dret de superfície sobre un immoble s'ha pronunciat la Junta Consultiva de Contractactació Pública de l'Estat.

Estan exclosos de l’àmbit de la LCSP:

• Els contractes relatius a serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o la transferència de valors o altres instruments financers en el sentit de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell.

• Els serveis prestats pel Banc d’Espanya.

• Les operacions efectuades amb l'Acord de Facilitat Europea d’Estabilització Financera i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat.

• Els contractes de préstec i operacions de tresoreria, tant si estan relacionats amb l’emissió, la venda, la compra o la transferència de valors o d’altres instruments financers com si no.

Respecte de quins contractes i negocis de l'ambit financer es poden entendre exclosos de la LCSP, podeu consultar l'Informe 5/2020, de 27 de març de la JCCP de Catalunya que els analitza i, respecte de la qüestió concreta que se li planteja, conclou que la contractació d’un aval bancari és un contracte típic de serveis de naturalesa privada, que no estaria exclós de l’àmbit d’aplicació de la LCSP.

Estan exclosos de la LCSP:

a) La relació de servei dels funcionaris públics i els contractes que regula la legislació laboral.

b) Les relacions jurídiques consistents en la prestació d’un servei públic la utilització del qual pels usuaris requereixi l’abonament d’una tarifa, taxa o preu públic d’aplicació general.

La Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat, en l'Informe 32-19, emés a sol·licitud de la Universitat de Lleida, analitza si la realització de proves en un laboratori de la Universitat, subjecta a un preu públic a canvi d'aquest servei, pot enquadrar-se en aquest supòsit d'exclusió previst a la LCSP.

c) Els contractes relatius a serveis d’arbitratge i conciliació.

d) Els contractes que tinguin per objecte serveis relacionats amb campanyes polítiques, quan siguin adjudicats per un partit polític.

e) La prestació de serveis socials per entitats privades, sempre que es dugui a terme sense necessitat de subscriure contractes públics, a través, entre altres mitjans, del simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a totes les entitats que compleixin les condicions que el poder adjudicador hagi fixat prèviament, sense límits ni quotes, i que el sistema esmentat garanteixi una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no discriminació.

La LCSP també exclou del seu àmbit d’aplicació el que anomena sistemes de cooperació pública vertical i horitzontal (art. 31 de la LCSP), atès que considera que no són contractes, sinó que formen part de les potestats d’autoorganització de les administracions públiques.

L’article 31.1 de la LCSP diu que les entitats del sector públic, sense que el resultat d’aquesta cooperació es pugui qualificar de contractual, poden cooperar entre si d’alguna de les maneres següents:

a) Mitjançant sistemes de cooperació vertical, consistents en l’ús de mitjans propis personificats en el sentit i amb els límits establerts en l’article 32, per als poders adjudicadors, i en l’article 33, per als ens del sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador. Els encàrrecs s’entenen com l'exercici de la potestat d’autoorganització pròpia i es materialitzen en un acord d’encàrrec (resolució). Són els anomenats encàrrecs a mitjans propis personificats.

La Directiva 2014/24/UE configura els supòsits de cooperació vertical entre entitats del sector públic com a contractes, si bé els exclou de l’àmbit d’aplicació de la Directiva. Contràriament, la LCSP disposa expressament que no estem davant d'un contracte i, per aquest motiu, els exclou del seu àmbit d’aplicació.

Els requisits que ha de reunir una entitat del sector públic per poder ser considerada mitjà propi personificat d’una o diverses entitats del sector públic (poders adjudicadors) i, per tant, poder rebre un encàrrec, són:

• Un control anàleg, directe o indirecte, entès com que l’ens que exerceix el control té una influència decisiva sobre els objectius estratègics i decisions significatives del mitjà propi.
• El 80% de l’activitat del mitjà propi ha de ser per a encàrrecs del poder adjudicador. Excepcionalment, per tant, i de manera accessòria o marginal, un percentatge no superior al 20% de l’activitat del mitjà propi es pot dur a terme amb el sector privat.
• Si el mitjà propi té forma jurídica privada, tot el seu capital o patrimoni ha de ser públic.
• Reconeixement exprés de la condició de mitjà propi personificat en els estatuts o acte de creació.
• El mitjà propi ha de publicar a la Plataforma de serveis de contractació pública la seva condició de mitjà propi, respecte de quins poders adjudicadors ho és i els sectors de l’activitat compresos en el seu objecte social en els quals pot prestar l’encàrrec.
• La compensació econòmica és exclusivament mitjançant tarifes aprovades per l’ens controlador.
• Impossibilitat de concurrència a licitacions públiques de l’ens d’adscripció, excepte que la licitació quedi deserta.

Respecte dels requisits dels mitjans propis personificats podeu consultar l'Informe 1/2019 de la JCCP de Catalunya. Pel que fa a la doctrina del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) sobre els mitjans propis i els encàrrecs a aquests veieu la Resolució 23/2020, de 22 de gener, així com aquesta entrada de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

b) Mitjançant sistemes de cooperació horitzontal entre entitats pertanyents al sector públic, prèvia celebració dels convenis corresponents i en les condicions i amb els límits que estableix l’article 6.1 de la LCSP. En queden exclosos els convenis celebrats entre si per les administracions públiques, entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social, les universitats públiques, les entitats amb personalitat jurídica pública que en són dependents i les entitats amb personalitat jurídica privada, en aquest últim cas si tenen la condició de poder adjudicador, sempre que compleixin els requisits següents:

• El conveni ha d’establir o desenvolupar una cooperació entre les entitats participants amb la finalitat de garantir que els serveis públics que els incumbeixen es presten de manera que s’assoleixin els objectius que tenen en comú.
• El desenvolupament de la cooperació s’ha de guiar únicament per consideracions relacionades amb l’interès públic.
• Les entitats que subscriuen el conveni no han de tenir vocació de mercat. Es presumeix que tenen vocació de mercat les entitats que duen a terme en el mercat obert un percentatge superior al 20% de les activitats objecte de col·laboració. L’article 6.1.a estableix què s’ha de prendre en consideració per calcular aquest percentatge.
• El contingut del conveni (objecte) no pot ser comprès en el dels contractes regulats per la LCSP o per normes administratives especials.

Respecte de la transposició que l’article 6 de la LCSP fa de la Directiva 2014/24/UE sobre la cooperació horitzontal, cal reiterar que, d’acord amb el dret europeu, l’exclusió d’aquesta no obeeix a l’objecte de dita cooperació, sinó al fet que aquest negoci jurídic que es plasmaria en un conveni no tingui alguna nota essencial per ser configurat com un contracte, com ara l'onerositat. Hi haurà conveni si, donant-se totes les condicions, l’objecte no és contractual, però també pot haver conveni quan, sent contractual, falta una nota essencial de la definició de contracte, com és l'onerositat. La diferència entre l’objecte del contracte i el del conveni no es pot basar tant en la materialitat com en la causa i en la manera de dur-lo a terme, que no constitueix contraprestació a càrrec d’una de les parts sinó la participació d’ambdues en un fi comú o en assumpte d’interès comú públic i sense onerositat.

En darrer lloc, la LCSP també exclou del seu àmbit d’aplicació:

• Els convenis que celebren les entitats del sector públic amb persones físiques o jurídiques subjectes a dret privat, sempre que el seu contingut no estigui comprès en el dels contractes regulats per la Llei de contractes o en normes administratives especials (art. 6.2 de la LCSP).

Com a exemple de l'anterior, la Comissió Consultiva de Contractació Pública de la Junta d'Andalusia, en l'Informe 5/2018, de 19 de desembre, resol una consulta en relació a la contractació per part d'un Ajuntament d'un servei mitjançant un conveni amb una fundació pública, tot assenyalant que no pot ser un conveni, ja que l'objecte d'aquest conveni (el servei d'ajuda a domicili per a gent gran) és un servei subjecte a la LCSP.

• També queden excloses de l'àmbit d'aplicació de la LCSP, les encomandes de gestió que regula la legislació vigent en matèria de règim jurídic del sector públic (art. 6.3 de la LCSP). Les encomandes de gestió estan definides en l'article 11 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, en els termes següents: quan una entitat de dret públic, per raons d'eficàcia o pel fet de no disposar de mitjans tècnics idonis per fer-ho, encarrega la realització d'activitats de caràcter material o tècnic de la seva competència a altres òrgans o entitats de dret públic de la mateixa administració o diferent, que també tingui atribuïdes competències en aquestes activitats. En qualsevol cas, és important recordar que les encomandes de gestió no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes regulats per la LCSP, és a dir: serveis, subministraments o obres.

Com a exemple d'encomanda de gestió, tenim la gestió de les sancions que alguns ajuntaments encomanen a les diputacions.

↑ 2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos | ↑ Índex de la unitat

La LCSP estableix tres nivells sobre la base dels quals una entitat està sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes (en relació amb aquesta qüestió, podeu consultar l'Informe de la Direcció General de Contractació Pública a l'espai Informes jurídics del Portal de contractació pública).

Apareix com a element clau (heretat de la llei anterior, que al seu torn el va incorporar del dret comunitari) el concepte de poder adjudicador, entès com l'entitat que té el "poder" de decidir la destinació del fons públics ("adjudicador"), amb independència de la naturalesa i la forma jurídica que tingui.

Així, les entitats del sector públic a qui s'aplica la LCSP es classifiquen en els nivells de subjecció següents (de major a menor grau d'aplicació):

• Nivell I: administracions públiques, que són sempre poders adjudicadors (AP).
• Nivell II: poders adjudicadors que no són administracions públiques (PANAP).
• Nivell III: entitats del sector públic que no són poders adjudicadors (SP no PA).

• 2.2.1 Administracions públiques
• 2.2.2 Poders adjudicadors (no administracions públiques)
• 2.2.3 Sector públic que no és poder adjudicador

Dins del sector públic, tenen la consideració d’administracions públiques i, per tant, són poders adjudicadors, les entitats següents:

1. L’Administració general de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració local.
2. Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
3. Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives independents.
4. Les diputacions forals i les juntes generals dels territoris històrics del País Basc pel que fa a l'activitat de contractació.
5. Els consorcis i altres entitats de dret públic dotats de personalitat jurídica pròpia en les que es donin les circustàncies per poder ser considerats poders adjudicadors, estiguin vinculats a una o diverses administracions públiques o dependents d’aquestes, i no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat (és a dir, no tenen la consideració de productor de mercat de conformitat amb el Sistema Europeu de Comptes).

↑ 2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors | ↑ Índex de la unitat

Es consideren poders adjudicadors que no són administracions públiques les entitats següents:

• Les fundacions públiques.
• Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
• Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes que s’hagin de considerar poder adjudicador, d'acord amb la llista anterior:

• Les associacions constituïdes per les entitats que s'esmenten en els punts anteriors.

Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb una intensitat mitjana (nivell II). No obstant això, cal tenir en compte que la LCSP pràcticament equipara el règim jurídic aplicable a les entitats de nivell I (administracions públiques) i nivell II (PANAP). En aquest sentit, veure la Directriu 3/2018 de la Direcció General de Contractació Pública a la que farem esment a la Unitat 3.

↑ 2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors | ↑ Índex de la unitat

Es considera que formen part del sector públic (sense ser-ne poders adjudicadors) les entitats següents:

• Les entitats públiques empresarials a què es refereix la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic i qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculada a un subjecte que pertanyi al sector públic o que en depengui.
• Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació, directa o indirecta, d’entitats que siguin poders adjudicadors sigui superior al 50%.
• Els fons sense personalitat jurídica.
• Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes que s’hagin de considerar sector públic que no és poder adjudicador:

• Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten els punts anteriors.

Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb una intensitat més baixa (nivell III).

Pel que fa a les entitats del sector públic que no són poders adjudicadors, recentment s'ha pronunciat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic es va pronunciar en la Resolució 172/2020.

Podeu aprofundir en l'àmbit subjectiu de la LCSP en aquest enllaç.

↑ 2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors | ↑ Índex de la unitat

• 2.3.1 L'òrgan de contractació. Òrgans d'assistència
• 2.3.2 L'adjudicatari del contracte

La representació de les entitats del sector públic en matèria contractual correspon als òrgans de contractació, unipersonals o col·legiats que, en virtut d’una norma legal o reglamentària o una disposició estatutària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure contractes en el seu nom.

L'òrgan de contractació pot estar assistit per:

a) La mesa de contractació (art. 326 de la LCSP):

• És un òrgan d'assistència tècnica especialitzada dels òrgans de contractació dels poders adjudicadors.
• En general, ha de ser present en la major part dels procediments, si bé la seva intervenció és potestativa en el cas dels procediments negociats ordinaris sense publicitat i en el procediment obert abreujat. La mesa no intervé en els concursos de projectes (art. 187.1 del LCSP).
• La seva composició s'ha de publicar en el perfil del contractant.
• Ha d'estar composta per un president o presidenta, un secretari o secretària i el nombre de vocals que es determinin reglamentàriament, entre els quals, com a mínim, hi ha d'haver un representant dels serveis jurídics i un de la intervenció o de la unitat fiscalitzadora d'acord amb l'article 326 de la LCSP, que no té caràcter bàsic. En l’àmbil local, la Mesa de Contractació estarà integrada per un mínim de tres vocals. Així mateix, els membres electes no poden ser més d’un terç del total de components de la Mesa. També podrà integrar-se personal al servei de la Diputació.

Les seves principals funcions s'analitzen en els temes següents.

Respecte de les entitats locals, la disposició addicional segona estableix especificitats quant a la seva composició. En relació amb aquesta qüestió, és interessant l'informe de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat sobre l'expedient 96/2018. També podeu consultar aquesta entrada de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

b) La mesa especial del diàleg competitiu o del procediment d'associació per a la innovació (art. 327 del LCSP):

La constitució d'aquesta mesa parteix de la de la mesa de contractació, amb la peculiaritat que a la mesa especial s'han d'incorporar persones especialment qualificades en la matèria, que ha de designar l'òrgan de contractació.

↑ 2.3 Les parts en el contracte | ↑ Índex de la unitat

Poden contractar amb el sector públic les persones naturals o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que:

• Tinguin plena capacitat d’obrar.
• No estiguin en prohibició de contractar.
• Acreditin la solvència econòmica i financera i tècnica o professional (o, en els casos en què ho exigeixi la LCSP, estiguin classificades degudament).

Quan es requereixin al contractista determinats requisits relatius a la seva organització, la destinació dels beneficis, el sistema de finançament o d’altres per poder participar en el procediment d’adjudicació corresponent, el licitador els ha d’acreditar.

Respecte de l'aptitud per contractar, podeu consultar aquesta entrada a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

Les persones jurídiques només poden ser adjudicatàries de contractes si les prestacions d'aquests contractes estan compreses:

• dins dels seus fins
• dins del seu objecte
• dins de l'àmbit d'activitat propi, segons els seus estatuts o regles fundacionals.

Els qui concorrin individualment o conjuntament amb altres a la licitació d’una concessió d’obres o de serveis, ho poden fer amb el compromís de constituir una societat que sigui titular de la concessió.

Tenen capacitat per contractar amb el sector públic les empreses no espanyoles d’estats membres de la Unió Europea o dels estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que, d’acord amb la legislació de l’Estat en què estiguin establertes, estiguin habilitades per dur a terme la prestació de què es tracti.

Si la legislació del seu Estat exigeix una autorització especial o la pertinença a una determinada organització per poder-hi prestar el servei de què es tracti, han d’acreditar que compleixen aquest requisit.

Aquestes empreses han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera admet, al seu torn, la participació d’empreses espanyoles en la contractació amb els ens del seu sector públic, de manera substancialment anàloga.

Aquest informe, l’ha d’elaborar la corresponent Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a l’exterior, i s’ha d’adjuntar a la documentació que es presenti.

El plec de clàusules administratives particulars pot exigir a les empreses no comunitàries que siguin adjudicatàries de contractes d’obres:

• que obrin una sucursal a Espanya, amb designació d’apoderats o representants per a les seves operacions.
• que estiguin inscrites en el Registre Mercantil.

Article 69

Poden contractar amb el sector públic les unions d’empreses que es constitueixin temporalment a aquest efecte (UTE).

En el moment que s’efectuï l’adjudicació del contracte a favor seu, és obligatori formalitzar la UTE en escriptura pública.

Quan s'apreciïn possibles indicis de col·lusió entre empreses que concorrin agrupades en una UTE, s'aplicarà el procediment previst a l'article 150.1 de la LCSP.

La durada de les UTE ha de ser, almenys, fins a la finalització del contracte.

Si durant la tramitació d’un procediment, i abans de la formalització del contracte, es produeix la modificació de la composició de la UTE, aquesta queda exclosa del procediment.

La informació pública dels contractes adjudicats a aquestes UTE ha d’incloure els noms de les empreses participants i la participació percentual de cadascuna.

↑ 2.3 Les parts en el contracte | ↑ Índex de la unitat

Articles 74-76

Per poder contractar amb el sector públic, tota persona (física o jurídica) ha d'acreditar que, en cas de ser adjudicatària del contracte licitat, tindrà els coneixements i els recursos (humans i econòmics) per dur-lo a terme en els termes indicats i en el termini acordat.

• 2.4.1 Exigència i concreció
• 2.4.2 Classificació dels empresaris

A la pràctica, aquest requisit implica que per subscriure contractes amb el sector públic les empreses han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes que determini l’òrgan de contractació:

• solvència econòmica i financera (és a dir, recursos econòmics per donar compliment al contracte).
• solvència professional o tècnica (és a dir, coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).

Aquest requisit s’ha de substituir pel de la classificació (vegeu l'apartat 2.4.2) quan aquesta sigui exigible de conformitat amb la LCSP.

Aquests requisits (i la documentació requerida per acreditar-los):

• s’han d’indicar en l’anunci de licitació.
• s’han d’especificar en el plec de clàusules administratives del contracte.
• han d’estar vinculats a l'objecte del contracte.
• han de ser proporcionals a aquest objecte.

En relació amb l'anterior, i respecte dels contractes de serveis, els òrgans de contractació poden exigir als candidats o licitadors, fent-ho constar en els plecs, que, a més d’acreditar la solvència, es comprometin a dedicar o adscriure a l’execució del contracte els mitjans personals o materials suficients necessaris per executar el contracte.

Podeu aprofundir sobre l'adscripció de mitjans personal o materials en aquest enllaç a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

↑ 2.4 Solvència dels licitadors | ↑ Índex de la unitat

Article 77

La classificació empresarial és un requisit de capacitat i solvència que han d'acreditar les empreses en els procediments d'adjudicació de determinats contractes públics.

En els contractes d'obres amb un valor estimat inferior a 500.000 euros i en els contractes de serveis, no és exigible la classificació empresarial. No obstant això, l'empresari pot acreditar la solvència indistintament mitjançant la classificació o bé acreditant el compliment dels requisits específics de solvència exigits en la licitació, de conformitat amb l'article 90 de la LCSP.

Així mateix, en la resta de tipus de contractes, no és exigible la classificació dels empresaris en cap cas (contractes de concessió d'obres públiques, concessió de serveis i subministrament).

La classificació d'un empresari com a contractista és el creuament de:

• Grup i subgrup: prestacions dels contractes als quals pot licitar (construcció, demolició, pintura, lampisteria, etc.).
• Categoria: import dels contractes als quals pot licitar com a màxim.

La classificació, en cas que sigui exigida, ha de constar en els plecs del contracte.

Excepció: No és exigible la classificació als empresaris no espanyols d’estats membres de la Unió Europea o d’estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, tant si concorren al contracte aïlladament com si estan integrats en una UTE, sens perjudici de l’obligació d’acreditar la solvència.

La classificació de les empreses té una vigència indefinida mentre l’empresari mantingui les condicions i les circumstàncies en què es va basar la seva concessió, però és revisable (a petició dels interessats o d’ofici per l’Administració) quan variïn les circumstàncies que es van tenir en compte per concedir-la.

Tot i la vigència indefinida, per conservar la classificació s’ha de justificar:

• Anualment, el manteniment de la solvència econòmica i financera.
• Cada tres anys, el manteniment de la solvència tècnica i professional.

No justificar aquests manteniments dona lloc a la suspensió automàtica de totes les classificacions que es tinguin, així com a l’obertura d’un expedient de revisió de classificació fins que s'aporti la documentació necessària.

Els acords relatius a la classificació empresarial s'han d'inscriure en el Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya (vegeu l'apartat 2.6).

Sobre la classificació empresarial podeu consulta aquesta entrada de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

↑ 2.4 Solvència dels licitadors | ↑ Índex de la unitat

• 2.5.1 Supòsits
• 2.5.2 Procediment
• 2.5.3 Efectes

Article 71

No poden contractar amb les entitats del sector públic les persones en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents:

Causes generals:

• Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma.
• Haver estat sancionades amb caràcter ferm per una infracció greu en matèria professional.
• Haver estar sancionat amb caràcter ferm per una infracció molt greu en materia mediambiental, laboral, social, o de protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, o per infracció greu o molt greu en matèria d'igualtat de tracte i no discriminació per raó d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals.
• Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment o estar declarades en concurs.
• No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o de Seguretat Social; en empreses de 50 o més persones treballadores, no complir la quota de reserva del 2% per a treballadors discapacitats; o, en el cas d'empreses de més de 50 o més persones treballadores, no complir l'obligació de tenir un pla d'igualtat.
• Haver incorregut en falsedat en efectuar la declaració responsable a què es refereix l’article 140 de la LCSP (compliment dels requisits per licitar) o en facilitar qualsevol altra dada relativa a la seva capacitat i solvència.
• Estar afectat per una prohibició de contractar imposada en virtut d’una sanció administrativa ferma.
• Haver incorregut, la persona física o els administradors de la persona jurídica, en algun dels supòsits d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
• Haver contractat algun ex-alt càrrec afectat per les limitacions a l'exercici d'activitats privades amb posterioritat al seu cessament abans d'haver transcorregut dos anys.

Causes relacionades amb contractes previs:

• Haver retirat indegudament la proposició o la candidatura en un procediment d’adjudicació.
• Haver impossibilitat l’adjudicació del contracte a favor seu pel fet de no presentar la documentació tot i ser l'oferta més ben valorada, dins del termini assenyalat, i hi hagi dol, culpa o negligència.
• Haver deixat de formalitzar el contracte, que ha estat adjudicat a favor seu, per causa imputable a l’adjudicatari.
• Haver incomplert clàusules que són essencials en el contracte.
• Haver donat lloc, per causa de la qual hagin estat declarats culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb una entitat del sector públic.

↑ 2.5 Prohibicions de contractar | ↑ Índex de la unitat

Article 72

La major part de les prohibicions de contractar esmentades, les han d’apreciar directament els òrgans de contractació i subsisteixen mentre concorrin les circumstàncies que en cada cas les determinen.

Durada de la prohibició:

En els casos en què per sentència penal ferma així s'estableixi, la durada de la prohibició de contractar és la que s'hi hagi establert. En els casos en què la sentència no hagi establert cap termini, aquesta durada no pot excedir els cinc anys des de la data de la condemna per sentència ferma.

En la resta dels supòsits, el termini de durada no pot excedir els tres anys.

Termini per iniciar el procediment per declarar la prohibició:

En general, el procediment per declarar la prohibició de contractar no es pot iniciar si han transcorregut més de tres anys comptats a partir de la data del fet que la motiva, excepte:

• Per sentència judicial ferma per delictes. En aquest cas el procediment no es pot iniciar un cop transcorregut el termini establert per a la prescripció de la pena corresponent.
• Per no haver formalitzat el contracte que ha estat adjudicat a favor seu, per causa imputable a l’adjudicatari (amb un termini de tres mesos des que es va produir l’adjudicació).

↑ 2.5 Prohibicions de contractar | ↑ Índex de la unitat

Article 73

Les prohibicions de contractar derivades de sentència judicial o resolució administrativa produeixen efectes:

• Des de la data de fermesa de la sentència o resolució administrativa, en el cas que aquestes s'hagin pronunciat sobre l'abast i la durada de la prohibició de contractar.
• Des de la data d'inscripció en el registre corresponent, si la sentència o la resolució no s'han pronunciat sobre l’abast i la durada de la prohibició.

La prohibició de contractar s’ha de comunicar per inscriure-la al Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic (ROLECE) o l’equivalent en l’àmbit de les comunitats autònomes, en funció de l’àmbit de la prohibició de contractar i de l’òrgan que l’hagi declarada.

En el cas de Catalunya, s'inscriu en el Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC), on trobareu una relació de les empreses en prohibició de contractar.

Respecte de les prohibicions de contractar, podeu consultar l'Informe de la Direcció General de Contractació Pública a l'espai Informes jurídics del Portal de contractació pública.

↑ 2.5 Prohibicions de contractar | ↑ Índex de la unitat

Article 96

Els registres de licitadors acrediten l'aptitud per contractar davant dels òrgans de contractació del sector públic de tot l'Estat, en el cas que la inscripció sigui en el Registre oficial de licitadors i empreses classificades de l'Estat (ROLECE). La inscripció en els registres de licitadors de les comunitats autònomes acredita les condicions d'aptitud de les empreses per contractar davant dels òrgans de contractació del sector públic de la comunitat.

El Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) és un registre administratiu, públic, electrònic, gratuït i de validesa indefinida, que té per objecte la inscripció de les dades i les circumstàncies de les empreses que aquestes vulguin incloure, relatives a:

• La personalitat jurídica i la capacitat d'obrar.
• Les obligacions tributàries.
• La representació i els apoderaments.
• La solvència econòmica i financera.
• La solvència tècnica i professional.
• La classificació empresarial atorgada per la Generalitat de Catalunya.
• Les habilitacions professionals i autoritzacions administratives, en funció de l'activitat de l'empresa.
• Les prohibicions de contractar, si s'escau.

El RELIC aporta beneficis i avantatges per a les empreses que volen licitar, així com per als òrgans de contractació, atès que agilita, facilita i simplifica les actuacions administratives. Principalment, el RELIC facilita la concurrència de les empreses en els procediments de contractació, ja que l'empresa inscrita no ha d'aportar els documents justificatius de les dades que consten en aquest Registre i que estiguin vigents. Únicament cal declarar que les dades són vigents i que no han experimentat cap variació, si s'escau.

La inscripció al RELIC és voluntària per a les empreses. Tanmateix, cal tenir en compte que amb la LCSP va entrar en vigor l'obligació d'inscripció de les empreses licitadores en els registres oficials de licitadors per poder participar en els procediments oberts simplificats (art. 159.4.a de la LCSP), si bé també s'admeten les proposicions dels licitadors que acreditin haver presentat la sol·licitud d’inscripció en el corresponent Registre, junt amb la documentació acreditativa, sempre que aquesta sol·licitud sigui anterior a la presentació de la seva oferta.

↑ 2.5 Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya. El RELIC | ↑ Índex de la unitat

Àmbit d'aplicació de la Llei

1. A quins contractes (àmbit objectiu)? ⇒ Als contractes de prestació de serveis, realització d'obres o subministrament de béns amb els quals el contractista obté algun benefici econòmic.
2. A quines entitats (àmbit subjectiu)? ⇒ A totes les entitats que es considera que formen part del sector públic.

Contractes que no es regeixen per aquesta Llei (exclosos):

• àmbit de la defensa i la seguretat
• convenis i encomandes de gestió
• contractes d'àmbit internacional
• contractes de l'àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació
• els relacionats amb béns de domini públic
• els d'àmbit financer.

Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors

La LCSP estableix tres nivells de subjecció a la normativa, sobre la base dels quals una entitat està sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes.

• Nivell I: màxima intensitat ⇒ Totes les administracions públiques es consideren poders adjudicadors (art. 3.2 de la LCSP).
• Nivell II: intensitat mitjana ⇒ Els poders adjudicadors que no són administracions públiques (art. 3.3 i no art. 3.2 de la LCSP).
• Nivell III: mínima intensitat ⇒ Les entitats que es consideren del sector públic però no són poders adjudicadors (art. 3.1 i no art. 3.3 de la LCSP).

Les parts en el contracte

• Com en tot contracte, hi ha dues parts: l'entitat del sector públic que encarrega la prestació (òrgan de contractació) i la persona física o jurídica (empresari) que la du a terme a canvi d'una contraprestació (adjudicatari o contractista).
• Òrgan de contractació: adjudica el contracte públic a favor de l'empresa que presenti la millor oferta. Per verificar que el contracte es du a terme en les condicions pactades, ha de designar una persona com a responsable del contracte.
• L'adjudicatari o contractista: du a terme les prestacions pactades en el contracte. Si s'escau, ha de disposar de l’habilitació empresarial o professional que sigui exigible.
• L'adjudicatari pot ser una persona física o jurídica, i ha de complir tres requisits:
  • Tenir plena capacitat d'obrar.
  • No estar en cap supòsit de prohibició de contractar.
  • Acreditar tenir els coneixements (solvència tècnica i professional) i els recursos (solvència econòmica) per poder dur a terme el contracte.
• Els requisits per poder participar en una licitació pública són diferents en funció del domicili de l'empresari:
  • Empreses de l'Estat espanyol
  • Empreses comunitàries o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
  • Empreses no comunitàries ni de l'EEE.
• Les unions temporals d'empresaris (UTE) es constitueixen temporalment per licitar per un contracte i, en cas de ser adjudicatàries, executar-lo. La durada de la UTE ha de ser, almenys, fins a l'extinció del contracte.

Solvència dels licitadors

• Garanteix que els empresaris poden dur a terme les prestacions del contracte pel qual presenten una oferta. Els empresaris han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes que determini l’òrgan de contractació respecte de:
  • la solvència econòmica i financera (recursos econòmics per donar compliment al contracte).
  • la solvència professional o tècnica (coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).

• En contractes d’obres (art. 13 i annex I) amb un valor estimat del contracte igual o superior a 500.000 euros, no n'hi ha prou de demostrar una solvència econòmica i tècnica per poder ser adjudicatari d'un contracte del sector públic, ja que cal estar classificat com a contractista de manera prèvia.

• En relació amb la classificació de l'empresari:
  • És l'encreuament del grup ("què sap fer") i la categoria ("quin volum econòmic de contractes pot fer").
  • S'ha d'inscriure en el RELI.
  • Cal justificar anualment el manteniment de la solvència econòmica i financera.
  • Cal justificar cada tres anys el manteniment de la solvència tècnica i professional.

Prohibicions per contractar

• No poden contractar amb les entitats del sector públic les empreses en què concorre alguna de les circumstàncies que estableix la LCSP, relacionades o no amb contractes previs amb el sector públic.
• Les prohibicions per contractar també afecten les empreses que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin concorregut aquestes prohibicions.
• La prohibició per contractar, majoritàriament, l'ha d'apreciar l'òrgan de contractació, i la durada depèn de cadascun dels supòsits que la va motivar.
• La prohibició per contractar s'ha d'inscriure en el RELI i, en general, afecta l’àmbit de l’òrgan de contractació competent per declarar-la (tot i que es pot estendre al sector públic corresponent).

Registre electrònic d'empreses licitadores

• Aporta beneficis i avantatges per a les empreses que volen licitar, així com per als òrgans de contractació, atès que agilita, facilita i simplifica les actuacions administratives.
• La inscripció o la sol·licitud d'inscripció al RELI constitueix un requisit obligatori per a totes les empreses que es presentin a un procediment obert simplificat.

↑ Índex de la unitat

Esquema del tema 2

Cliqueu ací per veure l'esquema de la unitat ampliat

← Unitat 1 | Unitat 3 →