• 4.1 Qüestions prèvies
• 4.2 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació
• 4.3 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
• 4.4 Publicitat de les licitacions: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública. El Diari Oficial de la Unió Europea
• 4.5 Publicitat i transparència de l'activitat contractual
• 4.6 Síntesi i esquema de la unitat 4

La contractació del sector públic s'ha d'ajustar als principis següents:

• Llibertat d’accés a les licitacions.
• Publicitat i transparència dels procediments.
• No discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors.

I ha d’assegurar, en connexió amb els objectius d’estabilitat pressupostària, de control de la despesa i del principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats mitjançant:

• L’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer.
• La salvaguarda de la lliure competència.
• La selecció de l’oferta amb la millor relació qualitat-preu.

En tota contractació pública s’han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com més eficiència en la utilització dels fons públics. Igualment, s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública:

• a les pimes
• a les empreses d’economia social.

En darrer lloc, cal tenir en compte que les directives comunitàries en matèria de contractació pública de l'any 2014 van comportar un impuls definitiu a la contractació electrònica, ja que van establir l'obligatorietat d’usar mitjans electrònics en els procediments de contractació dels estats membres de la Unió Europea.

A Catalunya s'impulsa des de fa anys una estratègia tecnològica i d'innovació en els processos d'un gran abast, en la qual es continua avançant per assolir un model de contractació pública electrònica integral per al conjunt d'administracions públiques de Catalunya i el seu sector públic.

Actualment, l’estratègia corporativa de contractació electrònica es concreta en:

• Un punt únic i complet de difusió de la informació de l'activitat contractual i dels perfils de contractant de tots els òrgans de contractació de Catalunya: la Plataforma de serveis de contractació pública (PSCP).
• Diverses eines de licitació electrònica: Sobre digital, Oferta telemàtica i Subhasta electrònica.
• Sistemes de gestió electrònica dels expedients de contractació de caràcter corporatiu, adreçats a l'Administració de la Generalitat i al seu sector públic: GEEC i TEEC.
• L’accés lliure i gratuït de la ciutadania a les dades contractuals: Registre públic de contractes (RPC).
• L’eina per permetre i per simplificar la participació de les empreses a les licitacions públiques: Registre d'empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC).
• L’avenç en la millora dels sistemes d’explotació d'informació de dades de contractació pública per a l’avaluació, el seguiment i l’anàlisi, que faciliten l’adopció de decisions mitjançant l'elaboració d'indicadors.

↑ 4 Tramitació dels contractes: publicitat i transparència | ↑ Índex de la unitat

La preparació dels contractes de les administracions públiques està regulada en la secció 1, capítol 1, títol 1, del llibre segon de la LCSP i inclou els tres aspectes següents:

• Les consultes preliminars del mercat (art. 115).
• L'expedient de contractació (art. 116-120).
• Els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques (art. 121-130).

La Direcció General de Contractació Pública va aprovar la Directriu 3/2018, per la qual es fixen criteris sobre l'aplicació als poders adjudicadors que no tenen la condició d'administració pública de la LCSP, que en relació amb la preparació dels contractes estableix que: "Tot i que la LCSP no aclareix a quin règim s’han de sotmetre els poders adjudicadors que no tenen la condició d’administració pública per a la preparació dels contractes no subjectes a regulació harmonitzada que celebrin, per coherència amb la voluntat del legislador d’apropar el règim de contractació d’aquests al règim de contractació de les administracions públiques, els poders adjudicadors no administració pública, pel que fa a la preparació dels seus contractes, han d’aplicar el mateix règim jurídic que les administracions públiques, sens perjudici de les diferències que per les seves peculiaritats de naturalesa, estructura i funcionament puguin presentar."

Pel que fa a la tramitació electrònica dels expedients, el Portal de contractació pública posa a disposició dels òrgans de contractació diferents eines de tramitació electrònica per preparar una licitació, que varien en funció de si es tracta d'un òrgan de l'Administració de la Generalitat (Gestor electrònic d'expedients de contractació, GEEC) o del sector públic de la Generalitat (GEEC i TEEC, que és un altre tramitador electrònic d'expedient de contractació) o de l'àmbit local (mitjançant l'AOC, a més de les eines de gestió d'expedients de contractació que hagi desenvolupat l'entitat).

• 4.2.1 Les consultes preliminars de mercat
• 4.2.2 L'expedient de contractació

Article 115

Són una de les novetats de la LCSP, derivades de la Directiva 2014/24/UE, de 28 de febrer de 2014, sobre contractació pública. Permeten als òrgans de contractació adreçar-se al mercat per tal de preparar correctament una futura la licitació, així com informar els operadors econòmics dels seus plans de contractació i dels requisits que exigiran per concórrer al procediment.

Els límits de les consultes preliminars són els següents:

• No poden vulnerar els principis de no discriminació i transparència, ni falsejar la competència.
• L’objecte del futur contracte a licitar no pot ser tan concret i delimitat que només s’ajusti a les característiques tècniques d’un dels operadors econòmics consultats.
• No poden comportar avantatges per a les empreses que hi han participat, amb relació a l’adjudicació.

A aquests efectes, un cop finalitzades les consultes preliminars, l’òrgan de contractació sempre ha d’elaborar un informe en què constin les entitats consultades, les qüestions plantejades i les respostes corresponents, que també s’ha de publicar en el perfil del contractant.

Per tant, entre les mesures que ha d’adoptar l’òrgan de contractació quan tramita una licitació en la qual s'han fet consultes preliminars de mercat, hi ha d’haver, necessàriament:

• La comunicació a tots els participants en la consulta i als possibles licitadors del contracte de la informació que s’ha intercanviat en la preparació del contracte amb els operadors econòmics que han participat en les consultes preliminars.
• En la fase de licitació del contracte, cal donar uns terminis adequats que garanteixin que tots els licitadors interessats puguin preparar i presentar les seves ofertes en igualtat de condicions.

L’article 115 de la LCSP estableix de manera clara i expressa que la participació d'un operador econòmic en la consulta preliminar no impedeix que aquest es presenti a la licitació que es tramiti. No obstant això, per no falsejar la competència ni els principis de no discriminació i igualtat de tracte, en la tramitació d'una consulta preliminar de mercat és important garantir la transparència del procés amb la difusió completa de la informació.

Per tant, és l’òrgan de contractació qui dissenya lliurement el procediment concret per efectuar-les, sempre que es respectin els principis de no discriminació i transparència i que no es falsegi la competència. Al Portal de contractació pública es pot consultar la Guia per a la preparació i tramitació de les consultes preliminars de mercat elaborada per la Direcció General de Contractació Pública.

↑ 4.1 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació | ↑ Índex de la unitat

Articles 116-120

L’expedient de contractació ha de contenir els documents següents:

La dicta l'òrgan de contractació i ha d'identificar les causes que motiven la necessitat del contracte, en els termes que estableix l’article 28 de la LCSP.

Aquesta resolució s'ha de publicar en el perfil del contractant.

L’article 116 de la LCSP incorpora l’obligació de justificar de manera adequada en l’expedient diversos aspectes de conformitat amb l’article 63.3 de la LCSP. Concretament cal justificar a la memòria:

En la infografia següent trobareu un esquema dels aspectes a justificar en la memòria de l'expedient.

Per aprofundir sobre els aspectes a justificar en l'expedient vegeu aquest enllaç a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

El contingut mínim del plec de clàusules administratives i del plec de prescripcions tècniques el trobem, respectivament, als articles 122 i 124 de la LCSP.

En el cas del procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en el cas de l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5 de la LCSP.

I la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats subjectes al control previ de la Intervenció.

És la resolució de l'òrgan de contractació que, a més d'aprovar l'expedient, aprova també la despesa, i declara l’obertura del procediment d’adjudicació. Aquesta resolució també s'ha de publicar en el perfil del contractant.

Article 118

En el cas dels contractes menors, definits a l'article 118 de la LCSP, en l'expedient hi ha de constar:

• L’informe de l’òrgan de contractació que justifiqui de manera motivada la necessitat del contracte (que substitueix la memòria justificativa) i que no s'està alterant l'objecte del contracte amb la finalitat d'evitar l'aplicació dels llindars establerts per als contractes menors.
• L’aprovació de la despesa.
• La factura.
• En el contracte d’obres, a més: el pressupost de les obres, el projecte d’obres quan sigui requerit per les disposicions vigents i l’informe de les oficines o unitats de supervisió indicades en l’article 235, quan els treballs afectin l’estabilitat, la seguretat o l'estanquitat de l’obra.

D'acord amb l'apartat 5 de l'article 118 de la LCSP, l'informe justificatiu de la necessitat del contracte i del fet que no s'està alterant l'objecte del contracte no serà necessari en el cas de contractes menors d'un valor estimat igual o inferior a 5.000 euros, el pagament dels quals es faci mitjançant sistemes de bestreta de caixa fixa o d'un altre de similar.

Pel que fa a l'expedient de contractació menor en l'àmbit de les entitats locals, podeu consultar l'Informe 7/2019, de 3 d’octubre, de la JCCP de Catalunya, i l'Informe de 3 de gener de 2020 de la Secretaria Tècnica de dita JCCP.

Article 119

En els casos d’una necessitat inajornable o quan, per raons d’interès públic, calgui accelerar l’adjudicació, l’expedient pot ser objecte de tramitació urgent. En aquest supòsit, l’expedient ha d’incloure la declaració d’urgència de l’òrgan de contractació que motivi les circumstàncies que justifiquen aquesta tramitació, i la tramitació s’ha d'efectuar d’acord amb les especialitats següents:

1. Els òrgans que intervinguin en la tramitació tenen cinc dies per fer els informes o tràmits corresponents. Per exemple, els informes dels serveis jurídics i de fiscalització de l'expedient de contractació.
2. Reducció a la meitat dels terminis per licitar, adjudicar i formalitzar el contracte, excepte els terminis establerts en els apartats 1-6 de l’article 119.2.b. Així, per exemple, en el procediment obert no subjecte a regulació harmonitzada, el termini de 15 dies de presentació de proposicions es redueix a 8 dies.
3. L’execució del contracte s’ha d’iniciar en un termini màxim d’un mes des de la formalització del contracte.

Article 120

Quan l’Administració hagi d’actuar de manera immediata per successos catastròfics, situacions de greu perill o de necessitats que afectin la defensa nacional, l’expedient es pot tramitar amb les especialitats següents:

1. L’òrgan de contractació pot acordar la contractació lliurement, sense necessitat de tramitar expedient i sense subjectar-se als requisits formals de la Llei, fins i tot el de l’existència de crèdit suficient.
2. L’execució de les prestacions s’ha d’efectuar en el termini d’un mes des de l’adopció d’aquest acord.
3. Un cop executades les actuacions, cal atenir-se al que estableix la Llei sobre compliment de contractes, recepció i liquidació de la prestació.

La Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, introdueix a l'article 44 diverses mesures sobre transparència i publicitat dels contractes tramitats per emergència. Concretament, respecte dels contractes tramitats per emergència per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i també per les universitats públiques i les entitats que en depenen, aquest article estableix que:

• L'adjudicació i, si s'escau, formalització, juntament amb la memòria justificativa i la comunicació efectuada al Govern, s'han de publicar en el perfil de l'òrgan de contractació allotjat a la PSCP, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l'adjudicació o de la formalització.
• Així mateix, les dades relatives als contractes tramitats per emergència també s'han de comunicar al Registre públic de contractes.

Sobre l'emergència i la urgència en la contractació pública podeu aprofundir en aquest enllaç de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

↑ 4.1 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació | ↑ Índex de la unitat

• 4.3.1 Plec de clàusules administratives particulars
• 4.3.2 Plec de prescripcions tècniques

L’òrgan de contractació ha d’aprovar els plecs prèviament a l’autorització de la despesa o juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en el cas que no n'hi hagi, abans de l’adjudicació. L’aprovació dels plecs requereix l’informe previ dels serveis jurídics corresponents en el cas de les Administracions Públiques; en el cas dels poder adjudicadors no administració pública, aquest informe, si bé no és obligatori, sí que resulta aconsellable (Veure l'informe 6/2023, de 25 d'abril, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de la Comunitat Autònoma d'Aragó, i la Directriu 3/2018 de la Direcció General de Contractació Pública). L'informe dels serveis jurídics no és necessari si el plec de clàusules administratives (PCAP) s’ajusta a un model de plecs que ja hagi estat objecte d’informe per part d'aquests.

Els plecs de clàusules administratives particulars han de contenir (art. 122.2 de la LCSP):

• Criteris de solvència i d'adjudicació del contracte.
• Consideracions socials, laborals i ambientals, que es poden establir com a criteris de solvència, adjudicació o com a condicions especials d’execució.
• En tot cas, és obligatori establir una de les condicions especials d’execució, enumerades en l’article 202.2, que fan referència a consideracions econòmiques relacionades amb la innovació, de tipus mediambiental o de tipus social. Aquestes obligacions es poden configurar com obligacions contractuals essencials, que poden donar lloc a la resolució del contracte.
• Els pactes i les condicions que defineixin les obligacions i els drets de les parts.
• La determinació de la cessió del contracte, excepte si aquesta no és possible, d’acord amb l’article 214.1.
• L’obligació de l’adjudicatari de complir les condicions salarials dels treballadors establertes en el conveni col·lectiu sectorial aplicable.
• La informació sobre les condicions de subrogació en contractes de treball, que permeti als licitadors una avaluació exacta dels costos laborals i les penalitats que s’imposaran al contractista en el cas d’incomplir aquesta obligació d’informació.
• En el cas dels contractes mixtos, cal detallar el règim jurídic dels efectes, el compliment i l'extinció.
• La possible exigència de transferència de drets de propietat intel·lectual o industrial.
• Les penalitats per incompliment o compliment defectuós de la prestació, de les obligacions en matèria mediambiental, social o laboral i de les obligacions definides com obligacions contractuals essencials.

Els plecs constitueixen lex inter partes i, per tant, si no han estat impugnats en temps i forma i declarades nul·les les seves clàusules, vinculen les parts, tant a l’òrgan de contractació que és el que els ha dissenyat i aprovat i el que els ha d’aplicar íntegrament, com a les empreses que participen en la licitació.

Així mateix, l'article 145.1 de la LCSP disposa que les proposicions s’han d’ajustar al que estableix el plec de clàusules administratives particulars i que la seva presentació comporta l’acceptació incondicionada per l’empresari del contingut de la totalitat de les clàusules o condicions, sense cap excepció o reserva. No obstant això, aquesta doctrina és matisada per la possibilitat reconeguda per diversos òrgans de resolució de recursos especials en matèria de contractació d’acceptar, si bé de manera restrictiva, la impugnació indirecta dels plecs quan, en paraules del TCCSP: "el licitador no podia detectar en el moment de presentar l’oferta que determinades clàusules li comportaven una lesió directa i que, per tant, eren nul·les; sinó que ho detecta en un moment posterior a la presentació de l’oferta, atès que no sempre és senzill detectar possibles infraccions de les regles del procediment abans de la presentació de les ofertes" (vegeu la les Resolucions 148/2017, de 16 de novembre, i 23/2018, de 28 de febrer, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic).

En conseqüència:

Per elaborar els plecs de clàusules administratives particulars, en el Portal de contractació pública trobareu un espai amb Guies i models per a la redacció del plecs.

↑ 4.3 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques | ↑ Índex de la unitat

L’òrgan de contractació també ha d’aprovar els plecs de prescripcions tècniques, prèviament a l’autorització de la despesa o juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en cas que no n'hi hagi, abans de l’adjudicació (art. 124 LCSP).

Com en el cas del plec de clàusules administratives particulars, només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic, i les altres modificacions comporten la retroacció de les actuacions.

L’article 126 de la LCSP estableix les regles que s’han de seguir a l’hora de redactar aquestes prescripcions tècniques, tenint en compte que s’ha de garantir l’accés dels empresaris en condicions d’igualtat i que no poden crear obstacles injustificats a la competència:

1. Si la contractació està destinada a ser utilitzada per persones físiques, les prescripcions s’han de redactar d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre drets de les persones amb discapacitats i tenint en compte criteris d’accessibilitat universal i de disseny universal, com defineix el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
2. Si l’objecte del contracte afecta o pot afectar el medi ambient, s’han d’aplicar criteris de sostenibilitat i protecció ambiental, d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
3. Les prescripcions s’han de formular en termes de rendiment o d’exigències funcionals i/o amb referència a especificacions tècniques europees, avaluacions tècniques europees o altres sistemes de referència tècnica elaborades per organismes europeus de normalització o, si no n'hi ha, a normes nacionals, amb la incorporació a cada referència del terme equivalent.

Les prescripcions no poden fer referència a una fabricació, un origen, una producció, una marca o una patent concrets, amb la finalitat d’afavorir o descartar empreses o productes determinats. Només es poden incloure excepcionalment, si ho justifica l’objecte del contracte, perquè no és possible efectuar una descripció prou precisa i intel·ligible de l’objecte del contracte. En aquest cas, cal afegir l'expressió "o equivalent". En relació amb les marques, patents i referències determinades en les prescripcions tècniques podeu consultar aquest enllaç de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

Una etiqueta és qualsevol document, certificat o acreditació que confirmi que les obres, els productes, els serveis, els processos o els procediments de què es tracti, reuneixen determinats requisits, com, per exemple, les relacionades amb l’agricultura o la ramaderia ecològica, el comerç just, la igualtat de gènere o les que garanteixen el compliment de les convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball, sempre que reuneixin les condicions que estableix l’article 127.2 de la LCSP.

Malgrat l’exigència de les etiquetes, en els plecs s'han d’especificar les característiques i els requisits que es volen imposar, en el compliment dels quals l’etiqueta és un mitjà de prova. No obstant això, s’han d’acceptar altres mitjans de prova adequats, ja siguin etiquetes equivalents, informes o certificats.

↑ 4.3 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques | ↑ Índex de la unitat

• 4.4.1 La Plataforma de serveis de contractació pública
• 4.4.2 Perfil del contractant
• 4.4.3 Diari Oficial de la Unió Europea

La Plataforma de serveis de contractació pública (PSCP) és una de les peces centrals del Sistema Corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya, al qual ha donat lloc l'estratègia corporativa de contractació pública electrònica que desenvolupa el Departament d'Economia i Hisenda des de l'any 2004, amb l'objectiu d'assolir un model de contractació electrònica integral per al conjunt de les Administracions públiques catalanes i el seu sector públic.

La Plataforma constitueix el portal únic i complet per a la difusió de la informació de l'activitat contractual de tots els òrgans de contractació de Catalunya, constituint una eina que contribueix tant a la transparència i la integritat en l'actuació pública, com a la concurrència i la igualtat de tracte entre empreses. Inclou un catàleg de serveis als òrgans de contractació i a la ciutadania, entre els que destaquen els de licitació electrònica, amb els quals s'ha dotat tota l'Administració pública catalana i el seu sector públic de les eines necessàries per a la licitació electrònica en tot tipus de procediments, donant compliment a l'obligatorietat d'ús dels mitjans electrònics i tenint també molt present l'entroncament directe de la implementació dels mitjans electrònics amb l'ús eficient dels fons públics i la concurrència i la igualtat de tracte de les empreses, així com els beneficis de la contractació electrònica, tant per a la ciutadania com per l'Administració en termes de reducció costos i de simplificació dels procediments i de la seva gestió.

La informació publicada a la PSCP en relació tant amb la convocatòria de totes les licitacions com dels resultats que se'n deriven es publica de manera bidireccional, per interconnexió amb dispositius electrònics d'agregació de la informació, a la Plataforma de contractació del sector públic estatal (PLACSP), en compliment del que disposa l'article 347.3 de la Llei de contractes del sector públic.

Els objectius principals de la Plataforma són:

• Oferir un punt central d'accés a la informació de contractació pública per Internet.
• Facilitar l'accés de les empreses a totes les licitacions del sector públic català.
• Facilitar la publicació segura a Internet amb efectes jurídics.
• Facilitar la interoperabilitat de les dades amb altres sistemes.
• Garantir la integració de les dades amb la resta dels sistemes d'informació.
• Oferir un sistema obert a altres administracions.

Durant els darrers tres anys, s'ha treballat en el projecte de transformació tecnològica i funcional de la PSCP i de les eines de licitació electrònica integrades, que ha estat liderat per la Direcció General de Contractació Pública, a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública, conjuntament amb l’Àrea TIC del Departament d’Economia i Hisenda, amb la col·laboració estreta del Consorci AOC i amb la participació de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya i de l’àmbit local, i que ha culminat amb la posada en funcionament de la Nova PSCP el 27 de febrer de 2023.

↑ 4.4 Publicitat de les licitacions | ↑ Índex de la unitat

La Llei 19/2014, de 29 de novembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, defineix la publicitat activa com el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts de la informació pública que determina el capítol II del títol II d’aquesta Llei, entre la qual es troba la informació relativa als contractes i convenis.

No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic s’han d’allotjar de manera obligatòria en la PSCP, i s'han de gestionar i difondre exclusivament a través d’aquesta. A les pàgines web institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure, necessàriament, un enllaç al seu perfil de contractant situat en la PSCP (art. 347.3 de la LCSP).

D’altra banda, l’article 63 de la LCSP incrementa considerablement les obligacions de publicitat activa dels òrgans de contractació amb relació als contractes, atès que inclou una llista força extensa de la informació que s’ha de publicar al perfil.

La informació que conté el perfil del contractant s’ha de publicar en formats oberts i reutilitzables i ha de romandre accessible al públic durant un període de temps mínim de cinc anys, sens perjudici que es permeti l’accés a expedients anteriors mitjançant el dret d’accés a la informació pública.

Podeu aprofundir en el perfil del contractant en aquest enllaç a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

D’acord amb l’article 63 de la LCSP, el perfil del contractant ha d’incloure la informació següent:

Informació de tipus general: hi ha de constar tota la informació que es pot utilitzar per relacionar-se amb l’òrgan de contractació, com ara els punts de contacte, números de telèfon i de fax, adreça postal, adreça electrònica, informacions, anuncis i documents generals, com ara les instruccions internes de contractació i models de documents (art. 63.2 LCSP).

Informació de tipus particular: és la informació relativa als contractes que tramita l’òrgan de contractació i, com a mínim, s'ha de publicar el següent (art. 63.3 LCSP):

• Memòria justificativa del contracte, informe d’insuficiència de mitjans en cas de contractes de serveis, la justificació del procediment utilitzat quan sigui un procediment diferent de l’obert o restringit, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que regeixen el contracte, o documents equivalents, i el document d’aprovació de l’expedient.
• L’objecte detallat del contracte, la durada, el pressupost base de licitació i l’import d’adjudicació, IVA inclòs.
• Anuncis d’informació prèvia, de convocatòria de les licitacions, d’adjudicació i de formalització dels contractes, anuncis de modificació i la seva justificació, anuncis de concurs de projectes i de resultats de concursos de projectes, amb les excepcions establertes en les normes dels negociats sense publicitat.

Pel que fa a la resolució d’adjudicació del contracte, ha de ser motivada i ha d’incloure la informació detallada necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs suficientment fonamentat contra la decisió d’adjudicació (art. 151.2 de la LCSP). Com a mínim s’hi ha de fer constar:

• En relació amb els candidats descartats, s’han d’exposar les raons per les quals se n’ha desestimat la candidatura.
• En relació amb els licitadors exclosos del procediment d’adjudicació, s’han de fer constar els motius pels quals no s’ha admès la seva oferta i s’han de desglossar les valoracions assignades als diferents licitadors, incloent-hi l’adjudicatari.
• En relació amb l’adjudicatari, s’ha de fer constar el nom, les característiques i els avantatges de la proposició de l’adjudicatari que han estat determinants per seleccionar la seva oferta i, si s'escau, el desenvolupament de les negociacions o el diàleg amb els licitadors.

Respecte de la informació que ha de constar a l’anunci de formalització dels contractes (annex III de la LCSP), cal tenir present que l’article 154.7 de la LCSP permet que no es publiquin determinades dades, en uns supòsits concrets. En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de sol·licitar un informe a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés (GAIP), que és l'òrgan que en l'àmbit de Catalunya té atribuïdes les funcions equivalents al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, a què fa referència la LCSP. L’informe de la GAIP ha d’apreciar si el dret d’accés a la informació pública preval o no davant dels béns que es pretenen salvaguardar amb la seva no publicació, i ha de ser evacuat en el termini de deu dies. No obstant això, no cal demanar aquest informe quan l’òrgan de contractació anteriorment ja hagi formulat una consulta sobre una matèria idèntica o anàloga, sens perjudici de la justificació deguda de la seva exclusió en l’expedient en els termes establerts.

Quant als anuncis de modificació del contracte, d’acord amb l’article 207.3 de la LCSP, els òrgans de contractació que hagin modificat un contracte durant la seva vigència, amb independència de si està subjecte a regulació harmonitzada o no i de la causa que en justifiqui la modificació, han de publicar en tot cas un anunci de modificació al perfil del contractant de l’òrgan de contractació en el termini de cinc dies des de la seva aprovació, que s'ha d’acompanyar amb les al·legacions del contractista i de tots els informes que, si n'hi ha, s’hagin obtingut amb caràcter previ a l'aprovació, incloent-hi els aportats per l’adjudicatari o els emesos pel mateix òrgan de contractació.

També s'ha de publicar al perfil del contractant:

• Els mitjans a través dels quals, si ha ocorregut, s’ha publicat el contracte i els enllaços a les publicacions.
• El número i la identitat dels licitadors participants en el procediment, totes les actes de la mesa de contractació relatives al procediment d’adjudicació o, en cas de no actuar la mesa, les resolucions del servei o de l'òrgan de contractació corresponent, l’informe de valoració dels criteris d’adjudicació quantificables mitjançant un judici de valor de cadascuna de les ofertes, si s'escau, els informes sobre ofertes presumptament anormals i la resolució d’adjudicació del contracte.

Igualment s’ha de publicar al perfil del contractant:

• La decisió de no adjudicar o celebrar el contracte, el desistiment del procediment d’adjudicació, la declaració del procediment desert, la interposició de recursos i l’eventual suspensió dels contractes amb motiu de la interposició de recursos.
• Els procediments anul·lats.
• La composició de les meses de contractació que assisteixin els òrgans de contractació, així com la designació dels membres del comitè d’experts o organismes tècnics especialitzats per aplicar els criteris d’adjudicació que depenguin d’un judici de valor en els procediments que siguin necessaris.
• El càrrec concret que tenen els membres de la mesa i del comitè d’experts —no es pot fer únicament una al·lusió genèrica o indeterminada o referir-se únicament a l’administració, l'organisme o l'entitat a la qual pertanyen o representen.

Els contractes menors que tinguin un valor estimat igual o inferior a 5.000 euros queden exceptuats d’aquesta publicació sempre que el sistema de pagament utilitzat pels poders adjudicadors sigui bestreta de caixa fixa o qualsevol altre sistema similar per fer pagaments menors.

Si bé com hem vist en el tema 2, apartat 2.1.2, els encàrrecs a mitjans propis personificats estan exclosos de l'àmbit d'aplicació de la LCSP, d'acord amb l'article 63.6, s’ha de publicar en el perfil del contractant la formalització dels encàrrecs de més de 50.000 euros, IVA exclòs.

Així mateix, respecte dels encàrrecs d’un import superior a 5.000 euros, s’ha de publicar com a mínim trimestralment la informació següent: objecte, durada, tarifes aplicables i identitat del mitjà propi destinatari de l’encàrrec. Aquesta informació s’ha d’ordenar per la identitat del mitjà propi.

Finalment, cal tenir present que, a més de les obligacions sobre publicitat imposades per l’article 63 de la LCSP, també s’han de complir les que estableixen les normes següents:

• L’article 13.1 de la Llei 19/2014, que amplia la informació a publicar al perfil del contractant als acords i informes tècnics del procediment de contractació i a les pròrrogues dels contractes, i especifica que s’ha de donar publicitat al quadre comparatiu d’ofertes i a les puntuacions respectives.
• L’article 159 de la Llei 5/2017, que estableix l’obligació de publicar en la PSCP els informes justificatius dels procediments d’urgència, de pròrroga i de modificacions contractuals.
• En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa més àmplia, també s’han de complir.

L’article 63.8 de la LCSP estableix exempcions a la publicació de dades en el perfil del contractant, en els supòsits de l’article 154.7 de la LCSP, que se citen a continuació, i sempre amb la justificació en l’expedient de l’exclusió de la informació:

No obstant això, l’aplicació dels supòsits d’excepció al dret d’accés no pot ser en cap cas automàtica, és a dir, només pel fet que la petició afecti una matèria protegida amb una excepció absoluta, sinó que l’òrgan de contractació ha de justificar cada vegada en l’expedient la decisió de no publicar una determinada informació i, en cas que aquesta afecti la que ha de figurar obligatòriament en l’anunci de formalització del contracte, prèviament ha de sol·licitar un informe a la GAIP. En aquest sentit, vegeu l'apartat 1.3 de l'Informe sobre la publicitat i la transparència en la Llei 9/2017, de la Direcció General de Contractació Pública.

Article 133

Aquest article ens parla de la confidencialitat, que actua com a límit a la publicitat del procediment d’adjudicació i a l’accés a la informació pública.

D’acord amb aquesta regulació, els òrgans de contractació no poden lliurar la informació facilitada pels empresaris que hagin designat com a confidencial en el moment de presentar l’oferta.

El caràcter confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i altres informacions el contingut de les quals pugui ser utilitzat per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en un altre de posterior.

Aquesta Resolució també recull el concepte de secret comercial definit en la Directiva 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2016, relatiu a la protecció dels coneixements tècnics i de la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites. Segons l’article 2 d’aquesta Directiva constitueix "secret comercial" la informació que reuneixi tots els requisits següents:

El deure de confidencialitat de l’òrgan de contractació i dels seus serveis dependents no es pot estendre a tot el contingut de l’oferta de l’adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i de la documentació que, si s'escau, generi directament o indirectament l’òrgan de contractació en el procediment de licitació. Només es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida i en cap cas a documents que siguin públicament accessibles.

El deure de confidencialitat no impedeix la divulgació pública de parts no confidencials del contracte, com per exemple la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, les empreses amb què s’ha contractat o subcontractat i, en tot cas, les parts essencials de les ofertes i les modificacions posteriors.

El contractista ha de respectar el caràcter confidencial de la informació a la qual tingui accés per executar el contracte i que tingui aquest caràcter de conformitat amb els plecs o el contracte o que, per la seva naturalesa, s’hagi de tractar com a confidencial. Aquest deure és per un termini de cinc anys des del coneixement d’aquesta informació, excepte que els plecs o el contracte estableixin un termini superior, que en qualsevol cas ha de ser determinat en el temps.

↑ 4.4 Publicitat de les licitacions | ↑ Índex de la unitat

Com hem vist a l'apartat 3.1.2, la LCSP manté la distinció entre contractes harmonitzats i no harmonitzats en funció del seu import (articles 20-23 LCSP).

Concretament, la publicació al DOUE afecta els tràmits següents:

Anunci d’informació prèvia (art. 134 LCSP): els òrgans de contractació poden publicar un anunci d’informació prèvia per donar a conèixer els contractes d’obres, subministraments o serveis harmonitzats, que tinguin previst adjudicar en el termini de 12 mesos des de la data de tramesa de l’anunci.

L’òrgan de contractació pot escollir entre publicar aquest anunci en el DOUE o en el perfil del contractant, si bé en aquest últim cas l'anunci també s'ha d’enviar a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

La publicació d'aquest anunci previ permet reduir els terminis per presentar proposicions en els procediments oberts i restringits.

Anunci de la licitació (art. 135 LCSP): l’anunci de licitació per a l’adjudicació dels contractes harmonitzats s’ha de publicar en el DOUE, a banda de la publicació en el perfil del contractant i, en el cas de l’Administració general de l’Estat o de les seves entitats que tinguin la consideració d’administració pública, també s’ha de publicar en el BOE. La publicació en els diaris oficials de les comunitats autònomes no és obligatòria.

L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea ha de confirmar al poder adjudicador la recepció de l’anunci i la publicació de la informació tramesa, i indicar la data de la publicació. Aquesta confirmació constitueix prova de la publicació.

En els contractes no harmonitzats, l’òrgan de contractació pot publicar en el DOUE, si ho considera adient.

Anunci de la formalització del contracte (art. 154 LCSP): l’òrgan de contractació ha d’enviar al DOUE l’anunci de formalització del contracte en el termini de deu dies des de la seva signatura, a banda de la publicació en el perfil del contractant. En el cas de l’Administració general de l’Estat i de les entitats que tinguin la consideració d’administració pública, l’anunci de formalització del contracte també s’ha de publicar en el BOE. La publicació en els diaris oficials de les comunitats autònomes no és obligatòria.

Anunci de les modificacions del contracte (art. 207.3 de la LCSP): les modificacions dels contractes harmonitzats, excepte les dels contractes de serveis i de concessió de serveis indicats en l’annex IV de la LCSP, en els casos establerts en les lletres a i b de l’article 205.2, s’han de publicar en el DOUE.

Sobre les diferències entre els anuncis de licitació i els anuncis d'informació prèvia s'ha pronunciat el TCCSP en la Resolució 338/2020, de 19 d'octubre.

↑ 4.4 Publicitat de les licitacions | ↑ Índex de la unitat

• 4.5.1 Portals de transparència
• 4.5.2 El Registre públic de contractes

La LCSP té per objecte regular la contractació del sector públic a fi de garantir que tota la contractació que es porta a terme en aquest sector s’ajusti als principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors; i vol assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, una utilització eficient dels recursos públics exigint prèviament la definició i la justificació de la necessitat a satisfer, salvaguardar la lliure competència i seleccionar la millor oferta.

La publicitat és clau per assolir aquests objectius i complir aquests principis, per aquest motiu, com hem vist, la LCSP incrementa la transparència en el procediment de contractació pública, sobretot en l’àmbit de les obligacions de publicitat activa, és a dir, en la informació completa que a partir d’ara s’ha de publicar al perfil de contractant, que recordem que ha d'estar allotjat en la PSCP, com a punt únic de publicitat activa de l'activitat contractual.

A més, d'acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, han de ser operatius els portals de transparència, en els quals ha de constar tota la informació que estableix l’article 13, referent a tots els contractes subscrits pels subjectes obligats, incloent-hi els contractes patrimonials i menors. La publicitat i la transparència de l'activitat contractual del sector públic es configura com un dret de la ciutadania a conèixer qui contracta, què es contracta, com es contracta, a qui es contracta i l’import dels contractes. Respecte de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, aquesta informació consta actualitzada en l'apartat de transparència del portal Govern Obert.

El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, desenvolupa les previsions de publicitat activa en matèria de contractació pública previstes a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, en els articles 43 i 50.

En l’àmbit local, cal recordar que la LCSP atribueix als secretaris la responsabilitat com a òrgan encarregat de les obligacions de publicitat i d'informació derivades de la normativa sobre transparència (disposició addicional tres, apartat 8, de la LCSP).

↑ 4.5 Publicitat i transparència de l'activitat contractual | ↑ Índex de la unitat

És un registre públic que té una doble finalitat:

1. Fer públiques les dades bàsiques dels contractes subjectes a la LCSP que celebren les entitats del sector públic de Catalunya, incloent-hi les contractacions menors, com també, si s’escau, les modificacions, les pròrrogues, les variacions de terminis o de preu, l'import final i l'extinció.

No obstant això, les entitats de l’Administració local no tenen obligació d’informar la Secció d’estudis i dictàmens de les dades dels contractes de serveis que tinguin per objecte la realització d’estudis i dictàmens.

2. Donar compliment a l’article 13.1.f de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual qualsevol ciutadà ha de poder accedir lliurement a les dades del Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya sense necessitat d’identificació prèvia.

↑ 4.5 Publicitat i transparència de l'activitat contractual | ↑ Índex de la unitat

Objectius dels contractes

• La contractació pública ha d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats.
• S'ha d'ajustar als principis següents:
  • Llibertat d’accés a les licitacions
  • Publicitat i transparència dels procediments
  • No discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors.
• Els òrgans de contractació han de facilitar l’accés a la contractació pública a les pimes i a les empreses d’economia social.

Esquema dels passos per completar un expedient de contractació

L’expedient administratiu ha de contenir:

• La resolució de l’òrgan de contractació d’inici d’expedient.
• La memòria justificativa de l'expedient.
• El plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques (en el cas del procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en el cas de l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5).
• El certificat d’existència de crèdit i la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats subjectes al control previ de la Intervenció.
• La resolució de l’òrgan de contractació d’aprovació de l’expedient, que declara l’obertura del procediment d’adjudicació.

Regulació de les consultes preliminars de mercat

• Les consultes preliminars de mercat tenen com a objectiu que l’òrgan de contractació obtingui informació per poder preparar correctament la licitació, per realitzar un estudi o una avaluació de quina és la solució més adequada i informar els operadors econòmics dels seus plans i dels requisits que s’exigiran per poder concórrer al procediment.
• Els límits que marca la normativa per realitzar una consulta preliminar de mercat són: no restringir la concurrència, no falsejar la competència i no vulnerar els principis de no discriminació i transparència.

Els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques

• Els plecs de clàusules administratives particulars poden ser específics per a cada licitació o es poden aprovar models de plecs per a cada tipologia de contractes. El contingut s’ha d’ajustar al que estableix l’article 122.2 de la LCSP.
• Els plecs de prescripcions tècniques sempre són específics per a cada licitació i s’han de redactar segons les regles establertes en l’article 126 de la LCSP. Han de garantir l’accés dels empresaris en condicions d’igualtat i no poden crear obstacles injustificats a la competència.

Els plecs constitueixen lex inter partes

• Si no han estat impugnats en temps i forma ni declarades nul·les les seves clàusules, vinculen a totes les parts, l'òrgan de contractació i els licitadors.
• Només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic. Les altres modificacions comporten la retroacció de les actuacions.
• No obstant això, s’accepta de manera restrictiva la impugnació indirecta dels plecs.

El perfil del contractant i la Plataforma de serveis de contractació pública

• El perfil del contractant es configura com l’element central de la publicitat de la contractació pública. És un element de difusió, exclusivament a través d’Internet, on els òrgans de contractació han d’agrupar la informació i els documents relatius a tota la seva activitat contractual per assegurar la transparència i l’accés públic a aquests documents.
• No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic, s’han d’allotjar de manera obligatòria en la PSCP de Catalunya, a través de la qual s'han de gestionar i difondre de manera exclusiva. En els webs institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure un enllaç al seu perfil del contractant situat en la PSCP (art. 347.3 de la LCSP).

Publicitat i transparència de l'activitat contractual

S’han de complir les obligacions de publicitat imposades per les normes següents:

• L’article 63 de la LCSP.
• L’article 13.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• L’article 159 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa més àmplia, també s’han de complir.

Registre públic de contractes

El Registre té un doble objecte:

• Tenir registrades les dades bàsiques dels contractes que l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic, incloent-hi les universitats catalanes i les altres entitats subjectes a la Llei de contractes, les entitats de l’Administració local catalana i els ens, els organismes o les entitats del seu sector públic, adjudiquen amb subjecció a la Llei de contractes, incloent-hi els menors; com també, si s’escau, les modificacions, les pròrrogues, les variacions de terminis o de preu, l'import final i l'extinció.
• Permetre l’accés públic de la ciutadania a les dades que conté el Registre, per donar compliment a l’article 13.1.f de la Llei 19/2014, segons el qual qualsevol ciutadà pot accedir lliurement a les dades del Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya sense necessitat d’identificació prèvia.

↑ Índex de la unitat

Esquema del tema 4

Cliqueu ací per veure l'esquema ampliat d'aquesta unitat

← Unitat 3 | Unitat 5 →