• 7.1 Execució del contracte. Pagament del preu
• 7.2 Control d’execució
• 7.3 Modificació del contracte
• 7.4 Extinció del contracte. Causes de resolució
• 7.5 Cessió del contracte i subcontractació
• 7.6 Règim de recursos: el recurs especial en matèria de contractació
• 7.7 Síntesi i esquema de la unitat 7

El contractista ha de complir l’execució de les prestacions objecte del contracte; a més, els òrgans de contractació han de prendre les mesures pertinents per garantir que en l’execució dels contractes els contractistes compleixin les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral establertes en el dret de la UE, el dret nacional i els tractats internacionals.

En cas d’un incompliment parcial o d’un compliment defectuós, es poden establir penalitats en els plecs, que han de ser sempre proporcionals a la gravetat de l’incompliment i mai no poden ser superiors al 50% del preu del contracte.

Si el contractista, per causes que li són imputables, incompleix parcialment l’execució de les prestacions definides en el contracte, l’Administració pot optar entre la resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades en els plecs (art. 192 de la LCSP).

El contractista està obligat a complir el contracte en els terminis fixats per dur-lo a terme, i també en els terminis parcials en cas d’una execució successiva. Si el contractista, per causes que li són imputables, causa demora en el compliment dels terminis, l’Administració pot optar entre la resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades en els plecs.

En cas d’incompliment parcial, compliment defectuós o demora en l’execució del contracte, en què no s’hagin establert penalitats en els plecs, es pot exigir al contractista la indemnització per danys i perjudicis.

Si la demora és produïda per motius no imputables al contractista i aquest ofereix complir el contracte mitjançant una ampliació del termini, l’òrgan de contractació li pot ampliar el termini.

El pagament del preu es pot fer de manera total o parcial, mitjançant abonaments a compte.

D'acord amb l'article 198.4 de la LCSP, l’entitat contractant té l’obligació d’abonar el preu en els 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la recepció dels béns o la prestació dels serveis. L’entitat contractant ha d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la recepció dels béns o la prestació dels serveis en els 30 dies següents a l’entrega efectiva dels béns i serveis.

Un cop transcorreguts 30 dies des de la data de la presentació correcta de la factura, s’inicia la meritació dels interessos.

• Si la demora de l’entitat contractant en el pagament del preu del contracte és superior a quatre mesos, el contractista pot suspendre el compliment del contracte i ho ha de comunicar a l’entitat contractant amb un mes d’antelació.
• Si la demora de l’entitat contractant en el pagament del preu del contracte és superior a sis mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al rescabalament dels perjudicis que li origini.

.

↑ Índex de la unitat

Als articles 192 i 193 LCSP es regulen de manera general l'incompliment parcial o compliment defectuós del contracte i la demora en l'execució d'aquest, respectivament, i s'estableix per a tots els contractes la possibilitat d'imposició de penalitats.

La LCSP preveu que en els plecs o el document descriptiu es puguin preveure penalitats:

• Pel cas de compliment defectuós de la prestació objecte del contracte, o
• Per l'incompliment dels compromisos o de les condicions especials d'execució del contracte

Així mateix, la LCSP estableix uns límits que no es poden sobrepassar:

• Una penalitat no pot ser superior al 10 per cent del preu del contracte, IVA exclòs.
• Totes les penalitats imposades no podran superar el 50 % del preu del contracte.

En el cas de la demora en l'execució la LCSP estableix que:

• La constitució en mora del contractista no cal cap gestió prèvia de l'administració (no cal reclamar-los que compleixin el termini parcial o total previst al contracte).
• L'import de la penalitat per retard en l'execució, per defecte es calcula segons un import diari (0.60 euros per cada 1.000 euros del preu del contracte, IVA exclòs), però en els plecs es poden establir imports diferents segons les característiques del contracte i sempre que es justifiqui adequadament en l'expedient.

També en el cas de les penalitat per demora en l'execució s'estableix un límit, consistent en que cada cop que les penalitats assoleixin la xifra del 5 % del preu del contracte (IVA exclòs), l'òrgan de contractació estarà facultat per resoldre el contracte o acordar noves penalitats.

La LCSP reforça els mecanismes de control de l’execució dels contractes i introdueix tres novetats pel que fa al control de l’execució:

1. Estableix que hi ha d'haver una unitat encarregada del seguiment i de l'execució ordinària del contracte.
2. Fa obligatòria la designació d’un responsable del contracte (en els contractes d’obres, el director o directora facultatiu —art. 62.1).
3. Reconeix expressament la potestat de l’Administració de disposar de facultats d’inspecció de les instal·lacions, oficines i seus del contractista, quan sigui motivadament necessària per verificar el compliment del contracte (art. 190, par. 2).

Al responsable del contracte, que pot ser una persona física o jurídica, vinculada o aliena a l’òrgan de contractació, li correspon supervisar l’execució del contracte, adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació pactada, dins de l’àmbit de facultats que li atribueixin.

En els contractes de concessió d’obra pública i concessió de serveis, l’Administració ha de designar una persona que actuï en defensa de l’interès general per verificar el compliment de les obligacions del concessionari, especialment pel que fa a la qualitat en la prestació del servei o de l’obra.

A més, la LCSP estableix noves funcions per al responsable del contracte:

• En els contractes de serveis, el responsable del contracte adopta les mesures necessàries per programar anualitats i durant el període d’execució, amb la finalitat que el finançament i el pagament s’ajustin al ritme requerit (art. 308.3).

• En el supòsit de demora o retard produït per motius no imputables al contractista, aquest pot oferir complir el contracte si s’amplia el termini inicial d’execució. En aquest cas, el responsable del contracte ha d’emetre un informe que determini si el retard s'ha produït per motius imputables al contractista. Si el retard no li és imputable, l’òrgan de contractació ha d'ampliar el termini com a mínim pel mateix període de temps perdut, si no és que el contractista demani un termini inferior (art. 195.2).

Cal afegir que s’ha deixat absolutament oberta la configuració de les atribucions del responsable del contracte en cada contracte. El seu nomenament no és subjecte a requisits formals que garanteixin que no hi hagi conflictes d’interès. No hi ha mesures de transparència ni respecte al nomenament ni respecte a les atribucions. Tampoc no estan taxades les conseqüències que pot comportar la manca de designació.

Sobre el control d'execució dels contractes públics teniu dos entrades en l'Espai temàtic de l'EAPC (part I i part II).

↑ Índex de la unitat

Articles 203-207

Els contractes públics només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el procediment reglat. S’han de donar algun dels supòsits següents:

1. Que la modificació s'hagi establert en els plecs:

• La clàusula de modificació s'ha de formular de manera clara, precisa i inequívoca.
• La modificació no pot superar el 20% del preu inicial.
• La clàusula de modificació n'ha de precisar l'abast, els límits i la naturalesa; les circumstàncies que provoquen la modificació s’han de poder verificar de manera objectiva, i s’ha de fixar el procediment per fer la modificació.
• No es pot alterar la naturalesa del contracte inicial.

2. Excepcionalment, encara que no s'hagi establert en els plecs:

• Quan sigui necessari afegir obres, subministraments o serveis addicionals als contractats inicialment:
  • Sempre que no sigui possible el canvi de contractista per raons econòmiques o tècniques.
  • La modificació del contracte no pot excedir el 50% del preu inicial, IVA exclòs.
• Quan la necessitat de modificar un contracte derivi de circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte:
  • Sempre que la modificació derivi de circumstàncies que l’entitat contractant no hagi pogut preveure.
  • Sempre que la modificació no alteri la naturalesa global del contracte.
  • La modificació del contracte no pot excedir el 50% del preu inicial, IVA exclòs.

Segons això, quan la modificació no sigui obligatòria per al contractista, només pot ser acordada per l’òrgan de contractació amb la conformitat prèvia per escrit del contractista; en cas contrari, es resoldria el contracte per impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats inicialment.

En relació amb la modificació dels contractes dels poders adjudicadors que no tenen la condició d'administració pública cal recordar que s'aplica el que disposen els articles 203-205 de la LCSP. Si la modificació del contracte no s'ha establert en el plec de clàusules administratives –sempre que l'import sigui igual o superior a 6.000.000 euros i que la quantia de la modificació, aïlladament o conjuntament, sigui superior a un 20% del preu inicial del contracte (IVA exclòs)–, serà necessària l'autorització del departament o de l'entitat d'adscripció, previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (art. 319.1).

La LCSP regula la modificació dels contractes en l'article 203 i següents. Sobre la modificació dels contractes podeu consultar en aquest apartat l'informe de la Direcció General de Contractació Pública.

En el tema 3 vam parlar del valor estimat del contracte. En relació amb el càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada podeu consultar l'Informe 2/2020, 27 de març, de la JCCP de Catalunya.

↑ Índex de la unitat

El contracte es compleix quan el contractista ha realitzat la totalitat de la prestació (obra, subministrament o servei), d’acord amb els termes del contracte i a satisfacció de l’Administració. La constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part de l’Administració el mes següent a la realització de l’objecte del contracte (art. 210).

En els contractes es fixa un termini de garantia a comptar des de la data de recepció o conformitat i, un cop transcorregut sense objeccions per part de l’Administració, queda extingida la responsabilitat del contractista.

Són causes de resolució del contracte (art. 211):

• La mort o la incapacitat sobrevinguda del contractista individual o l’extinció de la personalitat jurídica de la societat contractista.
• La declaració de concurs o d’insolvència.
• El mutu acord entre l’Administració i el contractista.
• La demora en el compliment dels terminis per part del contractista.
• La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per un termini superior a sis mesos.
• L’incompliment de l’obligació principal del contracte o de les obligacions essencials.
• La impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats inicialment.
• Les que s’assenyalin específicament en la Llei per a cada categoria de contracte.
• L'impagament pel contractista dels salaris dels treballadors adscrits o l'incompliment de les condicions establertes en els convenis col·lectius.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les causes de resolució dels contractes.

Efectes de la resolució del contracte:

• Quan la causa de la resolució del contracte sigui la mort o la incapacitat del contractista, l’Administració pot acordar la continuació del contracte amb els hereus o successors.
• En cas de declaració de concurs o d’insolvència, l’Administració pot continuar el contracte per motius d’interès públic sempre que el contractista presti les garanties necessàries per executar-lo.
• La resolució de mutu acord s’ha de fer per raons d’interès públic i els drets de les parts s’han d'atenir al que estipula el contracte.
• En cas de demora en el compliment dels terminis per part del contractista o en cas d’incompliment culpable, li és confiscada la garantia definitiva i ha d’indemnitzar l’Administració pels danys i perjudicis ocasionats, en allò que sobrepassi la garantia confiscada.
• La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per un termini superior a sis mesos dona dret al contractista a reclamar danys i perjudicis.
• En el supòsit d’impossibilitat d’executar la prestació, el contractista té dret a una indemnització del 3% de l’import de la prestació que ha deixat de realitzar, excepte que la causa sigui imputable al contractista.

En el moment d’iniciar-se l’expedient administratiu de resolució del contracte, es pot iniciar el procediment per adjudicar el nou contracte, que queda condicionat a la fi de l’expedient de resolució.

↑ Índex de la unitat

La cessió del contracte, entesa com a modificació subjectiva dels contractes, és establerta en l'article 214.

Perquè el contractista pugui cedir els seus drets i obligacions a tercers, la cessió contractual ha de ser establerta en els plecs, que han de recollir com a mínim els requisits següents:

• L'òrgan de contractació ha d'autoritzar la cessió de manera prèvia i expressa.
• El cedent ha de tenir executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.
• El cessionari ha de tenir capacitat per contractar amb l’Administració i la solvència necessària.
• La cessió s'ha de formalitzar en escriptura pública, entre cedent adjudicatari i cessionari.

Article 215

El contractista pot concertar amb tercers la realització parcial de la prestació amb subjecció al que disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per l’adjudicatari.

La LCSP estableix dos supòsits de limitació de la subcontractació:

• Contractes d’obres, contractes de serveis, o serveis o treballs de col·locació o d'instal·lació en el context d’un contracte de subministrament: els òrgans de contractació poden establir en els plecs que determinades tasques no poden ser objecte de subcontractació. La determinació de tasques crítiques o que no poden ser objecte de subcontractació, ha de ser objecte de justificació en l’expedient de contractació (art. 215.2.e). En relació amb les denominades tasques crítiques podeu consultar aquesta entrada al Blog de contractació pública.
• Contractes de caràcter secret o reservat o contractes l'execució dels quals vagi acompanyada de mesures de seguretat especials d’acord amb les disposicions legals o reglamentàries, o quan ho exigeixi la protecció dels interessos essencials de la seguretat de l’Estat: es necessita sempre l’autorització expressa de l’òrgan de contractació per poder subcontractar (art. 215.2.d).

El contractista ha de comunicar per escrit a l’entitat contractant la intenció de subcontractar, i ha d'assenyalar la part de la prestació que pretén subcontractar, la identitat i les dades de contacte del subcontractista, del qual ha de justificar l'aptitud per executar el contracte. No obstant això, els plecs poden establir que tots els licitadors hagin d'indicar en les seves ofertes la part del contracte que volen subcontractar, l’import i el nom o perfil empresarial.

↑ Índex de la unitat

Es configura mitjançant un sistema diferenciat o fragmentat en funció de l'àmbit d'aplicació del recurs especial en matèria de contractació, de manera que, quan aquest últim no és procedent, ho són els recursos administratius ordinaris.

Articles 44 i següents

• Contractes d’obra, de concessió d’obres i de concessió de serveis amb un valor estimat (VEC) superior a 3.000.000 euros.
• Contractes de subministraments i de serveis amb un VEC superior a 100.000 euros.
• Contractes administratius especials, quan per les seves característiques no sigui possible fixar el preu de licitació o quan el seu VEC sigui superior al que s'ha establert per als contractes de serveis.

A Catalunya, l'òrgan que ha de resoldre el recurs especial en matèria de contractació és el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que és l'òrgan administratiu col·legiat independent encarregat de resoldre aquests recursos en relació amb els contractes de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, de les administracions locals catalanes i dels respectius sectors públics.

Es pot presentar el recurs indistintament en el registre de l’òrgan de contractació o en el registre de l’òrgan competent per resoldre, sense necessitat d’anunci previ. També es pot presentar en qualsevol dels registres establerts en l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, però, en aquest últim cas, amb l’obligació de comunicar-ho també al Tribunal immediatament i ràpidament.

Les causes de nul·litat i d’invalidesa dels contractes públics es poden fer valdre a través del recurs especial en matèria de contractació.

Es pot interposar recurs especial en matèria de contractació contra:

• Els anuncis de licitació, els plecs i els documents contractuals que estableixin les condicions que regeixen la contractació.
• Els actes de tràmit sempre que decideixen directament o indirectament sobre l'adjudicació, determinin la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims.
• Els acords d’adjudicació.
• Les modificacions contractuals.
• La formalització dels encàrrecs realitzats a mitjans propis.
• Els acords de rescat de les concessions.

Contra tots aquests actes recurribles mitjançant el recurs especial no és procedent interposar recursos administratius ordinaris.

Si l’acte recorregut és l’acord d’adjudicació, el recurs té efectes suspensius automàtics, excepte en els contractes basats en un acord marc o contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, sens perjudici de les mesures cautelars que es podrien adoptar.

Les comunicacions i les notificacions s'han de fer per mitjans electrònics, a través de la direcció electrònica habilitada o de compareixença (art. 54 i disposició addicional quinzena). Un cop transcorregut un termini de dos mesos comptats des del dia següent a la interposició del recurs sense que se n’hagi notificat la resolució, es considera desestimat i es pot interposar recurs contenciós administratiu (art. 57.5). S'estableixen mecanismes per a la coordinació entre els diferents òrgans de resolució del recurs especial en matèria de contractació (disposició addicional 23 de la LCSP).

Pot interposar un recurs especial en matèria de contractació qualsevol persona física o jurídica els drets o interessos legítims, individuals o col·lectius de la qual s’han vist perjudicats o poden resultar afectats, de manera directa o indirecta, per les decisions objecte del recurs.

Les persones legitimades per interposar recurs poden sol·licitar l’adopció de mesures cautelars a l’òrgan competent per resoldre el recurs.

El recurs s’ha d’interposar en un termini de 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de l’acte que s’impugna. Per exemple: quan s’impugni l’anunci de licitació o els plecs, el termini comença a comptar el dia següent de la publicació en el perfil del contractant. Quan s’impugni l’acord d’adjudicació del contracte, el termini comença a comptar el dia següent d’aquesta notificació als licitadors.

Aquest termini s’amplia quan el recurs es fonamenta en alguna causa de nul·litat establerta en l’article 39.

Un cop rebudes les al·legacions dels interessats i un cop finalitzat el termini de prova, l’òrgan competent ha de resoldre el recurs en els cinc dies hàbils següents i ha de notificar la resolució a tots els interessats.

La resolució del recurs ha d'estimar en tot o en part les pretensions formulades, o desestimar-les o declarar-ne la inadmissió, i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades, de manera motivada. La resolució s’ha de pronunciar sobre l’aixecament de la suspensió de l’acte d’adjudicació, si continua suspès i també sobre la resta de mesures cautelars que s’hagin pogut acordar.

La resolució del recurs especial en matèria de contractació és directament executiva. Contra aquesta només es pot interposar el recurs contenciós administratiu.

↑ Índex de la unitat

Execució dels contractes

• L’execució del contracte és la realització de l’objecte del contracte per part de l’adjudicatari, a risc i ventura, dins del termini fixat i amb el compliment de les mesures mediambientals, socials o laborals exigides.

• En cas de demora, incompliment parcial o compliment defectuós, l’Administració pot optar entre resoldre el contracte o imposar penalitats determinades als plecs, proporcionals a la gravetat de l’incompliment. També pot exigir al contractista la indemnització per danys i perjudicis.

• Un cop executat el contracte, l’Administració ha d’abonar el preu convingut en els 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la recepció dels béns o la prestació del servei. A partir d’aleshores computen interessos de demora:
  • Si la demora supera els quatre mesos, el contractista pot suspendre el compliment del contracte i ho ha de comunicar a l’Administració amb un mes d’antelació.
  • Si la demora supera els sis mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al rescabalament pels perjudicis originats.

• És obligatori nomenar un responsable del contracte, que és l'encarregat del seguiment i de l'execució ordinària del contracte.

Modificació dels contractes

• Els contractes només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el procediment reglat, quan s’hagi establert en els plecs, sempre que no se superi el 20% del preu inicial i no s’alteri la naturalesa del contracte inicial.

• Es poden modificar de manera excepcional, encara que no s’hagi establert en els plecs, quan calgui afegir-hi obres, subministraments o serveis addicionals i en cas de circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte.

Extinció del contracte

• Els contractes s’extingeixen amb el compliment o per resolució:
  • Compliment: realització de la totalitat de la prestació (obra, subministrament o servei) per part del contractista, d’acord amb els termes del contracte. La constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part de l’Administració en el mes següent.
  • Resolució: hi ha diverses causes de resolució, com la mort o la incapacitat del contractista, el mutu acord entre les parts o l'incompliment de l'obligació principal del contracte. La resolució del contracte s'ha de pronunciar sobre la pèrdua, la devolució o la cancel·lació de la garantia constituïda.

Cessió del contracte i subcontractació

• La cessió comporta la modificació subjectiva del contracte, sempre que estigui autoritzada en els plecs i que s’hagi executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.

• El contractista pot subcontractar la realització parcial de la prestació amb subjecció al que disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per l’adjudicatari.

Recurs especial en matèria de contractació

• Potestatiu i gratuït.

• Es pot interposar directament, sense necessitat d’anunci previ, contra: els anuncis de licitació, els plecs, els documents contractuals que regeixin la contractació, els actes de tràmit, els acords d’adjudicació (en aquest cas el recurs té efectes suspensius automàtics), les modificacions contractuals, els encàrrecs realitzats amb mitjans propis i els acords de rescat de les concessions.

• El pot interposar qualsevol persona física o jurídica legitimada.

• El resol el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en un termini de dos mesos. Si transcorre aquest termini sense resolució, es considera desestimat i l'interessat pot interposar recurs contenciós administratiu.

↑ Índex de la unitat

Esquema del tema 7

Cliqueu ací per veure l'esquema de la unitat ampliat

← Unitat 6 | Inici →