• 6.1 Criteris d'adjudicació
• 6.2 Subhasta electrònica
• 6.3 Càlcul i valoració del cicle de vida
• 6.4 Adjudicació i formalització del contracte
• 6.5 La subrogació del personal
• 6.6 Síntesi i esquema de la unitat 6

Els òrgans de contractació han de vetllar perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com es pugui a les seves necessitats, en especial, en els procediments de contractació de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura (art. 145.4 de la LCSP).

La LCSP assenyala que l’adjudicació dels contractes es fa ordinàriament utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-preu s’ha d'avaluar segons criteris econòmics i qualitatius. Sobre aquesta qüestió, podeu consultar en aquest apartat l'informe de la Direcció General de Contractació Pública sobre criteris d'adjudicació, de 18 de maig de 2018.

Requisits formals

• 1. S’han d’establir en els plecs de clàusules administratives particulars o en el document descriptiu.
• 2. Han de constar en l’anunci que serveixi de convocatòria de la licitació.
• 3. S’han de justificar en l’expedient (art. 116.4 de la LCSP).

Requisits substantius (art. 145, punts 5 i 6, de la LCSP)

• 1. Han d’estar vinculats a l’objecte del contracte. S’entén que ho estan quan integri les prestacions del contracte, en qualsevol dels seus aspectes i en qualsevol etapa del seu cicle de vida, incloent-hi els factors que intervenen en els processos següents:

• 2. Han de ser formulats de manera objectiva:

• 3. Han de garantir l’avaluació de les ofertes en condicions de competència efectiva.

• 4. Han d’incorporar especificacions que permetin avaluar les ofertes segons els criteris d’adjudicació. En cas de dubte, cal comprovar de manera efectiva l’exactitud de la informació i les proves facilitades pels licitadors.

Classificació dels criteris

a. Per la seva naturalesa, poden ser criteris econòmics i criteris qualitatius.

b. Per la manera de valorar-los, poden ser criteris valorables mitjançant xifres o percentatges i criteris la valoració dels quals depèn d’un judici de valor.

Criteris econòmics:

El criteri econòmic o relacionat amb els costos és el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle de vida.

Criteris qualitatius:

Els criteris qualitatius poden ser:

• La qualitat, inclós el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, l'accessibilitat, el disseny, etc.

• Les característiques socials, com ara el foment de la integració social de persones amb discapacitat, persones desafavorides, membres de col·lectius vulnerables, persones en situació de risc d’exclusió social; subcontractació amb centres especials d’ocupació o empreses d’inserció; plans d’igualtat de gènere que s’apliquin en l’execució del contracte; foment de la contractació femenina; conciliació de la vida laboral, personal i familiar; millora de les condicions laborals i salarials, estabilitat en l’ocupació, etc.

• Les característiques mediambientals, com ara la reducció del nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, mesures d’estalvi i eficiència energètica, la utilització d’energia procedent de fonts renovables, el manteniment o la millora dels recursos naturals, etc.

• L’organització, la qualificació i l'experiència del personal adscrit a l'execució del contracte, sempre que la qualitat d'aquest personal en pugui afectar de manera significativa la millor execució. Podeu aprofundir en aquest criteri en aquestenllaç a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

• El servei postvenda, l’assistència tècnica i les condicions d’entrega, com ara la data, el procés d’entrega dels béns o serveis, el termini d’entrega o d’execució, els compromisos relatius a recanvis i seguretat, etc.

• Les millores, com ara prestacions addicionals a les definides en el projecte i en el plec de prescripcions tècniques, sense que puguin alterar la naturalesa de les prestacions ni l’objecte del contracte, que han d’estar prou especificades. Les millores proposades per l’adjudicatari passen a formar part del contracte i no poden ser objecte de modificació. No s'hi pot assignar una valoració superior al 2,5%.

Els criteris qualitatius sempre s’han d’acompanyar de criteris relacionats amb els costos, que poden ser el preu o un plantejament basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.

Quan en l’adjudicació s’hagin de tenir en compte criteris diferents del preu, l’òrgan de contractació ha de tenir en compte les variants que ofereixin els licitadors, sempre que s'estableixin en els plecs (art. 142 de la LCSP). La possibilitat d’admissió de variants s’ha d'indicar en l’anunci de licitació del contracte i en els plecs, i cal precisar sobre quins elements i en quines condicions se n'autoritza la presentació.

Sobre la qualitat de les ofertes podeu aprofundir en aquesta entrada a l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.

Així mateix, el TCCSP, en la Resolució 183/2023, de 15 de març, recorda que no és el mateix parlar de la naturalesa dels criteris d'adjudicació (qualitatius o quantitatius) que de la forma d'avaluació d'aquests (sotmesos a judici de valor o sotmesos a fòrmules matemàtiques).

↑ Índex de la unitat

Un dels propòsits de la LCSP és la incorporació de les noves tecnologies a la contractació pública. La subhasta electrònica respon a aquest propòsit, juntament amb altres figures, com el perfil del contractant o els sistemes dinàmics de contractació.

L’anunci de licitació ha de ser electrònic i els terminis per presentar ofertes es computen des de la publicació en el perfil del contractant. Els plecs de clàusules, els projectes d’obres, els plecs de prescripcions tècniques i altres documents contractuals han de tenir format electrònic. Les ofertes dels licitadors han de ser també en format electrònic (amb les excepcions de la disposició addicional quinzena de la LCSP); en conseqüència, la mesa ha de disposar dels mitjans per poder valorar les ofertes electròniques. Les comunicacions durant la licitació s’han de fer en format electrònic. Les relacions derivades de la interposició del recurs especial en matèria de contractació es fan de manera electrònica i, finalment, la factura l'han de presentar electrònicament els contractistes i subcontractistes.

Dit això, entrem en matèria: per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta electrònica, regulada en l’article 143 de la LCSP, dins del bloc que regula l’adjudicació dels contractes. Però cal tenir clar que la subhasta electrònica no és un procediment d’adjudicació sinó que s’integra dins dels procediments d’adjudicació.

La subhasta electrònica és un procés electrònic que es fa després d’una primera avaluació completa de les ofertes, per presentar millores en els preus o nous valors relatius a determinats elements de les ofertes que les millorin en conjunt.

Primer de tot, l’òrgan de contractació fa una primera avaluació completa de les ofertes segons els criteris d’adjudicació i, a continuació, invita simultàniament, per mitjans electrònics, a tots els licitadors que hagin presentat ofertes admissibles perquè participin en la subhasta electrònica.

La invitació ha d'incloure tota la informació necessària per a la connexió al dispositiu electrònic utilitzat i ha d'incloure la data i l’hora d’inici de la subhasta electrònica. Ha d’indicar la fórmula matemàtica que s’utilitzarà per a la reclassificació automàtica de les ofertes en funció dels nous preus, revisats a la baixa, o dels nous valors presentats que millorin l’oferta.

Un cop comença el procediment de la subhasta electrònica, els licitadors invitats poden presentar els nous preus revisats a la baixa o els nous valors que millorin l’oferta.

És una premissa per utilitzar la subhasta electrònica que els aspectes a millorar siguin comparables, quantificables i susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges. Per aquest motiu seria inviable una subhasta electrònica en el cas de prestacions de caràcter intel·lectual.

La subhasta electrònica es basa en els criteris següents:

• Únicament en el preu.
• En el preu i en altres valors dels elements objectius de l’oferta que siguin quantificables i susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges (quan el contracte s’adjudiqui basant-se en diversos criteris d’adjudicació).

Els òrgans de contractació que vulguin utilitzar la subhasta electrònica ho han d’indicar en l’anunci de licitació i en els plecs, i han d’incloure la informació següent:

• Elements objectius que es valoraran en la subhasta electrònica
• Límits dels valors que es podran presentar
• La informació que es posarà a disposició dels licitadors durant la subhasta electrònica i el moment en què es facilitarà
• La forma en què es desenvoluparà la subhasta
• Les condicions en què els licitadors podran licitar i les millores mínimes que s’exigiran per a cada licitació
• El dispositiu electrònic que s’utilitzarà i les modalitats i especificacions tècniques de connexió.

La subhasta electrònica es pot desenvolupar en diverses fases successives, i en cada fase, de manera contínua i instantània, s'ha de comunicar als licitadors, com a mínim, la informació que els permeti conèixer la seva classificació en cada moment. El que no es pot donar a conèixer en cap moment és la identitat dels ofertors.

Un cop finalitzada la subhasta electrònica, l’òrgan de contractació ha d'adjudicar el contracte en funció dels resultats.

↑ Índex de la unitat

Com ja s'ha esmentat, els contractes s'adjudiquen utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-preu s’avalua segons criteris econòmics i qualitatius. S’adjudiquen segons criteris basats en la millor relació cost-eficàcia, sobre la base del preu o cost, com ara el càlcul del cost del cicle de vida dels productes o serveis.

Quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, ha d’estar relacionat amb els costos. Pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle de vida.

Quan s’utilitzin una pluralitat de criteris d’adjudicació, es dona preponderància als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules establertes en els plecs. L’elecció de fórmules s’ha de justificar en l’expedient.

Excepte quan exclusivament es tingui en consideració el preu, cal precisar en els plecs la ponderació relativa atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin ponderar els criteris escollits, aquests s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.

És a dir, una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió. O, dit d'una altra manera, quanta inversió es requerirà en el temps i quines fonts de finançament estan disponibles (impostos, préstecs, donacions, etc.) en les fases de conceptualització i disseny del projecte i de construcció posterior, per atendre les despeses operatives i de manteniment fins a la baixa definitiva, el cessament de l’activitat, el reciclatge o l'eliminació.

El cicle de vida d’un bé, obra o servei comprèn totes les fases consecutives o interrelacionades que se succeeixin durant la seva existència: la recerca i el desenvolupament que s’hagi de dur a terme, la fabricació o producció, la comercialització i les seves condicions, el transport, la utilització i el manteniment, l’adquisició de les matèries primeres necessàries i la generació de recursos, fins que es produeixi l’eliminació, el desmantellament o el final de la seva utilització.

El càlcul del cost del cicle de vida inclou:

• Els costos relatius a l’adquisició.
• Els costos d’utilització, com el consum d’energia i altres recursos.
• Els costos de manteniment.
• Els costos de final de vida, com els costos de recollida i reciclatge.
• Els costos imputats a externalitats mediambientals vinculades al producte, servei o obra durant el seu cicle de vida (cost de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, costos d’altres emissions contaminants, costos de mitigació del canvi climàtic, etc.).

↑ Índex de la unitat

Els contractes que celebrin els poders adjudicadors es perfeccionen amb la formalització, excepte els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, que es perfeccionen amb l'adjudicació. S’entenen celebrats al lloc on es trobi la seu de l’òrgan de contractació. Les entitats del sector públic no poden fer contractes verbals excepte en cas de contractes amb caràcter d’emergència.

La mesa de contractació, o si no n'hi ha l'òrgan de contractació, classifica les proposicions presentades per ordre decreixent i posteriorment eleva una proposta a l’òrgan de contractació. Per fer la classificació, es tenen en compte els criteris d’adjudicació fixats als plecs. Es poden sol·licitar els informes tècnics que es considerin pertinents. Quan l’únic criteri a considerar sigui el preu, la millor oferta serà la que proposa el preu més baix.

Un cop l’òrgan de contractació accepta la proposta de la mesa, es requereix al licitador que hagi presentat la millor oferta perquè, en el termini de 10 dies hàbils, presenti (art. 150.2 LCSP), si no ho havia fet amb anterioritat, la documentació justificativa:

• De les circumstàncies de l'article 140.1 LCSP:
  • Capacitat d’obrar i personalitat jurídica de la licitadora;
  • Representació i personalitat jurídica de les persones signats de l'oferta;
  • Compliment dels requisits específics de solvència o certificat de classificació corresponent.
• De disposar efectivament dels mitjans que s'hagués compromés a adscriure a l'execució del contracte.
• D'haver constituït la garantia definitiva, si s'exigia.

Posteriorment, l’òrgan de contractació adjudica el contracte en els cinc dies hàbils següents a la recepció de la documentació.

Sobre la interpretació de l'article 150.2 de la LCSP podeu consultar aquesta entrada.

La resolució d’adjudicació ha de ser motivada, es notifica als licitadors i s'ha de publicar en el perfil del contractant en el termini de 15 dies. Ha de contenir la informació necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs contra la decisió d’adjudicació i, en especial, la informació següent:

• El nom de l’adjudicatari i les característiques de la seva oferta determinants per resultar adjudicatari.
• Les raons per les quals s’ha desestimat l’oferta dels licitadors no adjudicataris i les raons per les quals s'han exclòs determinats candidats.

Formalització dels contractes (art. 153 LCSP): els contractes que subscriguin les administracions públiques s’han de formalitzar en document administratiu que s’ajusti amb exactitud a les condicions de la licitació, en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació de l’adjudicació. No obstant, si el contracte és susceptible de recurs especial en matèria de contractació, el contracte no es podrà formalitzar abans de transcorreguts 15 dies hàbils des de la remissió de la notificació de l'adjudicació als licitadors i candidats. Amb aquesta finalitat, es requerirà al contractista per tal que, en el termini de 5 dies, retorni signats els documents per a la formalització.

No es pot iniciar l'execució del contracte abans de la seva formalització.

El contractista pot sol·licitar que el contracte s’elevi a escriptura pública, pagant les despeses, però no és necessari.

En cas dels contractes basats en un acord marc o en els contractes específics en un sistema dinàmic d’adquisició, no és necessari formalitzar el contracte, i tampoc en cas de contractes menors.

↑ Índex de la unitat

En determinats contractes, el personal adscrit a la seva execució se subroga des de l'empresa que prestava el servei a la nova empresa que resulti adjudicatària del concurs (regulat en l'article 130 de la LCSP). La subrogació en els contractes de treball només opera quan:

En aquests supòsits, l’òrgan de contractació ha de facilitar en els plecs la informació sobre les condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació que resulti necessària per permetre una avaluació exacta dels costos laborals que implica aquesta mesura.

L’òrgan de contractació ha de requerir aquesta informació a l’empresa que presti actualment el contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-li. Ha d’aportar, en tot cas:

• Els llistats del personal objecte de la subrogació.
• El conveni col·lectiu aplicable.
• La categoria professional.
• El tipus de contracte.
• La jornada laboral.
• La data d’antiguitat.
• En cas que es tracti d’un contracte temporal, cal indicar el venciment del contracte.
• El salari brut anual de cada treballador.
• Tots els pactes en vigor aplicables als treballadors als quals afecti la subrogació.

Són objecte de subrogació tots els treballadors que s’hagin de subrogar en virtut de la norma legal, el conveni col·lectiu o l’acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general que imposi aquesta obligació a l’empresa successora en l’activitat objecte del contracte administratiu (Resolució 195/2019, de 13 de juny, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic).

Quan l’empresa que prestava el servei objecte del contracte a adjudicar sigui un centre especial de treball, l’empresa que resulti adjudicatària ha de subrogar a totes les persones amb discapacitat que estiguessin realitzant l’activitat en l’execució del contracte. Sobre la subrogació del personal de centres especials de treball és interessant la Resolució 124/2019, de 28 de març, del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de Madrid.

L’obligació de subrogar-se els treballadors que estan prestant el servei s’imposa al nou adjudicatari, però no només a aquest.

Si és una administració pública la que decideix prestar directament un servei que prestava un operador econòmic, també està obligada a la subrogació del personal, si ho estableix una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general.

El contractista sempre ha de respondre dels salaris impagats als treballadors afectats per la subrogació i de les cotitzacions a la Seguretat Social, encara que es resolgui el contracte. Aquesta obligació no pot correspondre mai al nou contractista.

D’aquesta manera l’Administració esdevé garant del pagament dels salaris i de les cotitzacions a la Seguretat Social.

En aquest enllaç en podeu trobar més informació i referències als darrers pronunciaments dels òrgans de resolució de recursos especials en matèria de contractació.

↑ Índex de la unitat

Criteris d'adjudicació

• La LCSP prioritza la millor relació qualitat-preu per obtenir la millor oferta mitjançant la incorporació de criteris econòmics com el preu i la rendibilitat i també criteris de qualitat, per aconseguir objectius de tipus social, mediambiental, d’innovació i de defensa de la competència.
• Quan s’utilitza un únic criteri d’adjudicació, ha d’estar relacionat amb els costos, i pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.
• Quan s’utilitzen una pluralitat de criteris d’adjudicació, es dona preponderància als que fan referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts mitjançant l’aplicació de fórmules establertes en els plecs, en què s'ha de precisar la ponderació atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin ponderar els criteris escollits, s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.

Subhasta electrònica

• Per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta electrònica. És un procés electrònic que es fa després d’una primera avaluació completa de les ofertes, per presentar millores en els preus o nous valors relatius a determinats elements de les ofertes que les millorin en conjunt.
• La subhasta electrònica es pot utilitzar en els procediments oberts, restringits i negociats, sempre que es pugui establir de manera precisa en els plecs.
• No es pot utilitzar en contractes de caràcter intel·lectual (serveis d’enginyeria, consultoria o arquitectura).
• Cal indicar-ho en l’anunci de licitació i en els plecs.

El cicle de vida

• Es considera el cicle de vida com un indicador d’eficàcia o de rendibilitat.
• És una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió, fins a la baixa definitiva del bé, cessament d’activitat, reciclatge o eliminació.
• El càlcul del cost del cicle de vida s’ha d'indicar en els plecs.

Perfecció dels contractes

• Els contractes es perfeccionen amb la formalització, i no es poden executar abans de formalitzar-los.
• Els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, es perfeccionen amb l'adjudicació.
• Només són acceptats els contractes verbals en cas de caràcter d’emergència.

Adjudicació dels contractes

• Una licitació només es pot declarar deserta quan no hi hagi cap oferta o proposició admissible d’acord amb els criteris dels plecs.
• La resolució d’adjudicació de l’òrgan de contractació ha de ser motivada, s'ha de notificar als licitadors i s'ha de publicar en el perfil del contractant.
• Ha de contenir la informació necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs contra la decisió d’adjudicació.

Subrogació del personal

• En algun tipus de contractes, el personal de l'empresa que prestava el servei se subroga a la nova empresa que resulta adjudicatària del concurs, sempre que una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general imposi a l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se en les relacions laborals.
• En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de facilitar als licitadors la informació sobre les condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació que resulti necessària per permetre una avaluació exacta dels costos laborals que implica aquesta mesura. L’òrgan de contractació requereix aquesta informació a l’empresa que actualment fa la prestació de l’objecte del contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-la.
• Si, un cop produïda la subrogació, els costos laborals són superiors als que es desprenen de la informació facilitada pel contractista anterior, el contractista actual té acció directa contra el contractista anterior.

↑ Índex de la unitat

Esquema del tema 6

Cliqueu ací si voleu veure l'esquema d'aquest unitat ampliat

← Unitat 5 | Unitat 7 →