Saltar al contingut principal

Gestió dels recursos humans

Nombre de lectures: 0

<< Inici|<< Unitat 2 | Unitat 4 >>

3. Selecció de personal al servei de la Generalitat de Catalunya

La selecció de personal és el procés que es du a terme per trobar els candidats més adients al contingut dels llocs de treball que s’han d’ocupar. Consisteix a analitzar la capacitat, la idoneïtat per al desenvolupament de les funcions públiques, els mèrits i l’experiència de les persones aspirants.

Normativa d’aplicació

  • Constitució espanyola (articles 23.2 i 103.3)
  • Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP).
  • Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
  • Decret 28/1986, de 30 de gener, de Reglament de selecció de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
  • Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l’accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
  • Decret 66/1999, de 9 de març, sobre l’accés a la funció pública de les persones amb discapacitat i dels equips de valoració multi - professional.
  • Decret 161/2002, d’11 de juny, sobre l’acreditació del coneixement del català i l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.

En aquest apartat analitzarem:

3.1 Principis de la selecció

Els principis generals de la selecció els trobem en primer lloc a la Constitució espanyola (CE). Concretament, l’article 23.2 garanteix el dret dels ciutadans a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin. Es tracta, per tant, d’un dret de configuració legal, és a dir, un dret que es pot exercir en les condicions i amb els requisits que estableixin les lleis que el despleguin.

L’article 103.3 de la CE estableix que la llei ha de regular l’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat.

Aquests preceptes constitucionals han estat desplegats per la normativa bàsica estatal, el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP), i per la legislació de la Generalitat de Catalunya.

L’article 55, apartat 1, del TREBEP estableix que tots els ciutadans tenen dret a accedir a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat.

I, en el seu apartat 2, afegeix els principis següents:

  • Publicitat de les convocatòries i de les seves bases.
  • Transparència.
  • Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.
  • Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció.
  • Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s'hagin d'exercir.
  • Agilitat, sens perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció.
A més, cal tenir en compte que tal i com estableix l'apartat 2 de l'article 55 del TREBEP, aquests principis rectors de l'accés a l'ocupació pública s'apliquen a la selecció del personal funcionari i laboral de l'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, les administracions de les entitats locals, els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques, i a les universitats públiques.
El text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, disposa que l’Administració de la Generalitat ha de seleccionar tot el seu personal amb criteris d’objectivitat, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, mitjançant convocatòria pública.

En el text refós del Decret legislatiu 1/1997, articles 42 i 43, s'estableixen els criteris següents:

  • En el procés de selecció s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l'expressió escrita.
  • En la selecció del personal cal tenir en compte especialment l’adequació del sistema selectiu al contingut dels llocs de treball que s’hagin d’ocupar, de manera que s’analitzin els mèrits i l’experiència dels aspirants i la seva capacitat i idoneïtat per desenvolupar les funcions públiques.
  • Els processos selectius poden incloure valoracions sobre les experiències assolides i els coneixements teòrics, proves mèdiques o físiques, tests psicotècnics o professionals, entrevistes, proves pràctiques i, en general, altres instruments que ajudin a determinar d’una manera objectiva els mèrits, la capacitat i la idoneïtat dels aspirants amb relació al contingut dels llocs de treball que hagin d’ocupar.
Les normes reguladores del procés selectiu han d'assegurar als ciutadans una situació jurídica d'igualtat en l'accés a l'ocupació pública, amb la interdicció dels requisits d'accés que tinguin caràcter discriminatori o de referències individualitzades (vegeu, en aquest sentit, entre moltes altres, les STC de 9 de desembre de 1987, rec. 385/1986 i de 18 d'abril de 1989, rec. 894/1988).
Amb caràcter general, es proscriu les proves restringides que limitin la participació i que, per tant, no tinguin caràcter obert. Per tant, les proves restringides, en general, han de considerar-se proscrites, tot i que en determinats supòsits molts excepcionals puguin considerar-se raonables i no arbitràries, sempre que aquesta possibilitat es demostri com un mitjà excepcional i adequat per resoldre una situació també excepcional, expressament prevista en una norma amb rang de llei i amb l'objecte d'assolir una finalitat constitucionalment legítima, entre les quals es troba la pròpia eficàcia de l'Administració (STC 27/1991, de 14 de febrer, 130/2009, d'1 de juny, 238/2015, de 19 de novembre).

En aplicació d'aquesta doctrina constitucional, el TREBEP preveu que els processos selectius han de tenir caràcter obert i garantir la lliure concurrència, sens perjudici de la promoció interna i les mesures de discriminació positives previstes en aquesta mateixa norma (article 61 TREBEP).


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.2 Oferta d'ocupació pública

L’oferta d’ocupació pública és l’instrument per mitjà del qual l’Administració determina quines són les necessitats de recursos humans que no poden ser cobertes amb els efectius de personal existents i que, per tant, requereixen la selecció de personal de nou ingrés.

L'article 70 del TREBEP també configura l’oferta d’ocupació pública com un instrument de planificació dels recursos humans, ja que estableix que les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, que s’hagin de proveir mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés, han de ser objecte de l’oferta, o a través d’algun altre instrument similar de gestió de la provisió de les necessitats de personal, que comporta l’obligació de convocar els corresponents processos selectius per a les places compromeses i fins a un 10% addicional. En tot cas, segons el mateix TREBEP, l’execució de l’oferta s’ha de desenvolupar dins del termini improrrogable de tres anys.

Tal i com estableix l'apartat 2 de l'article 70 del TREBEP, l'oferta d'ocupació pública o instrument similar, que han d'aprovar anualment els òrgans de govern de les administracions públiques, s'ha de publicar al diari oficial corresponent. L'oferta d'ocupació pública de la Generalitat s'aprova mitjançant un acord del Govern de la Generalitat que es publica en el DOGC, en la qual es detallen les places necessàries de personal funcionari dels diferents cossos i escales i de les categories de personal laboral que han de ser proveïdes amb personal de nou accés.

D'acord amb l'article 37, apartat 1 l) del TREBEP, són objecte de negociació sindical els criteris generals sobre ofertes d'ocupació pública. En aquest sentit, la STS d'11 de maig de 2004, rec. 1490/1997 ha determinat que la manca d'intervenció dels sindicats ocasiona la nul·litat del procediment administratiu.

Tal i com estableix la STS de 5 de març de 1998, rec.1200/1992, l'oferta d'ocupació pública és un pressupòsit bàsic de qualsevol convocatòria, de tal manera que la seva aprovació prèvia és la premisa legal de partida per a què pugui efectuar-se la selecció de personal.

Atesa la incidència que l'oferta d'ocupació pública té sobre la sostenibilitat econòmica, a banda de la normativa de funció pública (TREBEP i Text refós de funció pública) en relació amb aquesta qüestió, cal tenir en compte les previsions de les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat.

  • Les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat regulen de forma extensa l'oferta d'ocupació pública i detallen els àmbits susceptibles d'oferta i els criteris per configurar la taxa d'ocupació pública. Aquestes previsions tenen caràcter bàsic i resulten d'aplicació, per tant, a totes les Administracions Públiques.
  • Les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat poden contenir previsions específiques en matèria d'oferta d'ocupació pública per a tot tipus de sectors: judicial, sanitari, personal directiu, entitats consorciades…
  • Es preveu l'exigència de responsabilitats dels titulars dels òrgans competents en matèria de personal per incompliment de la normativa laboral, amb l'objecte d'evitar que les irregularitats puguin donar lloc a la conversió d'un contracte temporal en indefinit no fix (vegeu, en aquest sentit, la Disposició addicional 43 de la Llei 6/2018, de 13 de juliol, de Pressupostos General de l'Estat per al 2018).

Les Lleis Generals de Pressupostos de l'Estat fixen límits al volum de vacants que poden cobrir-se mitjançant els procediments de nou ingrés permetent la cobertura d'un percentatge de l'anomenada taxa de reposició d'efectius.

D'acord amb la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2018, per calcular la taxa de reposició d’efectius, el percentatge de taxa màxim fixat s’aplica sobre la diferència resultant entre el nombre d’empleats fixos que, durant l’exercici pressupostari anterior, van deixar de prestar serveis a cadascun dels respectius sectors, àmbits, cossos o categories, i el nombre d’empleats fixos que s’hi van incorporar, en l’exercici esmentat, per qualsevol causa, excepte els procedents d’ofertes d’ocupació pública, o que hi van reingressar des de situacions que no comportin la reserva de llocs de treball. A aquests efectes, es computen els cessaments en la prestació de serveis per jubilació, retir, mort, renúncia, declaració en situació d’excedència sense reserva de lloc de treball, pèrdua de la condició de funcionari de carrera o l’extinció del contracte de treball o en qualsevol altra situació administrativa que no suposi la reserva de lloc de treball o la percepció de retribucions a càrrec de l’Administració en què se cessa. Igualment, es tenen en compte les altes i baixes produïdes pels concursos de trasllats a altres administracions públiques. No computen dins del límit màxim de places derivat de la taxa de reposició d’efectius les places que es convoquin per a la seva provisió mitjançant processos de promoció interna i les corresponents al personal declarat indefinit no fix mitjançant sentència judicial. Aquesta limitació té caràcter bàsic.

La STS de 23 de febrer de 2016, rec. 198/2015, ha anul·lat el nomenament de funcionaris per no haver-se respectat en la convocatòria la taxa de reposició d'efectius prevista per la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

La Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017, estableix per a determinats sectors la possibilitat de disposar d'una taxa addicional per a l'estabilització d'ocupació temporal que inclou fins al 90 % de les places que, dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2016. Així mateix, s'autoritza les administracions públiques a disposar, en els exercicis 2017 a 2019, d'una taxa addicional per a la consolidació d'ocupació temporal de les places que, en els termes previstos en la disposició transitòria quarta del text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, estiguin dotades pressupostàriament i, des d'una data anterior a l'1 de gener de 2005, hagin estat ocupades ininterrompudament de forma temporal.

D'altra banda, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2018, ha autoritzat una taxa addicional per l'estabilització de l'ocupació temporal que ha d’incloure les places de naturalesa estructural que estiguin dotades pressupostàriament i hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2017 en els sectors i col·lectius següents: personal dels serveis d’administració i serveis generals, de recerca, de salut pública i inspecció mèdica així com altres serveis públics. A les universitats públiques, només està inclòs el personal d’administració i serveis.

Les ofertes d’ocupació que articulin aquests processos d’estabilització s’han d’aprovar i publicar en els respectius diaris oficials en els exercicis 2018 a 2020. La taxa de cobertura temporal de les places incurses en els processos d’estabilització s’ha de situar al final del període, en cada àmbit, per sota del 8 per cent. L’articulació d’aquests processos selectius, en tot cas, ha de garantir el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. De la resolució d’aquests processos no es pot derivar, en cap cas, un increment de despesa ni d’efectius, i s’ha d’oferir en aquests processos, necessàriament, places de naturalesa estructural que siguin exercides per personal amb vinculació temporal.

El Reial Decret-llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s'aproven mesures en matèria d'energia i altres àmbits per a la reactivació econòmica, estableix, en el seu article 11, amb caràcter excepcional, l'habilitació temporal per a l'execució de l'oferta d'ocupació pública i dels processos d'estabilització d'ocupació temporal previstos en l'article 19.1.6 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017 i en l'article 19.1.9 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2018, mitjançant la publicació de les convocatòries de processos selectius regulats en l'article 70.1 del TREBEP, que vencin en l'exercici 2020, s'entendran prorrogades durant l'exercici 2021.

Així mateix, s'amplia fins a 31 de desembre de 2021, el termini per aprovar i publicar en els respectius Diaris Oficials les ofertes d'ocupació pública que articulin els processos d'estabilització d'ocupació temporal als que es refereix el paràgraf anterior. En la resta d'extrems, aquests processos es regiran per l'establert en cadascuna de les esmentades lleis de pressupostos, segons correspongui.

L’article 20 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022, ha establert que la incorporació de personal de nou ingrés amb una relació indefinida en el sector públic, es subjectarà a la següent taxa de reposició d’efectius

  1. En els sectors prioritaris la taxa serà del 120% i en la resta de sectors del 110%.
  2. Les entitats locals que tinguessin amortitzada el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior tindran un 120% de taxa en tots els sectors.

L’anteriorment establert s’entén sense perjudici dels processos d’estabilització derivats del Reial Decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.

A més, en relació amb l'oferta pública d'ocupació, cal tenir present les previsions que pugui incloure la corresponent Llei de pressupostos de la Generalitat. En aquest sentit, cal dir que, la Llei Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, en el seu article 31, establí que en l'exercici del 2017, les ofertes d'ocupació pública i els instruments de gestió similars s'havien d'aprovar en funció de les disponibilitats pressupostàries i de conformitat amb les previsions de caràcter bàsic que s'establissin. La taxa de reposició es podia acumular entre els àmbits i els sectors que es determinessin.

A l'Administració de la Generalitat s'ha aprovat l'Acord GOV/145/2017, de 17 d'octubre, pel qual es fixa la taxa addicional per a l'estabilització i consolidació de l'ocupació temporal al servei de l'Administració de la Generalitat.

Així mateix, mitjançant Acord GOV/156/2018, de 20 de desembre, s'ha aprovat l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'estabilització i consolidació de l'ocupació temporal del personal al servei de l'Administració de la Generalitat per al 2017.

La Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, en el seu article 32, estableix que en l'exercici del 2020, les ofertes d'ocupació pública i els instruments de gestió similars s'han d'aprovar en funció de les disponibilitats pressupostàries i de conformitat amb les previsions de caràcter bàsic que s'estableixin. Correspon al Govern autoritzar l'acumulació de la taxa de reposició entre sectors i col·lectius, i també la cessió entre les entitats del sector públic.

Un cop aprovada l’oferta d’ocupació pública, es poden publicar les convocatòries de les proves selectives corresponents per a les places vacants, amb la possibilitat d’incloure-hi fins al 10% addicional, com a màxim.

Mentre les convocatòries estiguin en curs i fins que es resolguin, no es poden amortitzar, transformar o modificar substancialment les places que han estat convocades.

L'article 19 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021, estableix que la incorporació de personal de nou ingrés amb una relació indefinida en el sector públic es subjetarà a una taxa de reposició d'efectius del 110 per cent en els sectors prioritaris i del 100 per cent en la resta de sectors.

La taxa de reposició serà del 115 per cent per a cossos i forces de seguretat de l'Estat, cossos de Policia Autonòmica i Policies Locals.

No computen per al límit màxim de la taxa de reposició: el personal que s'incorpori en execució d'ofertes d'ocupació pública d'exercicis anteriors, les places que es convoquin per promoció interna i les places corresponents al personal declarat indefinit no fix per sentència judicial.

Per calcular la taxa de reposició d'efectius el percentatge de taxa màxim autoritzat s'aplicarà sobre la diferència entre el nombre d'empleats fixos que durant l'exercici pressupostari anterior van deixar de prestar serveis i el nombre d'empleats fixos que s'haguessin incorporat en l'esmentat exercici, per qualsevol causa, excepte els procedents d'oferta d'ocupació pública o reingressat des de situacions administratives que no comportin la reserva dels llocs de treball. A aquests efectes, es computaran els cessaments per jubilació, retir, mort, renúncia, declaració en situació d'excedència sense reserva del lloc de treball, pèrdua de la condició de funcionari de carrera o l'extinció del contracte de treball, o en qualsevol altra situació administrativa que no suposi reserva de lloc de treball o la percepció de retribucions a càrrec de l'Administració en la qual es cessa. Igualment, es tindran en compte les altes i les baixes produïdes pels concursos de trasllats a d'altres Administracions. No computaran com a cessaments els que es produeixin com a conseqüènca de processos de promoció interna, tret dels supòsits d'accés per aquest sistema al cos de catedràtics d'universitat.

No es podrà contractar personal temporal, ni realitzar nomenaments de personal estatutari temporal i de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.

L’article 2 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat de l'ocupació pública, estableix:

1. Addicionalment a allò establert en els articles 19.u.6 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2017, i 19.u.9 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, s’autoritza una taxa addicional per a l’estabilització d’ocupació temporal que inclourà places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins de les relacions de llocs de treball, plantilles o altra forma d’organització de recursos humans que estiguin establertes en les diferents Administracions Públiques i estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda com a mínim en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.

2. Les ofertes d’ocupació que articulin els processos d’estabilització contemplats en l’apartat 1, així com el nou procés d’estabilització, hauran d’aprovar-se i publicar-se en els respectius diaris oficials abans de l'1 de juny de 2022 i seran coordinats per les Administracions Públiques competents. La publicació de les convocatòries dels processos selectius per a la cobertura de les places incloses en les ofertes d’ocupació pública haurà de produir-se abans de 31 de desembre de 2022.

La resolució d’aquests processos selectius haurà de finalitzar abans de 31 de desembre de 2024.

3. La taxa de cobertura temporal haurà de situar-se per sota del 8 per cent de les places estructurals.

4. L’articulació d’aquests processos selectius que, en qualsevol cas, garantirà el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, podrà ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de l’Administració General de l’Estat, comunitats autònomes i entitats locals, podent articular-se mesures que possibilitin una coordinació entre les diferents Administracions Públiques en el desenvolupament d’aquests en el si de la Comissió de Coordinació de l’Ocupació Pública.

Sense perjudici d’allò establert, en el seu cas, en la normativa pròpia de la funció pública de cada Administració o la normativa específica, el sistema de selecció serà el de concurs-oposició, amb una valoració en la fase de concurs d’un quaranta per cent de la puntuació total, en la que es tindrà en compte majoritàriament l’experiència en el cos, escala, categoria o equivalent de què es tracti podent no ser eliminatoris els exercicis en la fase d'oposició en el marc de la negociació col·lectiva establerta en l’article 37, apartat 1 c) del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Per al supòsit de què en la normativa específica sectorial o de cada Administració així s’hagués previst, els mecanismes de mobilitat o de promoció interna previs de cobertura de places seran compatibles amb els processos d’estabilització.

5. De la resolució d’aquests processos no podrà derivar-se, en cap cas, increment de despesa ni d’efectius, havent d’ofertar-se en aquests processos, necessàriament, places de naturalesa estructural que es trobin ocupades per personal amb vinculació temporal.

6. Correspondrà una compensació econòmica, equivalent a vint dies de retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats, per al personal funcionari interí o el personal laboral temporal que, estant en actiu com a tal, veiés finalitzada la seva relació amb l’Administració amb motiu de la no superació del procés selectiu d’estabilització.

En el cas del personal laboral temporal, dita compensació consistirà en la diferència entre el màxim de vint dies del seu salari fix per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats, i la indemnització que li correspongués percebre per l’extinció del seu contracte, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any. En cas que dita indemnització fos reconeguda en via judicial, es procedirà a la compensació de quantitats.

La no participació del candidat o candidata en el procés selectiu d’estabilització no donarà dret a compensació econòmica en cap cas.

7. Amb la finalitat de permetre el seguiment de l’oferta, les Administracions Públiques hauran de certificar al Ministeri d’Hisenda, mitjançant la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses, el nombre de places ocupades de forma temporal existent en cadascun dels àmbits afectats.

També, cal tenir present que tal i com estableix la Disposició transitòria primera de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, els processos selectius per a la cobertura de places incloses en les ofertes d’ocupació pública aprovades en el marc dels processos d’estabilització d’ocupació temporal previstos en l’article 19.u.6 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2017, i 19.u.9. de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, hauran de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.

La Llei 1/2021, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, estableix:

Ofertes d’ocupació pública

  • En l'exercici del 2022, les ofertes d'ocupació pública i els instruments de gestió similars s'han d'aprovar en funció de les disponibilitats pressupostàries i de conformitat amb les previsions de caràcter bàsic que s'estableixin.

En aquest sentit, indicar que s’ha publicat al BOE de 29 de desembre de 2021 la Llei 22/2021,de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2022, i els apartats 1 a 4 de l’article 20 d’aquesta Llei on es regula la oferta d’ocupació tenen caràcter bàsic.

Acumulació i cessió taxes reposició

  • Correspon al Govern autoritzar l'acumulació de la taxa de reposició entre sectors i col·lectius, i també la cessió entre les entitats del sector públic, així com la incorporació a la taxa de reposició d’efectius de les places incloses en ofertes anteriors que no s’hagin executat.

Nomenaments i contractacions de personal temporal

  • Atenció prioritària dels serveis amb personal existent. Les necessitats de personal s'han d'atendre prioritàriament amb personal funcionari de carrera, estatutari i laboral fix existent, utilitzant els sistemes generals i extraordinaris de provisió establerts per la normativa vigent i, si escau, els convenis col·lectius aplicables.
  • Excepcionalitat en el nomenament i contractació de personal temporal. En l'exercici del 2022 no es poden nomenar funcionaris interins ni personal estatutari temporal, ni es pot contractar personal laboral temporal, llevat dels casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables.
  • Els òrgans competents en matèria de personal han de vetllar especialment per evitar actuacions irregulars en les contractacions temporals de personal, i a aquest efecte, el departament competent en matèria de funció pública promourà criteris d’actuació orientats a aquesta finalitat.
  • L’incompliment de les obligacions establertes a la normativa laboral sobre contractació temporal de la qual pugui derivar-se la condició d’indefinit no fix, i especialment el fet d’assignar al personal contractat funcions diferents a les consignades en els contractes, poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats d’acord amb la normativa vigent.
  • Limitacions i controls al nomenament i contractació temporal. S'habilita el Govern perquè fixi les limitacions i els controls al nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, i també a la contractació de personal laboral temporal amb excepció de les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d'universitats i recerca, i a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

S’ha de recordar que aquesta habilitació s’ha duta terme mitjançant l’Acord del Govern de 13 de juny de 2017 sobre criteris sobre criteris per a la formalització de nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.

La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’ Estat per a l’any 2023, estableix que l’Oferta d’Ocupació Pública s’articularà mitjançant les taxes de reposició d’efectius que en els sectors prioritaris serà del 120% i en la resta de sectors del 110%.

Després de definir els sectors prioritaris a efectes de taxes de reposició, amb caràcter bàsic, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 estableix que cada Administració podrà autoritzar, amb caràcter extraordinari, una taxa específica que sigui necessària per donar compliment a l’objectiu previst en la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, consistent en què la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8 por cent de las places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits, sempre que vingui justificat d’acord amb l’instrument de planificació plurianual amb què haurà de comptar. En qualsevol cas, l’Oferta d’Ocupació Pública haurà d’atenir-se a les disponibilitats pressupostàries del capítol corresponent a les despeses de personal del pressupost de despeses.

.

Finalment, la Llei 2/2023, del 16 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, estableix:

Oferta d'ocupació pública per al 2023

1. En l'exercici del 2023, les ofertes d'ocupació pública i els instruments de gestió similars s'han d'aprovar en funció de les disponibilitats pressupostàries i de conformitat amb les previsions de caràcter bàsic que s'estableixin.

2. Correspon al Govern autoritzar l'acumulació de la taxa de reposició entre sectors i col·lectius, i la cessió entre les entitats del sector públic, d'acord amb la normativa bàsica aplicable.

Nomenaments i contractacions de personal temporal en l'exercici del 2023

1.Les necessitats de personal s'han d'atendre prioritàriament amb personal funcionari de carrera, estatutari i laboral fix existent, utilitzant els sistemes generals i extraordinaris de provisió establerts per la normativa vigent i, si escau, els convenis col·lectius aplicables.

2. En l'exercici del 2023 no es poden nomenar funcionaris interins ni personal estatutari temporal, ni es pot contractar personal laboral temporal, llevat dels casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables.

3. Els òrgans competents en matèria de personal han de vetllar per evitar actuacions irregulars en les contractacions temporals de personal i el departament competent en matèria de funció pública ha de promoure criteris d'actuació orientats a aquesta finalitat.

4. L'incompliment de les obligacions que estableix la normativa laboral sobre contractació temporal de la qual es pugui derivar la condició d'indefinit no fix i el fet d'assignar al personal contractat funcions diferents de les consignades en els contractes poden donar lloc a l'exigència de responsabilitats d'acord amb la normativa vigent.

5. S'habilita el Govern perquè fixi les limitacions i els controls al nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, a la contractació de personal laboral temporal amb excepció de les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d'universitats i recerca, i a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat, i també a les contractacions de personal temporal finançades íntegrament amb fons Pròxima Generació UE.

6. Correspon als òrgans competents de cada departament l'atorgament als consorcis adscrits de les autoritzacions necessàries per a la contractació de personal no procedent de les administracions consorciades, d'acord amb la normativa bàsica aplicable.

Reserva de places per a persones amb discapacitat

L'article 59 del TREBEP estableix que, en les ofertes d’ocupació pública s’ha de reservar una quota no inferior al set per cent de les vacants per ser cobertes entre persones amb discapacitat, sempre que superin els processos selectius i acreditin la seva discapacitat i la compatibilitat amb l’exercici de les tasques, de manera que progressivament s’arribi al dos per cent dels efectius totals en cada Administració pública.

La reserva del mínim del set per cent s’ha de fer de manera que, almenys, el dos per cent de les places ofertes ho sigui per ser cobertes per persones que acreditin discapacitat intel·lectual i la resta de les places ofertes ho sigui per a persones que acreditin qualsevol altre tipus de discapacitat.

Cada Administració pública ha d’adoptar les mesures necessàries per establir les adaptacions i els ajustos raonables de temps i mitjans en el procés selectiu i, una vegada superat aquest procés, les adaptacions en el lloc de treball a les necessitats de les persones amb discapacitat.

D'acord amb l'article 5 del Decret 66/1999, de 9 de març, sobre l'accés a la funció pública de les persones amb discapacitat i dels equips de valoració multiprofessional:

"5.1 Les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la funció pública seran admeses a la realització de les proves selectives, cursos de formació o fase de prova sense necessitat d'acreditar les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials abans del seu començament, sens perjudici del que estableix l'apartat següent i que superat el procés selectiu, en presentar la documentació per ser nomenat o contractat, hagin d'acreditar, igual que la resta d'aspirants, la seva capacitat per desenvolupar les funcions del lloc de treball que cal proveir i prestar el servei públic corresponent.
5.2 Les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la funció pública per la via de reserva en el torn respectiu hauran de presentar al tribunal o òrgan tècnic de selecció un dictamen vinculant de les seves condicions psíquiques o físiques o sensorials, expedit per l'equip multiprofessional competent, que ha de ser emès abans del començament de la primera prova selectiva."

Així mateix, tal i com estableix l'esmentat Decret 66/1999, de 9 de març, les persones amb discapacitat podran demanar en la sol·licitud de participació en les convocatòries dels processos selectius de nou ingrés i de promoció interna l'adaptació o l'adequació de temps i mitjans materials per a la realització de les proves previstes en les bases de les convocatòries.

A més, les persones amb discapacitat podran demanar en la sol·licitud de participació l'adaptació del lloc o llocs de treball sol·licitats sempre que aquesta no impliqui una modificació exorbitant en el context de l'organització o sigui incompatible amb el contingut del lloc i el servei públic que s'ha de prestar.

Les persones que en consideració a la seva condició legal de discapacitats accedeixen a la condició de funcionari per la via de reserva tenen el dret preferent a escollir les vacants, si s'escau, en el torn respectiu, en el cas que l'assignació de llocs es faci per l'ordre de puntuació obtingut en el sistema selectiu, i d'acord amb el que disposi el dictamen de l'equip multiprofessional quant a la seva capacitat per desenvolupar les funcions dels llocs de treball objecte de la convocatòria.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.3 Bases i convocatòries

Publicitat

La publicitat de les convocatòries i de les seves bases es configura com un principi rector en l'accés a l'ocupació pública, atès que pretèn garantir l'accés dels aspirants en condicions d'igualtat.

La convocatòria pública és la comunicació a les possibles persones interessades de les condicions exigides per poder participar en un procés selectiu de les places incloses prèviament en una oferta d'ocupació pública.

En l'Administració de la Generalitat, la convocatòria del procés selectiu es publica en el DOGC mitjançant una resolució de l'òrgan competent.

Contingut

Les bases de les convocatòries són d'obligat compliment per part de l'Administració, dels Tribunals que han de qualificar les proves selectives i dels qui participin en les proves.

D'acord amb l'article 17 del Decret 28/1986, de 30 de gener, de Reglament de selecció de personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, les convocatòries i les seves bases hauran de contenir com a mínim les dades següents:

  • a) Nombre i característiques de les places tretes a concurs.
  • b) Declaració expressa que els Tribunals o òrgans de selecció no podran aprovar ni declarar que han superat les proves selectives un nombre superior d'aspirants al de places convocades.
  • c) Centre o dependència al qual s'han de dirigir les instàncies i termini de presentació.
  • d) Condicions i requisits que han de reunir o complir els aspirants.
  • e) Proves selectives que s'hagin de realitzar i, si s'escau, relació de mèrits que s'han de tenir en compte en la selecció. Determinació, si s'escau, de les característiques, la durada i el termini màxim per al començament del curs de formació o del curs selectiu.
  • f) Designació del Tribunal qualificador que hagi d'actuar i la seva categoria. Pel que fa als cursos selectius de formació, l'òrgan selectiu estarà format pels professors designats per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
  • g) Sistema de qualificació i puntuació mínima de cada prova.
  • h) Programa sobre el qual versaran les proves o indicació del DOGC en què s'hagi publicat amb anterioritat.
  • i) Període d'inici de les proves.
  • j) Ordre d'actuació dels aspirants segons el resultat del sorteig celebrat prèviament.
  • k) Característiques, durada i termini màxim per al començament del període de pràctiques.

Revisió de les bases

Les bases de les convocatòries, un cop publicades, es poden modificar amb subjeccció estricta a la Llei 39/2015, d' 1 d'octubre, del Procedimient Administratiu Comú de les Administracions Públiques.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.4 Procediment


La sol·licitud per participar en els procediments d'ingrés es formularà en document normalitzat i s'haurà de presentar en el termini de vint dies hàbils a partir del dia següent al de la publicació de la convocatòria respectiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Un cop finalitzat el termini de presentació d'instàncies, l'autoritat convocant, o aquella en qui hagi delegat, dictarà resolució en el termini màxim d'un mes i declararà aprovada la llista d'admesos i exclosos. En l'esmentada resolució, que s'haurà de publicar en el DOGC, s'inclouran els llocs en què es troben exposades al públic les llistes completes certificades d'aspirants admesos i exclosos, amb indicació d'un termini de deu dies per a esmenes i possibles reclamacions. Una vegada transcorreguts 15 dies des de l'expiració del termini anterior, es faran públiques pel mateix procediment les llistes definitives d'admesos i exclosos; en aquesta resolució aprovatòria de les llistes definitives es determinarà el lloc i la data de començament dels exercicis i l'ordre d'actuació dels aspirants.

La publicació de l'esmentada Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya serà indicativa dels terminis a efectes de possibles impugnacions o recursos.

La data, l'hora, el lloc de realització de la primera prova i, si escau, la seva descentralització, es faran públics en la resolució que aprova les llistes definitives de persones aspirants admeses i excloses a la convocatòria.

Pel que fa a l'anunci de les dates de la resta de proves, se'n donarà l'oportuna publicitat amb l'acord del tribunal qualificador o òrgan tècnic de selecció de publicació dels resultats de la prova immediatament anterior.

Els Tribunals o òrgans de selecció faran públiques en el lloc de celebració de cada exercici o prova la llista d'aprovats per ordre de puntuació.

Un cop finalitzades les proves, es farà pública la llista d'aprovats per ordre de puntuació, la qual no podrà contenir un nombre superior al de places vacants ofertes, i es trametrà a l'òrgan competent. Qualsevol proposta d'aprovats que contravingui el que s'ha establert anteriorment serà nul·la de ple dret quant a les actuacions relatives als aspirants impròpiament aprovats que superin aquest nombre.

Dintre del termini de vint dies naturals des que es facin públiques les llistes d'aprovats, els aspirants proposats aportaran, davant el Departament convocant, els documents acreditatius de les condicions de capacitat i els requisits exigits a la convocatòria. Els qui dintre del termini indicat, i excepte els casos de força major, que seran degudament comprovats i estimats per l'Administració, no presentin la documentació, no podran ser nomenats, sens perjudici de la responsabilitat en què hagin pogut incórrer en el cas de falsedat en la seva instància. Els qui tinguin la condició de funcionaris públics restaran exempts de justificar les condicions i els requisits ja acreditats, i únicament hauran de presentar certificació de l'organisme que custodiï el seu expedient personal, i acreditar la seva condició i altres circumstàncies de les quals hi hagi constància.

L'autoritat que hagi efectuat la convocatòria nomenarà funcionaris els aspirants proposats que, d'acord amb el que estableix la convocatòria, hagin de seguir un curs complementari de formació. El nomenament com a funcionari, pels qui hagin de seguir un curs selectiu de formació, únicament es podrà efectuar un cop superat amb aprofitament l'esmentat curs, d'acord amb el que s'estableixi a les corresponents convocatòries.

Els nomenaments s'hauran de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Un cop publicat el nomenament de funcionari es disposarà d'un termini d'un mes per al jurament o promesa i la presa de possessió, que s'efectuaran davant el Secretari General del Departament corresponent. La manca de presa de possessió, llevat dels casos de força major que seran degudament comprovats i estimats per l'Administració, comportarà la pèrdua de tots els drets.

Per a saber-ne més del procediment de selecció, vegeu la Resolució GAP/1644/2007, de 28 de maig, per la qual s'aproven i es fan públiques les bases generals que regiran els processos selectius per a l'accés a cossos i escales de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de la Funció Pública.
El Decret Llei 14/2022, de 8 de novembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera ha afegit una disposició addicional, la trentena, al text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, amb el redactat següent:

"Persones aspirants aprovades sense plaça

1. Per tal de limitar al màxim el nomenament de personal interí en llocs de treball dels cossos, escales i especialitats de personal funcionari, les convocatòries de proves selectives podran incloure, a més de les places autoritzades a les ofertes d'ocupació pública, un nombre de places addicionals per cobrir futures vacants, a càrrec de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents.

Les places adjudicades d'acord amb aquest precepte s'han de descomptar de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents, llevat d'autorització expressa d'increment de dotacions pressupostàries per l'òrgan competent de l'Administració general de l'Estat. No es poden adjudicar aquestes places abans de l'any de la seva meritació per tal de garantir que no se superi la taxa de reposició i es redueixi la temporalitat.

Les noves vacants s'adjudicaran a les persones aspirants que hagin aprovat el procés selectiu sense obtenir plaça, segons l'ordre de persones aspirants aprovades, les quals es nomenaran personal funcionari de carrera i es destinaran amb caràcter provisional amb motiu de l'adjudicació d'aquestes vacants.

La relació d'aspirants aprovats sense plaça queda automàticament sense efecte un cop transcorreguts tres anys a comptar de la data de resolució de la convocatòria del procés selectiu corresponent o quan es resolgui una posterior convocatòria d'un altre procés selectiu del mateix cos, escala o especialitat.

En el supòsit de convocatòries mitjançant un sistema selectiu que reguli la realització de cursos selectius o períodes de pràctiques, cal establir els mecanismes adients per tal de poder fer efectiva aquesta disposició.

2. Sens perjudici del que estableixen els paràgrafs anteriors, les convocatòries dels processos selectius poden disposar que la superació de proves selectives anteriors sense obtenir plaça pugui eximir de la realització d'alguna prova o exercici o bé que es valori com a mèrit en la fase de concurs.”


Esquema del procés per part de la persona aspirant:


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.5 Requisits per ser admès en un procés selectiu

D'acord amb l'article 56 del TREBEP, per poder participar en els processos selectius és necessari complir els requisits següents:

a) Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l’article 57 sobre l'accés a l'ocupació pública de nacionals d'altres estats.

b) Posseir la capacitat funcional per acomplir les tasques.

Tal i com estableix l'Acord GOV/74/2020, de 2 de juny, de revisió i actualització de les causes mèdiques d'exclusió en l'accés a cossos, escales o categories de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el dret a la igualtat en l'accés a l'ocupació pública, i consegüentment, el dret a la no-discriminació, ocupa una posició preponderant en el sistema jurídic i, en aquest sentit, la jurisprudència constitucional confirma que la malaltia pot, en determinades circumstàncies, constituir un factor de discriminació i que no es pot prendre en consideració com un element de segregació basat en la mera existència de la malaltia o en l'estigmatització com a persona malalta de qui la pateix, al marge de qualsevol consideració que permeti posar en relació aquesta circumstància amb l'aptitud del treballador per desenvolupar el contingut de la prestació de serveis.

Tenint en compte l'evidència científica, l'exclusió genèrica pel fet de patir determinades malalties està injustificada i vulnera el principi d'igualtat i no-discriminació, així com el dret d'accedir en condicions d'igualtat a l'ocupació pública respectant els principis de mèrit i capacitat.

Per aquest motiu, l'esmentat Acord de Govern:

—1 Elimina la celiaquia de les causes d'exclusió mèdica en l'accés a l'ocupació pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de tal manera que s'exclou aquesta malaltia de totes les bases de les convocatòries de proves selectives de personal funcionari, estatutari i laboral que es convoquin amb posterioritat a la data de publicació de l'Acord.

—2 Sens perjudici de les especificitats que conté el propi Acord en relació amb el Cos de Mossos d'Esquadra, Cos de Bombers de la Generalitat, Cos d'Agents Rurals i Cossos penitenciaris, s'elimina el VIH, la diabetis mellitus i la psoriasi de les causes genèriques d'exclusió mèdica en l'accés a l'ocupació pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de tal manera que s'excloguin aquestes malalties de totes les bases de les convocatòries de proves selectives de personal funcionari, estatutari i laboral que es convoquin amb posterioritat a la data de publicació d'aquest Acord. No obstant això, l'exclusió genèrica d'aquestes malalties no impedeix que les respectives convocatòries s'adaptin a l'evidència científica del moment en què s'aprovin, sempre subjectant-se al dictamen individualitzat de l'òrgan facultatiu corresponent i sens perjudici de la superació de les proves selectives en cada cas.

c) Tenir complerts setze anys i no excedir, si s’escau, l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei es pot establir un altra edat màxima, diferent de l’edat de jubilació forçosa, per a l’accés a l’ocupació pública.

d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni estar en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que exercien en el cas del personal laboral, del qual hagi estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre Estat, no ha d’estar inhabilitat o en situació equivalent ni ha d’haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi en el seu Estat, en els mateixos termes, accedir a l’ocupació pública.

La separació del servei mitjançant expedient disciplinari suposa la pèrdua de la condició de funcionari si té caràcter ferm. A més, impedeix tornar a participar en un nou procés selectiu en qualsevol Administració Pública (article 56.1 d) del TREBEP). La inhabilitació absoluta o especial de caràcter judicial suposa igualment la pèrdua de la condició de funcionari, si té caràcter ferm (article 63.e) del TREBEP. Tanmateix, és possible excepcionalment ser rehabilitat en la condició de funcionari després d'haver complert condemna, atenent a les circumstàncies i entitat del delicte (article 68.2 del TREBEP).

e) Tenir la titulació exigida.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials.

Es pot exigir el compliment d’altres requisits específics que tinguin relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques que s’han d’exercir. En tot cas, s’han d’establir de manera abstracta i general.

L'article 42 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, estableix que en el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.
La LLei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjuiciamient Civil, en el seu article 13.5, estableix que és un requisit per a l'accés i exercici de les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors el no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat e indemnitat sexual. A tal efecte, qui pretengui l'accés a aquestes professions ha d'acreditar aquesta circumstància mitjançant l'aportació d'una certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals.

En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat resulta d'aplicació la Instrucció 1/2015, de 6 de novembre, sobre requisit d'accés i d'exercici de llocs de treball que impliquen contacte habitual amb menors.

Moment en què han de complir-se els requisits d'accés

D'acord amb la Resolució GAP/1644/2007, de 28 de maig, per la qual s'aproven i es fan públiques les bases generals que regiran els processos selectius per a l'accés a cossos i escales de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de la Funció Pública, els requisits indicats anteriorment s'han de complir el darrer dia del termini de presentació de sol·licituds i s'han de continuar complint fins a la presa de possessió com a funcionaris/àries de carrera.

Accés a l'ocupació pública de nacionals d'altres estats

(article 57 del TREBEP)

En l'accés a l'ocupació pública de nacionals d'altres estats, cal diferenciar si es tracta de llocs de treball de personal funcionari o de personal laboral.

1. En relacció amb l'accés a llocs de treball de personal funcionari s'apliquen les regles següents:

Els nacionals dels estats membres de la Unió Europea poden accedir, com a personal funcionari, en igualtat de condicions que els espanyols a les ocupacions públiques, amb excepció de les que directament o indirectament impliquin una participació en l’exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda dels interessos de l’Estat o de les administracions públiques.

Les previsions anteriors són aplicables, sigui quina sigui la nacionalitat, al cònjuge dels espanyols i dels nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea, sempre que no estiguin separats de dret, i als seus descendents i als del seu cònjuge sempre que no estiguin separats de dret, tinguin menys de vint-i-un anys o siguin més grans d’aquesta edat dependents.

L’accés a l’ocupació pública com a personal funcionari s’estén igualment a les persones incloses en l’àmbit d’aplicació dels tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per Espanya en què sigui aplicable la lliure circulació de treballadors (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), en els mateixos termes que els nacionals dels estats membres de la Unió Europea. Pel que fa a Regne Unit, durant el període transitori tota la legislació de la Unió Europea, en tots el àmbits polítics seguirà aplicant-se. Actualment, està previst que el període transitori finalitzi el 31 de desembre de 2020.

Només per llei de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes es pot eximir del requisit de la nacionalitat per raons d’interès general per a l’accés a la condició de personal funcionari.

2. En relació amb l'accés a llocs de treball de personal laboral, el legislador ha estat molt més flexible i s'aplica la regla següent:

Els estrangers als que ens hem referit en abordar l'accés a l'ocupació pública com a personal funcionari, així com els estrangers amb residència legal a Espanya, poden accedir a les administracions públiques, com a personal laboral, en igualtat de condicions que els espanyols.

El Reial decret llei 5/2019, d’1 de març, pel qual s’adopten mesures de contingència davant la retirada del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea sense que s’hagi arribat a l’acord que preveu l’article 50 del Tractat de la Unió Europea, en el seu article 8, estableix diverses normes aplicables a l’accés i el manteniment de la condició d’empleats públics dels nacionals del Regne Unit al servei de les administracions públiques espanyoles.

Accés a l'ocupació pública de funcionaris espanyols d'organismes internacionals

(art. 58 TREBEP)

Les administracions públiques han d’establir els requisits i les condicions perquè funcionaris de nacionalitat espanyola d’organismes internacionals hi puguin accedir, sempre que tinguin la titulació requerida i superin els processos selectius corresponents. Poden quedar exempts de la realització de les proves que tinguin per objecte acreditar coneixements ja exigits per a l’acompliment del seu lloc en l’organisme internacional corresponent.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.6 Òrgans de selecció

(articles 55.2 d) i e), 60 i 61.4 del TREBEP, article 54 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre i articles 30 i 31 del Decret 28/1986, de 30 de gener, del Reglament de selecció de personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya).

Els tribunals qualificadors o òrgans tècnics de selecció són òrgans col·legiats formats pels membres nomenats per l’autoritat convocant de cada procés selectiu, que actuen sota els principis de competència tècnica i amb estricta independència i objectivitat per dur a terme la celebració de les proves selectives.

Els òrgans de selecció han de ser col·legiats, la seva composició s’ha d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres, i, així mateix, s’ha de tendir a la paritat entre dona i home.

El personal d’elecció o de designació política, els funcionaris interins i el personal eventual no poden formar part dels òrgans de selecció.

La pertinença als òrgans de selecció sempre ha de ser a títol individual i no es pot tenir en representació o per compte de ningú.

En tots els òrgans encarregats de la selecció hi ha d'haver un representant de l'òrgan competent en matèria de normalització lingüística, en qualitat d'assessor, amb veu però sense vot. No poden formar part dels òrgans de selecció els funcionaris que han impartit cursos o treballs per a la preparació d'aspirants a proves selectives els dos anys anteriors a la publicació de la convocatòria corresponent.

Tal i com ha establert la STSJ de Catalunya, de 30 de gener de 2003, rec. 69/2002, no resulta possible que la qualificació dels aspirants l'efectuïn els assessors sense la concurrència del tribunal qualificador essent aquest un motiu de nul·litat.

Així mateix, d'acord amb la STS de 31 de març de 2016, rec. 994/2015, no resulta possible que el tribunal qualificador efectuï una delegació total de les seves funcions en favor dels assessors sense que es produeixi una revisió posterior de la prova. Aquest fet constitueix també un motiu de nul·litat.

Entre les seves funcions hi ha les següents:

  • Elaborar les proves selectives.
  • Qualificar les proves o els exercicis que facin els aspirants.
  • Valorar els mèrits dels aspirants.
  • Proposar els aspirants que, dins el nombre de places convocades, han superat el procés selectiu per ser nomenats com a funcionaris o per formalitzar el corresponent contracte laboral.
  • Així mateix, poden acordar la incorporació d’assessors especialistes que es limiten a col·laborar en les seves especialitats tècniques per valorar les condicions dels aspirants.

Es poden establir òrgans permanents de selecció, en els quals també s'ha de garantir la presència de funcionaris idonis. Cada ordre de convocatòria nomena un tribunal competent. Hi ha d’haver un tribunal titular i un de suplent, i el nombre de membres ha de ser senar i no inferior a cinc.

Funcionament dels òrgans de selecció

El funcionament dels Tribunals o dels òrgans seleccionadors s'adequarà a les normes pròpies dels òrgans col·legiats.

Necessàriament, en tot Tribunal qualificador hi ha d'haver un/a president/a i un/a secretari/ària que tenen atribuïdes unes funcions predeterminades. Les normes pròpies dels òrgans col·legiats s'apliquen a la convocatòria de les sessions del Tribunal, quorum necessari per a la seva vàlida constitució i presa d'acords. De cada sessió, el secretari/ària del Tribunal estén l'acta corresponent.


Abstenció i recusació

Els membres del tribunal qualificador o l'òrgan tècnic de selecció i del tribunal o òrgan de selecció auxiliars, quan es trobin en alguna de les circumstàncies que disposa l'article 23, apartat 2, de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim jurídic del sector públic o quan hagin impartit cursos o hagin fet treballs per preparar aspirants a proves selectives en els dos anys anteriors a la publicació de la convocatòria, s'han d'abstenir de formar part dels òrgans de selecció esmentats. Igualment, les persones aspirants poden recusar els membres del tribunal quan concorrin les circumstàncies establertes.

De conformitat amb l’esmentat l’article 23, apartat 2, de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, són motius d’abstenció els següents:

  • a) Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
  • b) Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau de consanguinitat o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
  • c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
  • d) Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
  • e) Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.


Retribució

D'acord amb l'article 23 del Decret 138/2008, de 8 de juliol, d'indemnitzacions per raó del servei, tenen dret a la percepció d'assistències les persones membres dels tribunals de selecció o de les proves d'aptitud que s'hagin de superar per a l'exercici de professions o per a la realització d'activitats, així com els col·laboradors tècnics, administratius i de serveis dels tribunals, sempre que aquesta tasca no derivi de la seva activitat principal i amb la autorització prèvia de l'òrgan convocant del procés selectiu o de les proves d'aptitud.

L'òrgan convocant, de conformitat amb les instruccions emeses per la Direcció General de Funció Pública, fixarà el nombre màxim de sessions previsibles i d'assistències que es poden acreditar en un exercici pressupostari segons el nombre de convocatòries, el nombre d'aspirants, el temps estimat necessari per a l'elaboració de les diferents proves, les correccions d'exercicis escrits i altres factors de tipus objectiu.


Atribucions del Tribunal qualificador

Les atribucions del tribunal qualificador o l'òrgan tècnic de selecció són les següents:

  • Ha d'observar l'oportuna confidencialitat i el secret professional en tot el que faci referència a les qüestions tractades en les reunions que se celebrin.
  • Pot requerir en qualsevol moment a les persones aspirants l'acreditació de la seva personalitat mitjançant la presentació de qualsevol document oficial identificatiu.
  • Ha de decidir sobre les peticions d'adaptació de les proves que efectuïn les persones amb discapacitat. Amb aquesta finalitat, pot efectuar els tràmits oportuns per obtenir la informació que consideri necessària en relació amb les adaptacions sol·licitades.
  • Ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir que les proves o els exercicis de la fase d'oposició que siguin escrits i no hagin de ser llegits davant seu, han de ser corregits sense que es conegui la identitat de les persones aspirants que hi participen. Així mateix, no ha de corregir les proves o els exercicis on figuri el nom de la persona opositora o que continguin marques o signes que en permetin conèixer la identitat.
  • Un cop finalitzat el procés, ha d'emetre un informe en relació amb el procés selectiu on quedin reflectides les observacions i valoracions que s'estimin necessàries per millorar els processos selectius.
  • Ha de resoldre tots els dubtes que puguin sorgir en l'aplicació de les bases, així com el que calgui fer en els casos no establerts.
Les persones aspirants que hagin superat el procés selectiu són proposades pel tribunal a l'òrgan competent per al seu nomenament com a funcionaris de la Generalitat de Catalunya del cos, l'escala o l'especialitat objecte de la convocatòria. Aquesta proposta l'ha de fer pública el tribunal o l'òrgan tècnic de selecció per ordre de puntuació a l'Oficina de Convocatòries i als serveis territorials del departament competent en matèria de funció pública. Al mateix temps, i si escau, s'ha de publicar la convocatòria o el procediment per dur a terme l'acte públic d'adjudicació de llocs vacants.

Els òrgans de selecció no poden proposar l'accés a la condició de funcionari d'un nombre superior d'aprovats al de places convocades, excepte quan ho prevegi la mateixa convocatòria.

No obstant això, sempre que els òrgans de selecció hagin proposat el nomenament d'igual nombre de persones aspirants que de places convocades i amb la finalitat d'assegurar-ne la cobertura, quan es produeixin renúncies de les persones aspirants seleccionades, abans del seu nomenament o en la presa de possessió, l'òrgan convocant pot requerir a l'òrgan de selecció una relació complementària de les persones aspirants que segueixin les proposades, per al possible nomenament com a funcionaris de carrera.


↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.7 Sistemes de selecció del personal funcionari

L'accés als cossos i a les escales de funcionaris de la Generalitat es fa per mitjà dels procediments següents:

  • Oposició i, si escau, cursos de formació o fase de prova que determini la convocatòria.
  • Concurs oposició i, si escau, cursos de formació o fase de prova que determini la convocatòria.
  • Concurs.

Selecció per oposició

(articles 47 i 48 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre)

D’acord amb el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, l’oposició consisteix en la realització, per part de la persona opositora, de les proves que estableixi la convocatòria orientades a determinar la idoneïtat de les persones aspirants. Les proves de selecció s’han d’establir de manera que puguin fer paleses les condicions d’aptitud i de coneixements de les persones candidates que es considerin necessàries atesa la naturalesa de la funció del lloc de treball.

Si les característiques de l’oposició ho requereixen, les proves escrites s’han de llegir davant dels òrgans seleccionadors, que estan facultats per fer preguntes a les persones aspirants sobre les qüestions que són objecte de la prova.

La convocatòria corresponent pot establir una entrevista a la persona candidata per avaluar-ne la idoneïtat respecte a les funcions genèriques del cos o l’escala o als possibles llocs de treball que s’han d’ocupar.

Per accedir als cossos que requereixen un curs selectiu de formació a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’oposició es fa per poder seguir aquests cursos. El curs selectiu no pot contenir matèries pròpies de la titulació requerida com a requisit previ, excepte quan calgui conèixer-les amb més profunditat que la que s’exigeix normalment per obtenir el títol.

Selecció per concurs oposició

(article 49 Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre)

Aquest és el sistema més utilitzat i, consisteix en la superació de les proves corresponents (fase d’oposició) i, si escau, del curs selectiu de formació, i també en la possessió prèvia, degudament valorada, de determinades condicions de formació, de mèrits o d’experiència (fase de concurs).

Mèrits que es valoren

Les bases específiques de cada convocatòria determinen tant els mèrits valorats com la puntuació atorgada per cada mèrit (apartat fase de concurs). Per tant, se saben els mèrits que es valoraran amb la publicació d’una convocatòria concreta i no abans.

De manera general, els mèrits que es valoren durant la fase de concurs són:

  • Serveis prestats
  • Competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC)
  • Titulacions
  • Coneixements de llengües estrangeres
  • Coneixements de llengua catalana superiors al nivell exigit a la convocatòria
  • A les bases específiques de cada convocatòria es determinen els mèrits valorats, la puntuació atorgada per mèrit i el termini en què s’han d’acreditar.

En relació amb els mèrits s’ha de tenir en compte el següent:

  • La titulació aportada com a requisit per poder participar no es valora com a mèrit en la fase de concurs.
  • No es valoren com a mèrit les titulacions acadèmiques de nivell inferior que puguin conduir a assolir-ne altres de nivell superior que es puguin acreditar com a mèrit o requisit, a excepció del doctorat.
  • En el cas que es presentin acreditacions de diferents nivells d’un mateix coneixement o competència es valora només la de nivell més alt.
  • El Tribunal Qualificador valora provisionalment els mèrits presentats pels aspirants durant el termini d’acreditació de mèrits i també els que constin al Registre general de personal i a la base de dades de convocatòries de processos de selecció. Un cop publicada aquesta valoració, l’aspirant disposa d’un termini de deu dies hàbils per presentar les esmenes i les al·legacions que consideri oportunes.


D'acord amb l'apartat 9.3 de la Resolució GAP/1644/2007, de 28 de maig, per la qual s'aproven i es fan públiques les bases generals que regiran els processos selectius per a l'accés a cossos i escales de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de la Funció Pública, la puntuació de la fase de concurs serà d'un 33% de la puntuació global de tot el procés selectiu, d'acord amb la distribució que determinin les bases específiques.

Així mateix, cal tenir present que d'acord amb l'Acord GOV/156/2018, de 20 de desembre, pel qual s'ha aprovat l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'estabilització i consolidació de l'ocupació temporal del personal al servei de l'Administració de la Generalitat per al 2017, els processos selectius d'accés als cossos i escales de personal funcionari en les places consignades a l'annex I d'aquest acord es convocaran pel sistema de concurs oposició i la valoració dels mèrits de la fase de concurs significarà el 40 per cent de la puntuació màxima assolible en el conjunt del concurs oposició.

Finalment, l'article 47 de la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector turístic ha afegit un apartat, el 3, a l'article 49 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, amb el text següent:

«3. La valoració de la fase de concurs no pot significar més d'un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició.»

Selecció per concurs

(article 50 Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre)

És de caràcter excepcional i consisteix en la valoració dels mèrits dels aspirants d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria.

D’acord amb el TREBEP, els sistemes selectius de funcionaris de carrera són el d’oposició i el de concurs oposició, els quals han d’incloure, en tot cas, una o diverses proves per determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.

D'acord amb l'article 61.6 del TREBEP només en virtut d’una llei es pot aplicar, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs, que consisteix, únicament, en la valoració de mèrits.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.8 Promoció interna

(articles 59 i 60 Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre)

Es garanteix la promoció interna, mitjançant l'accés des d'un cos o una escala d'un grup a d'altres del grup immediatament superior, als funcionaris que presten serveis a l'Administració de la Generalitat, si compleixen els requisits legals de titulació, tenen una antiguitat mínima de dos anys en el cos o escala a què pertanyen, compleixen la resta de requisits exigits en la convocatòria i superen els processos selectius que siguin determinats.

Per accedir a un altre cos o a una altra escala dins el mateix grup, els funcionaris que compleixen els requisits establerts per reglament només han de superar la part dels processos selectius de l'especialitat del cos i de l'escala a què pretenen accedir que es determini en la convocatòria. En tot cas, és necessari que les funcions d'ambdós cossos o escales siguin substancialment coincidents o similars pel que fa al contingut professional i al nivell tècnic i que els funcionaris posseeixin la titulació acadèmica exigida en la convocatòria.

Els funcionaris que es promouen mitjançant torn restringit tenen preferència sobre els de torn lliure per escollir els llocs de treball entre les vacants que són objecte de la convocatòria. No obstant això, els funcionaris que ocupen de forma definitiva un lloc classificat en les relacions de llocs de treball com a propi del grup de procedència i de contingut substancialment coincident amb el lloc al quan han estat promoguts poden optar per romandre en el mateix lloc.

Els funcionaris que es promouen conserven el grau personal que han consolidat en el cos o l'escala de procedència, sempre que es trobi inclòs en l'interval de nivells corresponents al nou cos o la nova escala. El temps de serveis prestats en aquell cos o aquella escala s'aplica, si escau, per a la consolidació del grau personal.

Si el nombre d'aspirants que superen els processos selectius és inferior al de les places convocades en algun dels torns, el nombre resultant de vacants es pot incorporar del torn de promoció interna al torn lliure i a l'inrevés, sempre que les bases de la convocatòria ho disposin.

El nou marc normatiu derivat de la Llei 20/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, i del Reial decret llei 32/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball, evidencia la necessitat d'implementar mesures addicionals per donar compliment a aquests mandats.

En aquest context, l'article 1 del Decret llei 14/2022, de 8 de novembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera, estableix:

1. S'autoritza la persona titular del departament competent en matèria d'ocupació pública a convocar processos selectius especials de promoció interna en els cossos, escales o especialitats de personal funcionari d'administració i tècnic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb les disposicions que estableix aquest Decret llei.

2. El nombre de places a convocar pel torn de promoció interna es correspon amb el 45 % del total de places de cadascun dels cossos, escales o especialitats inclosos en l'oferta d'ocupació pública d'estabilització d'ocupació temporal de la Generalitat de Catalunya que disposin de cossos, escales o especialitats del grup o subgrup de titulació immediatament inferior de la mateixa àrea o especialitat.

3. Els processos selectius de promoció interna s'han de convocar mitjançant el sistema de concurs oposició en els mateixos termes que els processos selectius de concurs oposició d'estabilització a què fa referència l'article 2 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.

4. Poden participar en els processos selectius de promoció interna que estableix aquest Decret llei les persones funcionàries de carrera en servei actiu, en situació administrativa amb dret a reserva de lloc de treball o en excedència voluntària per incompatibilitats respecte del cos, escala o especialitat des del qual promocionen, que hagin accedit com a persones funcionàries de carrera dos anys abans, com a mínim, que compleixen els requisits legals de titulació i compleixen la resta de requisits que exigeix la convocatòria. Així mateix, poden participar-hi les persones funcionàries de carrera que s'hagin declarat en situació d'excedència voluntària per interès particular per prestar serveis en règim de temporalitat en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic.

Així mateix, també podran participar en aquests processos selectius de promoció interna les persones funcionàries dels cossos i escales del subgrup C2 que no posseeixin les titulacions requerides per accedir al subgrup C1, sempre que tinguin una antiguitat de deu anys en el cos o escala des del qual promocionen.

5. A les persones funcionàries que superin els processos de promoció interna se'ls adjudicaran amb caràcter provisional les places objecte de convocatòria.

6. Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, les persones funcionàries que superin els processos de promoció interna per a l'accés a l'escala administrativa del cos administratiu i a l'escala superior del cos superior de la Generalitat restaran destinades en el mateix lloc de treball que estaven desenvolupant i en la mateixa forma d'ocupació, definitiva o provisional. Aquests llocs de treball seran objecte de reclassificació, amb conservació del mateix nivell de destinació, mitjançant la modificació de la relació de llocs de treball. No obstant això, en cas que el lloc ocupat provisionalment es trobi reservat a una altra persona funcionària de carrera, es reclassificarà el lloc de treball que tingués reservat la persona funcionària que es promociona i s'haurà de reincorporar a aquest lloc de treball, i, en cas que no tingués un lloc reservat, se li adjudicarà amb caràcter provisional una plaça objecte de la convocatòria.

En cas que no hi hagi un nivell equivalent en el cos o escala al qual es promociona se'ls atribueix el nivell inferior del cos o escala.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.9 Processos extraordinaris

Mitjançant aquests procesos es tracta de regularitzar situacions excepcionals com la reconversió de personal laboral fix en personal funcionari (funcionarització) o la transformació d'ocupació temporal estructural en personal fix (consolidació).


Processos de funcionarització

(Disposició transitòria segona TREBEP)

El personal laboral fix que a l’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, (EBEP) estava exercint funcions de personal funcionari, o va passar a exercir-les en virtut de proves de selecció o promoció convocades abans de la data esmentada, les pot seguir exercint.

Així mateix, pot participar en els processos selectius de promoció interna convocats pel sistema de concurs oposició, de manera independent o conjunta amb els processos selectius de lliure concurrència, en els cossos i escales als quals figurin adscrits les funcions o els llocs que exerceixi, sempre que tingui la titulació necessària i compleixi la resta de requisits exigits, i a aquests efectes es valoren com a mèrit els serveis efectius prestats com a personal laboral fix i les proves selectives superades per accedir a aquesta condició.


Processos de consolidació d'ocupació temporal

(Disposició transitòria quarta TREBEP)

Les administracions públiques poden efectuar convocatòries de consolidació d’ocupació a llocs o places de caràcter estructural corresponents als seus diferents cossos, escales o categories, que estiguin dotats pressupostàriament i estiguin ocupats interinament o temporalment amb anterioritat a l’1 de gener de 2005.

Els processos selectius han de garantir el compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

El contingut de les proves ha de tenir relació amb els procediments, tasques i funcions habituals dels llocs objecte de cada convocatòria. En la fase de concurs es pot valorar, entre altres mèrits, el temps de serveis prestats a les administracions públiques i l’experiència en els llocs de treball objecte de la convocatòria.

Els processos selectius s’han de dur a terme de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 3 de l’article 61 d’aquest Estatut.

Aquests processos selectius han de tenir caràcter obert i garantir la lliure concurrència. La valoració de mèrits dels aspirants només poden atorgar a aquesta valoració una puntuació proporcionada que no pot determinar, en cap cas, per si mateixa el resultat del procés selectiu.


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.10 Selecció de personal interí

L’article 1 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat de l'ocupació pública, ha donat una nova redacció a l’article 10 del TREBEP que ha quedat redactat en el termes següents:

1. Són funcionaris interins el que per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com tals amb caràcter temporal per al desenvolupament de funcions pròpies dels funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) L’existència de places vacants, quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera, per un màxim de tres anys, en els termes previstos en l’apartat 4.

b) La substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari.

c) L’execució de programes de caràcter temporal, que no podran tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d’aquest Estatut.

d) L’excés o acumulació de tasques per un termini màxim de nou mesos, dins d’un període de divuit mesos.

2. Els procediments de selecció del personal funcionari interí seran públics, regint-se en tot cas pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i celeritat, i tindran per finalitat la cobertura immediata del lloc. El nomenament derivat d’aquests procediments de selecció en cap cas donarà lloc al reconeixement de la condició de funcionari de carrera.

3. En qualsevol cas, l’Administració formalitzarà d’ofici la finalització de la relació d’interinitat per qualsevol de les següents causes, a més de per les previstes en l’article 63, sense dret a cap compensació:

a) Per la cobertura reglada del lloc per personal funcionari de carrera mitjançant qualsevol dels procediments legalment establerts.

b) Per raons organitzatives que donin lloc a la supressió o a l’amortització dels llocs assignats.

c) Per la finalització del termini autoritzat expressament recollit en el seu nomenament.

d) Per la finalització de la causa que va donar lloc al seu nomenament.

4. En el supòsit previst en l’apartat 1.a), les places vacants desenvolupades per personal funcionari interí hauran de ser objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat previstos en la normativa de cada Administració Pública. Això no obstant, transcorreguts tres anys des del nomenament del personal funcionari interí es produirà la finalització de la relació d’interinitat, i la vacant únicament podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, tret que el corresponent procés selectiu quedi desert, en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí. Excepcionalment, el personal funcionari interí podrà romandre en la plaça que ocupi temporalment, sempre que s’hagi publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys, a comptar des de la data del nomenament del funcionari interí i sigui resolta d'acord als terminis establerts a l'article 70 del TREBEP. En aquest supòsit podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament doni lloc a compensació econòmica.

5. Al personal funcionari interí li serà aplicable el règim general del personal funcionari de carrera en quant li sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, tret aquells drets inherents a la condició de funcionari de carrera.

D’acord amb la Disposició transitòria segona de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, les previsions contingudes en l’article 1 d'aquesta Llei seran d’aplicació únicament respecte del personal temporal nomenat o contractat amb posterioritat a la seva entrada en vigor.

A més, cal tenir en compte que tal i com estableix la Disposició addicional tercera de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, amb la finalitat de mantenir una adequada prestació dels serveis públics, les Administracions Públiques podran nomenar personal interí en les places vacants per jubilació que es produeixin en l’exercici pressupostari, així com les places de necessària i urgent cobertura que, d'acord amb l'establert en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, no computin en la taxa de reposició d'efectius. Aquestes vacants ocupades amb personal interí s’inclouran obligatòriament en l’oferta d’ocupació pública de l’exercici en què s’hagi nomenat dit personal i si això no fos possible, en l’oferta de l’any següent. Tot això, en els termes establertes en la normativa pressupostària.

D'altra banda, cal significar que de conformitat amb l’establert a la Disposició addicional quarta de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, les Administracions Públiques hauran d’assegurar el compliment del termini establert per a l’execució dels processos d’estabilització mitjançant l’adopció de mesures apropiades per a un desenvolupament àgil dels processos selectius, tals com la reducció de terminis, la digitalització de processos o l’acumulació de proves en un mateix exercici, entre d’altres.

Les convocatòries d’estabilització que es publiquin podran preveure per aquelles persones que no superin el procés selectiu, la seva inclusió en borses de personal funcionari interí o de personal laboral temporal específiques o la seva integració en borses ja existents. En dites borses s’integraran aquells candidats que, havent participat en el procés selectiu corresponent, i no havent-lo superat, hagin obtingut la puntuació que la convocatòria consideri suficient.

L'article 19, apartat 4, de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, amb caràcter bàsic, estableix que no es pot procedir a la contractació de personal temporal, així com al nomenament de personal estatutari temporal i de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.

Així mateix, l'article 32 de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017,va establir que les necessitats de personal s'han d'atendre prioritàriament amb personal funcionari de carrera, estatutari i laboral fix existent, utilitzant els sistemes generals i extraordinaris de provisió establerts per la normativa vigent i, si escau, els convenis col·lectius aplicables. En l'exercici del 2017 no es poden nomenar funcionaris interins ni personal estatutari temporal, ni es pot contractar personal laboral temporal, llevat dels casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables que determini el Govern de conformitat amb la normativa bàsica aplicable.  S'habilita el Govern perquè fixi les limitacions i els controls al nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, i també a la contractació de personal laboral temporal amb excepció de les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d'universitats i recerca, i a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, el Govern, mitjançant Acord de 13 de juny de 2017, ha establert criteris per a la formalització de nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.

Concretament, en l'esmentat Acord, s'estableixen els següents criteris generals per a la cobertura de les necessitats d'efectius que es generin en l’àmbit dels departaments de la Generalitat, les entitats autònomes de caràcter administratiu, les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial o financer i el Servei Català de la Salut:

1. Amb caràcter previ a la formalització de qualsevol nomenament o contractació de caràcter temporal per l’òrgan competent, han de quedar suficientment justificats en l'expedient, mitjançant un informe signat per la persona titular de la Direcció de Serveis o càrrec anàleg, els següents extrems:

a) La impossibilitat de suplir aquestes mancances pels sistemes reglamentaris o convencionals previstos a la normativa d’aplicació. b) La necessitat urgent i inajornable de procedir al nomenament o contractació temporal de personal, en concret, s’identificarà l’afectació del servei públic o del normal desenvolupament de les funcions de la unitat o òrgan en el cas que no es supleixi la mancança. c) Breu descripció justificativa del sistema de selecció que s’empra. d) L’existència de dotació pressupostària o, en el seu cas, de crèdit suficient per atendre els nomenaments o contractacions i que no ha de comportar cap increment dels crèdits pressupostaris per exercicis futurs.

2. Als efectes d’afavorir l’estabilitat de les unitats i evitar la consegüent dificultat per al manteniment d’una correcta prestació dels serveis, en cap cas es podrà nomenar o contractar a personal temporal amb vincle vigent que no hagi prestat serveis, com a mínim, durant sis mesos en la darrera vinculació.

3. La cobertura excepcional de llocs de treball singulars, amb nivell de destinació 21 o inferior, mitjançant nomenament de personal interí per vacant, requereix autorització de la Direcció General de Funció Pública i que s’hagi publicitat prèviament la convocatòria entre personal amb vinculació permanent i no hagi estat possible la seva cobertura per manca de presentació d’aspirants que compleixin els requisits d’ocupació.

4. Els nomenaments de personal interí per excés o acumulació de tasques i les contractacions de personal laboral per circumstàncies de la producció tindran la durada estrictament necessària per a l'execució de les tasques encomanades. L'excés o acumulació de tasques que sigui causa d'aquesta modalitat d'interinitat té una durada màxima de sis mesos, dins d'un període de dotze mesos.

5. Els nomenaments de personal interí per substitució i les contractacions de personal laboral d'interinitat per substitució en llocs ocupats hauran de tenir crèdit pressupostari suficient que s’haurà d’identificar de forma específica. En els nomenaments i contractacions ha de quedar expressament consignada la causa de la substitució així com la identificació de la persona substituïda amb indicació que la persona substituta compleix els requisits necessaris per a l'ocupació de lloc de treball afectat.

El Tribunal Suprem, en sentència 40/2020, de 20 de gener, rec. 2677/2017, ha establert que el cessament d'un funcionari interi nomenat per substituir un funcionari de carrera amb reserva de plaça, únicament pot produir-se amb ocasió de l'ocupació efectiva de plaça pel funcionari substituït o per un altre funcionari de carrera per al cas que el titular inicial perdi el dret a la reserva del lloc de treball i es dugui a terme una convocatòria a tal efecte o existeixi algun mecanisme legal d'adjudicació.

6. Els nomenaments de personal interí per executar programes de caràcter temporal i les contractacions de personal laboral d'obra o servei requeriran l'acreditació que aquest nomenament està afectat a una concreta actuació de naturalesa temporal i no susceptible de conversió en una activitat permanent. El programa haurà de tenir crèdit pressupostari suficient i s’haurà d’identificar de forma específica. Els nomenaments i contractacions han de consignar-se pel temps exigit per la realització del servei que preveu el programa i la seva durada no excedirà de la fixada per al propi programa i, com a màxim, de tres anys.

7. Totes les convocatòries i les ofertes de treball per a la provisió provisional de llocs de treball amb personal temporal, sens perjudici de la publicitat addicional que correspongui realitzar, han de publicar-se al Portal de l’Empleat Públic –ATRI-, llevat de les ofertes de personal docent i de les regulades o pactades mitjançant el sistema de borses de treball de llocs finalistes i de cobertura immediata. El contingut de les convocatòries i ofertes objecte de publicació al Portal de l’Empleat Públic –ATRI- és responsabilitat exclusiva dels òrgans convocants. Les convocatòries i ofertes seran objecte de publicació, igualment, a l’espai web de l’ocupació pública de la Secretaria d’Administració i Funció Pública. Les convocatòries i ofertes de treball han de romandre publicades durant un termini mínim de 10 dies naturals. Els nomenaments de personal interí per substitució o de durada inferior a tres mesos es publicaran únicament a la web del departament d’adscripció sense que sigui aplicable el termini mínim de publicació de les convocatòries o ofertes.

L'article 33 de la Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, reprodueix les previsions contingudes en aquesta matèria per l'article 32 de la Llei 4/2017, de 28 de març, en els termes ja exposats.
A la reunió de la Mesa Sectorial de Negociació del personal d’administració i tècnic, de 17 de febrer de 2020, es va acordar implantar l’anomenat currículum anònim o cec en els processos de selecció provisional.

Concretament, es va acordar que els currículums que les persones candidates presentin per concórrer a qualsevol procés de selecció de personal temporal publicat a ATRI siguin anònims.

El currículum anònim o cec suprimeix la majoria de dades i referències personals amb l’objectiu de garantir els principis d’igualtat i no discriminació, i alhora pretén posar el focus en els aspectes centrals, que no han de ser altres que l’adequació entre el procés selectiu i les funcions o tasques que s’hagin d’exercir en el concret lloc de treball ofert, esvaint així qualsevol dubte de possible discriminació i garantint la transparència del procés.

Les dades i referències personals que es suprimiran en la fase pre-presencial, són les següents: nom i cognoms de la persona, DNI, nacionalitat, fotografia, adreça i localitat de residència, edat, gènere i centre d’expedició de les titulacions.

Mitjançant Acord de Govern, de 26 de maig de 2020, s'ha ratificat l'Acord de la Mesa Sectorial de Negociació del Personal d'Administració i Tècnic, de 17 de febrer de 2020.


Actualment hi ha diferents col·lectius que ja tenen regulada una borsa de treball de personal interí, com ara el dels docents i el de tècnics especialistes de serveis penitenciaris. Es preveu que hi hagi una futura regulació de la borsa d'interins del personal d'administració i tècnic.


Així mateix, en relació amb aquesta qüestió, hem de tenir en compte les previsions del III Acord general sobre condicions de treball del personal de l'àmbit d'aplicació de la Mesa General de Negociació de l'Administració de la Generalitat que estableix que per al supòsit que amb els recursos humans propis de què disposa l'Administració de la Generalitat per a cada un dels sectors no es pogués proveir provisionalment un lloc de treball base per la manca de persones aspirants idònies, els òrgans competents en matèria de personal de cada departament hauran de seleccionar aquesta persona entre aquelles que, garantint els principis de mèrit, capacitat i igualtat, hagin superat un procés selectiu corresponent a la convocatòria d'accés al cos relatiu al lloc base que es vulgui proveir sense haver adquirit la condició de funcionari/ària, així com aquelles que hagin estat formades per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya en matèries de gestió pública, o entre el personal interí cessat mentre no s'hagi convocat i resolt per primer cop el procés selectiu corresponent al cos del qual era interí. Les persones incloses en aquest supòsit a les quals se'ls hagi ofert per part dels diferents departaments la possibilitat d'accedir en tres ocasions interinament a llocs de treball per als quals estaven capacitades o formades, i que renuncien als oferiments formulats, restaran excloses d'aquest procediment d'ocupació pública provisional, llevat que la renúncia sigui per motius de disponibilitat territorial.

Finalment, si resta acreditat que per cap dels mecanismes previstos als dos punts anteriors és possible proveir un lloc de treball base funcionarial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aleshores els òrgans competents en matèria de personal dels diferents departaments hauran de seleccionar la persona interina entre aquelles que constin com a demandants d'ocupació a l'Administració pública en el Servei d'Ocupació de Catalunya. Per facilitar i agilitar aquest instrument, la Direcció General de la Funció Pública signarà un conveni de col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya en el qual es determinaran els requeriments bàsics necessaris a nivell de gestió: serveis prestats a l'Administració pública i a la de la Generalitat de Catalunya, titulació, formació, disponibilitat, territori i d'altres (com la condició legal de disminuït per facilitar el seu accés provisional a un lloc de treball de l'Administració pública).

En darrer terme, cal significar que l’article 1, apartat 3, de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, ha introduït una nova disposició addicional dissetena en el TREBEP que queda redactada en els termes següents:

1. Les Administracions Públiques seran responsables del compliment de les previsions contingudes en aquesta norma i, en especial, vetllaran per evitar qualsevol tipus d’irregularitat en la contractació laboral temporal i els nomenaments de personal funcionari interí.

Així mateix, les Administracions Públiques promouran, en els seus àmbits respectius, el desenvolupament de criteris d’actuació que permetin assegurar el compliment d’aquesta disposició, així com una actuació coordinada dels diferents òrgans amb competència en matèria de personal.

2. Les actuacions irregulars en la present matèria donaran lloc a l’exigència de les responsabilitats que procedeixen de conformitat amb la normativa vigent en cadascuna de les Administracions Públiques.

3. Qualsevol acte, pacte, acord o disposició reglamentària, així com les mesures que s’adoptin en el seu compliment o desenvolupament, el contingut del qual directa o indirectament suposi l’incompliment per part de l’Administració dels terminis màxims de permanència com a personal temporal serà nul de ple dret.

4. L’incompliment del termini màxim de permanència donarà lloc a una compensació econòmica per al personal funcionari interí afectat, que serà equivalent a vint dies de les seves retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats. El dret a aquesta compensació naixerà a partir de la data de cessament efectiu i la quantia estarà referida exclusivament al nomenament del que porti causa l’incompliment. No tindrà dret a compensació en cas que la finalització de la relació de servei sigui per causes disciplinàries ni per renúncia voluntària.

5. En el cas del personal laboral temporal, l’incompliment dels terminis màxims de permanència donarà dret a percebre la compensació econòmica prevista en aquest apartat, sense perjudici de la indemnització que pogués correspondre per vulneració de la normativa laboral específica.

Dita compensació consistirà, en el seu cas, en la diferència entre el màxim de vint dies del seu salari per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats, i la indemnització que li correspongui percebre per l’extinció del seu contracte, prorratejant-se per mesos els períodes inferiors a l’any. El dret a aquesta compensació naixerà a partir de la data de cessament efectiu, i la quantia estarà referida exclusivament al contracte del que porti causa l’incompliment. En cas que la citada indemnització fos reconeguda en via judicial, es procedirà a la compensació de quantitats.

No donarà dret a la compensació descrita en cas que la finalització de la relació de servei sigui per acomiadament disciplinari declarat procedent o per renúncia voluntària.

La Disposició addicional sisena de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat de l'ocupació pública ha establert que les Administracions Públiques convocaran, amb caràcter excepcional, i d'acord amb alló previst a l'article 61.6 i 7 del TREBEP pel sistema de concurs aquelles places que reunint els requisits establerts en l'article 2.1 haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016.

Aquests processos es duran a terme una única vegada.

Tal i com estableix la Disposició addicional vuitena de la mateixa norma, addicionalment, els processos d'estabilització continguts en la disposició addicional sisena inclouran en les seves convocatòries les places vacants de naturalesa estructural ocupades de forma temporal per personal amb una relació d'aquesta naturalesa anterior a 1 de gener de 2016


<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

3.11 Selecció de personal laboral

D'acord amb el que estableix el VI Conveni col·lectiu únic,

La finalitat de la selecció és fer que el personal seleccionat sigui el més idoni per desenvolupar les funcions assignades a la categoria professional i/o l'especialitat del lloc de treball ofert en el marc dels principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, així com de publicitat, en l'accés a la funció pública.

A més, cal tenir en compte que l’article 1, apartat 2, de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, ha afegit un nou apartat 3 a l’article 11 del TREBEP, en relació amb la selecció del personal laboral que ha quedat redactat de la manera següent:

Els procediments de selecció del personal laboral seran públics, regint-se en qualsevol cas pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat. En el cas del personal laboral temporal es regirà igualment pel principi de celeritat, tenint per finalitat atendre raons expressament justificades de necessitat i urgència.

El personal laboral fix al servei de l'Administració de la Generalitat ha d'accedir al seu lloc de treball d'acord amb l'oferta d'ocupació pública, mitjançant una convocatòria pública en el DOGC i a través dels sistemes de concurs, oposició o concurs oposició.

Amb caràcter general, l'accés s'ha de fer pel sistema de concurs oposició, que consisteix en la superació de les proves corresponents i la valoració dels mèrits determinats objectivament.

Els procediments selectius poden incloure proves sobre coneixements teòrics i pràctics, proves mèdiques i/o físiques, tests o qüestionaris d'aptitud professional, entrevistes i altres proves que de manera objectiva ajudin a determinar els mèrits i la capacitat de les persones aspirants idònies en relació amb els llocs de treball a ocupar, recollits en la RLT. També es poden fer proves alternatives dins d'una mateixa categoria en relació amb l'especialitat del lloc.

Les convocatòries

Les convocatòries per accedir als llocs de treball les han de fer els departaments corresponents, amb un informe previ de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, i han de contenir, en tot cas, la informació següent:

  • La determinació del nombre total de places a cobrir.
  • El grup i el subgrup.
  • La categoria professional i, si escau, l'especialitat.
  • Les funcions.
  • La localitat i el centre de treball.
  • Els requisits exigits a les persones aspirants per poder-hi participar, d'acord amb les RLT, especificant el nivell exigit de coneixement oral i escrit de llengua catalana.
  • Establir els llocs de treball que poden desenvolupar les persones amb discapacitats i els sistemes d'acreditació d'aquestes.
  • Òrgan al qual s'han d'adreçar les sol·licituds de participació (model oficial).
  • Presentació de sol·licituds i terminis.
  • Sistema selectiu.
  • Proves que s'han de fer i mèrits que s'han de valorar.
  • Sistema de qualificació: barems de puntuació i formes d'acreditació.
  • Temari sobre el qual, si escau, han de versar les proves de la fase d'oposició. En el supòsit de places de categories específiques d'un departament, el temari ha de ser aprovat per aquest departament, conjuntament amb el Comitè Intercentres, i ha de ser ratificat per la Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi (CIVE). Quan les places siguin de categories interdepartamentals, el temari ha de ser aprovat per la CIVE i és el mateix per a totes les places de la mateixa categoria que convoquin els diferents departaments.

Els estrangers, de qualsevol nacionalitat, que tinguin residència legal a Espanya poden accedir a les administracions públiques com a personal laboral, amb igualtat de condicions que els espanyols.

Mèrits en els procediments de selecció

Amb caràcter general, el personal laboral fix se selecciona mitjançant el procediment del concurs oposició. Excepcionalment, es pot seleccionar personal dels grups D i E per concurs de mèrits, si no hi ha un certificat de professionalitat de la tasca pròpia de la categoria a desenvolupar.

En cas de concurs oposició, el procediment ha d'incloure:

Primera fase, oposició: les proves a realitzar, amb la puntuació mínima que s'estableixi per superar aquesta fase d'oposició i els temaris de referència. Aquestes proves tenen caràcter eliminatori.

La valoració d'aquesta fase no pot superar el 50% de la puntuació màxima total en el cas dels grups A i B. Per a l'accés als grups C, D i E, la fase d'oposició es pot puntuar entre el 35% i el 50%. Es pot arribar al 50% amb l'acord del Comitè Intercentres. Si no hi ha acord, el percentatge és del 35%.

Segona fase, concurs: els mèrits i les capacitats susceptibles de qualificació; els sistemes d'acreditació dels mèrits i les capacitats (quan els sistemes d'acreditació només siguin documentals, no es pot establir una puntuació mínima per adjudicar les places), i els barems de puntuació, que han d'estar relacionats amb les tasques i les funcions assignades a cada lloc de treball.

En cas de concurs, únicament s'ha d'incloure la segona fase especificada en el punt descrit anteriorment.

La valoració dels mèrits i les capacitats en aquesta fase es fa d'acord amb els conceptes següents:

  • Titulacions acadèmiques: s'han de valorar quan siguin rellevants per al lloc de treball a proveir, d'acord amb el que s'estableixi en la convocatòria corresponent. No s'han de valorar els títols acadèmics de nivell inferior que siguin necessaris per assolir les titulacions exigides en la convocatòria, ni per assolir-ne altres de nivell superior que es puguin al·legar com a mèrit. La puntuació per aquest concepte pot ser d'un 20% de la puntuació màxima total.
  • Formació i perfeccionament: s'han de valorar exclusivament els cursos que versin sobre matèries directament relacionades amb les funcions pròpies del lloc de treball convocat, en funció de la durada, la dificultat, el programa i l'existència de proves qualificadores. La puntuació per aquest concepte pot ser d'un 20% de la puntuació màxima total.
  • Experiència professional: s'ha de valorar la que ha tingut lloc en una categoria igual o similar, i el grau de similitud entre el contingut tècnic dels llocs ocupats anteriorment per les persones candidates i el dels llocs de treball oferts. La puntuació per aquest concepte pot ser d'un 50% de la puntuació màxima total. L'experiència professional adquirida en llocs de l'Administració pública s'ha d'acreditar mitjançant un certificat de l'òrgan competent en matèria de personal, i l'adquirida en el sector privat, mitjançant un document de l'empresa acreditatiu de les funcions desenvolupades, acompanyat de l'informe de vida laboral de la Seguretat Social acreditatiu dels serveis prestats en aquesta empresa.
  • Coneixements de llengua catalana: la puntuació per aquest concepte pot ser d'un 10% de la puntuació màxima total.

Els òrgans de selecció

El secretari o la secretària general de cada departament és la persona competent per convocar places de nou accés, mitjançant la publicació al DOGC.
El secretari o la secretària general ha de designar per a cada convocatòria les persones que componen el tribunal o l'òrgan tècnic de selecció, que ha d'estar format per un nombre senar de membres representants de diverses unitats directives del departament.

Un dels membres d'aquest tribunal s'ha de designar a proposta dels representants dels treballadors. La proposta d'aquest últim correspon al Comitè Intercentres o, si s'escau, als delegats de personal o membres dels comitès d'empresa territorials, que el proposen entre els seus membres; si no n'hi ha, el representant l'ha de nomenar la part social de la comissió paritària d'aquest Conveni. Així mateix, la Secretaria d'Administració i Funció Pública també ha de designar un representant.

En cada tribunal o òrgan tècnic de selecció s'ha de designar el mateix nombre de membres suplents.

A criteri del secretari o la secretària general corresponent, es pot determinar el nomenament d'un òrgan tècnic de selecció amb caràcter permanent. Així mateix, l'òrgan tècnic pot disposar de la col·laboració d'assessors externs.

L'òrgan convocant ha de facilitar als membres dels tribunals la informació i la documentació necessàries per garantir que aquests coneguin àmpliament les característiques i les funcions dels llocs de treball convocats.

Un cop concloses les proves, s'ha de proposar a l'òrgan competent, per formalitzar els contractes de treball, la llista de les persones candidates aprovades, que en cap cas poden excedir el nombre de places convocades. Qualsevol proposta d'aprovats que ho contravingui és nul·la de ple dret.
En el termini màxim d'un mes a comptar des de la publicació de la resolució de la convocatòria al DOGC, el secretari o la secretària general ha de formalitzar els contractes, prèviament justificades les condicions de capacitat i mèrit i els requisits exigits en la convocatòria.

El personal de nou ingrés al qual es formalitzi un contracte laboral ha de superar en cada cas els períodes de prova següents:

  • Persones treballadores del grup A: 6 mesos.
  • Persones treballadores del grup B: 6 mesos.
  • Persones treballadores del grup C: 2 mesos.
  • Persones treballadores del grup D: 2 mesos.
  • Persones treballadores del grup E: 2 mesos.

Durant aquest període, el treballador o la treballadora té els mateixos drets i les mateixes obligacions que els treballadors fixos en plantilla del mateix grup, subgrup i categoria professional, i durant aquest període qualsevol de les dues parts pot rescindir la relació de treball.

Contractació temporal

L'article 11 del TREBEP estableix que és personal laboral el que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal que preveu la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. En funció de la durada del contracte, aquest pot ser fix, per temps indefinit o temporal.

Per tant, d'acord amb el TREBEP l'Administració pot emprar les modalitats de contractació temporal previstes a la legislació laboral per assumir tasques de caràcter no permanent. És a dir, els contractes laborals temporals en l'àmbit de l'Administració Pública es regeixen pel règim general de contractació laboral temporal previst a l'article 15 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET) incloses les regles d'igualtat i de no discriminació i prevenció d'abusos per la successió indeguda de contractes.

Tal i com estableix la STS de 6 de febrer de 2020, rec. 2726/2018, tot i que la durada d'un contracte laboral d'interinitat per vacant superi els tres anys previstos per l'article 70 del TREBEP, aquest fet per si mateix no converteix automàticament aquest contracte en indefinit no fix.

D'altra banda, cal tenir en compte que a la contractació de personal temporal per part de les Administracions i entitats públiques li resulten d'aplicació les previsions establertes per a cada exercici pressupostari per les lleis de pressupostos corresponents.

L'article 19.2 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, amb caràcter bàsic, estableix que no es pot procedir a la contractació de personal temporal, així com al nomenament de personal estatutari temporal i de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.

L'article 32 de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, estableix que les necessitats de personal s'han d'atendre prioritàriament amb personal funcionari de carrera, estatutari i laboral fix existent, utilitzant els sistemes generals i extraordinaris de provisió establerts per la normativa vigent i, si escau, els convenis col·lectius aplicables. En l'exercici del 2017 no es poden nomenar funcionaris interins ni personal estatutari temporal, ni es pot contractar personal laboral temporal, llevat dels casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables que determini el Govern de conformitat amb la normativa bàsica aplicable. S'habilita el Govern perquè fixi les limitacions i els controls al nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, i també a la contractació de personal laboral temporal amb excepció de les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d'universitats i recerca, i a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, el Govern ha aprovat l'Acord de 13 de juny de 2017, sobre criteris per a la formalització de nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.

Així mateix, cal tenir en compte que l'article 33 de la Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, reprodueix les previsions contingudes en aquesta matèria per l'article 32 de la Llei 4/2017, de 28 de març, en els termes ja exposats.

Tal i com estableix la Disposició addicional quaranta-tresena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per al 2018, els contractes de treball de personal laboral a les administracions públiques i en el seu sector públic, sigui quina sigui la seva durada, s’han de formalitzar seguint les prescripcions i en els termes que estableix l’Estatut dels treballadors i la resta de normativa reguladora de la contractació laboral, així com d’acord amb les previsions de la Llei de pressupostos generals de l’Estat corresponent, i els són aplicables els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat en l’accés a l’ocupació pública, i han de respectar en tot cas el que disposa la normativa en matèria d’incompatibilitats.

Els òrgans competents en matèria de personal a cadascuna de les administracions públiques i en les entitats que conformen el seu sector públic instrumental són responsables del compliment de la normativa esmentada, i en especial vetllen per evitar qualsevol tipus d’irregularitat en la contractació laboral temporal que pugui donar lloc a la conversió d’un contracte temporal en indefinit no fix. Així mateix, els òrgans de personal esmentats no poden atribuir la condició d’indefinit no fix a personal amb un contracte de treball temporal, ni a personal d’empreses que al seu torn tinguin un contracte administratiu amb l’administració respectiva, excepte quan això es derivi d’una resolució judicial.

Les actuacions irregulars en aquesta matèria donen lloc a l’exigència de responsabilitats als titulars dels òrgans competents en matèria de personal, de conformitat amb la normativa vigent a cadascuna de les administracions públiques.

La disposició addicional quaranta-tresena, té vigència indefinida i té caràcter bàsic.


↑ Tornar a l'índex de la unitat


<< Inici|<< Unitat 2 | Unitat 4 >>

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autors dels continguts elaborats el 2012: Rosario Alonso, Mariona Capdevila, Neus Colell i Carles Méndez.

Revisors dels continguts: Àngels Ajona i Xavier Farnós.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de la portada és de MetsikGarden i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza l'ús, doncs, amb les condicions següents:

  • citant-ne font i autoria,
  • amb finalitats no comercials, i
  • sense fer-ne obres derivades.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.

Així mateix, s'inclouen referències a materials d'altres autors consignades degudament, per a l'ús de les quals cal avenir-se a les llicències corresponents.