La distribució competencial en aquesta matèria és regulada per l’article 149.1.18 de la CE, que disposa que l’Estat té competència exclusiva per dictar les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals han de garantir, en qualsevol cas, un tractament comú; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les comunitats autònomes; la legislació sobre expropiació forçosa; la legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives, i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques.

L’article 9 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, estableix que són funcionaris de carrera els qui, en virtut de nomenament legal, estan vinculats a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. Al seu torn, disposa expressament que l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que estableixi la llei de desplegament de cada administració pública.

D’acord amb l’article 63 i següents del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, els funcionaris de carrera perden aquesta condició per renúncia expressada per escrit a la condició de funcionari; per pèrdua de la nacionalitat; per jubilació total del funcionari; per sanció disciplinària de separació del servei —no existeix una sanció consistent en la revocació del nomenament en la condició de funcionari de carrera—, i per la imposició d’una pena principal o accessòria d’inhabilitació absoluta o especial per ocupar un càrrec públic quan sigui ferma.

L’article 8.2 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, estableix que els empleats públics es classifiquen en funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal eventual i personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal.

L'article 74 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, estableix que les administracions públiques han d’estructurar la seva organització a través de relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprenguin, almenys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales, si s’escau, a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Aquests instruments són públics. En conseqüència, la relació de llocs de treball (RLT) és l'instrument tècnic a través del qual s'efectua l'ordenació del personal, d'acord amb les necessitats dels serveis, en la qual s’identifiquen els requisits per acomplir cada lloc de treball de l’organització, així com les característiques retributives. La RLT és una relació de llocs de treball, no es configura com una relació d’empleats.\

L’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d'un procediment administratiu els empleats de les administracions públiques, per als tràmits i les actuacions que facin amb aquestes per raó de la seva condició d'empleat públic, en la forma en què determini reglamentàriament cada administració. A l’empara d’aquesta habilitació, mitjançant el Decret d’administració digital, s’ha establert que en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat el portal d'informació i serveis per al personal de l'Administració de la Generalitat ATRI és l'eina de tramitació preferent per als tràmits i les actuacions que s'hi disposen.

L’article 105 del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, estableix que els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats. No poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes interposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que els siguin atribuïts per norma. Es prohibeix la percepció de retribucions diferents de les tipificades en el mateix text legal.

L’article 102 del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, estableix que les retribucions bàsiques són el sou, assignat a cada un dels grups en què s'organitzen els cossos de la Generalitat, i els triennis, que consisteixen en una quantitat igual per a cada grup i per cada tres anys de serveis en aquest grup.

L’article 103 del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, estableix que el complement específic es destina a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball en atenció a la seva especial dificultat tècnica, al grau de dedicació, a la responsabilitat, a la incompatibilitat, a la perillositat i a la penositat.

L’article 119.2 del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, estableix que la separació del servei només es pot imposar per faltes molt greus. El mateix estableix l’article 96.1 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre.

D’acord amb aquest principi, no es pot imposar una doble sanció per uns mateixos fets, quan hi ha identitat de subjectes, fets i fonament. Té una doble significació: des de la vessant material (ningú ha de ser castigat dues vegades per la mateixa infracció) i des d'una vessant processal (ningú pot ser jutjat dues vegades pels mateixos fets). Aquest principi es modula en l'àmbit disciplinari de l'Administració, i és possible la doble sanció (penal i administrativa) per uns mateixos fets.

D’acord amb l’article 39 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, així com l’article 107 del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, els òrgans específics de representació dels funcionaris són els delegats de personal i les juntes de personal.

D’acord amb l’article 97 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos.

Font: article 10, ap. 1, del TREBEP.

Font: article 55 del TREBEP

Font: article 56, ap. 1 del TREBEP

Font: article 70 del TREBEP.

Font: articles 62 i 62.//b// del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

Font: article 75 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

Font: article 80 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

Font: article 48.//a// del TREBEP.

Font: article 49.//a// del TREBEP.

Font: article 50 del TREBEP.

Font: Llei 8/2006, de 5 juliol.

Font: article 87.1.//j// del TREBEP

Font: article 88, ap. 1 del TREBEP.