En aquest apartat analitzarem:

• 4.1 Principis de la provisió
• 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari
• 4.3 Sistemes de provisió de personal laboral
• 4.4 Promoció interna i carrera professional
• 4.5 Grau personal

L'article 16, apartat 1, del TREBEP estableix que els funcionaris de carrera tenen dret a la promoció professional.

D'acord amb l'article 16, apartats 2 i 3 del TREBEP, s'entén per carrera professional, el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional de conformitat amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat. En aquest sentit, el TREBEP preveu la possibilitat que la legislació que el desenvolupi apliqui aïllada o simultàniament alguna de les següents modalitats:

• Carrera horitzontal: consisteix en la progressió de grau, categoria, esglaó o altres conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball.

• Carrera vertical: consisteix en l'ascens en l'estructura de llocs de treball pels procediments de provisió.

• Promoció interna: que pot ser vertical i consisteix en l'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup o grup de classificació professional en el supòsit que aquest no tingui subgrup, a un altre de superior, o horitzontal, que consisteix en l'accés a cossos o escales del subgrup professional.

Per tant, podem dir que el TREBEP estableix la legislació bàsica en aquesta matèria regulant la carrera professional i detallant la provisió de llocs de treball i la mobilitat. Això no obstant, de conformitat amb l'establert per la Disposició final quarta del TREBEP queda demorada la vigència de la regulació d'aquestes matèries en la normativa bàsica fins que no s'aprovin les lleis que el desenvolupin.

Pel que fa al personal laboral, l'article 19 del TREBEP estableix que el personal laboral té dret a la promoció professional. La carrera professional i la promoció del personal laboral es fan efectives a través dels procediments que preveuen l’Estatut dels treballadors o els convenis col·lectius.

• Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
• Decret 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
• Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

El Decret 123/1997, de 13 de maig, té per objecte regular els procediments de provisió de llocs de treball i promoció professional del personal que presta serveis en l’Administració de la Generalitat, a excepció dels cossos, les escales o els grups de funcionaris que tinguin normativa específica en aquesta matèria, per als quals aquest Reglament és aplicable de manera supletòria en allò que sigui compatible. Així mateix, també és aplicable de manera supletòria a tot el personal que presta serveis a la Generalitat de Catalunya que no tingui normativa pròpia en aquesta matèria.

Les necessitats de personal s'han de cobrir amb els recursos humans que presten serveis a l’Administració de la Generalitat, sens perjudici del que disposin respecte a la mobilitat interadministrativa el Reglament de provisió de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les RLT.

Les convocatòries de provisió de llocs de treball es poden dur a terme individualment, a mesura que es vagin produint aquestes necessitats, o per a un conjunt de llocs de treball.

La provisió de llocs de treball es fonamenta en els principis recollits en la Constitució, l’Estatut d’autonomia, la normativa bàsica i la normativa de funció pública de l’Administració de la Generalitat.

En la provisió de llocs de treball i en la promoció professional s’ha de vetllar especialment perquè es valorin els mèrits i les capacitats dels candidats que estiguin relacionats amb la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs que s’han de cobrir.

Els sistemes de provisió tenen per objectiu principal seleccionar la persona candidata més idònia per al desenvolupament correcte de les funcions del lloc de treball que s’ha de proveir, de manera que s’obtingui una prestació dels serveis públics adequada i la satisfacció dels interessos generals.

Amb aquestes finalitats, en la provisió de llocs de treball i la promoció professional dels funcionaris s'han de respectar els principis de legalitat, objectivitat, mèrit i capacitat dels aspirants, igualtat, publicitat, eficàcia i eficiència.

Per garantir la prestació adequada dels serveis públics, els òrgans encarregats del desenvolupament dels processos de provisió han de vetllar perquè els funcionaris que els superin tinguin el grau de coneixement suficient del català.

<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Dins dels sistemes ordinaris de provisió de llocs de treball per al personal funcionari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el que disposi la RLT, trobem els sistemes de provisió següents:

• Sistema de concurs de mèrits i capacitats: pot ser general o específic i és el sistema normal per proveir els llocs de treball.
• Sistema de lliure designació.

Vegeu un quadre resum de tots els sistemes de provisió:

A continuació analitzarem amb deteniment els diferents sistemes de provisió:

• 4.2.1 Sistemes ordinaris de provisió
• 4.2.2 Sistemes extraordinaris de provisió

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Són els següents:

• El concurs de mèrits i capacitats
• La lliure designació.

El concurs té com a finalitat seleccionar la persona candidata més adequada per exercir les funcions del lloc de treball que s'ha de proveir, mitjançant l’avaluació dels mèrits i les capacitats dels aspirants, sempre que siguin adients als requeriments generals o específics dels llocs objecte de la convocatòria corresponent.

La convocatòria de concurs es duu a terme d'acord amb el contingut funcional dels llocs que s’han de proveir, el qual deriva de les característiques generals o de la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques d’aquests llocs.

Convocatòries

Les convocatòries són el marc regulador dels processos de provisió i han estat qualificades per la jurisprudència com la llei del concurs.

Les resolucions per les quals s’obren les convocatòries i s’aproven les respectives bases específiques s’han de publicar en el DOGC.

No obstant això, les convocatòries o un extracte d’aquestes es poden publicar també en altres diaris oficials o mitjans de difusió públics o privats, per garantir-ne i facilitar-ne la difusió i el coneixement adequats i per afavorir la concurrència d’un nombre suficient d’aspirants, la quantitat i la qualitat dels quals garanteixin la provisió adequada dels llocs convocats.

Únicament la publicació en el DOGC determina l’inici del còmput dels terminis establerts en el Reglament de provisió de llocs de treball.

Poden prendre part en les convocatòries de concurs tots els funcionaris que, en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds, compleixin els requisits i les condicions establertes en aquest Reglament i en les bases reguladores de la convocatòria.

Per poder participar en les convocatòries de concursos de provisió, els funcionaris han de romandre un mínim de dos anys en el lloc de treball amb destinació definitiva des del qual es concursa, llevat que:

• Hagin estat remoguts o cessats dels seus llocs de treball sense obtenir cap altra destinació definitiva, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
• El seu lloc de treball hagi estat objecte de supressió per reestructuració administrativa, com a conseqüència d'una mesura de racionalització de l’organització o per plans d’ocupació.
• Siguin funcionaris que estiguin adscrits provisionalment a un lloc de treball o que estiguin en una situació administrativa que comporti l'obligació de participar en els concursos de trasllats.
• Així es disposi en la convocatòria corresponent com a conseqüència de l’aplicació d’alguna mesura o algun instrument de racionalització de l’organització o de plans d’ocupació.
• S’ocupi una plaça de lliure designació i es participi en una convocatòria de concurs.
• Es tracti de proveir llocs de treball del mateix departament.
• Es tracti de proveir llocs de treball de comandament o singulars; en aquest cas, el temps mínim de permanència en llocs de treball del mateix nivell amb destinació definitiva ha de ser d’un any.

Els funcionaris amb discapacitats poden participar i han de ser admesos en el sistema de provisió en igualtat de condicions que la resta de participants, sempre que puguin desenvolupar les funcions del lloc de treball.

En cap cas no poden prendre part en el concurs de provisió els funcionaris que es trobin en alguna de les situacions següents:

• Els suspesos, mentre duri la situació de suspensió de funcions.
• Els traslladats de llocs de treball i els destituïts de càrrecs de comandament com a conseqüència d’un expedient disciplinari, mentre durin els efectes de la sanció, sens perjudici que els destituïts de càrrecs de comandament puguin prendre part en els concursos de llocs base o llocs singulars.
• Els que es trobin en una situació diferent de la de servei actiu, però no hagin romàs en la situació corresponent el temps mínim exigit per reingressar.

Les sol·licituds per participar en les convocatòries de concurs s'han de formalitzar en el document normalitzat i s'han de presentar en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el DOGC.

Aquestes sol·licituds han de contenir, en el cas que es convoquin diversos llocs de treball i la persona peticionària en sol·liciti més d'un, l'ordre de preferència entre aquests.

Les sol·licituds tenen caràcter vinculant per a la persona peticionària i solament s'admeten renúncies quan es presentin dins els deu dies següents a la finalització del termini de presentació d'instàncies, llevat que les juntes de mèrits i capacitats o les comissions d'avaluació decideixin acceptar les renúncies un cop transcorregut el termini esmentat, per causes justificades degudament.

Les convocatòries i les seves bases específiques han de contenir, com a mínim, les dades i les circumstàncies següents:

• Nombre, denominació, nivell, complement específic, quan n’hi hagi, i localització dels llocs objecte de convocatòria.
• Contingut funcional i característiques dels llocs que s’han de proveir, incloent-hi, segons els casos, l’enumeració de caràcter genèric de les finalitats, les funcions essencials i les tasques bàsiques dels llocs convocats o la descripció individualitzada de cada lloc de treball.
• Requisits necessaris per poder participar en la convocatòria, d’acord amb el que estableixen la normativa i les relacions de llocs de treball. En el cas que un d'aquests requisits sigui un determinat nivell de català, per als aspirants que no el puguin acreditar documentalment s'han d'utilitzar els mitjans d'acreditació que es considerin convenients per avaluar-ne els coneixements.
• Els mèrits i capacitats a valorar i si s'escau, els coneixements concrets, l'experiència específica i les habilitats que es requereixen per a l'adequada ocupació del lloc de treball, així com els criteris d'acord amb els quals es valoraran aquests.
• Sistema de qualificació total, barem de valoració aplicable en cadascuna de les convocatòries i, si escau, valoració mínima global que s’estableixi per adjudicar les vacants convocades. En el cas dels concursos específics, quan les fases siguin selectives, s’ha de fixar una valoració mínima per superar aquestes fases o el nombre màxim d’aspirants que poden passar d’una fase a una altra.
• Composició de la junta de mèrits i capacitats i de les comissions d’avaluació, i nomenament dels seus membres, titulars i suplents.
• Centre o dependència al qual s’han d’adreçar les sol·licituds de participació i termini màxim de presentació de sol·licituds.
• Previsió, quan sigui pertinent, de la realització de memòries, entrevistes o tests professionals o altres sistemes d’acreditació dels mèrits i les capacitats.
• Indicació, si escau, dels funcionaris d’altres administracions públiques que poden participar en la convocatòria, d’acord amb el que disposa el text refós de funció pública, i la relació respectiva de llocs de treball.
• Procediment que cal seguir.
• Sistema d’impugnacions.

Només es pot renunciar a la destinació adjudicada en els casos següents:

• Quan s'hagi obtingut una altra plaça mitjançant una convocatòria pública realitzada en el mateix període de temps.
• Per una incapacitat sobrevinguda.
• Perquè s'ha passat a una situació administrativa diferent de la de servei actiu.
• Per causes excepcionals justificades degudament i apreciades per l'òrgan convocant.

Mèrits i capacitats

Els mèrits es valoren en funció dels llocs que s'han de proveir i s'han d'acreditar d’acord amb el que disposin les bases de les convocatòries. Es valoren amb referència a la data de publicació de la resolució que aprovi la convocatòria en el DOGC. Es poden sol·licitar a les persones interessades els aclariments o, si escau, la documentació addicional que es consideri necessària per comprovar o valorar els mèrits i les capacitats al·legades.

Els mèrits i les capacitats que es valoren són els següents:

• La valoració del treball desenvolupat s’ha de fer segons l’experiència adquirida, especialment en l’exercici de funcions semblants a les pròpies del lloc convocat, tenint en compte el contingut tècnic i l’especialització dels llocs ocupats en relació amb el que s’ha de proveir i les aptituds i habilitats requerides. Així mateix, també es pot valorar l’acompliment de l’actuació apreciada als candidats en els llocs ocupats, d’acord amb la reglamentació que s’aprovi sobre l’avaluació dels funcionaris.
• Els cursos de formació i perfeccionament només s’han de valorar si versen sobre matèries relacionades amb les funcions pròpies dels llocs de treball que s'han de proveir o amb habilitats que aquests llocs requereixin, i es poden valorar depenent de la utilitat per al lloc que s’ha d’ocupar. Amb els mateixos criteris s’han de valorar les publicacions i l’activitat docent desenvolupada pels aspirants.
• En la valoració del grau personal consolidat es pot considerar aquest grau en relació amb el nivell, la dificultat i la complexitat dels llocs de treball oferts.
• L’antiguitat s’ha de valorar d’acord amb el temps de serveis prestats. El barem corresponent pot diferenciar la qualificació tenint en compte els cossos, les escales o els grups de titulació en els quals s’hagin prestat els serveis. No s’han de computar, però, els serveis prestats simultàniament amb d’altres igualment al·legats.
• S’han de valorar les titulacions acadèmiques quan siguin rellevants per al lloc de treball que s’ha de proveir, segons els coneixements requerits, la competència i l’especialització d’aquest lloc.

En el cas que en les bases de la convocatòria s'exigeixi algun requisit com a indispensable per poder participar-hi, aquest no es pot valorar com a mèrit.

Segons els llocs a proveir i depenent dels perfils professionals d'aquests llocs, les bases de les convocatòries poden incloure altres sistemes de valoració relacionats amb els llocs de treball, que són els sistemes d’acreditació:

• Memòries
• Casos pràctics
• Entrevistes
• Tests professionals
• Certificats expedits pels òrgans competents
• Informes d’avaluació, quan estiguin reglamentats
• Altres documents similars.

Avaluació dels mèrits i les capacitats:

En els concursos generals, els mèrits i les capacitats es valoren en una sola fase, en la qual es valoren tots els mèrits i les capacitats establerts en les bases de la convocatòria.

Els concursos específics poden tenir diverses fases d'avaluació, les quals, depenent de les característiques i el contingut funcional del lloc de treball, poden ser selectives quan així ho estableixin les bases de la convocatòria.

Les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d'avaluació

Correspon a aquests òrgans el desenvolupament dels processos de provisió dels llocs de treball i la valoració dels mèrits i les capacitats dels candidats que es presentin a les convocatòries.

Tots els membres d'aquests òrgans han de pertànyer a grups de titulació igual o superior a l’exigit per ocupar els llocs convocats o bé han de posseir aquesta titulació. Cal garantir-ne la capacitat tècnica i la idoneïtat i imparcialitat.

L'especialització dota de legitimitat i solvència a les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d'avaluació per poder valorar els aspirants amb coneixement de causa. La manca d'especialistes pot suplir-se si la comissió d'avaluació o la junta de mèrits i capacitats sol·licita a l'òrgan convocant el nomenament d'assessors. (STSJ de Múrcia de 16 de maig de 2019, rec. 375/2018).

La imparcialitat de les Comissions d'avaluació i les juntes de mèrits i capacitats garanteix la igualtat d'oportunitats dels aspirants. Per aquest motiu, resulten plenament d'aplicació les causes d'abstenció i recusació establertes per l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim jurídic del sector públic.

Composició de les juntes de mèrits i capacitats i de les comissions d’avaluació:

• Han d’estar integrades per un nombre senar de persones, que han de ser representants del departament d’adscripció de les places convocades i de l’Òrgan Tècnic de Provisió de Llocs de Treball.
• Els membres d'aquests òrgans han de tenir una vinculació permanent de serveis professionals amb l’Administració.
• Un dels membres, entre els designats per l’Administració, ha d’exercir de president o presidenta i ha de ser nomenat com a tal per l’òrgan convocant en la convocatòria, i un altre ha d’actuar com a secretari o secretària.
• Els presidents de les juntes de mèrits i capacitats han de tenir una titulació de nivell igual o superior a la del grup de titulació que tingui assignat el lloc convocat i han de desenvolupar llocs de nivell igual o superior al dels convocats o han de tenir el grau personal igual o superior al d’aquests llocs.
• En qualsevol cas, els membres de les juntes de mèrits i capacitats i de les comissions d’avaluació han de guardar reserva d’allò que coneguin en l’exercici de la seva funció i han de complir la normativa i el procediment de la convocatòria. En cas contrari, poden incórrer en responsabilitat, que ha de ser exigida d’acord amb les normes en vigor i, en particular, amb el Reglament de règim disciplinari.

Funcions de les juntes de mèrits i capacitats i de les comissions d’avaluació:

• Facilitar el desenvolupament del procés de provisió.
• Deliberar i aprovar, d'acord amb les bases de les convocatòries, els criteris tècnics a tenir en compte per efectuar la valoració de mèrits i capacitats.
• Actuar amb total autonomia funcional i imparcialitat.
• Interpretar les bases de la convocatòria.
• Determinar la data, l'hora i el lloc de la realització dels sistemes d'acreditació corresponents en cada cas i procedir a la seva execució.
• Valorar i qualificar els sistemes d'acreditació.
• Quan les bases de la convocatòria prevegin una entrevista, aquesta la realitzarà la junta de mèrits i capacitats o la comissió d'avaluació.
• Elaborar la proposta d'aspirants admesos i aspirants exclosos, amb indicació dels motius d'exclusió.
• Efectuar la proposta de resolució de la convocatòria mitjançant l'elevació a l'òrgan convocant de la proposta de nomenament o destinació dels funcionaris seleccionats.
• Proposar a l'òrgan convocant que declari deserta la convocatòria quan no hi hagi aspirants idonis per ocupar els llocs de treball que s'hagin de proveir.
• Preparar les propostes dels informes tècnics que els puguin sol·licitar.
• Elaborar un informe per a l'òrgan convocant sobre les millores que es consideren convenients per agilitar el desenvolupament de futurs processos o millorar la selecció de la persona candidata més idònia.

Les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d’avaluació han d’actuar amb estricta independència, discrecionalitat tècnica i objectivitat, i les seves propostes han de vincular l’Administració, sens perjudici que aquesta pugui revisar, si escau, les propostes esmentades, per raons objectives i d’acord amb el que estableix la normativa vigent, en especial quan es vulnerin les bases de les convocatòries corresponents.

No obstant la discrecionalitat tècnica de què gaudeixen les actuacions de les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d’avaluació, les seves resolucions han de ser motivades, en compliment de la normativa i les bases de les convocatòries.

Els membres de les juntes i comissions esmentades, i de manera especial el president o la presidenta, han de vetllar pel compliment de la legalitat formal i material de les seves actuacions.

Els acords s’han d’adoptar per majoria dels assistents que tinguin veu i vot, i el vot de qualitat del president o la presidenta ha de dirimir els empats.

Els acords i les qualificacions de les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d’avaluació i, si escau, els vots particulars contraris al parer de la majoria, s’han de reflectir en les actes que siguin procedents.

Contra les resolucions i els actes administratius de les juntes i les comissions esmentades es pot interposar recurs davant l'autoritat que hagi efectuat la convocatòria.

L'òrgan convocant, a proposta de les juntes de mèrits i capacitats i les comissions d'avaluació, pot nomenar assessors especialistes, que actuen amb veu però sense vot.

• Té com a funcions principals col·laborar en la realització de les tasques tècniques dels processos de provisió de llocs de treball i formar part de les juntes de mèrits i capacitats i de les comissions d’avaluació.
• També ha de dur a terme l’estudi i l’establiment de criteris comuns homogenis per a supòsits de provisió de llocs de treball similars; ha d'elaborar les bases generals i específiques de les convocatòries, a requeriment de l’òrgan competent, i ha d'assessorar en l’establiment dels perfils professionals i en la definició dels sistemes d’acreditació dels mèrits i les capacitats adequats, tenint en compte els tipus de lloc de treball i de concurs.
• Està adscrit a la Direcció General de la Funció Pública i al seu capdavant hi ha un responsable que ha de ser nomenat pel departament competent en matèria de funció pública, a proposta d’aquesta Direcció General.
• Els seus membres han de guardar reserva d'allò que coneguin per raó del seu càrrec, en especial en relació amb el dret a la intimitat dels aspirants.

Les convocatòries de provisió de concursos generals poden incloure una enumeració de caràcter genèric de la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs convocats. En les convocatòries de concurs general es poden fer agrupacions de llocs de treball, que es poden definir segons les àrees funcionals o professionals que els diferenciïn de la resta de llocs.

Correspon al departament competent en matèria de funció pública, mitjançant la Direcció General de la Funció Pública i a proposta dels departaments interessats, efectuar la convocatòria i la resolució dels concursos generals de provisió dels llocs de treball per a funcionaris, sens perjudici del que disposa la disposició addicional primera del Reglament de provisió.

Fases del procediment d'un concurs de mèrits i capacitats:

Tal com estableix l'article 62 bis, del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, en els concursos generals de mèrits i capacitats, les persones funcionàries que ocupin llocs base i no disposin d'una destinació amb caràcter definitiu estan obligades a participar en els concursos generals que es convoquin per a la provisió de llocs de treball propis del seu cos, escala o especialitat. En cas de no participar-hi, se'ls inclourà d'ofici com a participants en el concurs corresponent.

A les persones participants esmentades al paràgraf anterior que no obtinguin un lloc de treball dels sol·licitats, i a les persones participants incloses d'ofici, se'ls adjudicarà amb caràcter definitiu un lloc de treball, d'entre els que no s'hagin adjudicat, dins la mateixa localitat del lloc que ocupin de forma provisional. No obstant això, en cas què s'hagin adjudicat tots els llocs objecte del concurs d'aquella localitat, restaran a disposició de la persona titular de la secretaria general del departament d'adscripció, que les haurà d'adscriure de forma provisional a un altre lloc de treball dins la comarca o a una distància que no superi els quaranta quilòmetres respecte de la localitat, sens perjudici de les adaptacions d'aquest precepte per a col·lectius de personal específics.

S’han de proveir per concurs específic els llocs següents, llevat dels que constin en la RLT com a llocs de treball de lliure designació:

• Cap de negociat, cap de secció, cap de servei i llocs assimilats a aquests per la norma que els crea.
• Llocs singulars que exigeixin tècniques o responsabilitats especials.
• Llocs singulars les condicions d’ocupació dels quals tinguin peculiaritats pròpies.

Les convocatòries de provisió de llocs de treball pel sistema de concurs específic han de vetllar especialment perquè els mèrits i les capacitats que s’han de valorar s’adaptin al perfil professional bàsic i al contingut i les característiques específiques de cada lloc de treball que s’ha de proveir.

La convocatòria dels concursos específics i la resolució d'aquests és competència de la persona titular del departament on estigui adscrit el lloc o la plaça que s'ha de proveir.

Les convocatòries i les seves bases específiques han de contenir, com a mínim, les dades i les circumstàncies següents:

• Nombre, denominació, nivell, complement específic, quan n’hi hagi, i localització dels llocs de treball objecte de convocatòria.
• Contingut funcional i característiques dels llocs de treball que s’han de proveir, incloent-hi, segons els casos, l’enumeració de caràcter genèric de les finalitats, les funcions essencials i les tasques bàsiques dels llocs convocats, i la descripció individualitzada de cada lloc de treball.
• Requisits necessaris per poder participar en la convocatòria, d’acord amb el que estableixen la normativa i RLT.
• Els mèrits i capacitats a valorar, i s' s'escau, els coneixements concrets, l'experiència específica i les habilitats que es requereixen per a l'adequada ocupació del lloc de treball, així com els criteris d'acord amb els quals es valoraran aquests.
• Sistema de qualificació total, barem de valoració aplicable en cadascuna de les convocatòries i, si escau, valoració mínima global que s’estableixi per adjudicar les vacants convocades. Quan les fases siguin selectives, s’ha de fixar una valoració mínima per superar aquestes fases o el nombre màxim d’aspirants que poden passar d’una fase a una altra.
• Composició de la junta de mèrits i capacitats i nomenament dels seus membres, titulars i suplents.
• Centre o dependència al qual s’han d’adreçar les sol·licituds de participació i termini màxim de presentació d’aquestes.
• Previsió, quan sigui pertinent, de la realització de memòries, entrevistes, tests professionals o altres sistemes d’acreditació de mèrits i capacitats.
• Indicació, si escau, dels funcionaris d’altres administracions públiques que poden participar en la convocatòria, d’acord amb el que disposa el Text refós de funció pública, i la relació respectiva dels llocs de treball.
• Procediment que cal seguir.
• Sistema d’impugnacions.

Els funcionaris que accedeixin a un lloc de treball pel sistema de concurs podran ser remoguts per alguna de les causes següents:

a) Per alteració del contingut del lloc de treball mitjançant la modificació de les relacions de llocs de treball sempre que canviïn els supòsits essencials que servien de base a la convocatòria.

b) Per rendiment insuficient del funcionari, sempre que no comporti inhibició.

c) Quan es manifesti una evident manca de capacitat per a ocupar el lloc de treball que impedeixi al funcionari complir amb eficàcia les funcions assignades.

d) Per la supressió del lloc de treball mitjançant la modificació de les relacions de llocs de treball d'acord amb la normativa vigent.

e) Per la imposició d'una sanció com a conseqüència d'un expedient disciplinari.

La remoció dels funcionaris nomenats pel sistema de concurs motivada per alteració del contingut del lloc de treball, per rendiment insuficient o quan es manifesti una evident manca de capacitat per ocupar el lloc de treball es realitzarà mitjançant expedient administratiu contradictori i de caràcter no disciplinari.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.1 Els sistemes ordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els llocs de treball reservats a funcionaris s’han de proveir pel sistema de lliure designació en els casos en què així es determini en la RLT.

S’han de proveir per lliure designació els llocs següents:

• Subdirector o subdirectora general.
• Delegat territorial de cada departament, si són funcionaris de carrera.
• Llocs qualificats de secretari o secretària d’un alt càrrec.
• Altres llocs que es determinin en la RLT per raó del caràcter directiu, per una especial responsabilitat o per la naturalesa de les seves funcions.

La persona titular del departament on estigui adscrita la plaça és la persona competent per dictar la resolució que ha d'aprovar la convocatòria de lliure designació.

La convocatòria esmentada ha de ser pública i ha d’incloure, d’acord amb la RLT, la denominació, el nivell de destinació, el complement específic i la localització del lloc de treball, i els requisits que s’exigeixen per desenvolupar les tasques del lloc de treball. També ha d’especificar la descripció i el contingut del lloc de referència.

La persona titular del centre directiu o de l’organisme, ens o entitat on estigui adscrit el lloc convocat, ha d’emetre un informe, previ al nomenament corresponent, en relació amb la persona candidata que es consideri més adient, tenint en compte els criteris de mèrit i capacitat, apreciats discrecionalment. Amb aquesta finalitat es poden utilitzar els mitjans d’acreditació que es considerin necessaris.

Així mateix, l’òrgan esmentat pot proposar que es declari deserta la provisió del lloc, malgrat l’existència de candidats que reuneixin els requisits mínims exigits, si cap d’ells no és considerat adient per al lloc.

L'òrgan convocant resoldrà la convocatòria en el termini màxim d'un mes a comptar des de la finalització de la presentació de sol·licituds, llevat que s'acordi motivadament la pròrroga de l'esmentat termini. Les resolucions de la convocatòria seran motivades amb referència al compliment dels requisits i especificacions exigits en la convocatòria, al procediment a seguir i a la competència per efectuar el nomenament.

Els funcionaris nomenats per a llocs de treball pel procediment de lliure designació poden ser cessats amb caràcter discrecional pel mateix òrgan que els va nomenar.

Els funcionaris que han cessat discrecionalment de llocs de lliure designació, mentre no obtinguin un altre lloc de treball resten a disposició del secretari o la secretària general del departament en què han estat cessats, qui els ha d’atribuir amb caràcter provisional un altre lloc de treball o l’exercici de funcions adients al seu cos o escala.

Les resolucions de cessament s’han de publicar en el DOGC.

Els funcionaris cessats discrecionalment, tindran dret a percebre les retribucions bàsiques pròpies del seu grup de titulació, el complement de destinació corresponent al grau personal consolidat i el complement específic del lloc que passin a ocupar. Quant al complement específic, podran optar per percebre un complement personal i variable en substitució del complement específic del lloc que passin a ocupar, equivalent al 70% del complement específic mínim atribuït a llocs de treball del nivell corresponent al grau personal consolidat que acreditin, o, en el cas que el complement específic del lloc que passin a ocupar sigui inferior, el complement específic equivalent al mínim de dos nivells per sota del grau personal consolidat, amb exclusió dels factors de penositat, perillositat, incompatibilitat i dedicació superior a la normal.

En el cas d'atribució de funcions, el complement específic ha de ser el corresponent al mínim de dos nivells inferiors al grau personal consolidat, exclosos els factors de penositat i perillositat. El funcionari que no tingui grau personal reconegut tindrà dret a percebre el complement específic corresponent al mínim del seu cos o escala.

Aquests complements personals no es percebran si en el nou lloc o llocs que s'assigna al funcionari, provisionalment o definitivament, té un complement específic igual o superior, o si el seu cessament és conseqüència d'un expedient disciplinari. En aquest últim cas, de cessament per expedient disciplinari, el funcionari ha de percebre les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalents al grau personal que tingui consolidat, sens perjudici del complement específic del lloc que passi a ocupar.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.1 Els sistemes ordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els llocs de treball reservats a funcionaris, no obstant el que disposin les RLT, també es poden proveir de manera extraordinària per alguns dels sistemes següents:

• La comissió de serveis
• L'encàrrec de funcions
• L'acumulació de tasques
• La redistribució d'efectius
• El trasllat interdepartamental com a conseqüència d'una sanció disciplinària
• La reassignació d'efectius
• La mobilitat per trasllat del lloc de treball
• L'adscripció provisional
• La permuta de llocs de treball.

Els secretaris generals poden atorgar comissions de serveis als funcionaris que depenen del seu departament, per raons d’urgència i motivades per necessitats dels serveis, per desenvolupar determinades funcions i per cobrir llocs de treball vacants o que estan reservats a altres funcionaris.

Per poder ocupar un lloc de treball en comissió de serveis, els funcionaris han de reunir els requisits i les condicions establerts en la RLT per desenvolupar les funcions o els llocs que han d'ocupar.

Els funcionaris destinats en comissió de serveis han de percebre, amb caràcter general, la totalitat de les seves retribucions amb càrrec als crèdits de les unitats directives on vagin destinats i constin pressupostats els llocs de treball o que tinguin dotacions per exercir les funcions que s’hagin de realitzar efectivament, llevat que hi hagi un acord motivat dels departaments afectats. Aquests funcionaris tenen dret a la reserva del lloc de treball que ocupen amb caràcter definitiu en el moment en què s'autoritza la comissió de serveis.

Es poden acordar comissions de serveis de caràcter forçós si no hi ha funcionaris en la unitat orgànica corresponent o, si escau, localitat, per desenvolupar les funcions del lloc de treball vacant, o si aquests no reuneixen els requisits i les condicions necessaris per exercir aquestes funcions.

Els secretaris generals, a l’hora d’acordar les comissions de serveis de caràcter forçós, han de tenir en compte els criteris següents, segons les circumstàncies concurrents en cada cas:

• Funcionaris que reuneixen els requeriments més adients per ocupar la vacant o per desenvolupar-ne les funcions i presten serveis en el mateix departament, incloent-hi els organismes autònoms, els ens i les entitats que en depenen.
• Els que tenen menys càrregues familiars.
• Els que tenen menys antiguitat.
• Els destinats a la localitat més propera o amb més facilitat de comunicació en relació amb el lloc vacant.

Si la comissió de serveis forçosa implica per al funcionari o la funcionària un canvi de la localitat de destinació o de residència i això li comporta unes despeses addicionals, ha de donar dret a les indemnitzacions establertes per reglament.

El lloc ocupat mitjançant una comissió de serveis i que sigui necessari cobrir amb caràcter definitiu, s’ha d’incloure en les convocatòries de provisió de llocs de treball que es facin amb posterioritat a la concessió de la comissió i pel sistema que correspongui segons el que determinin les RLT.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La persona titular del departament al qual estigui adscrit un càrrec de comandament vacant, quan hi hagi necessitats urgents, el pot cobrir amb caràcter provisional mitjançant l’encàrrec de les funcions d’aquest lloc a un funcionari que s’adeqüi al perfil o a les característiques del lloc de comandament esmentat i compleixi els requisits exigits per exercir-lo.

Els llocs de comandament o assimilats vacants que sigui urgent proveir, es poden cobrir mitjançant l’encàrrec de funcions esmentat sempre que les RLT estableixin per als llocs esmentats el sistema de concurs específic.

Amb caràcter general, els encàrrecs de funcions donen dret a percebre les retribucions pròpies del lloc que s’encarrega.

El nomenament d’encàrrecs de funcions de llocs de comandament o assimilats, l’ha de fer directament la persona titular del departament.

Els funcionaris destinats amb encàrrecs de funcions, durant el temps de vigència de l'encàrrec, tenen dret a la reserva del lloc de treball que ocupaven amb caràcter definitiu en el moment en què es va autoritzar l’encàrrec de referència, llevat que hagin obtingut pels procediments ordinaris un nou lloc; en aquest cas, se'ls reserva aquest nou lloc.

Els articles 23 i 103 CE han consagrat que l’accés als càrrecs i funcions públiques ha de fer-se en condicions d’igualtat, d’acord amb els principis de mèrit i capacitat. D’aquesta manera, entre d’altres, la sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, núm. 72/2001, de 28 de juny, ha dictaminat que el sistema d’encàrrec de funcions, en tant que mecanisme excepcional de provisió, no pot transformar-se en una via d’accés a llocs de treball i càrrecs de nivell superior en cas d’incompliment dels requisits que configuren aquest mecanisme de provisió de llocs de treball en la normativa vigent, en tant que no s’estarien respectant els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés als càrrecs i funcions públiques. D’acord amb el criteri d’aquesta sentència, l’incompliment dels terminis normativament establerts per a l’encàrrec en funcions pot donar lloc a les corresponents declaracions de nul·litat o anul·labilitat, o si s’escau, a la responsabilitat de l’Administració, i en cap cas pot constituir-se com una via de promoció que habiliti per ocupar de forma definitiva el càrrec desenvolupat al marge dels principis anteriorment citats d’igualtat, mèrit i capacitat.

En aquest mateix sentit, el Tribunal Suprem, en sentència núm. 1066/2017, de 16 de juny de 2017, ha establert que l’encàrrec de funcions és un mitjà extraordinari de provisió temporal de llocs de treball, motiu pel qual, l’article 106 del Decret 123/1997, de 13 de maig, un cop transcorregut el termini màxim de sis mesos comptador a partir de la resolució per la qual s’efectua l’encàrrec, ha de convocar-se el concurs per a la provisió definitiva del lloc de treball. I, en coherència amb aquest fet, el nomenament en funcions restarà sense efecte si transcorregut el termini de sis mesos no s’ha procedit a la publicació de l’esmentat concurs.

És a dir, el Tribunal Suprem es pronuncia de forma taxativa en el sentit que, transcorregut el termini reglamentàriament establert, el nomenament en funcions queda sense efecte i, per aquest motiu, qualifica el funcionari que ocupava el lloc de forma provisional de “funcionari de fet” de manera que la seva actuació en l’exercici del càrrec podria estar viciada d’incompetència.

D’acord amb la normativa vigent, determinades formes de provisió provisional, com són l’encàrrec de funcions i la comissió de serveis, queden automàticament sense efecte un cop transcorregut el termini màxim d’ocupació que s’hi preveu.

De conformitat amb una jurisprudència consolidada, el treball desenvolupat en llocs ocupats en encàrrec de funcions o comissió de serveis no es pot valorar més enllà del període màxim legal en què s’hi pot romandre –sis mesos o dos anys- perquè si fos així s’atorgaria una avantatge substancial a aquests funcionaris en detriment de la resta de candidats que no haurien estat objecte d’aquests sistemes extraordinaris de provisió, és a dir, s’obté un benefici d’una situació excepcional en perjudici de tercers. Pel que fa al treball desenvolupat amb caràcter provisional, cal tenir en compte que en l’assignació dels llocs de treball per aquesta via extraordinària no hi hagut generalment una concurrència competitiva on hagin estat presents els principis d’igualtat, mèrit i capacitat amb les garanties i intensitat que es donen en els sistemes de provisió ordinaris, atès que l’assignació provisional respon a necessitats urgents i peremptòries de l’Administració.

Aquesta jurisprudència conclou que el treball desenvolupat més enllà del període màxim d’ocupació provisional s’ha de valorar en relació amb el lloc de treball d’origen que el funcionari té reservat, és a dir, conforme al nivell del lloc on hauria d’haver retornat el funcionari un cop transcorregut el termini esmentat.

Per tant, d'acord amb l'anteriorment exposat, la Direcció General de Funció Pública ha establert els següents criteris en relació amb aquesta qüestió:

1.- Còmput dels períodes de temps en llocs ocupats provisionalment

La valoració del treball desenvolupat pel nivell de destinació del lloc ocupat en encàrrec de funcions, comissió de serveis i altres formes d’ocupació provisional dels llocs de treball pels funcionaris de carrera, així com l’ocupació d’un lloc de treball mitjançant un nomenament com a personal interí, no es pot valorar en els concursos més enllà dels terminis d’ocupació normativament previstos i que s’esmenten a continuació. El treball desenvolupat més enllà del període màxim d’ocupació s’ha de valorar, en primer lloc, en relació amb el nivell de destinació del lloc de treball reservat; en cas que el funcionari no tingui un lloc reservat, es prendrà com a referència, en segon lloc, el nivell corresponent al grau consolidat i, en tercer lloc i finalment, el nivell mínim del cos o escala.

Quan el lloc de treball al qual es concursa, d’acord amb la relació de llocs de treball, sigui de doble sub-grup o es trobi obert a diferents cossos, escales o especialitats, es tindrà en compte el grau personal consolidat o el nivell mínim del cos o escala, segons s’escaigui, corresponent al cos o escala des del qual es participa al concurs.

Pel que fa als nivells mínims del cos i escala, s’apliquen els que constin a la relació de llocs de treball, que a títol informatiu es referencien a la “Taula informativa sobre els intervals de nivells per cossos i escales a efectes de consolidació del grau personal a l’Administració de la Generalitat de Catalunya”.

En conseqüència:

a) En l’encàrrec de funcions de llocs de comandament i en la comissió de serveis de llocs singulars, computen els sis mesos en el nivell del lloc ocupat provisionalment i la resta del temps computa en el nivell del lloc de treball que es té reservat i, en el seu defecte, en el nivell corresponent al grau consolidat i, en el seu defecte i finalment, en el nivell mínim del cos o escala de pertinença.

El mateix criteri és aplicable en altres formes d’ocupació provisional en llocs de comandament i llocs singulars, així com el nomenament d’interinitat.

b) En la comissió de serveis i altres formes d’ocupació provisional de llocs base, així com el nomenament d’interinitat, computen els dos anys en el nivell del lloc ocupat provisionalment i la resta del temps computa en el nivell del lloc de treball que es té reservat i, en el seu defecte, en el nivell corresponent al grau consolidat i, en el seu defecte i finalment en el nivell mínim del cos o escala de pertinença.

Els períodes de temps en llocs ocupats provisionalment es podran valorar una única vegada per a cada lloc de treball (codi lloc), computant-se exclusivament el període dels primers sis mesos o primers dos anys, segons correspongui, amb independència que es prestin serveis de forma interrompuda o es reclassifiqui el lloc de treball. En cas de reclassificació del lloc, es tindran en compte els nivells en què en cada moment hagi estat classificat del lloc de treball.

2.- Còmput inicial del període

Els períodes de sis mesos o dos anys es computen des de la data d’efectes de la resolució d’encàrrec de funcions, de comissió de serveis o d’altres formes d’ocupació provisional per funcionaris de carrera, així com de nomenament d’interinitat, amb independència que el lloc ocupat provisionalment es trobi reservat a un altre funcionari.

3.- Ocupants i llocs de treball a què aplica.

Aquest criteri s’aplica a la valoració del mèrit “treball desenvolupat” de la totalitat de participants en el concurs, ja sigui general o específic, i al treball desenvolupat en tots els llocs ocupats provisionalment, així com el nomenament d’interinitat, durant tota la carrera administrativa.

4.- Valoració en concursos de provisió específics.

En els concursos específics, el mèrit “treball desenvolupat” comprèn, a banda de la valoració vinculada al nivell de destinació, un segon aspecte que és el grau de coincidència de les funcions dels llocs ocupats en relació amb el lloc que es convoca, de manera que s’estableix una gradació en diferents intervals en funció de quant relacionades són les tasques (per exemple, si les tasques són idèntiques, molt relacionades o indirectament relacionades).

Atès que el treball desenvolupat en llocs ocupats de forma provisional, així com el nomenament d’interinitat, no es pot valorar més enllà dels terminis màxims d’ocupació previstos, tot el temps de treball desenvolupat que superi aquests terminis màxims es podrà valorar com a desenvolupat en l’interval immediatament inferior de la gradació esmentada.

5.- Altres qüestions addicionals:

Tant en els concursos generals com específics de personal funcionari, el treball desenvolupat com a personal laboral s’haurà de valorar en funció del que disposi la convocatòria del procés de provisió de funcionaris corresponent i, en defecte de regulació específica, pel nivell mínim del cos o escala dels llocs de treball objecte de concurs.

Pel que fa a la valoració del treball desenvolupat en el cas de serveis prestats en un cos o escala equivalent d’una altra administració pública, s’haurà de valorar en funció del que disposi la convocatòria i, en el cas que no es disposi de la informació que sigui homologable en el nostre sistema de provisió sobre el treball desenvolupat, aquest temps es valorarà pel nivell mínim del cos o escala dels llocs de treball objecte de concurs.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Amb la finalitat de facilitar el funcionament adequat dels serveis públics i resoldre una necessitat conjuntural i de caràcter prioritari o una situació d’urgència, es pot concedir l'assignació d'una acumulació de les tasques pròpies d’un lloc de comandament vacant a un funcionari que ocupi un altre càrrec de la mateixa categoria.

En aquest cas, el funcionari al qual es fa l’encàrrec de l’acumulació ha de percebre per aquest motiu, a part de les retribucions del seu lloc, el 50% del sou base del grup de titulació respectiu i del complement de destinació que correspongui al nivell del lloc acumulat.

La plaça ha de ser proveïda pels sistemes ordinaris en el termini de sis mesos, llevat que estigui reservada a un funcionari en els casos establerts en la normativa.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Per a una millor optimització dels recursos humans o per garantir el funcionament adequat dels serveis, es pot adscriure un funcionari a un altre lloc de treball vacant, diferent del que ocupa amb destinació definitiva, sempre que compleixi els requisits i les condicions necessàries per desenvolupar el nou lloc de treball i sempre que:

• El lloc que passi a ocupar el funcionari per causa de la redistribució tingui la mateixa naturalesa i el mateix nivell de complement de destinació i específic que el que ocupava amb destinació definitiva.
• Els dos llocs de treball tinguin establert el mateix sistema de provisió en les relacions de llocs de treball.
• La redistribució d’efectius no impliqui, llevat de casos especialment motivats, un canvi de localitat de destinació. En els casos en què el canvi de localitat de destinació estigui motivat, cal tenir en compte la màxima proximitat geogràfica.

Les resolucions d’aquestes adscripcions han d'estar motivades especialment per necessitats del servei o per raons d’urgència.

Els funcionaris passen a ocupar el lloc de nova destinació amb destinació definitiva.

Els òrgans competents per acordar la redistribució d’efectius són els següents:

• Els secretaris generals en l’àmbit dels departaments respectius. També són els competents per acordar la redistribució d’efectius entre el departament i els organismes autònoms i entitats que en depenen.
• Els directors o assimilats dels organismes autònoms, ens o entitats de dret públic en relació amb els funcionaris que hi hagi destinats.
• El director o la directora general de la Funció Pública quan els canvis d’adscripció dels funcionaris per redistribució d’efectius siguin de tipus interdepartamental i reuneixin els mateixos requeriments i condicions que els establerts pel Decret 123/1997, de 13 de maig, per redistribuir efectius departamentals.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El funcionari al qual s'imposi una sanció disciplinària de trasllat interdepartamental ha de ser cessat del seu lloc de treball i, mentre no es pugui fer efectiva la sanció de trasllat perquè implica un canvi de departament d’adscripció, queda a disposició del secretari o la secretària general del departament corresponent, qui li ha d’atribuir provisionalment un lloc de treball o, si no n'hi ha un de vacant, l’exercici de les funcions corresponents al seu cos o escala.

Amb caràcter general, aquests funcionaris tenen dret a percebre les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalent al grau personal que tinguin consolidat i el complement específic del lloc que passin a ocupar. En cas d’atribució de funcions, el complement específic ha de ser el corresponent al mínim assignat pel grup de titulació de pertinença o pel cos o l'escala respectiu, en les RLT.

Amb aquesta finalitat, el departament que ha instruït l’expedient sancionador, amb l'acord previ amb el departament on ha d’anar destinat provisionalment el funcionari sancionat, ha de comunicar la resolució de sanció de trasllat al director o la directora general de Funció Pública i al departament de nova adscripció del funcionari sancionat perquè resolgui el trasllat de referència.

El secretari o la secretària general del departament receptor ha de donar al funcionari traslladat una destinació provisional en un lloc de treball del departament o li ha d'assignar l’exercici de les funcions corresponents al seu cos o escala.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els funcionaris que ocupin els llocs que han estat suprimits com a conseqüència d’alguna mesura o pla d’ocupació, poden ser destinats a altres llocs de treball mitjançant el procés de reassignació d’efectius.

Les reassignacions s’han de dur a terme aplicant criteris objectius relacionats amb les capacitats, l’experiència, la formació i l’antiguitat dels funcionaris, sempre en relació amb el nou lloc que hagin d’ocupar i d’acord amb el que estableixi l'acord de govern corresponent. L’adscripció de personal a llocs de treball pel sistema de reassignació d’efectius té caràcter definitiu.

Quan la reassignació d’efectius comporti una adscripció que impliqui canvi de residència per als funcionaris afectats, aquests tenen dret a les indemnitzacions establertes en la normativa vigent, sens perjudici dels altres ajuts que es puguin establir en l'acord corresponent.

Etapes de la reassignació d’efectius

La reassignació d’efectius pot tenir lloc en les tres etapes següents:

• Primera etapa: el secretari o la secretària general del departament on està destinat el funcionari el lloc del qual ha estat suprimit, ha de dur a terme, en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de supressió del lloc, la reassignació d’efectius en l’àmbit del seu departament, dels organismes, dels ens i de les entitats adscrites. El lloc de treball de nova destinació ha de tenir característiques i funcions similars a les del lloc de treball anterior i ha de ser del mateix nivell retributiu que el suprimit.

• Segona etapa: els funcionaris que en la fase anterior no hagin obtingut un lloc en el departament on estaven destinats, poden ser reassignats per la Direcció General de Funció Pública, en un termini màxim de tres mesos, a un altre lloc de l’Administració de la Generalitat en les mateixes condicions que s'han esmentat en el paràgraf anterior.

En les dues etapes anteriors, la reassignació té caràcter obligatori per als llocs de treball que estiguin en la mateixa localitat i caràcter voluntari per als llocs que radiquin en una altra localitat. El funcionari, en les dues etapes esmentades, ha de continuar percebent les retribucions del lloc de treball suprimit. Així mateix, durant aquest període se li poden encarregar tasques adequades al seu cos o escala.

• Tercera etapa: els funcionaris que no hagin obtingut un lloc de treball en les dues etapes anteriors, han de ser adscrits al departament competent en matèria de funció pública i han de ser declarats en la situació administrativa d’expectativa de destinació. En aquesta situació, la Direcció General de Funció Pública els pot reassignar a qualsevol lloc de l’Administració de la Generalitat que tingui característiques similars a les dels llocs d’origen i reingressar d’aquesta manera al servei actiu.

La reassignació té caràcter obligatori quan el nou lloc de treball estigui en alguna de les comarques compreses en l’àmbit provincial del lloc d’origen i té caràcter voluntari quan radiqui en una altra de diferent.

A l’efecte esmentat abans, s’entén per lloc de característiques similars el que tingui una forma de provisió similar i sigui d’igual nivell retributiu que el lloc que ocupava el funcionari reassignat.

Els funcionaris en expectativa de destinació com a conseqüència de no haver obtingut lloc de treball durant les dues primeres etapes de la reassignació d'efectius percebran les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal que correspongui i el 50% del complement específic del lloc que desenvolupaven en passar a aquesta situació.

Els funcionaris en expectativa de destinació estan obligats a:

a) Acceptar les destinacions que se'ls ofereixin en llocs de característiques similars als que desenvolupaven en passar a la situació d'expectativa. b) Participar en els concursos adients a llurs cossos, escales o categories per a la provisió de llocs de treball situats en les comarques compreses en l'àmbit provincial on estaven destinats. c) Participar en els cursos de formació i capacitació a què se'ls convoqui.

La situació d'expectativa de destinació s'equipara a la situació de servei actiu.

Els funcionaris en expectativa de destinació que incompleixin les obligacions anteriorment exposades passaran a la situació d'excedència forçosa.

En la situació d'expectativa de destinació es pot estar com a màxim un any a comptar des de la declaració d'aquesta situació, transcorregut el qual el funcionari passarà a la situació d'excedència forçosa.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Es pot disposar, quan les necessitats dels serveis i organitzatives ho aconsellin, el canvi d’adscripció d'un lloc de treball i del funcionari titular d’aquest a una altra unitat directiva o un altre centre del mateix departament, organisme, ens o entitat de dret públic.

Aquestes noves adscripcions dels llocs de treball impliquen les dels titulars respectius i no es poden fer sense un canvi previ en la RLT corresponent.

El canvi d’adscripció de llocs de treball té com a finalitat millorar el funcionament de les unitats directives afectades i garantir el funcionament correcte dels serveis, i pot ser conseqüència de l’aplicació d’alguna mesura o instrument de racionalització o d’un pla d’ocupació.

Els canvis d’adscripció que comportin un canvi de departament han de ser autoritzats per la Direcció General de Funció Pública i han de complir els mateixos requeriments i condicions que els canvis d’adscripció de llocs de treball dins del mateix departament.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els llocs de treball es poden proveir mitjançant una adscripció provisional d’acord amb el que estableix la normativa vigent i en tots els casos establerts en el Reglament de provisió de llocs de treball.

Els llocs que s’ocupin amb caràcter provisional, llevat que estiguin subjectes a amortització, comissió de serveis o encàrrec de funcions, s’han de convocar per a la provisió definitiva en el termini màxim d’un any, i els funcionaris que els ocupen provisionalment estan obligats a participar en la convocatòria respectiva, sens perjudici que puguin participar en convocatòries de provisió d’altres llocs de treball.

Es pot disposar, quan les necessitats dels serveis i organitzatives ho aconsellin, el canvi d’adscripció de llocs de treball i dels funcionaris titulars d’aquests a altres unitats directives o centres del mateix departament, organisme, ens o entitat de dret públic.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

A sol·licitud de les persones interessades i per raons degudament justificades, es poden autoritzar permutes de llocs de treball entre funcionaris que estiguin en actiu, sempre que:

• Es tracti de funcionaris que ocupin els llocs que s'han de permutar amb destinació definitiva i hagin transcorregut com a mínim dos anys des de l’obtenció d’aquesta destinació definitiva.
• Els llocs tinguin igual categoria i nivell de complement de destinació i específic, si bé aquest darrer es pot modular en funció de la jornada, els puguin exercir indistintament els funcionaris que permuten i tinguin el mateix sistema de provisió.
• A ambdós funcionaris els faltin més de tres anys per a la jubilació.
• En tot cas, quan les persones interessades compleixin els requisits establerts en la RLT per exercir els llocs objecte de permuta.
• Hi hagi un informe favorable dels titulars dels centres directius, les unitats o els organismes als quals estiguin adscrits els corresponents llocs de treball, sobre la idoneïtat dels funcionaris que s'han de permutar. A aquest efecte, es pot utilitzar qualsevol dels mitjans d’acreditació dels mèrits i les capacitats establerts per al concurs.

Els funcionaris que obtinguin la nova destinació mitjançant la permuta del seu lloc de treball, resten obligats a romandre un mínim de dos anys en el nou lloc. Tot això, sens perjudici de la possible aplicació de les excepcions regulades en l'article 62 del Decret 123/1997, pel qual s'aprova el Reglament de provisió de llocs de treball.

Els òrgans competents per autoritzar les permutes són els següents:

• Quan es tracti de permutes de llocs de treball del mateix departament, o bé d'organismes, entitats o ens que en depenen, l’autorització correspon al secretari o la secretària general respectiu.
• En cas de permuta de llocs de treball entre diferents departaments, l’autorització correspon a la Direcció General de Funció Pública, sempre que es donin els requisits establerts i hi hagi un informe favorable d’ambdós departaments.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

De conformitat amb l'article 78, apartat 3, del TREBEP les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut poden establir procediments de mobilitat del personal funcionari de carrera per motius de salut.

(Article 14.6 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, articles 23 a 26 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de diciembre, de protecció integral contra la violència de gènere, Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència domèstica i article 82.1 del TREBEP)

Les dones víctimes de violència de gènere que es vegin obligades a abandonar el lloc de treball a la localitat on prestaven serveis, per fer efectiva la seva protecció o el dret a l’assistència social integral, tenen dret al trasllat a un altre lloc de treball propi del seu cos, escala o categoria professional, de característiques anàlogues, sense necessitat que sigui vacant de cobertura necessària. Així i tot, en aquests supòsits l’Administració pública competent està obligada a comunicar-li les vacants ubicades a la mateixa localitat o a les localitats que la interessada sol·liciti expressament.

Aquest trasllat té la consideració de trasllat forçós.

En les actuacions i els procediments relacionats amb la violència de gènere s’ha de protegir la intimitat de les víctimes, en especial les dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol persona que estigui sota la seva guarda o custòdia.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(art. 82.2 TREBEP)

Per fer efectiu el seu dret a la protecció i a l’assistència social integral, els funcionaris que hagin patit danys físics o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, el seu cònjuge o persona que hagi conviscut amb relació d’afectivitat anàloga, i els fills dels ferits i morts, sempre que tinguin la condició de funcionaris i de víctimes del terrorisme d’acord amb la legislació vigent, així com els funcionaris amenaçats en els termes de l’article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme, amb el reconeixement previ del Ministeri de l’Interior o de sentència judicial ferma, tenen dret al trasllat a un altre lloc de treball propi del seu cos, escala o categoria professional, de característiques anàlogues, quan la vacant sigui de cobertura necessària o, en cas contrari, dins de la comunitat autònoma. Així i tot, en aquests supòsits l’Administració pública competent està obligada a comunicar-li les vacants ubicades a la mateixa localitat o a les localitats que l’interessat sol·liciti expressament.

Aquest trasllat té la consideració de trasllat forçós.

En tot cas, aquest dret pot ser exercit mentre que sigui necessari per a la protecció i l’assistència social integral de la persona a la qual es concedeix, ja sigui per raó de les seqüeles provocades per l’acció terrorista, ja sigui per l’amenaça a la qual està sotmesa, en els termes previstos per reglament.

En les actuacions i els procediments relacionats amb la violència terrorista s’ha de protegir la intimitat de les víctimes, en especial les dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol persona que estigui sota la seva guarda o custòdia.

De conformitat amb l'establert per la Disposició final quarta del TREBEP aquest article produeix efectes a partir de l'entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

( Article 61.3 del Text refós de funció pública)

L'article 84 del TREBEP regula la mobilitat voluntària entre administracions públiques. Tanmateix, de conformitat amb l'establert per la Disposició final quarta del TREBEP aquest article produeix efectes a partir de l'entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut.

L'article 61, apartat 3, del Text refós de funció pública estableix que la mobilitat dels funcionaris entre totes les administracions públiques requerirà el desplegament de l'homologació prèvia de condicions per poder participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el que es determini en la relació de llocs de treball.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.2.2 Els sistemes extraordinaris de provisió | ↑ Tornar a 4.2 Sistemes de provisió de personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

D’acord amb l’establert per l’article 83 del TREBEP la provisió de llocs i mobilitat del personal laboral s’ha de fer de conformitat amb el que estableixin els convenis col·lectius que siguin aplicables i, si no n’hi ha, pel sistema de provisió de llocs i mobilitat del personal funcionari de carrera.

• 4.3.1 Mobilitat voluntària
• 4.3.2 Mobilitat provisional

L’article 23 del VI Conveni col·lectiu únic per al personal laboral de l'Administració de la Generalitat regula la mobilitat voluntària i estableix que el procediment general són els concursos de canvi de destinació. La competència per convocar els concursos de canvi de destinació, amb l'informe previ de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, és del secretari o la secretària general de cada departament.

El concurs de canvi de destinació consisteix en la provisió de llocs de treball vacants en qualsevol d'aquestes modalitats:

• Trasllat: canvi a places de la mateixa categoria i, si n'hi ha, la mateixa especialitat.
• Canvis a places de diferent categoria i, si n’hi ha, la mateixa especialitat, dins de la mateixa àrea de funcions.
• Canvi a places de diferent categoria i, si n’hi ha, l'especialitat d'una altra àrea de funcions, sempre que aquestes places siguin del mateix grup professional des del qual es concursi o del grup professional immediatament superior i es disposi de la titulació adient.

Tota convocatòria de canvi de destinació ha d’indicar:

• El nombre de places que s'han de cobrir.
• El grup, el subgrup, la categoria professional i/o especialitat i les funcions, d’acord amb el nomenclàtor de categories professionals del Conveni.
• La localitat i el centre on està adscrit el lloc de treball, i la direcció general o l'organisme al qual pertany orgànicament.
• La composició de l'òrgan tècnic.
• L'òrgan al qual s'han d'adreçar les sol·licituds.
• Els terminis de presentació, el procediment i el sistema d’impugnacions.
• Els sistemes d'acreditació de mèrits i capacitats i els barems de qualificació.
• Els requisits de participació que s'han de reunir en la data de publicació de la convocatòria.

Pot participar en els concursos de canvi de destinació el personal laboral fix en situació d'actiu o en situació d'excedència voluntària.

El termini de presentació de les sol·licituds és de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la data de la convocatòria en el DOGC.

En els concursos de canvi de destinació es valoren els mèrits i les capacitats següents:

Capacitats professionals

Titulacions acadèmiques

Formació i perfeccionament

Coneixement de la llengua catalana

Antiguitat (anys de serveis prestats a l'Administració)

Altres mèrits i capacitats

Un cop transcorregut el termini per presentar sol·licituds, l'òrgan tècnic ha d'exposar la llista d'aspirants admesos i exclosos, en la qual han de constar els motius d'exclusió.

Un cop realitzada la valoració del concurs, l'òrgan tècnic ha de fer pública la resolució provisional del concurs mitjançant una llista que ha d'incloure totes les persones candidates amb la indicació de la puntuació que han assolit.

En cas d'empat de dues o més persones candidates, té preferència per ocupar el lloc de treball la que ocupi una plaça d'igual categoria i especialitat. Si continua l'empat, el lloc s'adjudica a la persona amb més anys de servei al lloc de treball d'igual categoria i especialitat.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.3 Sistemes de provisió de personal laboral | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El personal laboral pot ser destinat a un altre lloc de treball de manera provisional per diferents motius, sense perjudicis econòmics ni professionals, en funció dels quals podem parlar de diversos tipus de mobilitat: mobilitat funcional, mobilitat geogràfica, mobilitat interadministrativa i permutes.

(Art. 15 VIè Conveni Únic)

La mobilitat funcional implica un canvi de lloc i de funcions.

Encàrrecs de categoria superior

Per necessitats del servei, l'Administració pot encarregar als treballadors l'exercici de funcions corresponents a una categoria professional superior dins de la mateixa àrea funcional o, si és en una altra àrea funcional, en el grup immediatament superior. Aquesta situació comporta la reserva del lloc d'origen i dona dret a la percepció de la diferència retributiva.

Aquest encàrrec no pot tenir una durada superior a sis mesos en un any o vuit mesos en dos anys i requerix l'informe previ del/de la cap responsable de cada organisme o centre de treball i la corresponent comunicació als representants dels treballadors quan aquest encàrrec sigui superior a 15 dies.

Aquests treballs s'han de fer per torns rotatius entre tots els treballadors de la unitat afectada que reuneixin els requisits necessaris.

Encàrrecs de categoria inferior

Per necessitats peremptòries i imprevisibles, l'Administració de la Generalitat pot encarregar a un treballador o treballadora tasques corresponents a una categoria inferior dins de la mateixa àrea funcional o, si és en una altra àrea funcional, del grup immediatament inferior. A aquest treballador se li han de mantenir les retribucions.

Aquests encàrrecs han de ser pel mínim temps imprescindible i mai no poden superar els dos mesos en un any.

Aquests encàrrecs s'han de fer per torns rotatius.

Protecció de la maternitat

Quan una treballadora està embarassada, si l'avaluació de riscos realitzada revela un risc per a la seguretat i la salut de la treballadora o del fetus, s'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar l'exposició a aquest risc, a través d'una adaptació de les condicions o del temps de treball. Quan l'adaptació no sigui possible, la treballadora ha de desenvolupar un lloc de treball diferent compatible amb la seva situació. Aquesta situació s'ha de mantenir fins que la treballadora es pugui reincorporar al lloc de treball d'origen.

En cap cas aquest canvi del lloc de treball pot comportar una modificació de les condicions retributives de la treballadora.

Canvi de lloc per motius de salut

L'Administració ha de garantir la protecció de la salut dels treballadors, perquè per les seves característiques personals o les circumstàncies sobrevingudes siguin especialment sensibles als riscos derivats del lloc de treball. Amb aquesta finalitat, s'han d'adoptar les mesures de prevenció, protecció i adaptació necessàries.

En cas que l'adaptació no sigui possible, s'ha d'encarregar al treballador l'exercici de funcions d'un lloc de treball que pugui desenvolupar. Aquest canvi de lloc de treball és provisional i ha de ser objecte de revisió cada any. El treballador ha de percebre els complements del nou lloc de treball i, en cas que el total de retribucions sigui inferior a les que percebia, té dret a un complement per la diferència.

(Article 16 VIè Conveni Únic)

En matèria de trasllat i desplaçament cal atenir-se al que disposa l'article 40 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors.

En el cas de mobilitat geogràfica, el treballador té dret a percebre les indemnitzacions corresponents al canvi de residència (es veuran en el tema de les retribucions).

(Article 17 VIè Conveni Únic)

Un cop finalitzat el canvi de destinació i prèviament a l'aprovació de l'oferta pública d'ocupació, es poden atendre les peticions de trasllat formulades per treballadors d'altres administracions públiques. Per poder fer aquest canvi de destinació, és un requisit imprescindible que l'Administració d'origen tingui regulat un sistema de reciprocitat que també el permeti.

La CIVE és l'òrgan encarregat d'establir els criteris d'adjudicació de places derivades d'aquelles peticions i les condicions d'integració. En tot cas, s'haurà de garantir el coneixement de la llengua catalana.

(Article 17 VIè Conveni Únic)

Si les permutes es fan entre llocs del mateix departament, l'autorització correspon al secretari o la secretària general. En cas que els llocs de treball siguin de diferent departament, l'autorització correspon a la Direcció General de Funció Pública, amb els informes favorables dels dos departaments.

Requisits per poder fer la permuta:

• Els llocs han de ser d'igual categoria professional i especialitat.
• Als treballadors, els han de faltar més de tres anys per jubilar-se.
• Els treballadors han de complir els requisits exigits per la RLT per exercir el lloc objecte de permuta.
• Hi ha d'haver un informe favorable dels titulars dels centres directius als quals estiguin adscrits els llocs de treball corresponents sobre la idoneïtat dels treballadors/res a permutar.

<< Inici | ↑ Tornar a 4.3 Sistemes de provisió de personal laboral | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La promoció interna és un dels drets dels funcionaris i consisteix en l’ascens des de cossos i escales del grup inferior a cossos o escales de grups superiors.

L'article 18 del TREBEP regula la promoció interna del personal funcionari de carrera. Tanmateix, d'acord amb la Disposició final quarta de la mateixa norma el que estableix aquest article produeix efectes a partir de l'entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut. Per tant, la norma que regula la promoció interna és el Decret 65/1987, de 15 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball, de promoció professional i de promoció interna dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (articles 55-64), i el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre (articles 59-60).

Com a regla general, la promoció interna s’efectua pels procediments d’oposició o de concurs oposició i amb subjecció als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Per participar en els processos de promoció interna cal:

1. Complir els requisits legals de titulació.
2. Tenir una antiguitat mínima de dos anys en el cos o l'escala a la qual pertanyi el funcionari.
3. Complir la resta de requisits exigits en la convocatòria.

A l’efecte de la promoció interna, les vacants no poden excedir el 65% de les places incloses en l’oferta d’ocupació pública i s'ha de garantir un mínim d’un 20% de vacants en els casos en què hi hagi un cos o una escala d'un grup inferior de la mateixa àrea o especialitat.

Per accedir a un altre cos o una altra escala del mateix grup, els funcionaris que compleixin els requisits establerts per reglament i que s’acullin al torn de promoció interna, només han de superar la part dels processos selectius de l’especialitat del cos i escala a la qual pretenen accedir que es determini en la convocatòria. En aquest cas, les funcions d’ambdós cossos o escales han de ser substancialment coincidents o similars pel que fa al contingut professional i al nivell tècnic, i els funcionaris han de posseir la titulació acadèmica exigida en la convocatòria.

Els funcionaris que es promouen mitjançant torn restringit tenen preferència respecte als de torn lliure a l'hora d'escollir els llocs de treball entre les vacants que són objecte de la convocatòria. No obstant això, els funcionaris que ocupin de manera definitiva un lloc classificat en les RLT com a propi del grup de procedència i de contingut substancialment coincident amb el lloc al qual han estat promoguts, poden optar per romandre en el mateix lloc de treball.

Els funcionaris que es promouen conserven el grau personal que han consolidat en el cos o l’escala de procedència, sempre que es trobi inclòs en l’interval de nivells corresponents al nou cos o escala. El temps de serveis prestats en aquell cos o en aquella escala s'aplica, si escau, per a la consolidació del grau personal.

Si el nombre d'aspirants que superen els processos selectius és inferior al de les places convocades en algun dels torns, el nombre resultant de vacants es pot incorporar del torn de promoció interna al torn lliure i a l'inrevés, sempre que les bases de la convocatòria ho disposin.

D’acord amb la disposició transitòria segona del TREBEP, el personal laboral fix que exerceixi funcions de personal funcionari pot participar en els processos selectius de promoció interna convocats pel sistema de concurs oposició dels cossos i escales als quals figurin adscrites les funcions o els llocs que exerceixi, sempre que tingui la titulació necessària i compleixi la resta de requisits exigits. A aquest efecte, també es valoren com a mèrit els serveis prestats com a personal laboral fix i les proves selectives superades per accedir a aquesta condició.

La disposició addicional 23 del Decret legislatiu 1/1997 regula la promoció interna del grup D al grup C i estableix que l’accés a cossos o escales del grup C es pot dur a terme mitjançant la promoció interna des de cossos o escales del grup D de l’àrea d’activitat o funcional corresponent. A aquest efecte, es requereix la titulació establerta o una antiguitat de deu anys en un cos del grup D o de cinc anys i la superació d’un curs de formació, al qual s’ha d’accedir per criteris objectius.

El III Acord general sobre les condicions de treball del personal de l’àmbit de la Mesa General de Negociació estableix que:

• Del total de places incloses en l’oferta d’ocupació pública de cada cos i escala, es garanteix un mínim d’una reserva del 45% per al torn de promoció interna i es quantifiquen més de 30 places. Per a menys de 30 places, la reserva és d’un mínim del 33%.
• Les meses sectorials de negociació han de determinar les mesures per potenciar la promoció interna, com ara la reducció dels continguts memorístics en la fase d’oposició, l'adaptació a les característiques del lloc de treball, la potenciació de la inclusió de cursos selectius o l'ampliació de les tipologies de mèrits que s'han de valorar.

<< Inici | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els llocs de treball reservats a funcionaris es classifiquen en 30 nivells, com estableix l’article 21.1 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. Atès que es tracta d’un precepte bàsic, també tots els llocs de treball de l’Administració de la Generalitat de Catalunya reservats a funcionaris es classifiquen en 30 nivells. S’ha de valorar el lloc de treball en funció dels criteris de titulació, especialització, responsabilitat, competències i, si escau, comandament, exigits per exercir-los. Aquesta mateixa previsió, la conté l'article 65 del Decret 65/1987, de 15 de gener, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball, de promoció professional i de promoció interna dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

A l’Administració de la Generalitat, els graus que poden consolidar els funcionaris són els corresponents als nivells inclosos en els intervals següents, segons els grups de cossos i escales als quals pertanyin els funcionaris:

En virtut dels nivells mínim i màxim assignats a cada cos o escala, el funcionari coneix quins llocs de treball pot desenvolupar o li poden assignar. En cap cas els funcionaris poden obtenir llocs no classificats dins l’interval corresponent al seu grup de classificació. D’aquesta manera es garanteix el nivell mínim (i el límit màxim) dels llocs que desenvoluparà el funcionari durant la seva carrera.

El nivell del lloc de treball que desenvolupa un funcionari té una primera conseqüència retributiva, ja que d'aquest depèn el complement de destinació, un dels complements retributius que formen part de la nòmina del funcionari. Però també té una altra conseqüència lligada a la carrera, ja que li permet assolir el seu grau personal.

El grau personal s’adquireix normalment pel fet d’haver ocupat durant dos anys consecutius o durant tres anys amb interrupció un o més llocs del nivell corresponent. Per poder consolidar el grau s'ha d'estar ocupant el lloc de treball amb caràcter definitiu.

No obstant això, els funcionaris que obtinguin un lloc de treball superior en més de dos nivells al corresponent al seu grau personal, cada dos anys de serveis continuats consoliden el grau superior en dos nivells al que posseeixin, sense que en cap cas puguin superar l’assignat al seu lloc de treball ni, si s’escau, el màxim del grup al qual pertanyen.

El grau personal també es pot adquirir mitjançant la superació de cursos específics o altres requisits objectius que determini el Govern de la Generalitat.

Els funcionaris de nou ingrés ocupen amb caràcter general els llocs corresponents als nivells inferiors assignats al cos o escala a què pertanyen, sens perjudici que, amb caràcter general, la consolidació del grau s’iniciï pel nivell mínim assignat a aquest cos o escala, si compleixen els requisits establerts per la llei. S’ha de regular per reglament el procediment a seguir per assignar la primera destinació, que es pot fer per ordre de la puntuació obtinguda en el sistema selectiu o per qualsevol dels mecanismes establerts en els articles 62, 63 i 67 del Decret legislatiu 1/1997 que corresponguin.

Els funcionaris en actiu tenen dret a percebre almenys l’import del complement de destinació dels llocs de treball corresponents al seu grau personal consolidat.

Si, durant el temps en què un funcionari ocupa un lloc, se’n modifica el nivell, el temps que l’ha ocupat s'ha de computar amb el nivell més alt amb què aquest lloc ha estat classificat.

Els funcionaris que ocupin un lloc de treball en comissió de serveis o encàrrec de funcions consolidaran el grau corresponent al nivell del lloc de treball que tenen reservat, d’acord amb les normes generals de consolidació del grau personal. No obstant això, el temps en què s’hagi desenvolupat un lloc de treball amb caràcter provisional es podrà computar quan s’obtingui amb caràcter definitiu aquest lloc de treball o una altre de nivell igual o superior al grau consolidat.

El temps de permanència en la situació d’excedència per cura de fills, per cura de familiars, per violència de gènere i per violència terrorista computa a l’efecte de consolidació de grau personal.

El temps de permanència en la situació d’excedència voluntària per interès particular, excedència voluntària per incompatibilitats i suspensió de l’ocupació per sanció disciplinària ferma no computa a l’efecte de la consolidació de grau personal.

El temps de permanència en la situació administrativa de serveis especials o d’excedència forçosa computa, a l’efecte de consolidació del grau personal, com desenvolupat en l’últim lloc ocupat amb caràcter definitiu, tot i que es perdi la reserva del lloc de treball, o en el lloc que posteriorment s’hagi obtingut per concurs.

Els funcionaris que accedeixen a un cos o escala per promoció interna conserven el grau personal que han consolidat en el cos o escala de procedència, sempre que estigui inclòs en l’interval de nivells corresponent al nou cos o escala. No es conserva el grau personal quan l’accés es produeix pel torn lliure.

L'última instrucció dictada en relació amb la consolidació del grau és la Instrucció 3/2019, sobre grau consolidat.

Amb independència del grau personal consolidat que tingui, un funcionari pot ocupar qualsevol lloc de treball dins l’interval del seu cos o escala. No obstant això, sempre ha de percebre el complement de destinació corresponent al seu grau personal consolidat, si és superior al nivell del lloc de treball que ocupa en un moment determinat. Si el seu grau personal és inferior al del nivell del lloc de treball que ocupa, ha de percebre el complement de destinació equivalent al del lloc.

L’adquisició i els canvis de grau s'han d'inscriure en el Registre de Personal un cop hagin estat reconeguts pel secretari o la secretària general del departament corresponent.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Inici|<< Unitat 3 | Unitat 5 >>