En aquest apartat analitzarem:

• 7.1 Concepte i normativa aplicable
• 7.2 Situacions administratives del personal funcionari
• 7.3 Òrgans competents per resoldre les situacions administratives
• 7.4 Reingrés al servei actiu
• 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus

• Concepte
• Normativa aplicable

La relació de servei del personal funcionari amb l’Administració, entesa com una relació amb tendència a la permanència i la continuïtat, pot experimentar diverses vicissituds al llarg de la seva existència. Els diferents estats d’aquesta relació es coneixen amb el nom de situacions administratives.

La característica essencial de les situacions administratives és que en totes és manté "latent" la relació del funcionari o la funcionària amb l’Administració i, consegüentment, la possibilitat de reingressar al servei actiu sempre que es compleixin un seguit de requisits fixats normativament.

La regulació de les situacions administratives constitueix d'acord amb la doctrina constitucional, un dels aspectes bàsics del règim estatutari dels funcionaris públics (STC núm. 215/2013, de 19 de desembre, rec. 2964/2009) i, per tant, es troba emparada per la reserva material de llei establerta a l'article 103.3 de la CE.

Així mateix, cal tenir en compte que quan parlem de situacions administratives ens trobem davant de situacions jurídiques objectives, definides legal i reglamentàriament i, per tant, modificables per un o altre instrument normatiu.

↑ Tornar a 7.1 Concepte i normativa aplicable | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

• Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (BOE núm. 261, de 31 d'octubre).
• Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un únic text legal de diversos preceptes legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
• Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya (DOGC núm. 4675, de 13 de juliol).
• Llei orgànica 1/2004 , de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
• Decret llei 3/2015, de 6 d'octubre, de modificació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relativa a la creació del Registre de parelles estables.
• Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l’Administració General de l’Estat.

Val a dir que la legislació bàsica, en el cas de les situacions administratives, és molt detallada, de manera que la regulació de tota la matèria avui per avui té un caràcter substancialment homogeni per a totes les administracions públiques.

A continuació veurem de manera detallada la regulació següent:

• Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP).
• Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

El títol V del TREBEP regula amb caràcter general les situacions administratives en què es poden trobar els funcionaris.

La primera classificació que efectua és la següent:

• a) Servei actiu
• b) Serveis especials
• c) Serveis en altres administracions públiques
• d) Excedència
• e) Suspensió de funcions.

L'article 85 del TREBEP disposa que les lleis de funció pública que es dictin per desenvolupar-lo poden regular altres situacions administratives dels funcionaris, en els supòsits, en les condicions i amb els efectes que aquestes determinin, quan concorri, entre d’altres, alguna de les circumstàncies següents:

• Quan, per raons organitzatives, de reestructuració interna o excés de personal, resulti impossible transitòriament d’assignar un lloc de treball o sigui convenient incentivar la cessació en el servei actiu.
• Quan els funcionaris accedeixin, ja sigui per promoció interna, ja sigui per altres sistemes d’accés, a altres cossos o escales i no els correspongui quedar en alguna de les situacions establertes en el TREBEP, i quan passin a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic en un règim diferent del de funcionari de carrera.

El títol VI del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, regula les situacions administratives en què es poden trobar els funcionaris de la Generalitat de Catalunya.

Tal i com estableix l'article 84 de l'esmentada norma, els funcionaris de la Generalitat es poden trobar en:

• actiu
• excedència voluntària
• serveis especials
• serveis en altres administracions
• suspensió d'ocupació
• expectativa de destinació
• excedència voluntària incentivada.
• excedència forçosa.

Així mateix, cal tenir en compte que la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, recull les situacions administratives vinculades a la conciliació de la vida familiar.

Aquestes situacions administratives són les següents:

• Excedència voluntària per a tenir cura d'un fill o filla.
• Excedència voluntària per a tenir cura de familiars.
• Excedència voluntària per al manteniment de la convivència.
• Excedència voluntària per violència de gènere.

↑ Tornar a 7.1 Concepte i normativa aplicable | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

En aquest apartat analitzarem els diferents tipus de situacions administratives del personal funcionari:

• 7.2.1 Servei actiu
• 7.2.2 Excedència voluntària
• 7.2.3 Serveis especials
• 7.2.4 Serveis en altres administracions
• 7.2.5 Suspensió d'ocupació
• 7.2.6 Expectativa de destinació
• 7.2.7 Excedència forçosa

(article 86 del TREBEP i article 85 DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Qui es troba en situació administrativa de servei actiu?

• El funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i desenvolupa un lloc de treball.

• El funcionari que es troba en situació de disponibilitat. Aquest supòsit de disponibilitat es dona quan un funcionari cessa en un lloc de treball i encara no ha obtingut la destinació en un altre lloc.

• El funcionari que està en comissió de servei. La comissió de servei té caràcter temporal i no pot durar més de dos anys, es dona exclusivament per necessitats del servei, significa la destinació a un lloc de treball diferent del que el funcionari ocupava i implica la reserva d'aquest lloc. Si aquesta comissió de servei és de caràcter forçós i implica el canvi de la localitat de destinació, dona lloc a les indemnitzacions establertes per reglament.

• El funcionari que està gaudint de llicències o de permisos que comporten la reserva del lloc de treball.

Els funcionaris de carrera en situació de servei actiu gaudeixen de tots els drets inherents a la seva condició de funcionaris i queden subjectes als deures i les responsabilitats que en deriven.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Consideracions generals

• Es pot concedir a petició del funcionari i és necessària la concurrència d’un seguit de requisits, segons el tipus d’excedència voluntària de què es tracti.

• No es pot concedir a un funcionari que està sotmès a un expedient disciplinari o pendent del compliment d’una sanció, sens perjudici de les particularitats que es puguin establir per reglament en els supòsits d’excedència per cura d’un fill i per incompatibilitats.

• El temps durant el qual s’està en excedència voluntària no computa a l'efecte de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de plaça i de destinació, excepte en el cas de l’excedència per tenir cura d’un fill i per tenir cura de familiars.

• El temps durant el qual s'està en la situació administrativa d'excedència voluntària per violència de gènere computa a l'efecte de reconeixement de triennis, de consolidació de grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Comporta reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar fins a 18 mesos de conformitat amb la normativa sobre violència de gènere.

• Els funcionaris que es puguin acollir a l'excedència voluntària per raó de violència terrorista tenen dret a gaudir d'aquesta situació administrativa en les mateixes condicions que les víctimes de violència de gènere.

Classes d'excedència voluntària

L'excedència voluntària es pot concedir a petició del funcionari en els casos següents:

• Excedència voluntària per un interès particular
• Excedència per tenir cura d'un fill
• Excedència per tenir cura d'un familiar
• Excedència voluntària per al manteniment de la convivència
• Excedència voluntària per violència de gènere
• Excedència voluntària per incompatibilitats
• Excedència voluntària incentivada
• Excedència voluntària per raó de violència terrorista.

Vegem-les amb deteniment.

(article 89.2 del TREBEP i article 86.2 a) DL 1/1997, de 31 d'octubre )

Requisits

Els requisits exigibles per poder-la sol·licitar són els següents:

• Cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud.
• No estar sotmès a un expedient disciplinari o pendent de complir una sanció.

Durada

Durada mínima: 2 anys.

Actualment la normativa no preveu un temps màxim de permanència en aquesta situació administrativa.

Declaració

Aquesta situació administrativa està subordinada a les necessitats del servei.

Hi ha dues possibilitats per ser declarat en aquesta situació:

• La via habitual és la petició voluntària del funcionari. Val a dir que la sol·licitud pot ser denegada per necessitats del servei i que tant la denegació com la concessió han d’estar degudament motivades.

• El funcionari també pot ser declarat d’ofici en aquesta situació. Si, un cop finida la causa que ha originat la declaració d’una situació diferent de la del servei actiu, la persona afectada no compleix l’obligació de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini establert reglamentàriament, es declara d'ofici la situació d'excedència voluntària per un interès particular.

Efectes

Aquesta situació no genera cap tipus de dret, ni econòmic ni administratiu.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 89.4 del TREBEP i article 4 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol)

Aquesta excedència constitueix un dret individual dels funcionaris. En el cas que dos funcionaris generin el dret a gaudir de l'excedència pel mateix subjecte causant, l’Administració en pot limitar l’exercici simultani per raons justificades relacionades amb el funcionament dels serveis.

Requisits

• El personal interí també pot gaudir d'aquesta situació administrativa.

Durada

• Durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució judicial, en cas d'acolliment o adopció.

• L'excedència voluntària per tenir cura d'un fill es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o la resolució judicial de constitució de l'adopció o l'acolliment.

• El període d’excedència és únic per cada fet causant. No es poden acumular dos períodes d'excedència, en el cas que s'esdevingui una nova causa.

Efectes

• El període d'excedència computa a l'efecte del reconeixement de triennis, la consolidació del grau personal i el sistema de previsió o drets passius.

• Durant tot el període d'excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

• D’acord amb el que estableix el TREBEP, el personal que gaudeix d’aquesta excedència té dret a participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració.

Les excedències per tenir cura d'un fill són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini d'excedència.

Efectes per al personal funcionari interí

• Si bé aquesta situació administrativa és aplicable al personal funcionari interí de la Generalitat, les mesures que s’estableixen no poden representar en cap cas per a aquest personal més drets dels que la seva condició els atorga.

• Concretament, pel que fa a la reserva del lloc que estableix l’excedència per cura d'un fill, aquesta reserva s’ha d’entendre sens perjudici que durant aquest període es pugui deixar sense efectes el nomenament d’interí si concorre qualsevol de les causes que, d’acord amb la normativa vigent, donen lloc a la pèrdua de la condició d’interí. En aquest cas, el personal afectat cessa en la seva relació de serveis i finalitza el període d’excedència de què estigui gaudint.

• Si, abans de la finalització del període d’excedència, el personal interí que es troba excedent no sol·licita el reingrés al servei actiu, cessa en la seva relació de serveis amb l’Administració de la Generalitat.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 89.4 del TREBEP i article 5 Llei 8/2006, de 5 de juliol)

Requisits

• Els funcionaris tenen dret a un període d'excedència voluntària per tenir cura d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que estigui al seu càrrec, amb la condició que aquest no es pugui valer per si mateix i no pugui exercir cap activitat retribuïda.

• El personal funcionari interí també pot gaudir d'aquesta situació administrativa.

Durada

Aquesta excedència pot ser atorgada per un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys. El període concret d'excedència es determina segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta.

Efectes

• El període d'excedència computa a l'efecte del reconeixement de triennis, de la consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius.

• Durant tot el període d'excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

• D’acord amb el que estableix el TREBEP, el personal que gaudeix d’aquesta excedència té dret a participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració.

• Les excedències per tenir cura de familiars són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins a la finalització del termini d'excedència.

Efectes per al personal funcionari interí

• Si bé aquesta situació administrativa és aplicable al personal interí de la Generalitat, les mesures que s’estableixen no poden representar en cap cas per a aquest personal més drets dels que la seva condició estableix.

• Concretament, pel que fa a la reserva del lloc que estableix l’excedència per tenir cura d'un familiar, aquesta reserva s’ha d’entendre sens perjudici que durant aquest període es pugui deixar sense efectes el nomenament d’interí si concorre qualsevol de les causes que, d’acord amb la normativa vigent, donen lloc a la pèrdua de la condició d’interí. En aquest cas, el personal afectat cessa en la seva relació de serveis i finalitza el període d’excedència de què estigui gaudint.

• Si, abans de la finalització del període d’excedència, el personal interí que es troba excedent no sol·licita el reingrés al servei actiu, cessa en la seva relació de serveis amb l’Administració de la Generalitat.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 6 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol)

Requisits

Es pot sol·licitar si el cònjuge o el convivent ha de residir en un altre municipi perquè hi ha obtingut un lloc de treball estable.

Durada

Té una durada mínima de dos anys i màxima de quinze.

Efectes

• El període d'excedència no computa a l'efecte dels triennis, del grau personal i dels drets passius, ni comporta la reserva de la destinació.

• Abans de finalitzar el període de quinze anys de durada d’aquesta situació, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu; si no ho fa, es declara d’ofici la situació d’excedència voluntària per un interès particular.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 89.5 del TREBEP i article 7 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol)

Aquesta modalitat d'excedència voluntària porta causa de la disposició addicional novena de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere i es configura com una suspensió de la prestació de serveis en la relació funcionarial causada per la necessitat d'adoptar mesures per a fer efectiva la protecció i assistència a la víctima.

Únicament, les dones funcionàries poden ésser declarades en aquesta situació administrativa, atès que la violència de gènere rep la consideració d'una manifestació de discriminació, de situació de desigualtat o d'abús que s'exerceix per part de qui sigui o hagi sigut el seu cónjuge o de qui estigui o hagi estat lligat a elles per similars relacions d'afectivitat, encara que no hi hagi hagut convivència.

La violència de gènere inclou qualsevol acte de violència física i/o psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.

D'acord amb la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, i la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, constitueixen mitjans de prova qualificats per a la identificació de les situacions de violència masclista:

• a) La sentència de qualsevol ordre jurisdiccional, tot i que no hagi guanyat fermesa, que declari que la dona ha patit alguna de les formes d'aquesta violència.

• b) L'ordre de protecció vigent.

• c) L'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

En absència d'algun dels mitjans anteriorment enunciats són mitjans específics d'identificació de les situacions de violència masclista, sempre que expressin l'existència d'indicis que una dona l'ha patida o està en risc versemblant de patir-la:

• a) Qualsevol mesura cautelar judicial de protecció, seguretat o d'assegurament vigent.

• b) L'atestat elaborat per les forces i cossos de seguretat que han presenciat directament alguna manifestació de violència masclista.

• c) L'informe del Ministeri Fiscal.

• d) L'informe mèdic o psicològic elaborat per una persona professional col·legiada, en el qual consti que la dona ha estat atesa en algun centre sanitari per causa de maltractament o agressió masclista.

• e) L'informe dels serveis públics amb capacitat d'identificació de les situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d'atenció primària, als serveis d'acolliment i recuperació, als serveis d'intervenció especialitzada i a les unitats especialitzades dins les forces i cossos de seguretat.

• f) L’informe de l’Institut Català de les Dones. A més, l’Institut Català de les Dones també ha de fer públic de manera oficial, cada 31 de desembre i 30 de juny, el nombre de dones que són víctimes de violència masclista i que haurien d’accedir al servei de recuperació i reparació.

• g) Qualsevol altre mitjà establert per disposició legal.

Requisits

Les funcionàries víctimes de violència de gènere o de violència sexual, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tenen dret a sol·licitar una excedència voluntària per violència de gènere o de violència sexual sense necessitat d’haver prestat un temps mínim de serveis previs.

Durada

S'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere o de violència sexual pel temps que sol·licitin.

Efectes

• El període d'excedència computa a l'efecte del reconeixement de triennis, de la consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius.

• Comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini, d'acord amb el que disposa la normativa sobre violència de gènere, fins a divuit mesos.

• Durant els dos primers mesos d’aquesta excedència, la funcionària té dret a percebre les retribucions íntegres i, si escau, les prestacions familiars per fill a càrrec seu.

• L'Administració ha de notificar a la persona afectada, amb un mes d'antelació, que s'acaba l'excedència i que disposa d'un mes, a comptar del finiment de l'excedència, per demanar-ne l'ampliació o per reincorporar-se.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 86.2 c) DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Requisits

• Es concedeix si els funcionaris públics es troben en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l'autorització pertinent de compatibilitat, d'acord amb la legislació d'incompatibilitats.

• L'òrgan competent pot concedir automàticament i d'ofici aquest tipus d'excedència.

• No es pot concedir a un funcionari que estigui sotmès a un expedient disciplinari o pendent del compliment d'una sanció.

Durada

Un cop produït el cessament de la relació de serveis que va originar el passi a aquesta situació administrativa, la persona interessada ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d’un mes; si no ho fa, es declara en la situació d’excedència voluntària per interès particular.

Efectes

El temps que es roman en aquesta situació no computa a l'efecte dels triennis, el grau personal i els drets passius, ni comporta reserva de plaça i destinació.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 86.5 DL 1/1997, de 31 d'octubre)

El Govern pot aprovar mesures específiques per incentivar l'excedència voluntària, les quals han de determinar-ne:

• l'àmbit d'aplicació
• els incentius i les condicions
• els requisits que cal complir per poder-la sol·licitar.

La declaració de la situació d'excedència voluntària incentivada resta condicionada a les necessitats del servei.

No es pot concedir l'excedència voluntària incentivada a un funcionari que estigui sotmès a expedient disciplinari o pendent del compliment d'una sanció.

El temps que hom roman en la situació d'excedència voluntària incentivada no es computa a efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de plaça i destinació.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 89.6 del TREBEP)

Els funcionaris que hagin patit danys físics o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, així com els amenaçats en els termes de l’article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme, amb el reconeixement previ del Ministeri de l’Interior o de sentència judicial ferma, tenen dret a gaudir d’un període d’excedència en les mateixes condicions que les víctimes de violència de gènere.

Aquesta excedència s’ha d’autoritzar i mantenir en el temps mentre sigui necessària per a la protecció i l’assistència social integral de la persona a la qual es concedeix, ja sigui per raó de les seqüeles provocades per l’acció terrorista, ja sigui per l’amenaça a què està sotmesa, en els termes establerts per reglament.

↑ Tornar a 7.2.2 Excedència voluntària | ↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 87 del TREBEP i article 88 del DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Els funcionaris de la Generalitat són declarats en situació de serveis especials:

• a) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d'organitzacions internacionals o supranacionals.

• b) Quan siguin autoritzats per la Generalitat a prestar serveis o col·laborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperació, o a complir missions per períodes superiors a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació nacionals o internacionals.

• c) Quan siguin nomenats per ocupar càrrecs polítics a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l'Estat o en altres comunitats autònomes.

• d) Quan siguin designats per les Corts Generals per formar part dels òrgans constitucionals o d'altres òrgans l'elecció dels quals correspon a les cambres.

• e) Quan accedeixin a la condició de diputats o senadors de les Corts Generals o a la de membres del Parlament de Catalunya, llevat que, respectant les normes d'incompatibilitat, desitgin continuar en actiu.

• f) Quan ocupin càrrecs electius retribuïts i de dedicació exclusiva en les corporacions locals o quan prestin serveis en els gabinets de la presidència del Govern de l'Estat, dels ministres i dels secretaris d'Estat o en llocs classificats com a personal eventual en la RLT de la Generalitat i de les entitats locals, i no optin, en el cas de passar a ocupar llocs d'eventual, per continuar en actiu.

• g) Quan siguin nomenats per a qualsevol càrrec de caràcter polític que sigui incompatible amb l'exercici de la funció pública.

• h) Quan compleixin el servei militar o una prestació substitutiva equivalent.

• i) Quan siguin adscrits als serveis del Tribunal Constitucional o del Defensor del Poble.

• j) Quan adquireixin la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.

• k) Quan siguin elegits membres del Parlament Europeu.

El TREBEP, en l'article 87, afegeix els supòsits següents:

• l) Quan siguin designats membres dels òrgans de govern de les ciutats de Ceuta i Melilla, de les institucions de la Unió Europea o de les organitzacions internacionals, o siguin nomenats alts càrrecs de les administracions públiques o institucions esmentades.

• m) Quan siguin nomenats per ocupar llocs o càrrecs en organismes públics o entitats dependents o vinculades a les administracions públiques que, de conformitat amb el que estableixi l'Administració pública respectiva, estiguin assimilats en el seu rang administratiu als alts càrrecs.

• n) Quan exerceixin càrrecs electius retribuïts i de dedicació exclusiva en les assemblees de les ciutats de Ceuta i Melilla i en les entitats locals, quan exerceixin responsabilitats d'òrgans superiors i directius municipals i quan exerceixin responsabilitats de membres dels òrgans locals per al coneixement i la resolució de les reclamacions economicoadministratives.

• o) Quan siguin designats per formar part del Consell General del Poder Judicial o dels consells de justícia de les comunitats autònomes.

• p) Quan siguin designats assessors dels grups parlamentaris de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

• q) Quan siguin designats reservistes voluntaris per prestar serveis en les Forces Armades.

El Tribunal Constitucional, en sentència número 99/1987, d’11 de juny, ha analitzat la situació administrativa de serveis especials i ha conclòs que es tracta d’una situació de privilegi que cal aplicar de manera restrictiva limitant-la als supòsits específicament previstos a la normativa d’aplicació que cal interpretar amb caràcter de numerus clausus.

El passi a la situació administrativa de serveis especials es declararà d'ofici o a instància de la persona interessada, després d'haver-se verificat que concorre el supòsit de fet que ocasioni la declaració d'aquesta situació administrativa, amb efectes des del moment en què el fet causant es va produir.

Els funcionaris poden romandre en aquesta situació mentre duri el fet causant que els va permetre declarar-se en la situació esmentada.

Els diputats, els senadors, els membres de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes o del Parlament Europeu que perdin aquesta condició per dissolució de les cambres corresponents o per cessament del seu mandat, poden romandre en la situació de serveis especials fins a la constitució de la nova cambra.

• Als funcionaris en situació de serveis especials se'ls computa el temps que romanguin en aquesta situació a l'efecte de la consolidació del grau personal, del reconeixement de triennis i dels drets passius o drets del règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable en cada cas, i tenen dret a la reserva de plaça o destinació.

• També se’ls computa el temps a l'efecte del còmput del període mínim de serveis efectius per sol·licitar el pas a la situació d’excedència voluntària per un interès particular.

• En tots els casos, reben les retribucions del lloc o el càrrec efectiu que ocupin, i no les que els corresponguin com a funcionaris, sens perjudici del dret a percebre els triennis que tinguin reconeguts en cada moment com a funcionaris. Excepcionalment, i quan les retribucions pels triennis que la persona interessada tingués reconegudes no poguessin, per causa legal, ésser percebudes amb càrrec als pressupostos corresponents, hauran d'ésser retribuïdes per aquest concepte pel Departament on la persona desenvolupava el darrer lloc de treball en situació de servei actiu. En aquest sentit, la STSJ de Galícia, de 24 de març de 2010, recurs 485/2009, estableix que només si existeix una causa legal, l'Administració de destí no ha d'abonar els triennis dels funcionaris en situació de serveis especials.

• Els qui estiguin en situació de serveis especials tenen dret, almenys, a reingressar al servei actiu a la mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria, nivell o esglaó de la carrera consolidats, d’acord amb el sistema de carrera administrativa vigent a l’Administració pública a la qual pertanyin. Així mateix, tenen els drets que cada Administració pública pugui establir en funció del càrrec que hagi originat el pas a la situació esmentada. En aquest sentit, les administracions públiques han de vetllar perquè no hi hagi menyscabament en el dret a la carrera professional dels funcionaris públics que hagin estat nomenats alts càrrecs, membres del poder judicial o d’altres òrgans constitucionals o estatutaris o que hagin estat elegits alcaldes, retribuïts i amb dedicació exclusiva, presidents de diputacions o de cabildos o consells insulars, diputats o senadors de les Corts Generals i membres de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Com a mínim, aquests funcionaris han de rebre el mateix tractament en la consolidació del grau i conjunt de complements que el que s’estableixi per als qui hagin estat directors generals i altres càrrecs superiors de l’Administració pública corresponent.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 88 del TREBEP i article 87 DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Els funcionaris en actiu a l’Administració de la Generalitat de Catalunya que passen a prestar serveis a una altra administració mitjançant la transferència de serveis o els sistemes de provisió de llocs (concurs o lliure designació) i passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball adients als propis del seu cos o escala en altres administracions, són declarats, respecte a la Generalitat, en la situació de serveis en altres administracions públiques.

Els funcionaris transferits a l'Administració de la Generalitat s'integren plenament en l'organització de la funció pública d'aquesta administració i romanen en la situació administrativa de servei actiu a l'administració de la Generalitat.

L'Administració de la Generalitat, en procedir a la integració dels funcionaris transferits com a funcionaris propis, ha de respectar el grup o subgrup del cos o escala de procedència, així com els drets econòmics inherents a la posició en la carrera que tinguessin reconegut.

• S'aplica també als funcionaris en actiu propis o integrats de les entitats locals que, pel sistema de provisió de llocs o perquè són objecte de la transferència de serveis a altres administracions públiques, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball en aquestes.

• Els funcionaris procedents d'altres administracions públiques que han accedit a la Generalitat i no estan integrats en cossos, escales o places singulars d'aquesta, han de cessar totalment en la seva vinculació amb la Generalitat si passen a prestar serveis amb caràcter permanent en una altra administració pública.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(articles 90 i 98 del TREBEP i article 89 del DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Aquesta suspensió de funcions pot ser provisional (com a mesura cautelar) o ferma (quan ja s’ha dictat la resolució administrativa), i es declara si ho determina l'autoritat o l'òrgan competent com a conseqüència del procediment judicial o disciplinari que li hagi estat instruït.

La finalitat de la suspensió provisional és la de protegir la integritat de la funció pública que desenvolupa el funcionari i preservar la seva imatge exterior, atès que, mantenir el funcionari en el seu lloc de treball, un cop s'ha detectat l'existència d'indicis racionals d'una determinada conducta amb aparença delictiva, pot suposar un perill o un risc per a la funció encomanada i també dificultar la investigació administrativa o judicial dels fets succeïts. En aquest sentit, reiterada jurisprudència ha establert que l'adopció d'aquesta mesura no suposa la vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència.

• En la incoació i la tramitació d'un expedient disciplinari per una falta greu o molt greu, es pot acordar excepcionalment, com a mesura cautelar, la suspensió provisional del funcionari per un període de tres mesos, prorrogables en el cas de faltes molt greus tres mesos més, si els fets revesteixen una transcendència especial o en pot derivar un perjudici per als serveis públics o en pot resultar perjudicada la investigació dels fets.

• Al mateix temps, si durant la tramitació d’un procediment judicial es decreta la presó provisional d’un funcionari o altres mesures que determinin la impossibilitat de desenvolupar el seu lloc de treball, se’l declara en situació de suspensió provisional el temps que estableixin dites mesures.

• Mentre duri aquesta situació de suspensió, el funcionari percep provisionalment les retribucions bàsiques i, si escau, l'ajut familiar.

• Si el funcionari no resulta sancionat o la sanció per l'expedient és inferior a la suspensió complerta, el funcionari s'ha de reincorporar al seu lloc de treball i el temps d'excés se li computa com a temps de servei actiu, amb dret a totes les retribucions.

• L’article 98.4 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix l'obligació de la devolució de les quantitats percebudes durant el temps de permanència en la situació de suspensió d’ocupació quan la suspensió provisional de funcions esdevingui definitiva.

La suspensió té caràcter de ferma quan s’imposa en virtut d’una condemna criminal o una sanció disciplinària.

El temps de suspensió per sanció disciplinària no pot excedir el temps màxim de sis anys i el mínim de quinze dies, en funció de la falta comesa.

• La suspensió per condemna criminal es pot imposar com a pena o a conseqüència de la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs i funcions públiques, amb el caràcter de principal o d'accessòria i en els termes de la sentència en què va ser acordada. La imposició de la pena d'inhabilitació especial per a la carrera de funcionari o d'inhabilitació absoluta per a l'exercici de funcions públiques, si té caràcter ferm, és una causa de pèrdua de la condició de funcionari de carrera, sense cap altra reserva de drets que els consolidats amb efectes passius.

• Durant aquest període de suspensió, el funcionari queda privat de l'exercici de les seves funcions, no té dret a cap retribució i queda privat dels drets inherents a la seva condició.

• El funcionari, durant el temps que romangui en aquesta situació de suspensió de l’ocupació, no pot prestar serveis en cap altra administració pública, ni en els organismes públics, agències o entitats de dret públic, durant el temps de compliment de la pena o sanció.

• No es pot produir un canvi en la seva situació administrativa mentre el funcionari està complint el temps de la sanció.

• Si la durada de la suspensió ferma és superior als sis mesos, implica també la pèrdua del lloc de treball, és a dir, de la destinació (la qual cosa no significa que perdi la condició de funcionari). Per tant, quan la suspensió no excedeixi aquest termini, el reingrés es produeix en el mateix lloc de treball que ocupava el funcionari abans de la sanció.

• El funcionari que hagi perdut el lloc de treball com a conseqüència d'una condemna o sanció, ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu amb un mes d'antelació a la finalització del període de durada de la suspensió. Si no ho fa en aquest termini, se'l declara en la situació d'excedència voluntària per un interès particular, amb efectes des de la data de finalització de la sanció.

• El reingrés té efectes econòmics i administratius des de la data d'extinció de la responsabilitat penal o disciplinària.

• Si, un cop sol·licitat el reingrés al servei actiu, no es concedeix en el termini de sis mesos, el funcionari és declarat d'ofici en situació d'excedència forçosa, amb efectes des de la data d'extinció de la responsabilitat penal o disciplinària.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 91 DL 1/1997, de 31 d'octubre)

El període màxim de durada de la situació d'expectativa de destinació és d'un any, un cop transcorregut el qual es passa a la situació d'excedència forçosa.

• Els funcionaris perceben les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal que correspongui i el 50% del complement específic del lloc que desenvolupaven quan van passar a aquesta situació.

• Als efectes restants, incloent-hi el règim d'incompatibilitats, aquesta situació s'equipara amb la situació de servei actiu i, per tant, computa a l'efecte del reconeixement de triennis, la consolidació del grau personal i de drets passius, si escau.

• Correspon a la Direcció General de Funció Pública efectuar la declaració i el cessament en aquesta situació administrativa i gestionar el personal afectat per aquesta situació.

Els funcionaris en situació d'expectativa de destinació estan obligats a:

• a) Acceptar les destinacions que els ofereixin en llocs amb característiques similars a les del lloc que desenvolupaven.
• b) Participar en els concursos per a llocs de treball adequats al seu cos, escala o categoria.
• c) Participar en els cursos de capacitació als quals siguin convocats.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

(article 90 DL 1/1997, de 31 d'octubre)

Un funcionari és declarat en situació d’excedència forçosa en els casos següents:

• a) Quan a un funcionari se li ha suprimit el lloc de treball i ha esgotat el termini màxim d’un any d’estar en la situació administrativa d’expectativa de destinació.

• b) Quan un funcionari que està en la situació d’expectativa de destinació incompleix les obligacions fixades per la normativa.

• c) Si, d'acord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs de treball i no és possible de mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de llocs vacants amb dotació pressupostària.

• d) Quan un funcionari ha estat declarat en situació de suspensió ferma i sol·licita el reingrés, pel fet d'haver complert la sanció imposada, i aquest reingrés no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.

• Els funcionaris en situació d'excedència forçosa tenen dret a percebre les retribucions bàsiques i, si escau, l'ajut familiar.

• El temps d'excedència forçosa és computable a l'efecte dels drets passius i dels triennis.

• Els funcionaris en situació d'excedència forçosa són reingressats provisionalment quan es produeix una vacant amb dotació pressupostària, i tenen dret preferent els excedents per tenir cura d'un fill, després els excedents per reducció de llocs de treball i en darrera instància els excedents procedents d'una suspensió ferma.

• Els excedents forçosos han de participar necessàriament en tots els concursos de trasllats que es convoquin que siguin adequats al seu cos o escala.

• En el cas d’incompliment de les obligacions, són declarats en situació d'excedència voluntària per un interès particular.

• Els funcionaris en situació d'excedència forçosa no poden exercir llocs de treball en el sector públic amb cap tipus de relació funcionarial o contractual, tant de naturalesa laboral com de naturalesa administrativa.

• Correspon a la Direcció General de Funció Pública efectuar la declaració i el cessament en aquesta situació administrativa i gestionar el personal afectat per aquesta situació.

↑ Tornar a 7.2 Situacions administratives del personal funcionari | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

D’acord amb el que estableix l’article 6 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, correspon al conseller o la consellera competent en matèria de funció pública declarar les situacions dels funcionaris, les quals poden ser exercides mitjançant l'actual Secretaria d'Administració i Funció Pública.

Actualment, mitjançant l’Acord de Govern GOV/117/2022, de 7 de juny, d'atribució de competències a diferents departaments de la Generalitat en matèria de funció pública, s'atribueix als departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit competencial establert per la normativa vigent, i pel que fa al personal que hi és adscrit, les competències següents:

• Declarar les situacions administratives del personal funcionari.

• Resoldre les sol·licituds de reingrés al servei actiu del personal funcionari. En cas de reingrés sense reserva de plaça i destinació, si el departament de la darrera destinació no disposa de vacants dotades pressupostàriament en localitats situades a menys de 40 quilòmetres del municipi on va tenir la referida darrera destinació, aquesta situació es comunicarà a la Direcció General de Funció Pública la qual, d'acord amb els criteris i ordre de prelació previstos per als reingressos, informarà del departament al qual s'ha d'adreçar la sol·licitud perquè faci efectiu el reingrés en la vacant pressupostada.

• Declarar la pèrdua de la condició de funcionari.

• Declarar el perllongament en el servei actiu del personal funcionari, si escau.

• Declarar la rehabilitació del personal funcionari, en el supòsit de recuperació de la nacionalitat espanyola o d'adquisió d'una altra que permeti l'accés al cos o escala al qual va pertànyer i en el supòsit que hagi desaparegut la causa que va motivar la jubilació per incapacitat permanent.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

El reingrés al servei actiu dels funcionaris que no tinguin reserva de plaça i destinació es pot efectuar, en cas que hi hagi una vacant dotada pressupostàriament, per algun dels sistemes que s'exposen a continuació.

El funcionari pot reingressar mitjançant la participació en les corresponents convocatòries de concurs o lliure designació, sempre que compleixi els requisits generals de la convocatòria i obtingui destinació d’acord amb els mèrits que s’hi estableixin.

S’ha d'adscriure el funcionari a un lloc de treball vacant dotat pressupostàriament sempre que compleixi els requisits necessaris per ocupar-lo.

El reingrés per adscripció provisional queda condicionat a les necessitats del servei.

El lloc que hagi estat assignat amb caràcter provisional, tret que es trobi subjecte a amortització, queda inclòs en la propera convocatòria pública de provisió que s’efectuï. Llavors, el funcionari reingressat té l’obligació de participar-hi.

Vegeu la Instrucció 5/2017, de reingrés de personal funcionari procedent de situacions administratives que no comporten reserva de plaça i destinació.

Les sol·licituds de reingrés al servei actiu s’han d’adreçar al departament en què s’hagi tingut la darrera destinació definitiva. Si la persona que sol·licita el reingrés desconeix el departament de la seva darrera destinació definitiva o bé no ha tingut mai destinació definitiva, ha d’adreçar la sol·licitud de reingrés a la Direcció General de Funció Pública, la qual la trametrà al departament competent per gestionar el reingrés, que, en el cas dels funcionaris sense destinació definitiva, serà el departament de la darrera destinació provisional.

El reingrés al servei actiu s’ha de sol·licitar en el termini d’un mes des que acaba la causa que va donar origen a la situació administrativa diferent a la de servei actiu.

El personal funcionari sancionat amb suspensió ferma d’ocupació que hagi comportat la pèrdua del lloc de treball ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini d’un mes abans de la finalització del període de suspensió.

Els reingressos provinents de la situació administrativa d’excedència voluntària per interès particular no estan subjectes a termini de presentació de sol·licitud.

El departament corresponent comprovarà que el funcionari/ària reuneix els requisits exigits per reingressar al servei actiu, així com l’existència de vacants dotades pressupostàriament en localitats situades a menys de 40 quilòmetres del municipi on el funcionari va tenir la darrera destinació definitiva, o si mai n’ha tingut, de la provisional.

Un cop constatada l’existència de vacant, el departament ha d’aplicar els criteris per a l’adscripció de llocs de treball vacants mitjantçant els criteris per al reingrés al servei actiu mitjançant l'adscripció provisional pels departartaments consignats a l'apartat 4 de la Instrucció 5/2017 i comunicar a la Direcció General de Funció Pública, en un termini màxim de 10 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud, el codi del lloc en què es materialitzarà el reingrés al servei actiu i la data en què serà efectiu. En cas de manca de vacant pressupostada, el departament corresponent comunicarà aquesta circumstància, en el termini màxim de 3 dies hàbils, a la Direcció General de Funció Pública, la qual procedirà a reingressar el funcionari/ària d’acord amb els criteris per a l’adscripció de llocs de treball vacants establerts en l'apartat 4 de la Instrucció 5/2017.

Per determinar el lloc de treball vacant situat a menys de 40 quilòmetres de la darrera destinació definitiva en què s’ha de materialitzar el reingrés al servei actiu mitjançant adscripció provisional, els departaments corresponents aplicaran els criteris i l’ordre de prelació següents:

• A) Lloc de treball vacant en la mateixa localitat on el funcionari/ària tenia la seva darrera destinació de referència.
  • A1) Lloc de treball vacant de la mateixa unitat directiva de la darrera destinació.
    • I) Lloc de treball vacant no ocupat.
    • II) Lloc de treball vacant ocupat per personal interí.

Tindrà preferència per romandre en el lloc, en primer lloc, la persona interina que hagi superat sense obtenir plaça qualsevol dels dos darrers processos selectius d’accés al cos/escala corresponent al lloc de treball que ocupa i, en cas d’igualtat de processos superats sense obtenir plaça, la que hagi superat un o més exercicis, en l’ordre de més a menys; en cas d’empat, la decisió se sotmetrà a la qualificació dels exercicis. En segon lloc, la preferència per romandre en el lloc de treball correspon a la persona interina amb més serveis prestats en el cos/escala corresponent al lloc de treball que ocupa. Finalment, i en cas d’empat, tindrà preferència per romandre en el lloc la persona interina amb més càrregues familiars.

En cas de supressió de la unitat directiva o de la seva integració en un departament diferent com a conseqüència d’una reestructuració departamental, el reingrés s’ha de fer al departament que hagi assumit les competències que tenia atribuïda la unitat directiva i, en la mesura que la nova estructura ho permeti, a la unitat directiva resultant de la reestructuració.

• B) Lloc de treball vacant en localitats situades a menys de 40 quilòmetres del municipi on el funcionari va tenir la darrera destinació de referència, seguint els criteris i l’ordre de prelació establerts en la lletra A).

No obstant el que preveuen els apartats anteriors, quan el departament necessiti cobrir prioritàriament llocs de treball vacants no ocupats per interins que es trobin en altres unitats directives diferents a la de la darrera destinació del funcionari/ària o bé estiguin situades en localitats diferents a menys de 40 quilòmetres, comunicarà al funcionari/ària quines vacants considera prioritàries cobrir i el funcionari/ària podrà optar voluntàriament per reingressar en alguna d’aquestes vacants.

Davant la inexistència al departament de la darrera destinació del funcionari/ària de vacants dotades pressupostàriament en localitats situades a menys de 40 quilòmetres del municipi on va tenir la darrera destinació de referència, la Direcció General de Funció Pública procedirà al reingrés a vacants d’altres departaments aplicant els criteris i l’ordre de prelació següents:

• A) Lloc de treball vacant en la mateixa localitat on el funcionari tenia la seva darrera destinació definitiva.
  • I) Lloc de treball vacant no ocupat, amb ordre de preferència dels llocs de treball adscrits a unitats directives amb més índex d’interinitat per vacant.
  • II) Lloc de treball vacant ocupat per personal interí, amb ordre de preferència dels llocs de treball adscrits a unitats directives amb més índex d’interinitat per vacant. S’aplicaran els criteris de preferència establerts en la lletra A1 II del punt de criteris per al reingrés al servei actiu mitjançant l'adscripció provisional pels departaments de la Instrucció 5/2017.

• B) Lloc de treball vacant adscrit a localitats situades a menys de 40 quilòmetres del municipi on el funcionari va tenir la darrera destinació definitiva, seguint els criteris i l’ordre de prelació establerts a la lletra A).

Excepcionalment, si un funcionari/ària sol·licita reingressar en una localitat de més de 40 quilòmetres de la seva darrera destinació de referència, haurà de presentar la sol·licitud al departament en què hagi tingut la seva darrera destinació definitiva. El departament resoldrà el seu reingrés sempre que hi hagi una plaça vacant que no estigui ocupada per personal interí. En cas que hi hagi més d’una vacant en la localitat sol·licitada, el reingrés es produirà en el lloc que faci menys temps que està vacant.

En cas de manca de vacant pressupostada, el departament corresponent ha de comunicar aquesta circumstància, en el termini màxim de 3 dies hàbils, a la Direcció General de Funció Pública, la qual, en el termini de 10 dies hàbils, resoldrà el reingrés en un altre departament, sempre que hi hagi una plaça vacant que no estigui ocupada per personal interí. En cas que hi hagi més d’una vacant en la localitat sol·licitada, s’aplicarà el mateix criteri previst en l’apartat anterior.

En cas que no hi hagi vacant en la localitat sol·licitada, la Direcció General de Funció Pública ha de comunicar aquesta circumstància al funcionari/ària i li donarà un termini de 10 dies hàbils perquè opti entre desistir de la sol·licitud de reingrés o continuar la tramitació de reingrés de conformitat amb els criteris per al reingrés al servei actiu mitjançant l'adscripció provisional pels departaments de la Instrucció 5/2017. Transcorregut aquest termini sense que el funcionari/ària hagi presentat el desistiment, en donarà trasllat al departament en què el funcionari/ària tenia la seva darrera destinació de referència perquè tramiti el reingrés d’acord amb els criteris de l'esmentada Instrucció 5/2017.

El reingrés al servei actiu mitjançant l’adscripció provisional podrà produir-se també amb l’adjudicació d’un lloc de treball vacant com a conseqüència de la participació en una convocatòria de provisió provisional d’ATRI.

En aquest cas, se seguirà el procediment següent:

• a) La persona interessada a reingressar ha d’adreçar la seva sol·licitud de reingrés al departament que ha convocat la cobertura d’un lloc vacant mitjançant la publicació de l’oferta a ATRI, juntament amb la informació requerida per participar en la convocatòria en qüestió.

• b) Si la persona que sol·licita el reingrés resulta adjudicatària del lloc de treball convocat, el departament convocant, un cop finalitzi el procediment de provisió provisional, comunicarà a la Direcció General de Funció Pública el codi del lloc on es materialitzarà el reingrés i la data en què serà efectiu.

• c) Si la persona que sol·licita el reingrés no resulta adjudicatària del lloc de treball convocat, el departament convocant comunicarà aquesta circumstància al funcionari/ària i li donarà un termini de 10 dies hàbils perquè opti entre desistir de la sol·licitud de reingrés o continuar la tramitació de reingrés de conformitat amb els criteris per al reingrés al servei actiu mitjançant l'adscripció provisional pels departaments. Transcorregut el termini sense que el funcionari hagi presentat el desistiment, es continuarà la tramitació de la sol·licitud de reingrés de conformitat amb els criteris establerts en la Instrucció 5/2017. En el cas que el departament convocant no sigui el competent per gestionar el reingrés, haurà de trametre la sol·licitud, en un termini màxim de 5 dies hàbils, al departament corresponent.

El reingrés es produirà en la data que es determini en la resolució del reingrés, i tindrà efectes amb la presa de possessió del lloc de treball, moment en el qual s’efectuarà l’anotació en el Registre general de personal.

Els llocs de treball que s’adjudiquin mitjançant adscripció provisional són irrenunciables. La manca de pressa de possessió, sense causa justificada, comporta que el personal funcionari sigui declarat d’ofici en la situació administrativa d’excedència voluntària per interès particular, en la qual hauran de romandre com a mínim dos anys, d’acord amb la normativa vigent.

El reingrés al servei actiu dels funcionaris procedents de la situació de suspensió ferma d’ocupació tindrà efectes econòmics i administratius des de la data de compliment de la sanció o la pena.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

D'acord amb l'article 92 del TREBEP –que porta per títol Situacions del personal laboral– aquest personal es regeix per l'Estatut dels Treballadors i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables. Els convenis col·lectius poden determinar l'aplicació d'aquest capítol del TREBEP al personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació en el que sigui compatible amb l'Estatut dels Treballadors.

L'article 49 del VI Conveni col·lectiu del personal laboral al servei de la Generalitat de Catalunya estableix els següents casos de suspensió del contracte:

• 7.5.1 Excedència voluntària
• 7.5.2 Excedència per tenir cura d'un fill
• 7.5.3 Excedència per tenir cura d'un familiar
• 7.5.4 Excedència forçosa
• 7.5.5 Maternitat
• 7.5.6 Per privació de la llibertat
• 7.5.7 Supòsit de risc durant l'embaràs
• 7.5.8 Situació d'incompatibilitat
• 7.5.9 Per decisió de la treballadora que es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de la violència de gènere

Pot ser sol·licitada pels treballadors amb almenys un any d'antiguitat al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

L'excedència voluntària s'ha de concedir dins el termini màxim de vint dies des de la sol·licitud.

La durada d'aquesta situació no pot ser inferior a un any, no dona dret a percebre retribucions mentre duri i no es computa com a antiguitat.

Aquest dret només pot ser exercit una altra vegada si han transcorregut quatre anys des de la finalització de l'excedència voluntària anterior, llevat que se sol·liciti per tenir cura d'un fill.

Els treballadors en situació d'excedència voluntària tenen dret a reingressar al centre, departament, organisme o qualsevol altre lloc de l'Administració de la Generalitat, en les vacants d'igual o similar categoria dintre del mateix grup en què es produeixin o, si és mitjançant la participació en un concurs de canvi de destinació, en els llocs i les modalitats a què fa referència l'article 23 del VI Conveni col·lectiu.

Aquest escrit s'ha d'adreçar preferentment al departament en el qual el treballador o la treballadora prestava serveis. Si la sol·licitud s’adreça a la Direcció General de Funció Pública, aquesta unitat ha de trametre-la a la secretaria general del departament on estigui adscrita la unitat de la darrera destinació del treballador excedent.

El reingrés s’ha d'efectuar d’acord amb l'ordre de prelació següent:

1. Llocs de treball d’igual o similar categoria professional del mateix departament on va estar adscrit, de la mateixa localitat o altres municipis els nuclis urbans dels quals estiguin units sense solució de continuïtat per raons urbanístiques o de transport.
2. Llocs de treball d’igual o similar categoria professional de qualsevol altre departament de la mateixa localitat o altres municipis els nuclis urbans dels quals estiguin units sense solució de continuïtat per raons urbanístiques o de transport.
3. Llocs de treball d’igual o similar categoria professional d’una altra localitat, amb prioritat per la localitat més propera i, dintre d’aquesta, per la del mateix departament on va ser adscrit el treballador.

En cas que no hi hagi cap vacant dotada pressupostàriament i no coberta, s’ha de seguir l'ordre de prelació següent:

• a) Si hi ha vacants ocupades per treballadors amb contracte d'interinitat, s'ha d'extingir el de menys antiguitat i la reincorporació s'ha de considerar com a provisió definitiva.
• b) Si hi ha vacants reservades, el reingrés s'ha de fer efectiu com a provisió provisional i és obligatòria la participació del treballador en el primer concurs de canvi de destinació que es convoqui.
• c) Si hi ha vacants per amortitzar, el reingrés s'ha de fer efectiu provisionalment i és obligatòria la participació del treballador en el primer concurs de canvi de destinació, o es pot procedir a la mobilitat funcional d'aquest.

Aquest reingrés s'ha de fer d'acord amb el procediment establert en l'article 23 del VI Conveni col·lectiu.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El període de permanència en aquesta situació és computable a l'efecte de l'antiguitat.

El personal temporal també es pot acollir a l’excedència voluntària per tenir cura d'un fill. El cessament d’aquest personal es produeix en els mateixos supòsits que en el cas que estigués ocupant el lloc de treball efectivament.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

L’excedència considerada en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors.

El període de permanència en aquesta situació és computable a l'efecte de l'antiguitat.

Si dos o més treballadors del mateix departament generen aquest dret pel mateix subjecte causant, el secretari o la secretària general del departament pot limitar-ne l'exercici simultani per raons justificades de funcionament del departament.

Quan un nou familiar dona lloc a un nou període d’excedència, l’inici d’aquest posa fi a la que s’estava gaudint.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Es concedeix en els supòsits següents:

• Per la designació o l'elecció per a un càrrec públic o sindical que no sigui compatible amb la relació laboral per l'horari, la funció, el domicili o per ser remunerat.

• Quan el personal laboral sigui autoritzat per la Generalitat a prestar serveis o col·laborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperació, o a complir missions durant períodes superiors als sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació nacionals o internacionals.

L'excedència forçosa dona dret a conservar el lloc de treball propi i al còmput i la percepció econòmica de l'antiguitat durant la seva vigència.

El reingrés s'ha de sol·licitar dintre del mes següent al cessament del càrrec o la prestació de serveis, i produeix la reincorporació de manera immediata.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La maternitat dóna lloc a la suspensió del contracte.

Durada:

• 16 setmanes: les 6 primeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori i ininterrompudes i la resta es poden distribuir a voluntat dels progenitors quan ambdós treballin, de forma interrompuda i des de l’acabament del descans obligatori postpart fins que el fill faci 12 mesos.

• S'amplia en 2 setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill o filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple, una per a cadascun dels progenitors.

• En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s’ampliarà en tants dies com el noutat es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes.

• El gaudi interromput del permís serà per setmanes completes i es requerirà un preavís d’almenys 15 dies per cada període de gaudi.

• Es podrà gaudir a jornada completa o a temps parcial.

• Si la maternitat coincideix amb les vacances, la persona interessada les gaudeix un cop finit el permís.

• En cas de mort de la mare, en pot fer ús l’altre progenitor sempre que tingui la guarda legal.

• En cas de mort del fill/a, el temps de permís no es veurà reduït, llevat que es sol·liciti la reincorporació al lloc de treball un cop finalitzades les 6 setmanes de descans obligatori.

• Durant el gaudi d’aquest permís, un cop finalitzat el període de descans obligatori, es pot participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Dona dret a la reserva del lloc de treball i finalitza el dia que s’iniciï la suspensió del contracte per maternitat biològica o desaparegui la impossibilitat de la treballadora de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre de compatible amb el seu estat.

La Llei de prevenció de riscos laborals també preveu la protecció de la dona treballadora amb motiu de risc durant la lactància natural (article 26.4)

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El reingrés s'ha de fer mitjançant els concursos de canvi de destinació i d’acord amb el procediment establert en els articles 23 i 49.1 del VI Conveni col·lectiu.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

En aquest cas, el jutge o la jutgessa pot prorrogar la suspensió per períodes de tres mesos, amb un màxim de divuit mesos.

↑ Tornar a 7.5 Suspensió del contracte del personal laboral. Tipus | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Inici|<< Unitat 6 | Unitat 8 >>