En aquest curs veurem els elements més importants que configuren el règim jurídic del sector públic. Aquest marc normatiu actual neix a partir de la necessitat de distingir el que són les administracions públiques territorials d’altres entitats que, tot i ser finançades o controlades per les administracions, no es podien considerar jurídicament com administracions públiques, però tampoc poden actuar sense respectar uns principis bàsics de funcionament de les administracions públiques. Així mateix, tradicionalment les normes de procediment també regulaven aspectes propis del funcionament i organització dels òrgans administratius, i establien una barreja en la qual coincidien en la mateixa norma aspectes procedimentals i règim jurídic. La Llei 30/1992, que disposava el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, havia quedat superada per aquesta necessitat i imprecisió relativa a la resta d’entitats diferents de les administracions territorials. Per aquesta raó i d’acord amb un informe elaborat per la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA), es va proposar l’elaboració de dues lleis: l'una, reguladora del procediment administratiu, que integraria les normes que regeixen la relació dels ciutadans amb les administracions ad extra, i l'altra, la del règim jurídic de les administracions públiques, el sector públic institucional, amb què s’aborda una reforma integral de l’organització ad intra del funcionament intern de cada administració i de les relacions entre si.

El legislador va emprendre la tasca de redactar i aprovar dues normes: la Llei 39/2015, destinada a regular únicament el procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, que estableix el règim jurídic de les entitats del sector públic i els principis generals que en regulen el funcionament, per tant, abasta les administracions territorials i totes les entitats creades per les administracions amb personalitat jurídica pròpia per satisfer necessitats d’interès general amb caràcter industrial o mercantil o sense.

D'acord amb el que s'ha exposat distingirem dos àmbits:

Àmbit objectiu:

• Les bases del règim jurídic de les administracions públiques
• Els principis del sistema de responsabilitat de les administracions públiques
• Els principis de la potestat sancionadora
• L’organització i el funcionament de l’Administració general de l’Estat i del seu sector públic institucional per a l’exercici de les seves activitats.

Àmbit subjectiu:

D’acord amb la mateixa definició que indica l’article 2, la norma inclou el detall d’entitats del sector públic que els és aplicable.

En aquest sentit, la norma distingeix tres tipus d’entitats del sector públic:

1) Les administracions considerades territorials (Administració de l’Estat, comunitats autònomes, entitats locals i les que resultin de l’associació de les anteriors).

2) Entitats del sector públic institucionals, que són la resta d’entitats amb personalitat jurídica pròpia creades per satisfer necessitats d’interès general, tinguin caràcter industrial o mercantil o no:

3) Les universitats públiques, que es regeixen per la seva normativa específica i supletòriament per aquesta Llei.

Cal tenir present que la norma no s’aplica amb la mateixa intensitat o abast a totes les entitats. Recordem que moltes d’aquestes entitats creades per administracions públiques tenen com a objectiu prestar serveis públics o necessitats generals, per tant, quan aquestes entitats són de dret públic cal aplicar-los tota la norma; per contra, quan siguin entitats de dret privat, només cal aplicar-los la Llei 40/2015 quan així ho indiqui la norma, i en tot cas cal aplicar-los els principis generals de l’article 3 només quan exerceixin potestats administratives.

Una reflexió que pot ajudar a identificar amb quina intensitat se li aplica la norma a una entitat concreta del sector públic, és observar si és una entitat de dret privat o no, creada per satisfer necessitats de caràcter industrial o mercantil i amb ingressos majoritaris de mercat, si en definitiva opera en el mercat com un proveïdor més de serveis i finançada amb la seva pròpia activitat. Si la resposta és afirmativa, i considerant que opera com un privat d’igual a igual, no té cap sentit que el seu règim jurídic sigui idèntic al d’una administració pública, sinó només quan realment exerceixi potestats administratives.

← Inici | Unitat 1 →