El criteri o principi general és que les competències són irrenunciables, per tant, no es pot renunciar a la titularitat d'una competència, i s’han d’exercir sempre. No obstant això, l'exercici de la competència sí que admet la delegació a favor d'altres entitats o òrgans per tal que exerceixin la competència. La delegació no comporta en cap cas la cessió o la renúncia de la titularitat de la competència, i es tracta únicament de la delegació de l’exercici de la competència, i com a límit general no es permet la delegació de l’exercici d’una competència que ja s’exerceix per delegació; és a dir, l’òrgan que rep la delegació no pot alhora delegar un altre òrgan llevat que una norma amb rang de llei ho habiliti expressament.

Altres figures que no són estrictament una delegació de competència i que inclou també la norma és la delegació de signatura i la suplència, que es disposa als articles 12 i 13 de la Llei 40/2015.

La delegació de la signatura està pensada per als supòsits en què l'òrgan que té la competència delega únicament la realització de la seva signatura en el titular de l'òrgan o de la unitat administrativa que depengui d’aquests, per tant, jeràrquicament considerats inferiors, però en cap cas implica una alteració de la competència com a tal, per aquest motiu no requereix publicació, sens perjudici que en les resolucions i els actes que se signin per delegació de la signatura s’ha de fer constar aquesta circumstància i l’autoritat de procedència.

D'altra banda, la suplència té relació amb la substitució de persones de forma temporal en els supòsits de vacant, absència o malaltia, així com en els casos en què se n’hagi declarat l'abstenció o la recusació.

En general, les competències les exerceixen els òrgans que la tenen atribuïda a través d’una norma. No obstant això, i sempre que la norma no digui el contrari, l’exercici de la competència pot ser delegat en altres òrgans que pertanyin a la mateixa entitat o depenguin jeràrquicament de l’òrgan titular de la competència, com també pot ser a favor d’altres organismes. Les delegacions s’admeten amb caràcter general a excepció dels supòsits que disposa la Llei 40/2015 o les normes sectorials que regulin l’exercici d’una competència en aquell àmbit material concret i no permetin la delegació de forma expressa.

En el cas dels ens locals, cal prestar atenció a les singularitats del règim de delegacions que disposa per als òrgans de govern el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el règim d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals -concretament l'article 43 disposa les delegacions de l'alcaldia.

• Delegacions genèriques: es tractaria d’àmbits materials que consideri la delegació, per exemple, delegació d’atorgament de subvencions o d'atorgament de llicències.
• Delegacions concretes, també anomenades "especials": són les delegacions específiques, com per exemple la delegació per a l’aprovació d’un conveni concret, o l’atorgament d’una llicència a un sol·licitant concret.

Les delegacions les ha d’autoritzar prèviament l’òrgan titular de la competència, i pel principi de seguretat jurídica, transparència i publicitat cal que siguin publicades per al coneixement general en el diari oficial que correspongui en funció de l’autoritat que l’aprova, que en el cas de les entitats locals és el butlletí oficial de la província.

L’article 9.2 de la Llei 40/2015 ens indica que no poden ser delegables en cap cas les competències següents:

• Els assumptes que es refereixin a relacions amb la prefectura de l'Estat, la presidència del Govern de la Nació, les Corts Generals, les presidències dels consells de govern de les comunitats autònomes i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
• L'adopció de disposicions de caràcter general.
• La resolució de recursos als òrgans administratius que hagin dictat els actes objecte de recurs.
• Les matèries en què així es determini per norma amb rang de llei.

D'altra banda, la delegació és revocable en qualsevol moment per l’òrgan titular, per tant, existeix també la possibilitat de recuperar l’exercici de la competència que es va delegar, és a dir, que l’òrgan que va aprovar una delegació a favor d’un altre òrgan decideixi recuperar l’exercici de la seva competència. La figura jurídica que considera aquesta possibilitat és el que anomenem "avocació", ja sigui amb caràcter general per a tots els casos o amb caràcter individual o concret per a un cas determinat. D’acord amb els principis indicats també se n'exigeix la publicació.

Cal tenir en consideració que la infracció del principi de competència pot comportar l’anul·litat o nul·litat d’un acte administratiu, així, si per exemple s’exerceix la competència d’un òrgan superior jeràrquicament, aquesta manca de delegació es consideraria un supòsit d’anul·labilitat i podria ser convalidada posteriorment; per contra, quan un òrgan actua sense disposar d’un títol habilitant o la delegació d’un òrgan en què no existeix una relació de jerarquia, no n'és possible la convalidació i seria considerat un acte nul de ple dret. Un cas singular són els òrgans de govern de l’Administració local, en els quals no regeix el principi de jerarquia sinó el de competència, per tant, ni el ple pot aprovar actes administratius que siguin competència de l’alcaldia ni tampoc aquesta pot aprovar actes que siguin competència del ple.

Recordeu que en l’àmbit local les competències són atribuïdes de forma expressa; no obstant això, quan una norma sectorial no especifica a quin òrgan del municipi li correspon la competència s’entén que correspon a l’alcaldia, tal com indica l'article 53.1, lletra U, del text refós de la Llei municipal de Catalunya.

← Unitat 1 | Unitat 3 →