5. Responsabilitat patrimonial de les administracions públiques i del seu personal
En aquesta unitat indicarem els principis generals de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques i quan podria ser exigible. En aquest sentit, no hi ha gaires diferències respecte a la normativa anterior, però sí que clarifica els supòsits de responsabilitat concurrent entre diverses administracions públiques. El procediment de responsabilitat patrimonial es regula a la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú, concretament a l'article 67, sens perjudici de les especialitats procedimentals que regula l'article 196 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
Un aspecte més nou és la responsabilitat patrimonial per impugnació de normes amb rang de llei per sentències de les institucions europees, com també del Tribunal Constitucional, i els requisits per fer efectiva aquesta responsabilitat.
A l'últim, la norma disposa quin tractament mereix l’actuació del personal i de les autoritats administratives que han pogut provocar un dany en l'execució de les seves funcions.
5.1 Responsabilitat pel funcionament normal o anormal dels serveis públics
Les administracions públiques han d’indemnitzar els particulars de qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns o drets, excepte en els casos de força major o de danys que el particular tingui el deure jurídic de suportar d’acord amb la Llei i sempre que:
- La lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics
- En tot cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.
Així mateix, els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de tota lesió que pateixin en els seus béns i drets a conseqüència de l’aplicació d’actes legislatius de naturalesa no expropiatòria de drets que no tinguin el deure jurídic de suportar, quan així s’estableixi en els mateixos actes legislatius i en els termes que s’hi especifiquin.
5.2 Responsabilitat concurrent de diferents administracions públiques
Aquesta és una previsió que ha incorporat aquesta norma com una novetat, seguint les situacions que han generat molta conflictivitat i la jurisprudència que s'hi ha aplicat.
El conveni o els estatuts també ha d’establir quina administració és la competent per tramitar aquests expedients i, en el cas que no ho estableixin, la competència s’ha d'atribuir a qui aporti més finançament, sens perjudici de l’obligació de donar tràmit d’audiència a la resta d’administracions que en formen part.
En altres supòsits, si no hi ha un projecte comú o una acció conjunta o coordinada per les administracions públiques, la responsabilitat s’ha de fixar d’acord amb els requisits següents:
- Competència material en el sentit d’atribució de la responsabilitat a l’administració que té la competència.
- Interès públic tutelat com a element per indicar quina administració protegeix aquell interès públic.
- Intensitat de la intervenció en el sentit de concretar quina administració ha tingut una actuació més rellevant o determinant.
5.3 Responsabilitat patrimonial de les autoritats o del personal
És l’anomenada "via de repetició" o "regrés", en el sentit que un cop l’Administració hagi reconegut la seva responsabilitat patrimonial i satisfet la indemnització, ha d’observar internament qui va provocar aquest dany i en quin grau, siguin persones o béns de l'Administració.
En principi, el personal i l'autoritat no responen directament davant els ciutadans pels danys que hagin pogut provocar, sinó que, en primer lloc, respon l’Administració, i en funció de la possible actuació negligent o greu pot exigir internament el rescabalament que sigui necessari contra el seu propi personal o autoritat, tot això sens perjudici de la possible responsabilitat disciplinària o penal en què hagi pogut incórrer el personal.
5.4 Responsabilitat per anul·lació de lleis pel Tribunal Constitucional i per les institucions europees
La responsabilitat de l’Estat legislador també ha tingut una incorporació similar, i ha estat fruit de diferents situacions que s’ha trobat l’Estat davant d'impugnacions de normes amb rang de llei per aquestes dues situacions:
- Quan els danys derivin de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional. És procedent la indemnització quan el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que s’hagi al·legat la inconstitucionalitat declarada posteriorment.
- Quan els danys derivin de l’aplicació d’una norma contrària al dret de la Unió Europea. És procedent la indemnització quan el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que s’hagi al·legat la infracció del dret de la Unió Europea.
5.5 La indemnització: situacions indemnitzables i tipus d'indemnitzacions
La norma estableix també quines situacions són indemnitzables o quan es considera que ha estat un accident, i també com es calculen.
Només són indemnitzables les lesions produïdes a una persona que no té el deure jurídic de suportar-ho. Tampoc són indemnitzables els danys derivats de fets o situacions que no s’hagin pogut preveure o evitar segons els coneixements de la ciència o tècnica en el moment de produir-se la lesió, tot i que això pugui comportar prestacions assistencials o econòmiques que les lleis puguin establir per a aquests casos.
Amb relació a la impugnació de lleis, són indemnitzables els danys produïts en el termini dels cinc anys anteriors a la data de la publicació de la sentència que declari la inconstitucionalitat de la norma amb rang de llei o el caràcter de norma contrària al dret de la Unió Europea. La indemnització per aquestes situacions es calcula d’acord amb els criteris de valoració establerts per la legislació fiscal, d’expropiació forçosa, entre d'altres.
En els casos de mort o lesions corporals, es pot prendre com a referència la valoració inclosa en els barems de la normativa vigent en matèria d’assegurances obligatòries i de la Seguretat Social.
La indemnització procedent es pot substituir per una compensació en espècie o es pot abonar mitjançant pagaments periòdics, quan sigui més adequat per aconseguir la reparació deguda i convingui a l’interès públic, sempre que hi hagi acord amb l’interessat.
