← Presentació del curs | Unitat 2 →
1. Introducció al marc normatiu aplicable (àmbit subjectiu)
La prestació de serveis i les seves formes d’organització ha tingut una evolució que ha exigit l’adaptació de les organitzacions i l'entramat administratiu i, per tant, una adaptació al seu règim jurídic. Aquesta evolució la podem identificar en dos grans moments. El primer moment correspon a l’estat del benestar, en què els estats desenvolupen i presten els serveis directament mitjançant el seu aparell administratiu, i un segon moment és quan els estats, davant la crisi de l’estat de benestar, han de cercar més eficàcia, especialització i eficiència en la prestació dels serveis públics, i per aquest motiu cerquen formes organitzatives més flexibles i no tan burocràtiques d’organismes ad hoc que, tot i aparentar ser una administració pública, voldran incorporar alguns trets del model productiu del sector privat. Per aquesta raó hi ha entitats creades per les administracions que són de dret públic o de dret privat molt especialitzades i dotades de potestats administratives, i d’altres que han estat creades o vinculades per una administració pública, però que desenvoluparan les seves activitats com un privat més amb un finançament a vegades públic i d'altres amb ingressos de mercat i en condicions d’igualtat amb altres privats, o altres que actuaran en règim de monopoli.
1.1 Marc normatiu
El marc normatiu del règim jurídic de les entitats del sector públic local és el següent:
- La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
- La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
- Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, aplicable en tot allò que no sigui considerat bàsic per la Llei 40/2015.
- Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, vigent en tot allò que no contradigui les lleis anteriors.
Tot seguit detallarem el que disposa la Llei 40/2015, considerant que és la norma bàsica que regula el règim del sector públic.
1.2 Àmbit subjectiu
D’acord amb la definició de l’article 2 de la Llei 40/2015, la norma en disposa l'àmbit subjectiu, que és en definitiva el detall d’entitats del sector públic que li és aplicable. En aquest sentit, la Llei 40/2015 distingeix tres tipus d’entitats del sector públic:
1. Les administracions considerades territorials (Administració de l’Estat, comunitats autònomes, entitats locals, així com les que resultin de l’associació de les anteriors).
2. Entitats del sector públic institucionals, que són la resta d’entitats amb personalitat jurídica pròpia creades per satisfer necessitats d’interès general, tinguin caràcter industrial o mercantil o no. Aquestes entitats són:
- Qualssevol organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques.
- Les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques, que queden subjectes al que disposen les normes d'aquesta Llei que específicament s'hi refereixin, en particular als principis de l'article 3 i, en tot cas, quan exerceixin potestats administratives.
3. Les universitats públiques, que es regeixen per la seva normativa específica i supletòriament per aquesta Llei.
Cal tenir present que la norma no s’aplica amb la mateixa intensitat o abast a totes les entitats. Recordem que moltes d’aquestes entitats creades per administracions públiques tenen com a objectiu prestar serveis públics o necessitats generals, per tant, quan aquestes entitats són de dret públic, cal aplicar-los tota la norma i, per contra, quan siguin entitats de dret privat, només cal aplicar-los la Llei 40/2015 quan així ho indiqui la norma, i en tot cas només cal aplicar-los els principis generals de l’article 3 només quan exerceixin potestats administratives.
D'altra banda, l'article 1 de Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic de les entitats del sector públic, estableix el seu àmbit objectiu:
- Les bases del règim jurídic de les administracions públiques
- Els principis del sistema de responsabilitat de les administracions públiques
- Els principis de la potestat sancionadora
- L’organització i el funcionament de l’Administració general de l’Estat i del seu sector públic institucional per a l’exercici de les seves activitats.
D'acord amb l'article 3 de la Llei 40/2015, les administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret.
- Servei efectiu als ciutadans.
- Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans.
- Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa.
- Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.
- Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional.
- Responsabilitat per la gestió pública.
- Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques.
- Eficàcia en el compliment dels objectius fixats.
- Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals.
- Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics.
- Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.
Així mateix, estableix l'obligació que les administracions públiques es relacionin entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i la seguretat dels sistemes i les solucions adoptades per cadascuna, han de garantir la protecció de les dades de caràcter personal i han de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats.
← Presentació del curs | Unitat 2 →
