En aquest apartat es detallen els requisits per identificar quan ens trobem davant d’un òrgan administratiu, ja que la pràctica administrativa ens pot portar a pensar que tots són òrgans, quan de fet ja veurem que cal que tinguin una sèrie de requisits i funcions per ser considerats jurídicament òrgans administratius.

D’acord amb l’article 5 de la Llei 40/2015, únicament es considera que són òrgans administratius les unitats administratives que compleixin alguna de les condicions següents:

• Les que tinguin atribuïdes funcions jurídiques amb efectes jurídics exigibles a terceres persones, per exemple, les que aproven o dicten resolucions administratives d’obligat compliment.
• Les que tinguin atribuïda una funció preceptiva, per exemple, l'emissió d'informes.

La creació d’òrgans administratius correspon a cada administració per la potestat d’organització que tenen, no obstant això, per un principi d’eficiència, eficàcia i sostenibilitat pressupostària i per evitar la duplicitat d’òrgans i funcions, no és possible crear òrgans de forma aleatòria o simplement per oportunitat. La norma disposa que no es poden crear nous òrgans que comportin duplicitat d’altres existents si al mateix temps no se suprimeix o es restringeix la competència d’aquests, i per això la creació d’un nou òrgan només té lloc prèvia comprovació que no n'existeixi cap altre en la mateixa administració pública que desenvolupi igual funció al mateix territori i població.

La creació exigeix com a mínim el compliment de tots els requisits següents:

• Determinació de la forma d’integració en l’Administració pública de què es tracti i en la seva dependència jeràrquica.
• Delimitació de les funcions i competències.
• Dotació dels crèdits necessaris per a la posada en funcionament.

La norma també estableix els anomenats "òrgans consultius", que tenen funcions consultives i funcionen sempre de forma col·legiada. Estan dotats d’autonomia orgànica i funcional respecte de l’administració que els ha creat o mitjançant els serveis que presten assistència jurídica, com per exemple les juntes consultives en matèria de contractació. Aquests òrgans consultius tenen garantida la independència jeràrquica, orgànica o funcional, i no poden rebre instruccions o directrius o qualsevol indicació dels òrgans que sol·liciten consultes. Són òrgans especialitzats i objectius per a una millor garantia en l’adopció de determinats actes administratius.

Un cop identificats els requisits podem entrar en el detall de la tipologia d’òrgans, que són els òrgans unipersonals i els col·legiats, i aquests últims lògicament tenen un detall més concret en relació amb el seu funcionament, considerant la necessitat de regular el detall de quins són els seus membres i funcions, el quòrum per considerar-ne vàlida la constitució i l'adopció dels seus acords.

A l’Administració local, concretament als ajuntaments, els òrgans de govern són de dos tipus: els unipersonals, com l’alcaldia, i els col·legiats, com la junta de govern i el ple, que tenen tot un règim jurídic complet en relació amb les convocatòries, els ordres del dia, el quòrum i l'adopció dels acords.

El règim supletori relatiu als òrgans col·legiats es regula als articles 15 i següents de la Llei 40/2015, que disposen que l’acord de creació i les normes de funcionament dels òrgans col·legiats que dictin resolucions que tinguin efectes jurídics a tercers, s’han de publicar al butlletí o al diari oficial de l’Administració pública en la qual s’integren.

La secretaria pot recaure en un membre del mateix òrgan o en una persona al servei de l’administració pública corresponent.

Les funcions de la secretaria són:

• Vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions de l’òrgan col·legiat.
• Garantir que es respectin els procediments i les regles de constitució i adopció d’acords.
• Certificar les actuacions, l'elaboració d'actes amb el vistiplau de la presidència. La certificació s’ha d’expedir per mitjans electrònics, llevat que l’interessat manifesti expressament el contrari i no tingui obligació de relacionar-se amb les administracions per aquesta via.

S'admet que es puguin convocar, celebrar i adoptar acords tant de manera presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressament i excepcionalment el contrari. En tot cas la utilització dels mitjans electrònics han de permetre assegurar la identitat dels membres o persones que els substitueixin.

Les convocatòries s'han de fer per mitjans electrònics, i cal indicar l’ordre del dia juntament amb la documentació necessària per a la seva deliberació quan sigui possible, les condicions en què se celebrarà la sessió, el sistema de connexió i, si s’escau, els llocs en què estiguin disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir i participar en la reunió.

No pot ser objecte de deliberació o acord cap afer que no estigui inclòs en l’ordre del dia, excepte que assisteixin tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari la urgència de l’afer pel vot favorable de la majoria.

El quòrum mínim per considerar constituït l'òrgan als efectes de la celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, és del president/a i el secretari/ària o, si s’escau, dels qui els supleixin, i com a mínim la meitat dels seus membres.

Els acords s’adopten per majoria de vots. Quan s’assisteixi a distància, els acords s’entenen adoptats al lloc on tingui la seu l’òrgan col·legiat i, si no n’hi ha, on estigui ubicada la presidència.

Quan els membres de l’òrgan votin en contra o s’abstinguin, queden exempts de la responsabilitat que, si s’escau, es pugui derivar dels acords, i tenen també legitimació per impugnar-los.

Les sessions poden ser gravades amb mitjans electrònics, però en tot cas se n'ha de garantir la integritat i l'autenticitat, com també l'accessibilitat per part dels membres de l'òrgan col·legiat.

L'acta ha de contenir el següent: la indicació dels assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s’ha celebrat amb indicació de data i hora, els punts principals o el resum de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats.

En el cas que la sessió sigui gravada, el secretari/ària ha d'emetre una certificació de l’autenticitat i la integritat de la gravació o fitxer i de tots els documents en suport electrònic que s’utilitzin com a documents de la sessió, que poden acompanyar l’acta de les sessions, sense necessitat de fer-hi constar els punts principals de les deliberacions.

L’acta de cada sessió es pot aprovar en la mateixa reunió o en la següent immediata. L'acta s'ha d'enviar per mitjans electrònics als membres de l’òrgan col·legiat, per tal que en mostrin la conformitat sobre el contingut de les seves deliberacions i manifestacions.

En general, els òrgans administratius exterioritzen la seva voluntat amb efectes externs a la seva administració mitjançant actes administratius, com ara resolucions, disposicions, decrets o acords, i en l’Administració local, per exemple, mitjançant l’adopció de decrets quan són òrgans unipersonals i acords quan són adoptats per òrgans col·legiats. No obstant això, també poden adoptar actes que només tinguin efectes interns i d’acord amb la seva relació de jerarquia, és a dir, indicacions als seus òrgans o unitats administratives inferiors, com ara instruccions i ordres de serveis. Aquestes indicacions tenen com a objecte establir pautes internes de funcionament o interpretació de normes, priorització de tasques, per exemple les instruccions que pot adoptar l’alcaldia amb relació als torns de vacances del personal, o instruccions de la Intervenció General als seus interventors delegats.

Per tal de garantir el que estableix l’article 106 de la Constitució i l’objectivitat de les persones (empleats públics i autoritats) que actuen com a òrgans administratius, la Llei disposa una sèrie de situacions que podrien contaminar aquesta objectivitat, de tal manera que, si aquests supòsits apareixen, s’exigeix a les persones que s’abstinguin de participar en la decisió que pugui adoptar l’òrgan administratiu; per tant, és obligatori, tal com indica l’article 25 de la LRJSP. En el cas que aquestes persones no s’abstinguin malgrat l’obligació que tenen, els interessats poden posar de manifest aquesta obligació mitjançant la recusació.

La Llei, a més, estableix que en el cas que les persones que tenen el deure i l'obligació d’abstenir-se no ho fan, dona lloc a la responsabilitat que pertoqui, sigui la disciplinària o la patrimonial.

Aquestes situacions són:

Com s’ha indicat anteriorment, la norma exigeix amb caràcter obligatori que aquestes persones (empleats públics i autoritats) s’abstinguin, fins al punt que també els seus superiors poden ordenar que s’abstinguin. No obstant això, es podria donar el cas que l'empleat o l'autoritat consideri que no es troba en aquesta situació, i per això la norma disposa la possibilitat que sigui l’interessat en el procediment qui ho posi de manifest i, per tant, sol·liciti que l'empleat o l'autoritat que està decidint o participant en la decisió del seu procediment administratiu no hi participi, i així es garanteix l’objectivitat en la decisió que prengui l’òrgan administratiu.

S'estableix a l’article 24 de la LRJSP i és un procediment molt breu que es pot invocar en qualsevol moment durant la tramitació, i consisteix en el següent:

• La recusació s’ha de plantejar per escrit i s'ha de presentar en el registre electrònic o la seu electrònica, en el qual s’ha d’expressar la causa o causes en què es fonamenta, és a dir, els supòsits anteriors.

• L’endemà, el recusat ha de manifestar al / a la superior immediat si concorre o no la causa al·legada. En el primer cas, si el/la superior aprecia la concurrència de la causa de recusació, n’ha d’acordar la substitució tot seguit.

• Si el recusat nega la causa de recusació, el/la superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i les comprovacions previs que consideri oportuns.

Aquest procediment es considera un acte de tràmit, i per aquesta raó la norma disposa que no es pot interposar cap recurs, sens perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en la interposició del recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment.

← Unitat 2 | Unitat 4 →