En aquesta unitat identificarem com s’organitza el sector públic en general i quines entitats el configuren, i tot seguit en farem la translació a les entitats locals. Destacarem els motius que donen lloc a la creació d’entitats instrumentals així com la diferència entre relacions horitzontals i verticals d’un ecosistema d’entitats vinculades a les administracions locals.

Són ens amb personalitat jurídica pública diferenciada, amb patrimoni i tresoreria propis i amb autonomia de gestió, en els termes previstos en aquesta Llei.

Aquests organismes són:

1. Organismes autònoms estatals
2. Les entitats públiques empresarials d'àmbit estatal
3. Agències estatals
4. Les fundacions públiques.

Dins de la seva esfera de competència, els corresponen les potestats administratives precises per al compliment dels seus fins, en els termes que disposin els seus estatuts, excepte la potestat expropiatòria.

Els estatuts poden atribuir als organismes públics la potestat d'ordenar aspectes secundaris del funcionament per complir els fins i el servei encomanat, en el marc i amb l'abast establerts per les disposicions que fixin el règim jurídic bàsic d'aquest servei.

Els actes i les resolucions dictats pels organismes públics en l'exercici de potestats administratives són susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

1. Els estatuts han de regular, almenys, els extrems següents:

2. Els estatuts dels organismes públics s'han d'aprovar per reial decret del Consell de Ministres a proposta conjunta del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i del ministeri al qual l'organisme estigui vinculat o del qual sigui dependent.

3. Els estatuts han de ser aprovats i publicats amb caràcter previ a l'entrada en funcionament efectiu de l'organisme públic

Tot i que la Llei 40/2015 considera exclusivament les entitats de l’Administració general de l’Estat, podem fer l'equiparació corresponent a les administracions locals, d’acord amb els aspectes considerats com a normativa bàsica i les normes autonòmiques; en concret, ens referirem a la Llei de bases de règim local, al text refós de la Llei municipal de Catalunya i al Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Segons la LRJSP, els organismes autònoms són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, tresoreria i patrimoni propis i autonomia en la seva gestió, que desenvolupen activitats pròpies de l'Administració pública, tant activitats de foment, prestacions i de gestió de serveis públics com de producció de béns d'interès públic, susceptibles de contraprestació, en qualitat d'organitzacions instrumentals diferenciades i dependents d'aquesta.

La creació i el funcionament es regeixen per normes administratives i apliquen el procediment administratiu comú.

Els organismes autònoms depenen de l'Administració general de l'Estat, a la qual correspon la direcció estratègica, l'avaluació dels resultats de la seva activitat i el control d'eficàcia. Els organismes autònoms d’una administració local depenen de l'entitat local, sigui un ajuntament o una diputació.

En tot cas, amb independència de quina sigui la denominació, quan un organisme públic tingui la naturalesa jurídica d'organisme autònom ha de figurar en la seva denominació la indicació "organisme autònom" o l'abreviatura "O.A.". Aquesta previsió ens indica també que, en general, els noms amb els quals s’han denominat podrien induir a equivocacions, per exemple, alguns organismes autònoms van ser denominats com Patronat d’Esport, Patronat de la Gent Gran, etc., quan jurídicament el mot "patronat" fa esment dels òrgans d’una fundació, i per contra el règim jurídic d’aquests “patronats” és el propi d’un organisme autònom.

Els organismes autònoms es regeixen pel que disposa aquesta Llei, la seva llei de creació, els seus estatuts, la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, la Llei 33/2003, de 3 de novembre, i la resta de les normes de dret administratiu general i especial que els sigui aplicable. A falta de norma administrativa, s'aplica el dret comú o civil.

A l’àmbit local de Catalunya, els organismes autònoms són una modalitat de prestació directa de serveis, i la regulació específica es disposa als articles 85 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, als articles 254 i següents del text refós de la Llei municipal de Catalunya, que estableix la possibilitat que l'organisme autònom pugui tenir caràcter administratiu o caràcter industrial, comercial, financer o anàleg, i el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis disposa el procediment de creació i funcionament d’organismes autònoms.

La creació d’un organisme autònom en l’àmbit de les administracions locals té com a finalitat la prestació d’un servei públic, sigui amb caràcter econòmic o sense, en règim de descentralització, i per això se li reconeixen les potestats d'organització i l'administració del servei públic, sens perjudici de les facultats locals de supervisió que inclou l’article 85 bis, apartat 1, lletres e i h de la LBRL.

Els actes dels organismes autònoms es poden impugnar davant l'òrgan corresponent de l'ens local, mitjançant recurs d'alçada.

El personal al servei dels organismes autònoms és funcionari o laboral, i es regeix pel que disposa el text refós de la Llei de l’empleat públic i altra normativa reguladora dels funcionaris públics, i per la normativa laboral, amb el benentès que el personal laboral no pot desenvolupar tasques atribuïdes a funcionaris.

El nomenament dels titulars dels òrgans dels organismes autònoms es regeix per les normes aplicables a l'Administració general de l'Estat, o per les normes aplicables a l’entitat local per al cas dels ens locals.

El titular del màxim òrgan de direcció de l'organisme té atribuïdes, en matèria de gestió de recursos humans, les facultats que li assigni la legislació específica.

L'organisme autònom està obligat a aplicar les instruccions sobre recursos humans dictades pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i a comunicar-li els acords o les resolucions que adopti en aplicació del règim específic de personal establert en la seva llei de creació o en els seus estatuts. Els organismes autònoms d’entitats locals han d’estar vinculats a una regidoria concreta.

La contractació dels organismes autònoms s'ha d'ajustar al que disposa la legislació sobre contractació del sector públic. El titular del màxim òrgan de direcció de l'organisme autònom és l'òrgan de contractació.

Els organismes autònoms tenen un patrimoni propi, distint del de l'Administració pública, integrat pel conjunt de béns i drets dels quals siguin titulars. La gestió i l'administració dels seus béns i drets propis, així com dels del patrimoni de l'Administració que els adscriguin per complir els seus fins, s'ha d'exercir d'acord amb el que estableix per als organismes autònoms la Llei 33/2003, de 3 de novembre.

Els recursos econòmics dels organismes autònoms poden provenir de les fonts següents:

Els organismes autònoms han d'aplicar el règim pressupostari, de comptabilitat i de control economicofinancer establerts per la Llei 47/2003, de 26 de novembre.

Les entitats públiques empresarials són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió, que es financen amb ingressos de mercat, a excepció de les que tinguin la condició o reuneixin els requisits per ser declarades mitjà propi personificat, de conformitat amb la Llei de contractes del sector públic, i que juntament amb l'exercici de potestats administratives desenvolupen activitats prestacionals, de gestió de serveis o de producció de béns d'interès públic, susceptibles de contraprestació.

Les entitats públiques empresarials depenen de l'Administració general de l'Estat o d'un organisme autònom vinculat o dependent d'aquesta, al qual correspon la direcció estratègica, l'avaluació dels resultats de la seva activitat i el control d'eficàcia.

Amb independència la denominació, quan un organisme públic tingui naturalesa jurídica d'entitat pública empresarial ha de figurar en la seva denominació la indicació d'"entitat pública empresarial" o la seva abreviatura, "E.P.E.".

Les entitats públiques empresarials es regeixen pel dret privat, amb aquestes excepcions:

• La formació de la voluntat dels seus òrgans. En el sentit que la pressa de decissions dels seus òrgans de govern s'han d'ajustar al que preveu l'ordenament administratiu.
• L'exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes.
• Els aspectes regulats específicament per a aquestes en aquesta Llei, en la seva llei de creació, en els seus estatuts, la Llei de procediment administratiu comú, el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, en la Llei 33/2003, de 3 de novembre, en la resta de normes de dret administratiu general i especial que li siguin aplicables.

Les potestats administratives atribuïdes a les entitats públiques empresarials només poden ser exercides pels òrgans d'aquestes als quals els estatuts assignin expressament aquesta facultat.

No obstant això, a l'efecte d'aquesta Llei, els òrgans de les entitats públiques empresarials no són assimilables quant al seu rang administratiu al dels òrgans de l'Administració general de l'Estat, llevat de les excepcions que es fixin en els seus estatuts, en cada cas, a efectes determinats.

El personal de les entitats públiques empresarials es regeix pel dret laboral, amb les especificacions d'aquest article i les excepcions relatives als funcionaris públics de l'Administració general de l'Estat, que es regeixen per la Llei 7/2007, de 12 d'abril, i altra normativa reguladora dels funcionaris públics o per la normativa laboral.

La selecció del personal laboral d'aquestes entitats s'ha d'efectuar conformement a les regles següents:

Les entitats públiques empresarials tenen, per acomplir els seus fins, un patrimoni propi, diferent del de l'Administració pública, integrat pel conjunt de béns i drets dels quals siguin titulars.

La gestió i l'administració dels béns i drets propis, així com dels del patrimoni de l'Administració que els adscriguin per complir els seus fins, ha de ser exercida d'acord amb l'establert en la Llei 33/2003, de 3 de novembre.

Les entitats públiques empresarials es poden finançar amb els ingressos que es derivin de les seves operacions, obtinguts com a contraprestació de les seves activitats comercials, i amb els recursos econòmics que provinguin de les fonts següents:

Excepcionalment, quan així ho disposi la llei de creació, es poden finançar amb els recursos econòmics que provinguin de les fonts següents:

Les entitats públiques empresarials es financen majoritàriament amb ingressos de mercat, a excepció de les que tinguin la condició o reuneixin els requisits per ser declarades mitjà propi personificat, de conformitat amb la Llei de contractes del sector públic. S'entén que es financen majoritàriament amb ingressos de mercat quan tinguin la consideració de productor de mercat, de conformitat amb el Sistema europeu de comptes.

A aquests efectes s'ha de considerar la classificació de les diferents entitats públiques a l'efecte de la comptabilitat nacional que efectuï el Comitè Tècnic de Comptes Nacionals, que es recull en l'Inventari d'entitats del sector públic estatal, autonòmic i local.

Les entitats públiques empresarials han d'aplicar el règim pressupostari, de comptabilitat i de control economicofinancer establert en la Llei 47/2003, de 26 de novembre.

Les agències estatals són entitats de dret públic, dotades de personalitat jurídica pública, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió, facultades per exercir potestats administratives, creades pel Govern per complir els programes corresponents a les polítiques públiques que desenvolupi l'Administració general de l'Estat en l'àmbit de les seves competències.

Les agències estatals estan dotades dels mecanismes d'autonomia funcional, responsabilitat per la gestió i control de resultats establerts en aquesta Llei.

Amb independència de la denominació, quan un organisme públic tingui naturalesa d'agència estatal ha de figurar en la seva denominació la indicació d'“Agència estatal” -un exemple n'és la Comissió Nacional de Mercats i Valors o també la de l'Energia Atòmica.

Són entitats del sector públic sense ànim de lucre que desenvolupen activitats d'interès general relacionades amb les competències de les entitats del sector públic, sigui de forma gratuïta o per contraprestació. En el finançament de les activitats i del manteniment de la fundació, s'ha de considerar la possibilitat d'aportació del sector privat de forma no majoritària, ja que el requisit és que el patrimoni de la fundació estigui integrat en més d'un 50% per béns o drets aportats per entitats del sector públic.

L’article 249.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal de Catalunya, estableix la possibilitat que les entitats locals, d’acord amb l’exercici de la seva potestat d’organitzativa, puguin crear entitats instrumentals per satisfer necessitats o prestació de serveis de forma directa, com ara:

• Organismes autònoms
• Entitats públiques empresarials
• Societats mercantils de capital íntegrament públic.

Les previsions concretes del procediment de creació d’aquests organismes es disposa més àmpliament en el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. El règim dels organismes autònoms s'inclou en els articles 199 i següents, i les societats mercantils amb capital íntegrament públic, en els articles 211 i següents.

També cal tenir present l’article 86 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, que preveu també les possibles formes de gestió directa, però l’elecció de crear entitats públiques o societats mercantils només és possible si es justifica que és més sostenible i eficient que la creació d’un organisme autònom o que la gestió per la mateixa entitat local.

← Unitat 6 | Unitat 8 →