• 3.1 Introducció i principis bàsics
• 3.2 Sistemes selectius
• 3.3 Bases de la convocatòria
• 3.4 Requisits d'accés
• 3.5 Els torns restringits
• 3.6 L'òrgan de selecció
• 3.7 Procediment de selecció
• 3.8 El personal temporal

La Constitució espanyola estableix que la selecció del personal funcionari ha d’obeir als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i convocatòria pública, i la selecció del personal laboral, als principis d’igualtat i de no discriminació, amb interdicció de la discrecionalitat en la selecció (art. 23 i 103).

Per accedir a la condició d'empleat públic s'ha de seguir un procediment administratiu reglat que s'inicia amb la convocatòria de la plaça i finalitza amb el nomenament, presa de possessió i assignació de destinació.

Al personal temporal se li apliquen els mateixos principis que al personal permanent quant a la selecció, si bé contempla un d'específic: el principi de celeritat.

Les administracions públiques i les entitats i organismes públics han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments que garanteixin aquells principis i també els de:

• Publicitat de les convocatòries i de les seves bases
• Transparència
• Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció
• Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció
• Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar
• Agilitat, sens perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció.

Les places convocades, tant de personal funcionari com laboral, han d’estar establertes a la plantilla de personal de l’entitat local, a la RLT i a l'OPO corresponent.

índex unitat ^

Pel que fa al personal funcionari, el TREBEP determina que s’utilitzen de forma ordinària el concurs oposició i l’oposició, mitjançant convocatòria lliure.

En aquest sentit, el TRLMRLC ja establia que el sistema de concurs només es pot utilitzar amb caràcter excepcional per a la selecció de places singulars dels grups A i B que, per raó de les seves característiques i tecnificació, hagin de ser proveïdes amb personal de mèrits rellevants i condicions excepcionals (art. 290.2).

Pel seu caràcter excepcional, la utilització del concurs com a sistema selectiu s'ha de justificar a la convocatòria respectiva.

En canvi, el TREBEP estableix que els sistemes selectius del personal laboral fix (art. 61.7) són:

• oposició
• concurs oposició
• concurs de valoració de mèrits (la manca de distinció entre els sistemes selectius s’ha de posar en relació amb les funcions que pot desenvolupar el personal laboral).

Malgrat la manca de predeterminació del TREBEP, el sistema normal d’accés a l’ocupació pública hauria de ser en tots els casos l’oposició.

Quant al personal laboral, el TREBEP afegeix que les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixin l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius (art. 61.7).

Finalment, el TREBEP estableix que tots els processos selectius han de tenir caràcter obert i han de garantir la lliure concurrència (sens perjudici de la promoció interna i les mesures de discriminació positiva establertes al mateix Estatut) i que els òrgans de selecció han de vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes (art. 61.1).

índex unitat ^

A les bases de la convocatòria d'un determinat procés selectiu es concreta el procediment a seguir per a la selecció del personal al servei de les entitats locals. Els aspectes importants a destacar són diversos:

• Naturalesa jurídica: la resolució que aprova les bases de la convocatòria és un acte administratiu general, adreçat a un nombre indeterminat de persones, que vincula l’Administració en la seva revisió (només les pot modificar per vicis de nul·litat o anul·labilitat), els òrgans de selecció en la seva interpretació, i els aspirants que es presentin a la convocatòria (no les poden impugnar pel sol fet que el resultat del procés els hagi estat advers). Per aquest motiu, se sol dir que les bases són la llei del procés de selecció.

• Òrgan competent per aprovar-les: l’òrgan competent per aprovar les bases de selecció del personal al servei de les entitats locals, el determina la legislació bàsica de règim local, la legislació pròpia de cada administració, els estatuts de l’entitat o el reglament orgànic, en funció de la tipologia d’ens. En tots els casos és una competència delegable. La delegació ha de ser expressa, i pot ser acordada mitjançant resolució de l’òrgan competent de forma genèrica (per a totes les convocatòries) o bé específica (per a convocatòries determinades). Per exemple, als municipis és competència de l’alcalde i ho pot delegar a la junta de govern local o, si no n'hi ha, als tinents d’alcalde, o a qualsevol regidor.

• Publicació de les bases: cal diferenciar entre l'accés a places de funcionaris i l'accés a places de personal laboral:

El TREBEP garanteix el dret a la publicitat de les convocatòries dels processos selectius, però no en regula un règim específic.

La normativa vigent estableix que les bases s’han de publicar íntegrament al BOP i al DOGC, i publicar un anunci de la convocatòria al BOE. No obstant això, sembla que seria suficient la publicació de les bases al BOP i la publicació d’un anunci de la convocatòria al DOGC (a l'efecte d'entendre que s'ha acomplert el principi de publicitat).

També és necessari publicar els processos selectius per mitjans electrònics, com estableixen la Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, tot això sens perjudici que també es puguin utilitzar altres mitjans de difusió que cada corporació estimi adients.

Els anuncis han de contenir com a mínim la descripció de les places convocades, l'ens local que les convoca, identificar el lloc on s’han publicat les bases i indicar el mitjà en què es publicaran els anuncis successius (art. 76 del RPEL).

D’acord amb la normativa catalana, i segons disposa també la LRBRL en el seu art. 97 els anuncis de la convocatòria s’han de publicar al BOP i al DOGC, amb indicació del lloc on s’hagin publicat les bases. La publicació s’ha de fer igualment per mitjans electrònics.

índex unitat ^

Són requisits d’admissió, i s’han de tenir a la data de finalització del termini de presentació d’instàncies:

• Nacionalitat: es limita l’accés de persones estrangeres a la funció pública. No hi ha restriccions pel que fa al personal laboral.

• Edat: es regula l’edat mínima. No es pot exigir una edat màxima, amb excepcions.

• Titulació: classificació per grups. Ha de ser congruent amb les característiques de les places convocades. S’ha de tenir o estar en condicions d’obtenir-la.

• No estar inhabilitat per a l’exercici de les funcions o càrrecs públics ni haver estat separat del servei, mitjançant expedient disciplinari, de qualsevol administració pública.

• Complir les condicions per exercir les funcions corresponents al cos o l'escala.

• No patir cap malaltia o limitació que impedeixi l’exercici de les funcions.

• Acreditar el coneixement de les dues llengües oficials.

(art. 57 del TREBEP)

Hi poden accedir els ciutadans nacionals espanyols i els nacionals dels estats membres de la Unió Europea i dels estats als quals, en virtut de tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per l’Estat espanyol, els sigui aplicable la lliure circulació de treballadors (aquests països són els que formen part de l’Associació Europea de Lliure Comerç, actualment, Islàndia, Suïssa, Liechtenstein i Noruega).

També poden ser admesos, sigui quina en sigui la nacionalitat, el cònjuge dels espanyols i dels nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea, sempre que no estiguin separats de dret, i els seus descendents i els del cònjuge sempre que no estiguin separats de dret, siguin menors de vint-i-un anys o més grans d’aquesta edat dependents.

Els ciutadans espanyols, els europeus i els estrangers d’altres països residents a Espanya poden accedir al mercat laboral en igualtat de condicions.

Els estrangers que no siguin ciutadans de la Unió Europea ni de l’Associació Europea de Lliure de Comerç (ni familiars d’aquells), han d’acreditar permís per treballar a Espanya.

L’edat s’interpreta des d’un punt de vista biològic, és a dir, a partir de la data de l’aniversari, inclusivament. Per exemple, si una convocatòria limita l’edat entre els setze i els quaranta-cinc anys, una persona que tingui quinze anys i 364 dies no hi pot accedir; i una persona que tingui quaranta-cinc anys i un dia, tampoc.

Només per llei es pot establir una altra edat màxima d’accés, en funció de les característiques i la naturalesa dels llocs a ocupar, tenint en compte que d’acord amb la jurisprudència del TJUE aquest requisit s’ha d’aplicar amb caràcter molt restrictiu.

Per a les places funcionarials, la titulació és la que s'ha establert per a cada grup i subgrup de classificació a la plantilla de personal. I per a les places laborals s’ha d’aplicar la classificació per grups i categories laborals establerts al conveni col·lectiu i a la RLT de la corporació. En tots els casos s’han d’aplicar les equivalències establertes en la normativa estatal i les que acreditin els aspirants.

Les bases de la convocatòria han d’establir que s’ha d’estar en possessió de la titulació requerida o bé estar en condicions d’obtenir-la.

Les titulacions obtingudes a l’estranger s'han d’acompanyar amb l’ordre ministerial de reconeixement del títol expedit de conformitat amb la normativa reguladora de l’homologació i la consolidació de títols i estudis estrangers.

Hi ha d'haver una adequació plena entre les funcions a desenvolupar i el títol requerit (principi de congruència de la titulació). En cas de dubte, no es pot fer una interpretació restrictiva, ja que la titulació opera com una causa d’exclusió.

Un altre requisit d'admissió és no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrec públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que desenvolupaven en el cas del personal laboral, en què hagués estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre Estat, no trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi, en el seu Estat, en els mateixos termes, l’accés a l’ocupació pública.

Ambdues comporten la pèrdua de la condició de funcionari, però en virtut del principi de reinserció els funcionaris rehabilitats poden accedir en igualtat de condicions que la resta de ciutadans a les funcions i càrrecs públics.

La rehabilitació es preveu al TREBEP per als casos de pèrdua de nacionalitat i de jubilació per incapacitat permanent (en els dos casos la rehabilitació s’ha de concedir si es donen les circumstàncies objectives), i de pena d’inhabilitació -no es fa menció de la separació del servei-, que s'ha de concedir en funció de les circumstàncies i de l’entitat del delicte.

Cal tenir sempre present el deure de confidencialitat i de secret dels exàmens i informes mèdics (dret constitucional a la intimitat personal). En virtut d’aquest requisit, també es poden fer proves físiques.

Pel que fa a les persones que pateixen limitacions físiques, psíquiques o sensorials, han de ser admeses a les proves selectives, cursos de formació o fases de prova sense necessitat que manifestin o acreditin les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials abans de començar. Un cop acabat el procés, si han estat proposades per al seu nomenament o contractació, han d’acreditar estar en possessió de les condicions necessàries per desenvolupar les funcions pròpies del lloc de treball.

No obstant l’anterior, les persones discapacitades poden demanar en la sol·licitud de participació a les convocatòries l’adaptació o adequació de temps i mitjans materials per efectuar les proves. A la mateixa sol·licitud poden demanar l’adaptació del lloc de treball sol·licitat.

Pel que fa al personal laboral, els convenis col·lectius són els que regulen les fórmules per garantir la no discriminació de les persones discapacitades en l’accés a les diferents places i el desenvolupament dels llocs de treball de l’Administració. Les condicions pactades en aquestes normes s’han d’incorporar a les bases de cada convocatòria.

L’obligatorietat de tenir coneixement de les dues llengües oficials (tant oral com escrit), s’aplica tant per als llocs de personal funcionari com de personal laboral i a tots els estrangers, i s’estableix en funció dels grups de titulació.

N’han d’acreditar el coneixement tots els aspirants, amb independència de la nacionalitat. Són exempts de fer d’aquesta prova els aspirants que justifiquin estar en possessió del nivell de coneixements de la llengua catalana requerit (titulacions de català en processos selectius). També ho són els aspirants que hagin superat una prova del mateix nivell de llengua catalana o superior convocada per la mateixa administració, o dins la mateixa oferta pública d’ocupació, o en una oferta pública anterior si haguessin obtingut la plaça.

Tenir un nivell de coneixements de la llengua catalana superior al requerit pot ser valorat a les bases com un mèrit.

N’han d’acreditar el coneixement, mitjançant la superació de la prova que determinin les bases de la convocatòria, els aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola. Resten exempts de fer aquesta prova els aspirants que hagin presentat un certificat en què s'especifiqui que s’ha cursat l'educació primària, secundària i batxillerat a l’Estat espanyol, un diploma de nivell superior d’espanyol o un certificat d’aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

Es poden requerir altres condicions, sempre que es faci sota un criteri de justificació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques a desenvolupar. Per exemple, per a l’accés a determinades places es pot requerir tenir un carnet de conduir concret, un carnet d’especialista en determinades matèries, etc. En tot cas, s'han d’establir de manera abstracta i general.

D’acord amb la Llei 1/1996, de protecció jurídica del menor, quan les places i els llocs de treball impliquin tenir contacte habitual amb menors cal acreditar que no s’ha estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat o la identitat sexual. L’acreditació s'ha de fer mitjançant certificació negativa del registre central de delinqüents sexuals (les persones estrangeres també han d’aportar un certificat d’antecedents penals del seu país d’origen).

índex unitat ^

El TREBEP regula el dret a la promoció interna dins el capítol II del títol III, que no entrarà en vigor fins que s’aprovin les lleis de funció pública que desenvolupin l’Estatut.

Per participar en un procés de promoció interna s’han de complir tots els requisits d’accés a la funció pública, però l’Administració pot introduir algunes facilitats a les bases de la convocatòria.

Aquestes facilitats consisteixen, d’una banda, en la possibilitat de substituir el requisit de titulació en la promoció del subgrup C2 al subgrup C1, en places que pertanyen a la mateixa àrea d’activitat, per l’acreditació de deu anys d’antiguitat en el subgrup C2 o de cinc anys més la superació d’un curs de formació. D’altra banda, a la fase d’oposició es pot eximir els aspirants de fer les proves o temes que ja haguessin superat en accedir al seu cos o escala.

Les places de promoció interna es poden convocar de dues maneres:

• un torn restringit dins la convocatòria d’accés lliure
• una convocatòria exclusiva de promoció interna.

És el procés mitjançant el qual els funcionaris de carrera poden accedir a altres cossos i escales dins el seu mateix grup o subgrup de titulació sempre que:

• Hagin prestat serveis efectius durant almenys dos anys en places d’aquell grup o subgrup de titulació.

• Desenvolupin funcions substancialment coincidents o anàlogues en el seu contingut professional i tècnic.

• Se’n derivin avantatges per a la gestió dels serveis.

A la fase d’oposició, s’ha d’eximir els aspirants de les proves encaminades a acreditar els coneixements ja exigits per a l’ingrés al cos o escala d’origen.

Es reconeix aquesta condició a les persones que tinguin reconegut un grau d’invalidesa igual o superior al 33% o que perceben una prestació d’incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa i els seus equivalents en el règim de classes passives.

Dins l’anterior 7%, almenys un 2% de les places ofertes s’han de reservar per ser cobertes per persones que acreditin discapacitat intel·lectual.

Aquests aspirants han d’acreditar la compatibilitat amb el desenvolupament de les tasques assignades a les places. Poden sol·licitar l’adaptació de temps i mitjans per fer les proves. Un cop superat el procés, l’Administració ha d'adaptar el lloc de treball a les necessitats de la persona amb discapacitat, excepte en casos que comporti una despesa exorbitant o mesures organitzatives excepcionals (tenint en compte que això últim s’ha d’interpretar restrictivament).

El fet de classificar un lloc de treball com a propi d’un cos o escala de funcionaris no comporta el cessament del personal laboral que el desenvolupa ni afecta les seves expectatives de promoció.

La disposició transitòria segona del TREBEP:

• garanteix que el personal laboral fix que a l’entrada en vigor d’aquesta norma estigui desenvolupant funcions de personal funcionari, o passi a desenvolupar-les en virtut de proves de selecció o promoció convocades abans d’aquella data, poden seguir desenvolupant-les.
• estableix que aquest personal pot participar en els processos selectius de promoció interna convocats pel sistema de concurs oposició, de manera independent o conjunta amb els processos selectius de lliure concurrència, als cossos i escales en què figurin adscrites les funcions o els llocs que desenvolupin, sempre que posseeixin la titulació necessària i reuneixin els requisits exigits, i cal valorar a aquest efecte com a mèrit els serveis efectius prestats com a personal laboral fix i les proves selectives superades per accedir a aquesta condició.

La disposició transitòria quarta del TREBEP estableix que les administracions públiques poden convocar processos de consolidació d’ocupació per a les places de caràcter estructural corresponents als seus diferents cossos, escales o categories que estiguin dotades pressupostàriament i siguin desenvolupades interinament o temporalment amb anterioritat a l'1 de gener de 2005.

La selecció ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. El contingut de les proves ha de tenir relació amb els procediments, les tasques i les funcions habituals dels llocs objecte de cada convocatòria, i en la fase de concurs es pot valorar el temps de serveis prestats a les administracions públiques i l’experiència en els llocs de treball objecte de la convocatòria.

índex unitat ^

• Ha de ser predeterminat i ha de tendir a la paritat entre dona i home.
• No en poden formar part el personal d’elecció o designació política, els funcionaris interins i el personal eventual.
• La pertinença a un òrgan de selecció ha de ser sempre a títol individual, i no es pot detenir en representació o per compte de ningú.
• És compost per president, secretari i vocals.
• Sessions: hi ha d'haver un quòrum mínim de tres membres.
• Principi d’unitat d’acte.
• Sistema de votació per majoria simple amb vot de qualitat del president.

L’òrgan de selecció s’ha de formar respectant els principis següents:

• imparcialitat
• professionalitat
• especialitat
• objectivitat

Ha de ser predeterminat (s’han de conèixer els noms dels membres del tribunal abans de començar el procés selectiu) i ha de tendir a la paritat entre dona i home (art. 60 del TREBEP).

El tribunal és designat per l’alcalde (o òrgan competent per nomenar els funcionaris) i ha d’estar format per president, secretari i vocals.

Tots els vocals han de posseir un nivell de titulació igual o superior al de la plaça convocada i, a més, la meitat més un dels seus membres han de tenir una titulació en l’àrea de coneixement d’aquella plaça (principi d’especialitat).

El nombre de membres del tribunal ha de ser imparell i es requereix la participació de membres designats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La manca d’incorporació a la convocatòria d’aquests representants vicia de nul·litat el procés selectiu (art. 292 del TRLMRLC).

No hi ha un límit màxim de nombre de membres dels òrgans de selecció. En canvi hi ha una norma de mínims, que és de tres titulars i tres suplents.

Es pot disposar la participació d’assessors especialistes per a totes o algunes proves.

Els membres de l’òrgan de selecció i els seus assessors es poden abstenir del seu càrrec o ser recusats quan concorrin determinades causes, d’acord amb la normativa sobre procediment administratiu comú.

Les sessions dels òrgans de selecció es regeixen per la normativa de dret administratiu comú sobre òrgans col·legiats:

• Quòrum d’assistència: president, secretari i almenys la meitat dels seus membres. Es pot fer una interpretació flexible i comptar el president i el secretari com a membres del tribunal (sempre que el secretari tingui dret a vot).

• Principi d’unitat d’acte: els membres suplents poden substituir els titulars en qualsevol sessió, però els membres han de finalitzar la seva actuació de manera completa per sessió. El titular es pot reincorporar al tribunal en la sessió següent.

• Les decisions del tribunal s’adopten per majoria simple, excepte si les bases han establert un sistema diferent.

• Els vots de tots els membres tenen el mateix valor, però el del president ho és de qualitat en cas d’empat.

• L’òrgan de selecció actua amb plena autonomia funcional, i garanteix la legalitat del procés i l’objectivitat de la decisió selectiva. Resol els dubtes que puguin sorgir en l'aplicació de les bases generals i específiques de cada convocatòria, pren els acords necessaris per mantenir el bon ordre en el desenvolupament del procés selectiu, i estableix els criteris que s’hagin de seguir en tot el que no és establert a les bases.

índex unitat ^

Procediment:

• presentació de sol·licituds i admissió dels aspirants
• celebració de les proves d’oposició i/o concurs de mèrits
• qualificació i llista d’aprovats
• nomenament i presa de possessió
• règim d’impugnacions.

Les persones que vulguin prendre part en el procés selectiu han de presentar la sol·licitud corresponent en un termini de vint dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC (art. 77 del RPEL).

També es poden presentar a través de les oficines de correus dins del termini de presentació d’instàncies, en sobre obert, per ser datades i segellades abans de certificar-les. Només així s’entén que van tenir entrada el dia de la presentació a correus.

Si està recollit en una ordenança fiscal, es poden cobrar taxes per participar en el procés de selecció, que han de ser retornades als aspirants que no siguin admesos al procés selectiu.

Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, l’òrgan convocant dicta resolució en el termini màxim d’un mes, i declara aprovada la llista provisional d’aspirants admesos i exclosos. Aquesta resolució es publica al DOGC, als mitjans electrònics de la corporació, o es notifica individualment a cada aspirant. A la mateixa resolució s’han de determinar el lloc, la data i l'hora del començament de les proves, l’ordre d’actuació dels aspirants i, si no s’ha fet a les bases, la composició nominal de l’òrgan de selecció.

S'atorguen deu dies des de l’endemà de la publicació de la resolució per esmenar els defectes o aportar els documents necessaris.

L’òrgan convocant resol les al·legacions en els trenta dies següents a la finalització del termini previst per presentar-les. Aquesta resolució s'ha de notificar a les persones interessades en un termini màxim de deu dies.

Si les resolucions de les al·legacions comporten modificacions del llistat provisional d’admesos i exclosos, es publica la resolució de rectificació d’aquest llistat als llocs on aquella hagi estat exposada al públic. La publicació d’aquesta resolució es pot substituir per una notificació personal quan s’hagi notificat així el llistat provisional.

Les bases poden establir que el llistat provisional d’admesos i exclosos esdevingui definitiu si en el transcurs del termini indicat no s’han interposat reclamacions o al·legacions.

D’acord amb el TREBEP (art. 61.2), el tipus de proves a superar ha de ser adequat al desenvolupament de les tasques dels llocs de treball convocats. Les proves es poden completar amb:

• la superació de cursos
• períodes de pràctiques
• l’exposició curricular dels candidats
• proves psicotècniques
• entrevistes
• reconeixements mèdics.

El TREBEP estableix que les administracions públiques poden crear òrgans especialitzats i permanents per organitzar processos selectius, i també es poden encomanar aquestes funcions a les escoles d’administració pública (art. 61.4).

Les administracions poden fixar lliurement a les bases de cada convocatòria la tipologia de les proves d’oposició, el temps per fer-les i la puntuació atorgada a cada prova, i com a mínim un dels exercicis obligatoris ha de tenir caràcter pràctic.

La valoració de les proves feta pels òrgans de selecció correctament constituïts, en aplicació de les bases de la convocatòria, constitueix l’anomenat judici tècnic o discrecionalitat tècnica dels òrgans selectius i no pot ser objecte d’impugnació pels candidats ni pot ser objecte de revisió per l’autoritat convocant o els òrgans judicials (excepte casos d’errors aritmètics, matemàtics o semblants).

No obstant l’anterior, si un aspirant demana expressament una explicació de les raons concretes de la puntuació assignada, el tribunal té l’obligació d’atendre la seva petició.

L’entrevista curricular

Es pot plantejar com una via per comprovar els mèrits al·legats a la fase de concurs o com una prova més de la fase d’oposició. En aquest últim cas, cal observar els criteris següents: no pot tenir caràcter eliminatori ni un pes proporcional decisiu amb relació a la resta de proves; ha de versar sobre les competències requerides per al desenvolupament correcte del lloc de treball, i s’han de plantejar els mateixos temes a tots els aspirants i seguir uns mateixos criteris de valoració.

Els tests psicotècnics

Són proves complementàries que no poden tenir caràcter eliminatori ni un pes proporcional decisiu amb relació a les proves de coneixements, però sí que poden tenir caràcter eliminatori per als llocs de treball en els quals un model de conducta és absolutament fonamental i indispensable per a un desenvolupament adequat del lloc de treball (p. ex., policies locals).

Cursos selectius de formació i període de pràctiques

Les bases de la convocatòria poden establir la superació d’un curs selectiu de formació a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Per al grup A pot tenir caràcter eliminatori, per a la resta de grups, no (excepte en el cas de la policia local).

Les bases de la convocatòria també poden establir la superació d’un període de pràctiques. Durant aquests períodes es nomena un funcionari tutor que té cura que la persona adquireixi la formació pràctica que demana l’exercici del lloc de treball i en valori la capacitat d’aprenentatge.

En el cas de les places laborals, es pot establir un període de prova amb la durada màxima establerta al conveni col·lectiu aplicable i, si no n'hi ha, a l’Estatut dels treballadors.

Es poden valorar com a mèrit l’experiència (com a funcionari de carrera, funcionari interí o contractat laboral), els cursos de formació, el coneixement d’idiomes i d’ofimàtica, i tots els que tinguin relació amb els llocs de treball a ocupar.

Si forma part d’un concurs oposició, les bases de la convocatòria han de determinar si es fa abans o després de les proves d’oposició. Si es fa abans, no pot tenir caràcter eliminatori ni es pot aplicar per superar la fase d’oposició (STC 67/1989).

Cada administració gaudeix de discrecionalitat per establir el barem de puntuació del concurs. S'ha de tenir present que per als concursos oposició, l'actual art. 49.3 TUFPC determina que la puntuació màxima de la fase de concurs no pot superar el 40% de la puntuació total que es pot assolir en el total. Aquest límit és aplicable a tots els procediments d’accés a places de personal funcionari i laboral, inclosos els de promoció interna.

Un cop finalitzat el procés, l’òrgan de selecció ha de fer públic el llistat d’aprovats per ordre de puntuació de major a menor sumant les fases de concurs i d’oposició, si s'escau. En cas d’empat, l’ordre s’estableix, en primer lloc i en els casos de concurs oposició, en favor de l’aspirant que hagi obtingut la puntuació més elevada en la fase d’oposició. En cas de persistir l’empat, o en els procediments de selecció només d’oposició o de concurs, si les bases no han establert res, l’òrgan de selecció pot ordenar la pràctica d’una nova prova d’aptitud.

Cap òrgan selectiu pot declarar que han aprovat les proves un nombre d’aspirants superior al de les places convocades, excepte si s’ha establert expressament a la convocatòria (un 10% addicional de places).

Dins el mes següent a la finalització del termini per aportar la documentació, l’òrgan competent nomena funcionaris els aspirants proposats. Aquests nomenaments han de ser notificats personalment i publicats al BOP.

El nomenament ho és en qualitat de funcionari en pràctiques si així s’ha establert a les bases específiques de cada convocatòria, que han de fixar la durada del període de pràctiques. En aquest cas es designa un tutor i el funcionari en pràctiques gaudeix de les retribucions que com a tal li pertoquin. Durant aquest període els funcionaris han d’assistir als cursos de formació que l’entitat els pugui proposar.

Un cop publicat el nomenament com a funcionari de carrera, es disposa d’un termini d’un mes per fer el jurament o promesa i la presa de possessió davant del secretari de l’entitat. Si no es pren possessió en aquest termini, excepte casos de força major, es perden tots els drets.

L’adjudicació de llocs de treball es pot fer directament d’acord amb les peticions de les persones interessades i en funció de l’ordre de qualificació obtingut en les proves selectives, si així s’ha establert a les bases. S’ha de tenir en compte que les destinacions s’han d’adjudicar:

• en primer lloc, als aspirants que han accedit pel torn de discapacitats;
• en segon lloc, als aspirants en torn de promoció interna, i
• finalment, als aspirants del torn lliure.

Si no s’ha establert aquest sistema a les bases de la convocatòria, un cop finalitzat el procés de selecció s’ha de fer una adscripció provisional de llocs de treball i en el termini d’un any cal convocar un procés de provisió de llocs de treball. També es pot establir a les bases que un cop finalitzat el procés de selecció s’iniciï d’immediat el procés de provisió per adjudicar definitivament els llocs de treball, i fins i tot les mateixes bases poden regular aquest procés.

Contra els actes que hagi dictat l’alcalde o alcaldessa o òrgan en qui hagi delegat (òrgan competent per aprovar les bases i per nomenar els funcionaris i contractar els laborals), es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a partir de la data de la seva publicació davant del jutjat contenciós administratiu, sens perjudici de la interposició prèvia de recurs potestatiu de reposició davant la presidència de l’entitat o autoritat en qui hagi delegat en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva publicació o notificació.

Contra els actes definitius i les resolucions de l’òrgan de selecció i contra els actes de tràmit que decideixin directament o indirectament el fons de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar en el procés selectiu o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims (resultat de les proves d’oposició, valoració en la fase de concurs i proposta definitiva d’aspirants aprovats), les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant l’alcalde o alcaldessa o l'òrgan en qui hagi delegat, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva publicació o notificació.

Els aspirants poden interposar reclamacions contra els actes de tràmit de l’òrgan de selecció quan es tracti d’esmenar possibles errors materials en la confecció de la llista d’aprovats, errors mecanografiats en la transcripció de publicacions, errors aritmètics en les qualificacions, errors observables a simple vista, etc. Aquests errors també poden ser apreciats d’ofici pels òrgans de selecció i es resolen durant el procés.

índex unitat ^

El sistema ordinari de selecció és el concurs en convocatòria pública (art. 94 del RPEL).

Tant el TUFPC com el RPEL determinen les diverses formes amb què es pot establir una relació de serveis de tipus temporal amb l'Administració, i el personal interí i el personal contractat laboral temporal ha de ser seleccionat mitjançant convocatòria pública que garanteixi els principis constitucionals esmentats ( art. 125.1 del TUFPC).

Es pot adquirir la condició de personal temporal de manera ordinària, mitjançant les tres vies següents:

• Formant part del 10% addicional als aprovats en un procés per adquirir la condició de personal permanent (funcionari de carrera o personal laboral fix). La legislació estableix (art. 83 i 89 del RPEL) que l'Administració pugui determinar un 10% addicional a les places convocades, derivades d'una oferta pública d'ocupació, perquè les necessitats de personal temporal es cobreixin amb aquests aprovats.

• Superant el procés de selecció per ocupar una plaça de personal temporal.

• Mitjançant l'ingrés previ en una borsa degudament constituïda i ordenada de major a menor puntuació, creada específicament per satisfer necessitats de personal temporal. La utilitat de les borses té un límit temporal (dos anys, art. 95 del RPEL), no així els nomenaments que se'n derivin, perquè les causes de cessament del personal temporal són llavors les del TREBEP i les que estableix la legislació laboral per al personal d'aquesta condició.

<< inici | Unitat 4 >>