• 4.1 Introducció i principis bàsics
• 4.2 Bases de la convocatòria
• 4.3 Requisits de participació en els processos ordinaris de provisió
• 4.4 Els concursos de provisió per a llocs de treball de personal funcionari
• 4.5 La lliure designació
• 4.6 Altres sistemes de provisió
• 4.7 La carrera administrativa dels funcionaris

Hem de diferenciar entre la provisió de llocs de treball per a personal funcionari i per a personal laboral.

• En el primer cas, s’ha de dur a terme observant els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, mitjançant convocatòria pública.
• En el segon cas, s'ha de dur a terme sobre la base del principi constitucional d’igualtat i de no discriminació, amb interdicció de la discrecionalitat, i en convocatòria pública.

La RLT de l’Administració ha de determinar el sistema de provisió a utilitzar per a cada lloc, així com els requisits i elements essencials que s'han d’incloure en la convocatòria.

El sistema normal per proveir llocs de treball reservats a personal funcionari és el concurs de mèrits, en convocatòria pública, que pot ser:

• general, per als llocs de base,
• específic, per als llocs singulars o de comandament.

Els sistemes de provisió del personal funcionari són esquemàticament els següents:

índex unitat ^

L'òrgan competent per aprovar les bases dels concursos de provisió de llocs de treball, tant de personal funcionari com laboral, és el mateix que aprova les bases de selecció de personal per a l’accés a la funció pública.

En tots els casos és una competència delegable d’acord amb la legislació aplicable. La delegació ha de ser expressa, acordada mitjançant resolució de l’òrgan competent de l’entitat de manera genèrica (per a totes les convocatòries) o específica (per a convocatòries determinades).

La resolució que aprova les bases de la convocatòria és un acte administratiu general, adreçat a un nombre indeterminat de persones, que vincula l’Administració en la seva revisió, els òrgans de selecció en la seva interpretació i els aspirants, ja que les bases consentides no poden ser impugnades pel sol fet que s’hagi produït un resultat advers als seus interessos.

Es poden publicar unes bases generals que serveixin per a tots els concursos i que continguin les qüestions més genèriques, i després unes bases específiques per a cada convocatòria.

• S’han de publicar íntegrament al BOP.
• Si s’obre la participació a les administracions situades dins el territori de Catalunya, s’ha de publicar un anunci de la convocatòria al DOGC ( art. 64 del TUFPC i art. 112 del RPEL).
• Si es disposa la participació de personal d’altres administracions, aleshores s’ha de publicar també un anunci al BOE. La convocatòria i els resultats també s’han de publicar en els mitjans electrònics corporatius (portal de transparència o web).

Els anuncis de la convocatòria s’han de trametre per publicar-los dins dels trenta dies següents a la data d’adopció de l’acord que aprova les bases.

Les bases s’han de sotmetre a informació pública durant els vint dies següents a la data de publicació. Es pot disposar que aquest termini serveixi també per presentar les sol·licituds per participar en el procés. Si dins d’aquest termini es presenten al·legacions, han de ser resoltes en el termini màxim dels trenta dies següents a la finalització del termini per presentar-les. En cas contrari, s’han entendre desestimades (art. 112 del RPEL).

El TREBEP estableix expressament que a falta de regulació s’aplica el sistema de provisió de llocs i mobilitat del personal funcionari de carrera. La regulació no és gaire extensa i es limita a assenyalar que la provisió d'aquest personal es regeix pel que disposi la normativa laboral aplicable, de conformitat amb el que estipuli la RLT, i s'ha de respectar en tot cas el principi de publicitat (art. 124 del RPEL).

Quan es tracti d’un concurs, a més, cal incloure:

• Mèrits a valorar i barem de puntuacions.

• Determinació, si s’escau, de l’òrgan seleccionador corresponent.

• Puntuació mínima per a l’adjudicació de les vacants a proveir.

índex unitat ^

Els requisits generals són els següents:

• Ser funcionari de carrera de l’administració convocant (o de les administracions que s’assenyali a la convocatòria i a la RLT). No hi poden participar els funcionaris interins.

• Concursos: permanència mínima de dos anys en un lloc de treball, tenint en compte el règim d'exempcions.

• No patir cap malaltia o limitació que impedeixi l’exercici de les funcions.

• No estar immers en causa d’incompatibilitat.

• Altres requisits objectius relacionats amb les funcions pròpies del lloc de treball.

• Coneixements de la llengua catalana.

• No trobar-se dintre de cap de les exclusions.

Són exempts de complir aquest requisit els funcionaris que hagin estat remoguts o cessats dels seus llocs de treball sense obtenir una altra destinació definitiva per algun dels motius següents:

• Per causes sobrevingudes derivades d’una alteració del contingut del lloc de treball, realitzada a través de la RLT.

• Quan no tinguin prou capacitat per desenvolupar el seu lloc de treball, amb rendiment insuficient (sense que concorri inhibició). La remoció s’ha d'efectuar, previ expedient contradictori, mitjançant resolució motivada de l’òrgan que va fer el nomenament, un cop escoltada la Junta de Personal corresponent.

• Quan el seu lloc de treball hagi estat objecte de supressió, per reestructuració administrativa o per aplicació d’un pla d’ocupació.

• Quan siguin funcionaris que estiguin en adscripció provisional o en situació administrativa que comporti obligació de participar en els concursos de trasllats (per exemple, excedència voluntària amb sol·licitud de reingrés cursada, funcionaris en expectativa de destinació, funcionaris en excedència forçosa per amortització dels seus llocs de treball, etc.).

• Quan es tracti de proveir llocs del mateix departament.

• Quan s’ocupi una plaça de lliure designació i es participi en una convocatòria de concurs, o quan es tracti de proveir llocs de comandament o singulars.

A l'efecte del còmput dels dos anys de permanència en el lloc de treball, als funcionaris que hagin accedit a una plaça per promoció interna, se’ls compta el temps de serveis prestats en el lloc de treball de procedència.

Els funcionaris amb alguna discapacitat poden sol·licitar l’adaptació dels llocs de treball que no comporti una modificació exorbitant en el context de l’organització, fet que ha de valorar la comissió de valoració.

No es poden imposar més limitacions que les considerades incompatibles amb les tasques o les funcions públiques a desenvolupar.

Els participants han d’acreditar que tenen reconeguda la compatibilitat respecte al lloc de treball a proveir o que no estan inclosos en cap causa d’incompatibilitat.

Es poden requerir altres condicions, sempre que es faci sota un criteri de justificació objectiva i raonable i s'hagi establert a les RLT o als plans d’ocupació.

Si es requereixen titulacions específiques, han de ser adequades a les funcions a desenvolupar i no se’n pot fer una interpretació restrictiva (per exemple, títol de mediador).

En els concursos de provisió, per avaluar els concursants i determinar la seva capacitat d’adaptació al nou lloc, es pot disposar que s’hagin de fer memòries, entrevistes, tests professionals, i altres proves similars ( art. 62 del TUFPC).

Si la convocatòria admet personal d’altres administracions a les quals no és aplicable el Decret 161/2002, d'11 de juny, sobre l'acreditació del coneixement del català i l'aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya, els aspirants han d’acreditar tenir el nivell de coneixements del català que es disposa per accedir a aquell cos, escala o categoria professional, sens perjudici que també se’ls valori com un mèrit.

En totes les convocatòries, les bases poden valorar com un mèrit tenir un nivell de coneixements de la llengua catalana superior a l’exigit com a requisit de participació, o tenir coneixements de llenguatge d’especialitat, en funció de les característiques dels llocs de treball, d’acord amb el que s'estableix la RLT.

Són exempts de fer la prova de català els qui acreditin mitjançant certificat el nivell de coneixements requerit, i els qui hagin participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic, lliure designació, canvi de destinació (laborals) o selecció de personal en processos celebrats a la mateixa administració, si van haver de superar una prova del mateix nivell o superior (art. 5.b del Decret 161/2002).

Estar en possessió del nivell de coneixements de la llengua catalana corresponent a la categoria professional dels llocs convocats es pot valorar com un mèrit o bé ser un requisit d’accés, en funció del que diguin el conveni col·lectiu o les bases de la convocatòria.

índex unitat ^

El nombre de membres de la comissió i la seva designació s'han de determinar a les bases de la convocatòria, amb l’únic requisit que almenys un dels membres sigui designat pel departament on estan adscrites les places convocades.

Són aplicables els principis d’objectivitat i d'especialitat tècnica de la comissió de valoració, de forma que tots els membres han de pertànyer a cossos i escales d’un grup de titulació igual o superior al dels llocs convocats, i pertànyer majoritàriament a la mateixa àrea o especialitat. Aquesta norma també és aplicable als representants de les organitzacions sindicals.

Els requisits per participar en el concurs no poden ser valorats com a mèrit, i només s'han de valorar els mèrits que es tenien a la data de publicació al BOP de la resolució que aprova la convocatòria. Tots els mèrits que es valorin han de tenir una relació adequada i proporcionada a les funcions dels llocs de treball a desenvolupar.

Les bases de la convocatòria han d'establir quins mèrits es valoren i amb quina puntuació.

El RPEL disposa d'un barem subsidiari de puntuació en els concursos, sempre que el ple de la corporació local de què es tracti no en constitueixi un de propi (art. 115 del RPEL). Aquest sistema es basa en un màxim de 28 punts, a distribuir de la manera següent:

• Pel treball efectuat en altres llocs de les diferents administracions públiques, fins a 10 punts.
• L'antiguitat es valora a raó de 0,2 punts per any complet de serveis, fins a 3 punts.
• Pels cursos de formació i de perfeccionament seguits a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya o en altres institucions que tinguin relació directa amb el lloc de treball que cal proveir, fins a 4 punts.
• Per les titulacions acadèmiques rellevants per al lloc de treball a exercir, fins a 3 punts.
• El grau personal consolidat es valora en 3 punts.
• La resta de mèrits, fins a 5 punts.

En els concursos específics, a més dels mèrits generals, es poden valorar també altres coneixements, habilitats i aptituds complementàries per assegurar la selecció del candidat més idoni.

Per acreditar aquests mèrits específics es pot disposar que es facin memòries, entrevistes, tests professionals, o demanar certificats expedits per òrgans competents, informes d’avaluació, i altres de similars. Els aspirants amb alguna discapacitat poden sol·licitar les possibles adaptacions de temps i mitjans per efectuar aquestes proves.

El termini per presentar les sol·licituds és de quinze dies comptats a partir del següent al de la publicació de la convocatòria al BOP.

Les sol·licituds s'han d'adreçar a l’òrgan convocant i han de contenir, en cas que els llocs sol·licitats siguin diversos, l'ordre de preferència. Si no hi ha opcions, cal atenir-se als criteris que hagin establert les bases.

Un cop finalitzat el termini de presentació d’instàncies, l’autoritat convocant ha de dictar resolució en el termini màxim d’un mes i ha de declarar aprovada la llista d’admesos i exclosos. En aquesta resolució s’han d’indicar els llocs on es troben exposades les llistes completes certificades d’aspirants admesos i exclosos, així com el dia, l'hora i el lloc en què es farà la primera prova, si s’escau, i l’ordre d’actuació dels aspirants.

Les al·legacions presentades han de ser resoltes dins els trenta dies següents a la finalització del termini per presentar-les. Si no es resolen, les al·legacions s'entenen desestimades. En aquest termini s'ha de publicar la llista definitiva de participants, o bé la llista provisional esdevé definitiva si no s’han presentat al·legacions i així s’hagi establert a la convocatòria.

La comissió de valoració ha de sumar els punts obtinguts en la valoració dels diferents mèrits per obtenir la puntuació final. Ha de publicar la puntuació i la proposta de resolució del concurs al tauler d’edictes de la corporació i als mitjans electrònics corresponents.

En els vint dies següents a la data de publicació les persones interessades poden presentar al·legacions, que s’entenen desestimades si transcorren trenta dies des que van ser presentades sense que hagi recaigut resolució expressa. La proposta de resolució s'ha d'elevar a l’òrgan competent per resoldre el procediment.

El personal funcionari procedent d’una altra administració que hagi participat en el concurs i hagi obtingut destinació s’integra a l’administració de destí i queda en situació administrativa de serveis en altres administracions públiques a l’administració d’origen.

Esquema general del procediment de concurs:

No obstant l’anterior, es pot renunciar a la destinació adjudicada en els casos següents:

• Quan se n’hagi obtingut una altra mitjançant convocatòria pública efectuada en el mateix període de temps.

• Per incapacitat sobrevinguda, per haver passat a una situació diferent a la d’actiu, o per altres causes excepcionals justificades i apreciades degudament per l’òrgan convocant.

En cas de renúncia, i si s’ha disposat a les bases, la comissió de valoració pot proposar l'aspirant següent en ordre de puntuació, sempre que reuneixi els requisits necessaris. En cas contrari, s’ha de tornar a convocar el lloc vacant o aplicar alguna altra fórmula de provisió de llocs.

• Els actes i les resolucions dictats per l’òrgan convocant poden ser anul·lats d’ofici per la mateixa administració que els ha dictat en virtut dels procediments de nul·litat i anul·labilitat de la legislació de procediment comú. També poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició en el termini d’un mes a comptar des de la data de publicació de l’acte o recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de la data de publicació de l’acte o, si s'escau, des de la notificació de la desestimació del recurs de reposició.

• Contra els actes definitius i les resolucions de la comissió de valoració i contra els actes de tràmit que decideixin directament o indirectament el fons de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar en el procés o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant l’autoritat que hagi nomenat la comissió, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva publicació o notificació.

índex unitat ^

El nomenament i el cessament mitjançant la lliure designació no comporta, dintre de la discrecionalitat, una facultat d'elecció sense cap mena de límit per part de l'òrgan competent. Així, segons la STS de 19 de setembre de 2019, recurs 2740/2017:

• Quant al nomenament, cal que hi hagi motivació per, d'aquesta manera, exterioritzar el compliment dels límits als quals se subjecta l'acte d'elecció (respecte als principis d'igualtat, mèrit i capacitat i el mandat d'interdicció de l'arbitrarietat). La motivació és adequada quan s'exterioritzen clarament les raons, és a dir, els criteris essencials o fonamentals pels que s'ha escollit un candidat respecte de la resta (raons, per tant, que es poden reconduir al mèrit i la capacitat). Per complir aquesta finalitat, cal que s'identifiquin els mèrits considerats com a prioritaris per decidir la preferència determinant del nomenament.
• Pel que fa al cessament, el funcionari ha de saber per què les raons d'oportunitat, basades en la confiança i idoneïtat que es va apreciar per al lloc i que van suposar la seva elecció, ja no hi concorren o, si hi concorren, quines altres circumstàncies objectives determinen la pertinença del cessament.

Els funcionaris nomenats per lliure designació poden ser cessats amb caràcter discrecional, com s'ha indicat, pel mateix òrgan que els va nomenar, el que implicarà que al cessat se l'hagi d'adscriure provisionalment a un altre lloc de treball amb tasques adients al seu cos o escala.

Cal tenir present que l’administració de destinació (quan el funcionari en lliure designació provenia d'una administració diferent) en el termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà del cessament, pot acordar l’adscripció del funcionari a un altre lloc d’aquesta administració o li ha de comunicar que no fa efectiva l’adscripció esmentada. En tot cas, durant aquest període s’entén que continua a tots els efectes en servei actiu a l’administració esmentada.

Un cop transcorregut el termini esmentat sense que se n’hagi acordat l'adscripció a un altre lloc, o un cop rebuda la comunicació que aquesta no es fa efectiva, el funcionari ha de sol·licitar en el termini màxim d’un mes el reingrés al servei actiu a la seva administració d’origen, la qual li ha d’assignar un lloc de treball d’acord amb els sistemes de carrera i provisió de llocs vigents a l’administració esmentada, amb efectes econòmics i administratius des de la data en què s’hagi sol·licitat el reingrés.

S’estableix un termini de quinze dies hàbils per presentar sol·licituds, a comptar des de l’endemà de la publicació de la convocatòria als mitjans que correspongui ( art. 64 del TUFPC).

Aquest òrgan pot proposar que es declari deserta la provisió del lloc encara que hi hagi candidats que reuneixin els requisits mínims exigits, si considera que cap d’ells és adequat per ocupar el lloc de treball.

L’òrgan convocant resol la convocatòria en el termini màxim d’un mes a comptar des de la finalització de la presentació de sol·licituds, llevat que s’acordi motivadament una pròrroga.

Per regular la publicitat, les sol·licituds, els requisits de participació, les resolucions, les incompatibilitats i la presa de possessió, s’han d'aplicar les normes establertes pel concurs de mèrits.

Finalment, els actes i les resolucions dictats per l’òrgan convocant poden ser anul·lats d’ofici per la mateixa administració que els ha dictat en virtut dels procediments de nul·litat i anul·labilitat establerts a la legislació de procediment comú.

També poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició en el termini d’un mes a comptar des de la data de publicació de l’acte o de recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de la data de publicació de l’acte o, si s'escau, des de la notificació de la desestimació del recurs de reposició.

Esquema general del procediment de lliure designació:

índex unitat ^

Té lloc quan una modificació de la relació de llocs de treball canvia l’adscripció orgànica de determinats llocs de treball, i no es pot considerar realment com a sistema de provisió.

Comporta l'ocupació d'un lloc de treball transitòriament.

Els funcionaris que els ocupen han de participar necessàriament a la convocatòria de provisió, sens perjudici que participin en la d’altres llocs. En cas contrari, són declarats automàticament en situació d'excedència voluntària (art. 70, 75 i 76 del TUFPC i art. 120 del RPEL).

Les bases de la convocatòria han de determinar quin sistema de provisió es farà entre aquests quatre (art. 81 del TUFPC):

• Segons l’ordre de qualificació global en el sistema selectiu: és una adjudicació directa en què es tenen en compte les peticions dels candidats. Els funcionaris que hi accedeixin mitjançant el torn de discapacitats i promoció interna tenen preferència respecte als aspirants de torn lliure per escollir el lloc de treball.

• Concurs: pot ser obert a tots els funcionaris de l’entitat que compleixin els requisits per ocupar els llocs vacants o bé restringit als qui hagin superat el procés de selecció. En aquest cas, la regulació es pot establir a les bases del procés de selecció de personal.

• Lliure designació: té caràcter excepcional i només es pot utilitzar per als llocs que indiqui la RLT.

• Adscripció provisional: quan s'adscriu un funcionari en espera de provisió definitiva per concurs o lliure designació.

Es poden produir dos casos diferents:

• Que hi hagi reserva de lloc de treball: la sol·licitud de reingrés comporta l’adscripció directa i definitiva del funcionari al seu lloc de treball.

• Que el funcionari només tingui dret a reingrés en vacant de característiques i funcions similars. L’adscripció s'ha de fer per algun d’aquests sistemes:

Consisteix a adscriure un funcionari a un altre lloc de treball vacant, diferent al que ocupa amb destinació definitiva, sempre que es donin les circumstàncies següents:

• Que el funcionari compleixi els requisits i les condicions necessàries per desenvolupar el nou lloc.

• Que el nou lloc sigui de funcionari i tingui el mateix complement de destinació i específic.

• Que no impliqui canvi de localitat.

Si comporta canvi de residència, i mentre no es pugui fer efectiva la sanció, s'ha de fer una adscripció provisional. Es té dret a percebre les retribucions bàsiques i el nivell de destinació del grau personal consolidat, i el complement específic del nou lloc. Quan es fa efectiva la sanció, la destinació imposada té caràcter definitiu. S’han d'aplicar el complement de destinació i el complement específic del nou lloc, i respectar en tot cas el grau personal consolidat.

La reassignació s’ha de fer d’acord amb criteris objectius relacionats amb les capacitats, l'experiència, la formació i l'antiguitat, sempre amb relació als nous llocs que s’hagin d’ocupar.

Si comporta canvi de residència del funcionari (difícil en l’Administració local), aquest té dret a les indemnitzacions corresponents per raó del servei i els altres ajuts que es puguin establir en el pla d’ocupació.

És un sistema d’adscripció provisional.

La comissió de serveis pot ser voluntària o forçosa:

• És forçosa quan concorri urgència. En aquest cas, l’elecció del funcionari s'ha de fer tenint en compte el municipi de residència i la menor antiguitat.
• La voluntària es pot concedir per temps determinat o indeterminat. En principi pot ser com a màxim de dos anys (però com que la normativa no és contundent, a la pràctica es prorroguen més enllà dels dos anys).

La comissió de serveis és atorgada per l’alcalde o regidor delegat, i s’extingeix per:

• necessitats del servei
• per provisió ordinària del lloc
• per reingrés del funcionari amb dret a reserva de lloc de treball
• pel transcurs del termini màxim de durada.

Els funcionaris en comissió de serveis perceben les retribucions corresponents als nous llocs, excepte quan la comissió tingui per objecte exercir funcions no establertes a la RLT o reduir l’excés de tasques d’altres llocs, i en aquests casos els funcionaris mantenen les retribucions del lloc d’origen.

Quan sigui de caràcter forçós i impliqui canvi de localitat, dona lloc a les indemnitzacions que corresponguin.

Si la comissió és en una altra administració, les retribucions van a càrrec d’aquella administració.

És imprescindible que la cobertura de llocs de treball en comissió de serveis vagi precedida d’una convocatòria pública, segons la STS de 24 de juny de 2019, recurs 1594/2017.

Les característiques, l'objecte, els requisits i els drets del funcionari són els mateixos que per a la comissió de serveis.

• Si l’encàrrec és per exercir funcions d’un lloc que és vacant, s’ha de fer una convocatòria de provisió en un termini de sis mesos, que es pot prorrogar com a màxim sis mesos més fins que es resolgui la convocatòria.

• Si l’encàrrec és per exercir funcions d’un lloc amb dret a reserva, pot durar fins que el funcionari titular es reincorpori.

El sistema de provisió a utilitzar és l’adscripció directa al nou lloc a l’administració de destinació:

• amb caràcter definitiu si la transferència és voluntària
• amb caràcter provisional si és forçosa.

Els funcionaris transferits a petició pròpia s'integren plenament a la funció pública de la nova administració a què passen a prestar serveis i se'ls respecta el grup del cos o l'escala de procedència, i també els drets econòmics inherents al grau personal que tenen reconegut. En el cos o l'escala d'origen queden en situació de serveis en altres administracions públiques.

Els funcionaris transferits amb caràcter forçós tenen dret preferent, per una vegada, a ocupar la vacant que es produeixi en l'administració d'origen corresponent al seu cos o la seva escala i al seu grau personal. Si hi renuncien, passen a integrar-se plenament a la funció pública de la corporació en què presten serveis.

Correspon aprovar-les a l'alcalde o president de l’entitat local i la destinació al lloc permutat és de caràcter definitiu.

índex unitat ^

Actualment es fa a través del grau personal, que comporta la consolidació del complement de destí assignat al nivell del lloc de treball que s’ocupa.

• El reconeixement del grau és competència de l’alcalde, delegable, i és un dret adquirit.

• El grau inicial del funcionari s’assigna d’acord amb la RLT i, si no n'hi ha, és el nivell inferior del grup de titulació que correspongui.

• El grau es consolida via ordinària, per l'exercici de llocs de treball del mateix nivell durant dos anys continuats o tres amb interrupció, o de manera extraordinària.

La regulació que fa el TREBEP sobre la carrera professional dels funcionaris no entrarà en vigor fins que es dictin les lleis de desenvolupament corresponents.

Els mecanismes que la legislació vigent estableix per poder ascendir de nivell i fer carrera administrativa són dos:

• La promoció interna, que permet al funcionari accedir a llocs de treball que pertanyen al cos o a l'escala del grup superior d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés o bé a llocs de treball d’altres cossos o escales diferents del seu però del mateix grup de titulació.

• La promoció professional mitjançant alguns dels sistemes de provisió de llocs, que permet al funcionari accedir a llocs de treball del seu mateix grup, cos i escala.

Tot això, amb independència, òbviament, del dret de qualsevol funcionari de concórrer a qualsevol procés de selecció en convocatòria lliure.

Quan ingressa per primer cop a l’Administració pública, el funcionari ocupa un lloc de treball que té assignat un determinat nivell dels 30 possibles. A partir d’aquest moment, s’inicia la carrera administrativa, que li permetrà anar pujant del nivell que inicialment li correspon fins a nivells més alts.

Cada funcionari posseeix un grau personal corresponent a algun dels nivells en què es classifiquen els llocs de treball. Els funcionaris només poden ser adscrits a llocs de treball que tinguin assignats els nivells corresponents a l'interval del seu cos o escala. Per necessitats del servei es poden adscriure provisionalment funcionaris a llocs de treball situats fora de l'interval de nivells que corresponguin al seu cos o escala.

Els funcionaris de nou ingrés tenen dret al grau personal que s’indiqui a la RLT quan hagin desenvolupat durant dos anys el lloc de treball d’entrada. Si el lloc de treball no és establert a la RLT, s'aplica el nivell inferior establert a la legislació per a cada grup de titulació i, quan es modifiqui la RLT per incloure aquell lloc, el temps de serveis prestats computa per consolidar el grau corresponent al nivell que se li hagi assignat.

Es pot produir per dues vies:

• Ordinària: quan s’han exercit llocs del mateix nivell durant dos anys continuats o tres anys amb interrupció. Si durant el temps en què el funcionari exerceix un mateix lloc se’n modifica el nivell, consolida el nivell més alt.

• Extraordinària: quan s’han fet cursos de formació específics organitzats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya o si es compleixen altres requisits objectius, aprovats per reglament del ple. Per accedir als cursos s’han d’aplicar els principis de mèrit i capacitat i la selecció dels aspirants s'ha de fer per concurs.

D’una banda, es mantenen els sistemes actuals:

• Promoció interna vertical: ascens a un grup de titulació superior mitjançant un procés selectiu.

• Promoció interna horitzontal: ingrés a un cos o escala diferent però del mateix grup de titulació mitjançant un procés selectiu.

• Promoció vertical: accedir a llocs de treball amb complements retributius més alts mitjançant els sistemes de provisió de llocs.

De l’altra, s’introdueix una nova possibilitat, la carrera horitzontal, concebuda com un sistema perquè el funcionari pugui ascendir de grau sense canviar de lloc de treball. Entre altres, les lleis de funció pública que desenvolupin el TREBEP poden aplicar les regles següents:

• L'estructuració d'un sistema de graus, categories o esglaons d’ascens, que fixa la remuneració per a cadascun. Els ascensos han de ser consecutius amb caràcter general.

• La valoració de la trajectòria i l'actuació professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i el resultat de l’avaluació del treball. També es poden valorar altres mèrits i aptituds per raó de l’especificitat de la funció desenvolupada i l’experiència adquirida.

<< inici | Unitat 5 >>