Saltar al contingut principal

Recursos humans per a l'Administració local

Nombre de lectures: 0

<< inici | Unitat 6 >>

Unitat 5. Jornada, permisos i situacions administratives

5.1 Introducció i conceptes bàsics

Definim el permís com l’instrument jurídic que permet al funcionari absentar-se del lloc de treball, el qual opera de manera automàtica sempre que es donin els pressupòsits definits a la norma. No comporta l’obligació de recuperar el temps d’absència del lloc de treball. Té caràcter remunerat, llevat que la llei estableixi el contrari i, en conseqüència, no afecta el règim de la seguretat social del funcionari. Tampoc n'afecta la situació administrativa.

La llicència també dona dret al funcionari a absentar-se del lloc de treball sempre que es donin els pressupòsits definits a la norma, si bé, normalment, la seva concessió és subjecta a les necessitats del servei. No comporta l’obligació de recuperar el temps d’absència del lloc de treball, i no té caràcter remunerat, llevat que la llei estableixi el contrari, i no afecta el règim de la seguretat social del funcionari, atès que així ho ha establert la legislació vigent. Tampoc n'afecta la situació administrativa.

Les excedències, en canvi, sí que alteren la situació de servei actiu del funcionari, que, precisament, és la situació administrativa d’excedència. El funcionari deixa de prestar serveis durant el període que duri l’excedència i li són aplicables les conseqüències establertes legalment: no té dret a percebre cap retribució, pot afectar el seu règim de seguretat social i únicament hi ha reserva del lloc de treball ocupat pel temps i en la forma que la llei disposi.

índex unitat ^

5.2 La jornada i l'horari

La disposició derogatòria única de l’Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP) no ha derogat expressament la normativa que regula aquesta matèria, en essència l’article 94 de la LBRL. Tanmateix, es pot considerar que la redacció de l’article 47 del TREBEP tàcitament sí que deixa sense efectes aquella regulació anterior en tant que esdevé contradictòria.

Aquesta nova configuració flexible de la jornada de treball es reforça en seu de negociació col·lectiva, concretament a l’article 37.1.m del TREBEP en incloure de manera genèrica la jornada dins dels elements susceptibles de negociació.

De la redacció del TREBEP es desprèn la possibilitat que sigui cada administració pública la competent per fixar, no sols l’horari concret, sinó també la jornada del personal funcionari al seu servei. Alhora, estableix que dita jornada pugui ser a temps complet o a temps parcial.

L'article 94 de la LBRL estableix que la jornada dels funcionaris de l'Administració local és la mateixa que la dels funcionaris de l'Administració general de l'Estat i per tant es deriva a la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del presonal al servei de l'Administració general de l'Estat i dels seus organismes públics. La Resolució de l'Administració general de l'Estat estableix:

  • Que la jornada de treball dels funcionaris de l’Administració local ha de ser, en còmput anual, idèntica a la dels funcionaris civils de l’Administració de l'Estat.
  • Aquesta jornada estatal es fixava establint una jornada màxima setmanal de 37,5 hores de mitjana, en còmput anual equivalent a les 1.642 hores.

S’estructura sobre la base de la durada màxima de la jornada de treball en còmput setmanal i el paràmetre de referència anual, de manera que:

  1. Permet diferenciar clarament dos conceptes: la jornada i l’horari.
  2. La jornada es calcula en còmput anual. La determinació d’aquest nombre d’hores anual, és a dir, la determinació de la jornada, és una matèria que escapa a la negociació col·lectiva local.
  3. La determinació de l'horari concret a realitzar cada dia de la setmana per part del personal funcionari de les entitats locals, és una competència local que pot ser pactada. Tanmateix la suma de l’horari diari establert per la corporació local no pot superar la jornada màxima establerta legalment.
  4. L’establiment d’aquesta jornada setmanal màxima no actua com un mínim susceptible de ser millorat mitjançant la negociació col·lectiva, sinó com una garantia i un dret del personal funcionari perquè, en cap cas, es puguin pactar jornades diferents.

La Disposició addicional cent quaranta-quatrena de la Llei 6/2018, de Pressupostos Generals de l'EStat per a l'any 2018 estableix que la jornada de treball general en el sector públic es computa en quantia anual i suposa una mitjana setmanal de trenta-set hores i mitja, sense perjudici de les jornades especials existents o que, si s’escau, s’estableixin. Així mateix també estableix que cada Administració pública pot establir en els seus calendaris laborals, prèvia negociació col·lectiva, altres jornades ordinàries de treball diferents de l’establerta amb caràcter general, o un repartiment anual de la jornada en atenció a les particularitats de cada funció, tasca i àmbit sectorial, atenent en especial el tipus de jornada o les jornades a torns, nocturnes o especialment penoses, sempre que en l’exercici pressupostari anterior s’hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa. Això no pot afectar el compliment per cada Administració de l’objectiu que la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8% de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits.

L’establiment d’un nombre d’hores en còmput anual inferior al que estableix la llei, comporta un increment indirecte de les retribucions del col·lectiu afectat (que manté la mateixa retribució amb una jornada inferior).

Quant a les possibilitats de reducció, ens hem de remetre al que disposa la normativa vigent sobre conciliació, que en l’àmbit local català és determinada en essència per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya (Llei de conciliació), en relació amb l'article 49 del TREBEP. Es tracta de reduccions que generalment (llevat d’un supòsit de cura de fill) comporten la subsegüent reducció proporcional de les retribucions.

La jornada del personal laboral s'ha de fixar a través del conveni col·lectiu i pot ser a temps complet o parcial. En qualsevol cas, l’Estatut dels treballadors estableix un límit que no pot ser alterat ni unilateralment per l’entitat local ni a través de la negociació col·lectiva: la jornada de treball no pot ser superior a les 40 hores setmanals en còmput anual.

índex unitat ^

5.3. Interrupció de la prestació de serveis

La interrupció de la prestació de serveis es refereix a totes les jornades en les quals el funcionari està dispensat de fer la seva feina per motius específicament taxats, com són:

  • les vacances
  • les llicències
  • els permisos.

5.3.1 Vacances

L’article 40, apartat 2, de la Constitució (CE) estableix que els poders públics han de garantir el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral i les vacances periòdiques retribuïdes.

Aquesta regulació, pel que fa als funcionaris públics, es recull a:

  • l'article 50 del TREBEP.
  • i a la disposició addicional catorzena del TREBEP, que estableix la possibilitat de pactar fins a quatre dies addicionals de vacances en funció del temps de serveis prestats.

Pel que fa al personal laboral, la regulació de les vacances és la que fixa el conveni col·lectiu, i en cap cas es pot negociar períodes de vacances inferiors a 30 dies naturals per any treballat.

5.3.2 Llicències

Les llicències no estan recollides a l’EBEP, per tant ens hem de remetre a la normativa existent a la comunitat autònoma fins que es dictin les normes de desenvolupament del TREBEP.
  • Per estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el funcionari presta els serveis. Si la llicència es concedeix per interès propi de l'Administració, el funcionari té dret a percebre totes les seves retribucions. L'apreciació d'aquest interès de l'Administració correspon als òrgans competents en matèria de personal.
  • Per assumptes propis sense retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d'aquesta llicència s'ha de subordinar a les necessitats del servei.
  • Per raó d'una malaltia que impedeixi el desenvolupament normal de les funcions públiques, d'acord amb el que disposa la LGSS. La llicència per malaltia és una figura administrativa que té la ràtio legal a l’article 69 del Text articulat de 7 de febrer de 1964 que aprova la Llei dels funcionaris civils de l’Estat (LFCE), i l’article 95.3 del Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (TU), aplicable als funcionaris locals conforme al que estableix l’article 300 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya ( LMRLC).
  • Per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal.

5.3.3 Permisos

La regulació dels permisos és establerta fonamentalment als articles 48 i 49 del TREBEP, que atribueixen la competència per determinar els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics, i els seus requisits, efectes i durada a les administracions públiques, que en el cas de les entitats locals s’ha d’entendre que és la respectiva comunitat autònoma la competent per dictar la pertinent normativa reguladora dels permisos.

El règim establert a l’article 48 té caràcter bàsic, mentre que l’article 49 queda com a mínim susceptible de ser millorat, per tant necessàriament la normativa de desenvolupament l’ha de respectar.

Per tant, a partir del TREBEP són les lleis de desenvolupament de les comunitats autònomes les que han de determinar el règim jurídic dels permisos i de les llicències del personal de les entitats locals.

El canvi radical en aquesta percepció dels permisos és establert per l’article 8 del Reial decret 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, en establir una homogeneïtzació del règim de permisos per als funcionaris de totes les administracions públiques, ja que modifica l’article 48 de l'EBEP, i dona una redacció imperativa i suprimeix l’apartat 2. Amb la qual cosa es treu el poder a les administracions públiques per determinar els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i durada, i queden suspesos i sense efecte, des de l’entrada en vigor del citat Reial decret, els acords, els pactes i els convenis per al personal funcionari, subscrits per les administracions públiques i els seus organismes i entitats, vinculats o dependents d'aquestes que no s’ajustin al que estableix aquest article, en particular en allò relatiu al permís per assumptes particulars i dies addicionals de lliure disposició o de similar natura.

La delimitació de la normativa aplicable és la següent: article 142 delTRRL; article 300.1 del LMRLC; els articles 94, 95, 96 i 97 del TU, que estableix el règim de llicències i permisos dels funcionaris que presten els seus serveis a l’Administració de la Generalitat i la Llei 8/2006, que recull els permisos, les excedències i les reduccions de jornada que tenen com a finalitat la conciliació de la vida personal i laboral.

Finalment, i com ha succeït amb les vacances, és potestat de la corporació establir dos permisos addicionals mitjançant la negociació col·lectiva, segons la disposició addicional tretzena del TREBEP, que pot establir fins a dos dies addicionals per assumptes propis i la disposició addicional setzena del TREBEP, que pot establir un permís retribuït a les empleades que estiguin a la setmana 37 de gestació.

5.3.4 Reduccions de jornada

  • Les reduccions són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que queda suspesa d’ofici fins a la finalització del termini de la reducció.
  • No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l’exerceixin de manera alternativa i que el termini global no superi el temps màxim de la reducció.

Reducció de jornada amb reducció proporcional de retribucions

Sens perjudici del que estableix l’article 26.a de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya (Llei de conciliació), les persones que per raó de guarda legal tenen cura directa d’un fill o filla menor de dotze anys poden gaudir d’una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions. Només si les necessitats del servei ho permeten, aquesta reducció pot ser d’una altra fracció de jornada, que ha de ser en tot cas entre la vuitena part i la meitat de la jornada.

Reducció de jornada per una discapacitat legalment reconeguda

Les persones que, com a conseqüència de la discapacitat, han de rebre tractament en centres públics o privats, poden reduir la seva jornada de treball en el temps que dediquen al tractament, sense reducció de les retribucions.

Cal un informe del servei mèdic que justifiqui la necessitat del tractament, on en consti la periodicitat i la durada aproximada, així com la necessitat que es dugui a terme en l’horari laboral.

Reducció de la jornada en 1/3 amb dret al 80% de les retribucions o reducció de la jornada en 1/2 amb dret al 60% de les retribucions

  • Per tenir cura d’un fill menor de sis anys si se'n té la guarda legal.
  • Per tenir cura d’una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, si se'n té la guarda legal.
  • Per tenir a càrrec un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una discapacitat reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que requereix una atenció especial.
  • Per ser dona víctima de la violència de gènere i necessita fer efectiva la seva protecció o el dret a l’assistència social íntegra.

Reducció de la jornada en supòsits de cura de menor (de divuit anys) afectat de càncer o d’una altra malaltia greu

Aquest supòsit ha estat introduït per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2011 (LPGE), i comporta l’ampliació dels supòsits de reducció, amb la introducció d’una nova lletra e a l’article 49 del TREBEP. De la mateixa manera, es modifica l’article 37.5 de l’Estatut dels treballadors, per bé que la reducció de la norma laboral s'estableix amb la minva proporcional de les retribucions.

  • Aquesta reducció és com a mínim de la meitat de la jornada, i dona dret a la percepció de les retribucions íntegres.
  • La malaltia ha de ser càncer (melanomes, tumors malignes o carcinomes).
  • Altres malalties que comportin ingrés de llarga durada i requereixi cura directa, contínua i permanent.

La norma remet al desenvolupament reglamentari la possibilitat d’acumulació de la reducció en jornades completes. Finalment, si concorren les circumstàncies que donen dret al permís per a ambdós progenitors, adoptants o acollidors, únicament es pot reconèixer a favor d’un d’ells.

índex unitat ^

5.4. La negociació col·lectiva de les condicions de treball del personal funcionari al servei de les entitats locals

Les condicions de treball del personal funcionari, entre les quals hi ha les vacances, els permisos i les llicències, la jornada, etc., són establertes per llei, ja sigui amb caràcter bàsic o de llei ordinària, en tant que formen part del règim estatutari del personal. En conseqüència, qualsevol millora que els acords reguladors de condicions de treball puguin pactar sobre la matèria de permisos i llicències, es pot considerar il·legal, malgrat les conclusions que podem extreure si donem un cop d’ull a molts dels nostres acords reguladors de condicions de treball.

En aquesta matèria, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat en el sentit que el dret a la negociació col·lectiva dels funcionaris públics no deriva de la norma constitucional reguladora de la llibertat sindical, és a dir, que no forma part del nucli essencial i indisponible de la llibertat sindical, sinó que és un dret de configuració legal, tant pel que fa al seu reconeixement, com al seu contingut i límits. Actualment aquesta configuració legal del dret dels funcionaris públics a la negociació col·lectiva és establerta al TREBEP.

La regulació de la negociació col·lectiva té caràcter de norma bàsica, i per tant és aplicable a totes les administracions públiques. No pot haver-hi cap altra negociació col·lectiva que la que aquesta Llei regula.

Els sindicats i les administracions públiques han de portar a terme la negociació col·lectiva tal com disposa la Llei, que no els deixa marge per configurar-la lliurement.

índex unitat ^

5.5. Les situacions administratives

Es poden considerar situacions administratives aquelles en què, en virtut d'una llei, es troben els funcionaris públics al llarg de la seva carrera i la relació de servei amb l'Administració pública, que deriven en una sèrie d'efectes, econòmics i de còmput de serveis efectius a l'Administració.

5.5.1 Servei actiu

El servei actiu és la situació normal en la qual es troba el funcionari de carrera que desenvolupa la seva activitat en un lloc de treball (d’acord amb el seu cos/escala de conformitat amb els processos de selecció i provisió), establert a la RLT i dotat pressupostàriament.

L'article 86 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP), regula la situació de servei actiu; l'article 85 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (TU), també ho regula per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya i els funcionaris de les entitats locals, i l'article 184 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPEL), també ho recull.

En la situació de servei actiu, el funcionari deté tots els drets, prerrogatives, deures i responsabilitats inherents a la seva condició de funcionari: dret al càrrec, a la carrera administrativa, a les vacances, permisos i llicències, plenitud de drets passius i de seguretat social, i drets de contingut econòmic.

És l’única situació que comporta la plenitud de drets, deures i responsabilitats inherents a la condició de funcionari.

Cal tenir en compte, però, que hi ha determinats supòsits en què, tot i no donar-se l’efectiva prestació de serveis, el funcionari continua estant en la situació administrativa de servei actiu:

  • Quan es produeix una suspensió temporal de la prestació de serveis: vacances, llicències i permisos (s’entén que inclou també la situació d’incapacitat temporal).
  • Quan desenvolupin determinats càrrecs electes no retribuïts i els funcionaris optin per romandre en la situació de servei actiu.

5.5.2 Excedència voluntària

Situació declarada a petició del funcionari, que comporta el cessament temporal de la prestació de serveis sense dret a percebre cap tipus de retribució. El temps que es roman en aquesta situació d’excedència no computa als efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de la plaça ni del lloc de treball.
No es pot concedir als funcionaris que estiguin sotmesos a expedient disciplinari o estiguin pendents del compliment d’una sanció.

Aquesta excedència té diferents modalitats:

  • Per interès particular: supòsit normal de l’excedència voluntària per interès particular. La Llei exigeix haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els cinc anys immediatament anteriors, i cal estar-s’hi, com a mínim, dos anys continuats.
  • Per incompatibilitats: aquesta situació es pot declarar d’ofici o a instància de part quan el funcionari es trobi en situació de servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les administracions públiques o passi a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no li correspongui quedar en una altra situació i llevat que hagi obtingut la corresponent autorització de compatibilitat.

Un cop finalitzada la relació de serveis que va donar origen a la situació d’excedència voluntària per incompatibilitats, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d’un mes. En cas de no fer-ho, el funcionari passa a la situació d’excedència voluntària per interès particular que hem vist abans.

5.5.3 Situació de serveis en altres administracions

Situació que correspon als funcionaris integrats a l’Administració de la Generalitat o de l’entitat local que, mitjançant els sistemes de provisió de llocs de treball o per transferència de serveis, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball en altres administracions.

Malgrat que es tracta de dos supòsits clarament diferenciats i amb uns efectes propis, ambdós deriven de la mobilitat interadministrativa.

Conserven la condició de funcionaris de l’entitat local, de procedència però sense reserva de plaça ni de lloc de treball, poden per tant participar en processos de provisió, etc., i poden tornar mitjançant el reingrés al servei actiu. Se’ls aplica el règim jurídic de l’administració en què presten serveis.

Únicament cal destacar, respecte de la mobilitat derivada de transferència de serveis, que sí que comporta la integració en la funció pública de l'administració pública de destí (amb respecte dels drets inherents al grup de classificació i dels econòmics derivats de la carrera, grau, etc.), però mantenen tots els drets respecte de l'administració pública de procedència com si estiguessin en servei actiu.

5.5.4 Serveis especials

Es declara en serveis especials el funcionari que passa a prestar els seus serveis en els supòsits següents:

  • En organitzacions internacionals o supranacionals.
  • En programes de cooperació. En ONG o en missions per períodes superiors a sis mesos en organismes, governs o entitats públiques o en projectes de cooperació nacional o internacional.
  • A la Generalitat, Govern de l’Estat o altres comunitats autònomes com a càrrec polític.
  • En òrgans constitucionals o altres òrgans quan siguin designats per les Corts Generals.
  • Quan accedeixi a la condició de diputat de les Corts Generals o del Parlament de Catalunya o senador, si renuncien al servei actiu.
  • Quan sigui un càrrec electiu retribuït i de dedicació exclusiva a les corporacions locals.
  • Quan sigui nomenat per a càrrecs de designació política incompatibles amb l’exercici de la funció pública.
  • Quan estigui al servei militar o prestació equivalent (que es passi a formar part de les forces armades).
  • Quan sigui adscrit al Tribunal Constitucional.
  • Quan adquireixi la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.
  • Quan sigui escollit membre del Parlament Europeu.
En aquestes situacions, als funcionaris, se’ls computa el temps als efectes de triennis i drets passius i tenen dret a la reserva de plaça o destinació (article 88.2 del TU) i reben les retribucions del lloc o càrrec efectiu que ocupin, amb excepció dels triennis. Quant a la reserva, és condició necessària que es procedeixi d’una situació administrativa que permeti dita reserva.

Finalment val a dir, en relació amb la reserva, que la regulació del TREBEP en aquest tema també ha variat, i ara es limita a disposar que tenen dret a reingressar com a mínim a la mateixa localitat i amb les mateixes condicions i retribucions de la categoria i nivell consolidat (article 87.2 del TREBEP).

La permanència en la situació de serveis especials es computa, a l'efecte de la consolidació del grau personal, com a temps prestat en el darrer lloc ocupat en la situació de servei actiu o en el lloc que s'hagi obtingut posteriorment per concurs.

Als funcionaris que han estat diputats al Congrés o senadors, o ocupen, per nomenament mitjançant decret del Govern, un lloc de treball amb rang igual o superior al de director general, el temps transcorregut en l'exercici d'aquests càrrecs computa a l'efecte de la consolidació de grau personal, en la forma, els terminis i les condicions establertes per la normativa de la funció pública, respecte del nivell corresponent de classificació dins del grup al qual pertany el funcionari titular d'aquests llocs.

El temps de permanència en aquesta situació també computa a l'efecte del còmput mínim per sol·licitar l’excedència voluntària per interès particular.

El reingrés s’ha de sol·licitar en el termini de trenta dies des del cessament d’aquesta situació.

5.5.5 Suspensió d'ocupació

Es declara com a resultat d’un procediment judicial o disciplinari. La suspensió de funcions pot ser provisional (és una mesura cautelar) o ferma (es tracta d’una sanció).

La suspensió comporta que el funcionari queda temporalment privat de l’exercici de les seves funcions, així com dels drets inherents a la seva condició.

Suspensió provisional. Es pot acordar en dos supòsits:

  • De manera preventiva durant la tramitació d’un procediment judicial o disciplinari per acordar, o no, la iniciació de l’expedient. Aquesta suspensió provisional tan sols es pot acordar si la incoació i la tramitació de l’expedient es refereix a una falta greu o molt greu, i la durada no pot excedir els tres mesos, prorrogables a altres tres en cas de faltes molt greus. Durant aquesta situació el funcionari percep provisionalment les retribucions bàsiques i, si s’escau, l’ajut familiar.
  • De manera preventiva en iniciar-se un expedient disciplinari per fets directament relacionats amb les funcions encomanades, el funcionari pot ser traslladat a un altre lloc de treball de la mateixa localitat.

Suspensió ferma

Ha de ser conseqüència d’una sentència penal condemnatòria i ferma o d’una sanció disciplinària ferma. Tant la condemna com la sanció de suspensió comporten la pèrdua del lloc de treball, que es pot proveir mitjançant algun dels sistemes de provisió de llocs de treball.

La suspensió per condemna criminal d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs i de funcions públiques, es pot imposar com a pena principal o accessòria i en els termes que la sentència acordi. Si la inhabilitació ho és respecte de la carrera del funcionari o per a l’exercici de funcions públiques i ho és amb caràcter perpetu, determina la baixa definitiva del funcionari en servei.

La suspensió per sanció disciplinària: no pot excedir del temps màxim assenyalat per a aquest tipus de sanció, i durant aquest període el funcionari no té dret a cap retribució.

5.5.6 Excedència forçosa

Els supòsits en què és procedent la declaració d’aquesta excedència són els següents:

  • Si, d’acord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs a conseqüència dels quals el funcionari perd el seu lloc de treball i no hi ha altres de vacants amb dotació pressupostària.
  • Quan el funcionari que ha estat declarat en situació de suspensió ferma sol·licita el reingrés, i aquest no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.
Tots els excedents forçosos tenen dret a percebre les retribucions bàsiques. El reingrés al servei actiu es pot imposar de manera obligatòria sempre que sigui en llocs de característiques semblants al lloc ocupat anteriorment.

El darrer apartat de l’article 90 del TU estableix un ordre preferent de reingrés: en primer lloc ho han de fer els excedents per reducció de llocs de treball i, en segon lloc, els excedents procedents d’una suspensió ferma.

L’article 122 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (RPP), regula els drets i les obligacions dels funcionaris en aquesta situació com a conseqüència de l’aplicació de mesures i instruments de racionalització, que bàsicament comporten acceptar les destinacions que se’ls assignin i participar en els cursos de capacitació que se’ls ofereixin.

5.5.7 Expectativa de destinació

En aquesta situació estan els funcionaris als quals s'ha suprimit el lloc de treball com a conseqüència d’una reassignació d’efectius (articles 118-120 del Reial decret 123/1997 RPP) o altres mesures de racionalització de l’organització del personal i que no hagin obtingut una nova destinació.

En expectativa de destinació, el funcionari percep les retribucions bàsiques, el complement de destinació i el 50% del complement específic.
El període màxim d’aquesta situació és d’un any, transcorregut el qual el funcionari passa a la situació d’excedència forçosa.

índex unitat ^

5.6. El reingrés al servei actiu

La possibilitat de reingressar en les condicions que la Llei determina és un autèntic dret subjectiu del funcionari, si bé cal tenir en compte que no vol dir que sigui efectiu sinó que s’han de donar una sèrie de condicions per fer-se efectiu. Una d’aquestes, bàsica i necessària, és l’existència de plaça vacant dotada pressupostàriament.

L'article 70 del TU determina que el reingrés al servei actiu del funcionari que no tingui reserva de plaça i destinació, es pot efectuar, en ocasió de vacant dotada pressupostàriament, per algun dels sistemes següents:

  • Participant en convocatòries de provisió de llocs de treball, mitjançant concurs o lliure designació, sempre que compleixi els requisits generals de la convocatòria i obtingui destinació d'acord amb els mèrits que s'hi estableixin.
  • Per adscripció provisional a un lloc de treball vacant dotat pressupostàriament, sempre que el funcionari tingui els requisits necessaris per ocupar-lo. El reingrés per adscripció provisional queda condicionat a les necessitats del servei.

Respecte d’aquesta matèria cal tenir en compte que:

  • El funcionari deté un dret al reingrés, però aquest dret no comporta el reingrés efectiu, sinó la possibilitat d’accés al lloc de treball a través dels mecanismes establerts a la normativa.
  • Si el funcionari no té dret a la reserva del lloc de treball, el reingrés queda condicionat a l’existència de vacant pressupostada. En cas de produir-se aquesta vacant, neix automàticament el dret al reingrés.
  • La vacant ha de ser realment una vacant pressupostada, sense possibilitat d’emprar per al reingrés un contracte laboral temporal.
  • No qualsevol vacant és adient per al reingrés. La vacant no ha d’estar reservada a un altre funcionari.
  • L’excedència ho és respecte de la plaça i no del lloc de treball, de manera que el lloc de treball que ocupava el funcionari abans de l’excedència no és un condicionant per al reingrés. Sí que ho és, evidentment, el cos o l'escala de pertinença del funcionari.

Quan el supòsit de fet que dona lloc a una determinada situació administrativa varia per donar lloc a una altra, el canvi de situació es produeix d’ofici o a instància de part, sense que calgui el reingrés al servei actiu.

<< inici | Unitat 6 >>

Torna a munt