• 8.1 Introducció i conceptes bàsics
• 8.2 El dret a la llibertat sindical
• 8.3 La representativitat sindical en la funció pública
• 8.4 El dret de representació col·lectiva
• 8.5 El dret de reunió
• 8.6 La negociació col·lectiva en la funció pública local
• 8.7 El dret de vaga

El dret sindical regula:

1. La constitució, les funcions i el règim d’actuació dels subjectes col·lectius de treballadors i els empresaris. Els subjectes col·lectius són:

• Els sindicats dels treballadors.
• Els òrgans de representació unitària dels treballadors.
• A les empreses, els delegats de personal i el comitè d’empresa.
• A les administracions públiques, els delegats de personal i les juntes de personal.
• Els empresaris, mitjançant les associacions empresarials.

2. Els conflictes col·lectius de treball entre sindicats i empresaris, les mesures de conflicte i els procediments de composició o solució de conflictes.

3. El dret de la negociació col·lectiva encaminada a l’autorregulació (autonomia col·lectiva) de les seves condicions de treball. Podem afirmar que la noció central del dret sindical és integrada per aquesta autonomia col·lectiva, és a dir, per la potestat que comparteixen els subjectes col·lectius de representació i defensa dels interessos contraposats de treballadors i empresaris per a l’autorregulació d'aquests. El paper regulador de l’Estat com a font exclusiva i preferent de les relacions de treball queda substituït per l’autonomia normativa dels subjectes col·lectius.

4. El dret de vaga

índex unitat ^

L'àmbit subjectiu del dret a la llibertat sindical són tant els treballadors per compte aliè, com els funcionaris públics, és a dir, tant el personal funcionari com el personal laboral.

El contingut essencial de la llibertat sindical va més enllà de la relació específica de drets que enumera l’article 28.1 de la CE, atès que aquesta relació, segons el Tribunal Constitucional, no té caràcter exhaustiu.

Integren el contingut essencial del dret de llibertat sindical, entre d’altres:

• el dret a la negociació col·lectiva
• el dret de vaga
• el dret a promoure procediments de conflicte col·lectiu
• el dret de reunió sindical
• el dret dels representants sindicals a un crèdit d’hores retribuïdes per dur a terme les seves funcions representatives.

El contingut addicional es tracta de tot un conjunt de drets de creació legal, que passen a integrar el contingut del dret de llibertat sindical.

El dret a fundar sindicats es concreta en el dret dels treballadors a fundar sindicats sense autorització prèvia, així com el dret a extingir-los mitjançant procediments democràtics. Aquest dret es basa, per tant, en el principi de control jurisdiccional i no administratiu del seu exercici, de manera que la intervenció administrativa es configura, únicament, com una exigència de publicitat.

Com hem assenyalat, la Constitució espanyola reconeix expressament el dret de llibertat sindical als funcionaris públics, si bé estableix que la llei ha de regular les peculiaritats de l’exercici d'aquest dret. El que cal preguntar-se, doncs, és fins on pot arribar la llei en la regulació i la concreció de l’exercici del dret de llibertat sindical per part dels funcionaris.

La llei que reguli les peculiaritats de l’exercici del dret de llibertat sindical no en pot afectar el contingut essencial, sinó que el que ha de fer és regular l’exercici del dret tenint en compte les particularitats del col·lectiu dels funcionaris públics.

índex unitat ^

La major representativitat es defineix com la condició reconeguda a determinats sindicats que els dóna una singular posició jurídica als efectes de participació institucional i d’acció sindical i és establerta a l'article 6 de la LOLS.

índex unitat ^

La representació unitària és constituïda per òrgans aliens a l’estructura sindical, els membres dels quals són elegits d’entre tots els funcionaris o personal laboral i per tots els funcionaris o personal laboral de la circumscripció electoral corresponent. La representació sindical s'estructura a través d'òrgans que representen únicament el conjunt dels afiliats i no tota la plantilla.

1. Els delegats de personal: són òrgans individuals de representació dels treballadors a les empreses o als centres de treball. Són elegits pels treballadors mitjançant sufragi lliure personal i directe. Als centres de treball de fins a 30 treballadors hi ha d'haver 1 delegat; de 31 a 49 treballadors, 3 delegats; menys de 50 treballadors i més de 10, 1 delegat, i, entre 6 i 10 treballadors, si ho decideixen per majoria tindran 1 delegat.

2. El comitè d’empresa: és l'òrgan representatiu i col·legiat del conjunt de treballadors a l’empresa o al centre de treball amb més de 50 treballadors.

3. Els delegats de personal i el comitè d’empresa disposen legalment de legitimació per negociar els convenis col·lectius d’empresa o d’àmbit inferior.

1. Les seccions sindicals

Poden haver-hi tantes seccions sindicals com sindicats implantats o amb presència hi hagi a l’administració, amb independència del nombre d’afiliats. El dret a constituir aquestes seccions és, doncs, un dret individual que correspon als treballadors afiliats al sindicat i no a les organitzacions sindicals exteriors, sense que això impliqui que la constitució de les seccions sindicals no hagin de regir-se pels estatuts del sindicat.

Pel que fa a les funcions de les seccions sindicals dels sindicats més representatius i de les seccions sindicals amb implantació en els òrgans de representació unitària, la LOLS es limita a detallar-ne els drets mínims, sens perjudici del que es determini per conveni col·lectiu. Aquests drets mínims són:

• Disposar d’un tauló d’anuncis.
• Dret a la negociació col·lectiva, en els termes que disposa l’article 87.1 de l' ET.
• Dret a emprar un local.
• A més, els càrrecs electius a l'àmbit provincial, autonòmic o estatal dels sindicats més representatius tenen dret a gaudir dels permisos no retribuïts per desenvolupar les seves funcions i a passar a la situació d’excedència forçosa amb reserva del lloc de treball.

2. Els delegats sindicals

Qualsevol secció sindical pot elegir o designar els seus delegats sindicals en l’exercici de la llibertat interna d’autoorganització del sindicat. Només els delegats següents gaudeixen dels drets i de les garanties establertes a la llei:

• Quan l’empresa o centre de treball ocupa més de 250 treballadors amb independència del tipus de contracte.
• Quan la secció sindical ho és d’un sindicat amb presència als òrgans unitaris.

Funcions dels delegats sindicals: gaudeixen de les mateixes garanties que els membres de les juntes de personal per exercir les seves funcions.

La totalitat dels funcionaris inclosos dins de la unitat electoral té dret a participar com a electors i com a elegibles en el procés de designació dels membres d’aquests òrgans de representació unitària. Un cop triats, representen a la totalitat del personal de la unitat electoral.

La llei distingeix tres àmbits: l’Administració de l’Estat, l’Administració de les CA, i l’Administració local. Pel que fa a l’Administració local, hi ha d'haver una unitat electoral a cadascun dels ajuntaments.

Funcions

Les funcions de la junta de personal són establertes a l'article 40 del TREBEP.

Obligacions

Deure de sigil professional, és a dir, guardar secret sobre totes les qüestions que l’administració de forma expressa fixi que tenen caràcter reservat, fins i tot un cop finalitzat el seu mandat.

Cap document reservat lliurat per l’administració no pot ser utilitzat fora de l’estricte àmbit de l’administració o per a finalitats distintes al motiu d'origen del seu lliurament.

Garanties

Les garanties es recullen a l'article 41 del TREBEP.

Cal destacar el dret a un crèdit d’hores mensuals retribuït com de treball efectiu dintre de la jornada de treball.

El crèdit d’hores mensual dels membres de la junta de personal o dels delegats de personal, sempre que hagin estat elegits en una mateixa candidatura, es pot acumular en un o diversos membres.

La representació sindical dels funcionaris segueix els mateixos criteris que la representació sindical del personal laboral.

índex unitat ^

Si la reunió es fa fora de la jornada de treball, el seu règim és lliure, de manera que tan sols es necessita la comunicació escrita amb una certa antelació. Correspon a l’Administració provar que dur a terme la reunió pertorba el servei.

Si la reunió es vol celebrar dins de la jornada de treball, cal tenir en compte que la llei limita a 36 hores anuals aquest dret, 18 de les quals corresponen a les seccions sindicals, i 18, a la representació unitària. En aquest supòsit, es necessita la comunicació a l’Administració i, si l’entitat local no formula cap objecció amb una antelació de 24 hores a la data de la reunió, aquesta s’entén autoritzada. Els convocants de l’assemblea són els responsables del desenvolupament correcte de la reunió.

L’assemblea de funcionaris ha de tenir lloc als locals de l’entitat local corresponent. La celebració de l’assemblea no ha d’afectar la prestació de serveis.

Quan qui convoca l’assemblea és el personal laboral de l’Administració, n'hi ha prou que aquests sumin el 33 % de la plantilla -no cal el 40% que es requereix per als funcionaris.

índex unitat ^

En reiterades sentències, el Tribunal Constitucional ha dictaminat que el dret a la negociació col·lectiva dels funcionaris públics no és un dret derivat del mandat constitucional de la llibertat sindical, és a dir, que no forma part del nucli essencial i indisponible de la llibertat sindical, sinó que és un dret de configuració legal, tant pel que fa al seu reconeixement, com al contingut i als límits.

La configuració legal del dret dels funcionaris públics a la negociació col·lectiva és establert a la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques (LORAP).

• La regulació de la negociació col·lectiva té caràcter de norma bàsica, i per tant és aplicable a totes les administracions públiques.
• No hi pot haver cap altra negociació col·lectiva que la que regula aquesta Llei.

S'ha de constituir una taula general de negociació en cadascuna de les entitats locals amb competència per determinar les condicions de treball dels seus funcionaris, i aquesta és competent per negociar respecte de les matèries sobre les quals sigui competent l’administració local.

Qui integra les taules de negociació

Terminació del procediment de negociació

El procés de negociació pot acabar amb acord o sense acord.

El contingut de la negociació

A l’hora de delimitar l’abast objectiu de la negociació col·lectiva dels funcionaris públics, cal tenir en compte:

• el límit competencial
• el límit material que la Llei imposa.

Límit competencial: qualsevol matèria de les relacionades a l’article 32 de la LORAP ha de ser negociada en el si de cada entitat territorial sempre que aquesta entitat tingui la competència sobre la matèria, i sols amb relació als funcionaris al servei de l'administració pública corresponent.

Cal tenir en compte el repartiment de competències en matèria de funció pública entre les diferents administracions públiques. Per tant, cal determinar sobre quines matèries de les enumerades a l’article 32 de la LORAP és competent l’Administració de l’Estat, sobre quines és competent l’Administració autonòmica, i sobre quines altres és competent l’Administració local, de tal manera que només poden ser negociades dins de cadascun dels diferents àmbits les matèries de les quals sigui competent aquella administració concreta.

Límit material derivat de la reserva de llei: cal tenir present com actua el principi de reserva de llei sobre les matèries que poden ser negociades i com la jurisprudència ha entès aquesta relació entre la llei i els acords de condicions de treball. Es reconeix que el règim jurídic que regula la relació funcionarial no es pot identificar amb una plataforma de mínims. No és aplicable al dret administratiu el principi de norma més favorable. Finalment, la matèria regulada per llei no pot ser regulada per un acord de condicions de treball, llevat de remissió expressa.

El pacte és la conseqüència de l’activitat negocial d’un òrgan administratiu que no té potestat normativa. Per tant, el pacte és un acte administratiu de caràcter general. A les entitats locals els òrgans administratius amb capacitat per produir pactes són l’alcalde i el regidor que tingui delegada la competència en matèria de personal.

Els acords poden fixar una data de finalització de la vigència, però en cap cas es pot entendre que, en cas de no existir aquesta clàusula, l’acord té una vigència indefinida.

índex unitat ^

1) Estan legitimats per convocar una vaga:

• els funcionaris
• la representació sindical
• la representació unitària.

2) La comunicació escrita a l’òrgan competent, és a dir, a l’òrgan superior jeràrquic en l’àmbit territorial on se celebri la vaga.

3) El preavís. En tractar-se de “serveis públics”, cal un preavís de deu dies.

4) El manteniment dels serveis essencials per a la comunitat. Implica la prestació dels serveis necessaris per a la cobertura mínima dels drets, llibertats o béns del servei mateix, però sense arribar al nivell habitual. La competència per determinar les mesures necessàries per garantir el manteniment dels serveis essencials correspon al president de l’entitat local.

5) La constitució de un comitè de vaga. És designat pels propis convocants de la vaga. Els seus membres han de ser elegits entre els treballadors de l’administració afectada per la vaga. La funció principal del comitè és actuar com a interlocutor durant la vaga davant la direcció de l’Administració.

• Durant el temps que el funcionari estigui en vaga, la seva relació de serveis resta suspesa.
• Les prestacions socials no es veuen afectades, de manera que cal mantenir la situació d’alta a la Seguretat Social.
• Al funcionari, se li descomptarà o se li reduirà el salari.

<< inici |