Unitat 5. L'acció i el procediment de responsabilitat patrimonial
Un cop vistos quins són els requisits necessaris que han de concórrer perquè es produeixi la responsabilitat patrimonial d'una administració pública, així com els diferents àmbits en què pot tenir lloc aquesta responsabilitat, és convenient analitzar quin ha de ser l'iter procedimental que s'ha de seguir per arribar a disposar del títol jurídic que declari l'existència de la responsabilitat extracontractual que es pretén enfront d'una administració o ens públic.
El procediment administratiu establert a la norma té, doncs, com a finalitat determinar i declarar l'existència o la inexistència de responsabilitat patrimonial d'una administració o poder públic, així com quina n'ha de ser, en cas afirmatiu, la quantificació econòmica.
El procediment administratiu en matèria de responsabilitat patrimonial és regulat a la LPACAP, i s'ajusta a les disposicions generals de qualsevol procediment administratiu comú, si bé és cert que amb determinades especialitats, que estan establertes al llarg de l'articulat de la norma (en la iniciació a instància de part, quant als informes que han de constar preceptivament en l'expedient, respecte del contingut de la resolució que posi fi al procediment, etc.). En aquest punt, a títol informatiu, cal recordar que sota la vigència de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el procediment en matèria de responsabilitat patrimonial era establert en aquesta norma, però la regulació detallada era establerta en una norma de rang reglamentari (el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial). Amb la LPACAP vigent, aquestes disposicions han estat derogades, tot i que gran part del contingut de les disposicions reglamentàries s'han incorporat ara a la llei com a especialitats del procediment administratiu comú en matèria de responsabilitat patrimonial.
Cal destacar, a més, que el procediment administratiu que s'ha d'instruir és condició necessària per poder acudir als òrgans judicials de la jurisdicció contenciosa administrativa per poder plantejar la pretensió indemnitzadora que es pretengui atès que, sense el previ pronunciament de l'Administració pública corresponent en cada cas, no és possible que la jurisdicció es pronunciï sobre el fons de la qüestió. Es converteix, en conseqüència, en un pressupòsit processal en sentit tècnic (STS de 10 de juny de 1994.
En aquesta unitat s'analitza, d'una banda, l'acció de la responsabilitat patrimonial que s'ha d'exercir per part del particular lesionat per obtenir la declaració corresponent i, de l'altra, quin és el procediment administratiu que s'ha d'instruir, amb la disposició d'una tramitació simplificada del procediment en els supòsits que la llei estableix, separat en diverses fases.
