• 1.1. Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial (LPT)
• 1.2. Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme
• 1.3. Relacions entre la normativa territorial i la urbanística

Per parlar del concepte d’ordenació del territori hem de prendre com a punt de partida les previsions contingudes a la Carta Europea d'Ordenació del Territori (CEOT) aprovada per la Conferència Europea de Ministres responsables d'ordenació del territori del Consell d'Europa a Torremolinos el dia 20 de maig de 1983.

Derivat d'aquest concepte tan ampli, la CEOT també ens indica que es tracta d'una disciplina científica, una tècnica administrativa i política, concebuda com una aproximació interdisciplinària i global, que tendeix a un desenvolupament equilibrat de les regions i a l'organització física de l'espai guiada per una concepció directriu i que, per tant, s'ha de caracteritzar per ser:

• democràtica
• global
• funcional
• prospectiva

Tenint en compte totes aquestes previsions podem concloure que l'exercici de la competència d'ordenació del territori pels poders públics, que legalment tinguin reconeguda aquesta competència, requerirà la participació de totes les persones afectades, s'haurà de coordinar amb l'exercici d'altres competències sectorials i alhora s'hi haurà d'integrar, com ara les competències urbanístiques o les competències mediambientals o les competències culturals.

I és per aquest motiu que la CEOT preveu que per poder dur a terme tots els objectius enumerats anteriorment hi ha d'haver la màxima coordinació possible entre els diferents sectors i nivells de decisió.

L'article 148.1.3 de la Constitució estableix que les Comunitats Autònomes podran assumir competències en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i habitatge, i així a Catalunya es va aprovar la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial (LPT).

També s'ha de tenir en compte que amb posterioritat a la promulgació d'aquesta llei, l'article 149 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya preveu que corresponen a la Generalitat de Catalunya l'establiment de les directrius d'ordenació i de gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixin, que inclou:

• L'establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a la seva tramitació i aprovació
• L'establiment i regulació de les figures de protecció d'espais naturals i de corredors biològics tal i com preveu l'article 144.2
• Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat
• La determinació de mesures específiques de promoció de l'equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental

La LPT té com a objectiu establir les directrius d’ordenació de Catalunya i de les accions administratives amb incidència en el territori català, per corregir els desequilibris que es produeixen i per assolir un major benestar de la població.

Les administracions públiques que participaran en l'execució de les determinacions contingudes a la LPT són:

• l'Administració de la Generalitat
• les entitats locals, tenint en compte les prescripcions de la legislació sectorial que s'hi pugui veure implicada

L'Administració de la Generalitat, en el marc d'aquesta llei, ha d'adoptar les mesures adequades per:

• Fomentar el creixement econòmic, l'augment del nivell de vida i la millora de la qualitat de vida especialment en les zones del territori que pateixen problemes de despoblació, regressió o estancament.

• Regular el creixement econòmic i d'activitats en les zones que pateixen problemes de congestió, per tal de millorar-ne la qualitat de vida.

• Fomentar una millor qualitat de vida en tot el territori.

I per tal d'executar aquestes mesures la LPT preveu els següents instruments de planejament territorial:

• El Pla territorial general
• Els Plans territorials parcials
• Els Plans directors territorials
• Els Plans territorials sectorials

L'article 8 LPT, regula el procediment que s'ha de seguir per aprovar aquest pla i mitjançant la Llei 1/1995, del 16 de març, es va aprovar el Pla territorial general de Catalunya (LPTG). Aquesta llei ha estat modificada per la Llei 24/2001, del 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l'Aran com a àrees funcionals de planificació i per la Llei 23/2010, del 22 de juliol, per fixar l’àmbit de planificació territorial d’el Penedès.

Aquest Pla fixa els següents àmbits d’aplicació dels Plans territorials parcials:

• Àmbit metropolità: el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

• Àmbit de les comarques de Girona: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.

• Àmbit del Camp de Tarragona: l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

• Àmbit de les Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

• Àmbit de Ponent: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

• Àmbit de les comarques centrals: el Bages, el Berguedà, Osona, el Solsonès i els municipis de L’Anoia adscrits en virtut del procediment establert per la lletra h).

• Àmbit de l’Alt Pirineu i l'Aran: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

• Àmbit d’El Penedès: l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que així ho manifestin amb conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, que queden adscrits a l’àmbit de les comarques centrals.

Pel que fa a les seves determinacions, tenint en compte el que disposa l’article 5 LPT, el Pla estableix un marc global de referència i de coordinació de les polítiques sectorials i unes directrius que han de ser concretades pels plans d’àmbit territorial inferior tenint en compte dos fets molt concrets: la gran importància de la regió de l’arc mediterrani com a àmbit principal de les relacions de Catalunya amb els països del seu entorn i el fenomen creixent de la immigració procedent d’altres països amb la seva necessitat de serveis de tot tipus.

Aquest Pla vincula de forma molt estreta el seu desenvolupament posterior mitjançant la redacció i l'aprovació d’altres instruments de planejament territorial, i així mateix la LPTG conté les següents previsions:

• Els sistemes de proposta establerts al Pla Territorial General per a l’aplicació d’estratègies territorials i la consecució del model d’assentaments han de ser tinguts en compte de forma especial pels Plans territorials parcials i per la resta d’instruments de planejament amb incidència en el territori de Catalunya (article 3).

• Els Plans territorials parcials, els Plans territorials sectorials i les actuacions amb incidència territorial han de potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, han d’enfortir el caràcter policèntric de l’àmbit metropolità i han de tendir al reequilibri territorial i global de Catalunya (article 4)

• El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant Plans territorials parcials i Plans territorials sectorials s’ha de fer tenint en compte aquests objectius de preservació del medi ambient: desenvolupament sostenible, respecte a les terres agrícoles o forestals d’especial interès, ús eficient dels recursos energètics i hidràulics, salvaguarda dels espais naturals d’especial interès, mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial (article 4).

• Els Plans territorials parcials i els Plans territorials sectorials han de justificar de forma manifesta el seu grau d’adequació a les directrius del Pla territorial general (article 5).

D'igual manera, la LPT preveu al seu article 11 que els Plans territorials parcials han de desenvolupar les determinacions del Pla territorial general precisant el seu abast però no pas alterant les seves prescripcions.

L’article 8 LPTG preveu que la vigència del Pla territorial general sigui indefinida malgrat que serà considerada objecte de revisió quan a criteri del Govern de la Generalitat es produeixin variacions rellevants de les circumstàncies socioeconòmiques, mediambientals o funcionals de Catalunya o quan així ho acordi el Parlament. Com a mínim, en tot cas, es revisarà cada deu anys.

I donant compliment a aquesta previsió per Decret 174/2009, del 10 de novembre, s’ha acordat l’inici de la revisió del Pla territorial general amb aquests objectius:

• Adaptar-lo a l’evolució de la societat i el territori català des de l’any 1995.

• Adequar-lo als objectius de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i cohesió social.

• Incorporar els progressos i les prescripcions dels plans territorials parcials i dels plans directors territorials vigents.

• Adaptar la delimitació dels àmbits funcionals, creant-ne de nous, en tot cas, amb l’objectiu de donar resposta a les noves realitats territorials i a les aspiracions expressades des de vàries comarques i ajuntaments.

L’article 3 d’aquest decret preveu que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'elaborar els treballs del projecte de revisió del Pla territorial general, d'acord amb la resta de departaments de la Generalitat i que els treballs s'han d'iniciar durant el mes de novembre de 2009 i han d'estar finalitzats abans del 31 de desembre de 2010.

↑ 1.1. Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial (LPT) | ↑ Índex de la unitat

L’article 14 LPT preveu que el procediment d’elaboració i de tramitació dels Plans territorials parcials s’ha de realitzar mitjançant reglament. Com que a l’any 2005 encara no s’havien aprovat tots els reglaments corresponents a cada àmbit de planejament territorial parcial, es va adoptar el Decret 142/2005, del 12 de juliol, que aprova el reglament regulador del procediment d’elaboració, tramitació i aprovació d’aquests Plans.

Els Plans territorials parcials aprovats fins a la data són els següents:

• Àmbit metropolità de Barcelona: el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i l'Alt Penedès.
  • Pla territorial metropolità, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 77/2010 del 20 d’abril.

• Àmbit de les comarques gironines: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
  • Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 157/2010, de 14 de setembre.

• Àmbit del Camp de Tarragona: el Baix Penedès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès
  • Pla territorial parcial d’El Camp de Tarragona, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 4/2010, del 12 de gener.

• Àmbit de les Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta
  • Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 130/2010, del 27 de juliol de 2010.

• Àmbit de Ponent: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell
  • Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 94/2007, del 24 de juliol.

• Àmbit de les comarques centrals: l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.
  • Pla territorial parcial de les comarques centrals, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 156/2008, del 16 de setembre.

• Àmbit de l’Alt Pirineu i Aran: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.
  • Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 78/2006, del 25 de juliol.

↑ 1.1. Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial (LPT) | ↑ Índex de la unitat

Aquests Plans concreten les directrius generals contingudes al Pla territorial general o als Plans territorials parcials en les àrees i per als aspectes sobre els quals incideixen. El seu àmbit territorial ha de ser inferior a l’àmbit del Pla territorial general i, com a mínim, ha de tenir caràcter supramunicipal.

L’únic pla director territorial vigent actualment és el Pla director territorial de l’Alt Penedès aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 155/2008, del 16 de setembre.

↑ 1.1. Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial (LPT) | ↑ Índex de la unitat

Alguns dels reglaments referits a l’aprovació de Plans territorials sectorials aprovats fins a la data són els següents:

• Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat per Decret 328/1992, de 14 de desembre.
• Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, aprovat per Decret 174/2002, d’11 de juny.
• Pla d’infraestructures del transport, aprovat per Decret 310/2006, del 25 de juliol.
  • Pla de ports de Catalunya, aprovat per Decret 41/2007, del 20 de febrer.
• Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, aprovat per Decret 8/2009, del 20 de gener.
• Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012, aprovat per Acord del Govern de la Generalitat 1/2009, del 7 de gener.

↑ 1.1. Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial (LPT) | ↑ Índex de la unitat

El legislador català, fent ús també de la previsió continguda a l’article 148.1.3 de la Constitució, ha aprovat el Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme (TRLUC).

També s’ha de tenir en compte que l’article 149 de la Llei Orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria d’urbanisme les següents atribucions:

• Regulació del règim urbanístic del sòl.
• Regulació del règim jurídic de la propietat del sòl respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per tal de garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat.

Per tant en aquest cas s’hauran de tenir en compte també les previsions contingudes alReial decret legislatiu 7/2015, del 30 d'octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl (TRLS) referides a valoracions de sòl, expropiacions urbanístiques o responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, entre d’altres aspectes, atès el seu caràcter de norma bàsica en tots aquells aspectes que s’indiquen a la seva disposició final 1a.

• Establiment i regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística.
• Política del sòl i de l’habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim d’intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
• La protecció de la legalitat urbanística.

El TRLUC consta d’un títol preliminar en què es regula l’objecte de la norma i els principis generals de l’activitat urbanística i set títols en què es regulen els següents aspectes:

• Títol primer: Administracions amb competències urbanístiques.
• Títol segon: Règim urbanístic del sòl.
• Títol tercer: Planejament urbanístic.
• Títol quart: Gestió urbanística.
• Títol cinquè: Instruments de la política de sòl i d’habitatge.
• Títol sisè: Intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl.
• Títol setè: Protecció de la legalitat urbanística.
• També conté 18 disposicions addicionals, 18 disposicions transitòries i 8 disposicions finals.

De forma conjunta amb les previsions del TRLUC també hem de tenir en compte les previsions contingudes al Decret 305/2006, del 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme (RLUC) que s’ha encarregat de desenvolupar determinats preceptes de l’anterior TRLUC (Decret Legislatiu 1/2005, del 26 de juliol). El RLUC en virtut del que preveu la Disposició Addicional 2a, TRLUC en el termini de divuit mesos a comptar des del dia 6 d’agost de 2010 s’haurà d’adaptar al que disposa el TRLUC i arran de la promulgació de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, i en virtut del que es preveu a la seva Disposició Final 1a., també s'haurà d'adaptar a les modificacions incorporades en aquesta Llei.

Aquesta adaptació s’ha dut a terme de manera parcial amb l’aprovació del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU)

Per parlar del concepte d’urbanisme hem de prendre en consideració el que preveu l’article 1 TRLUC. Aquest precepte ens indica que és una funció pública que abasta l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. De forma més concreta, l’activitat urbanística comprèn:

• L’assignació de competències als diferents actors que intervenen en el procés urbanístic.
• La definició de polítiques de sòl i d’habitatge i els instruments per posar-les en pràctica.
• El règim urbanístic del sòl.
• El planejament urbanístic.
• La gestió i l’execució urbanístiques.
• El foment i la intervenció de l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i de l’edificació.
• La protecció i la restauració, si escau, de la legalitat urbanística.
• La formació i la gestió del patrimoni públic del sòl amb finalitats urbanístiques.

Les administracions públiques que participaran en l’execució de les determinacions contingudes al TRLUC seran l’Administració de la Generalitat, les entitats locals i les entitats urbanístiques especials que s’enumeren a l’article 22 TRLUC.

↑ Índex de la unitat

Prenent com a referència la darrera afirmació continguda a l’apartat precedent i analitzant les previsions contingudes tant a la normativa d’ordenació del territori com al TRLUC podem dir que les relacions entre ambdues normatives es regiran pel principi de coherència.

Així l’article 11 LPT preveu que els plans d’ordenació urbanística han de ser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials. I l’article 19 bis LPT preveu també la coherència amb les determinacions del plans directors territorials.

De la mateixa manera, l’article 13 TRLUC preveu que els plans urbanístics han de ser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials i sectorials.

L’article 5 LPTG va més enllà i preveu que el planejament urbanístic ha de justificar de forma manifesta la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels plans sectorials, respectant l’autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc de les seves competències.

No podem referir-nos per tant al principi de jerarquia en un sentit estricte, com ho faríem si parléssim de les relacions entre una llei i un reglament, a l’hora de definir el principi que regeix les relacions entre ambdues normatives. Cada normativa i els instruments de planejament que regulen té absoluta independència pel que fa al seu contingut i a la seva tramitació administrativa, i també pel que fa a les Administracions Públiques que intervenen en el procediment. No es pot afirmar que la normativa territorial sigui jeràrquicament superior a la normativa urbanística sinó que s’ha d’afirmar que la normativa urbanística, malgrat la seva pròpia autonomia pel que fa a les seves previsions, ha de tenir en compte la normativa territorial des del moment en què afecta algun aspecte que ha estat regulat per aquesta normativa territorial o pels seus instruments de planificació.

I aquesta coherència s’haurà de respectar de forma ineludible en tot moment ja que ambdues normatives tenen molts punts de confluència:

• En el seu àmbit d’aplicació: A nivell supramunicipal i municipal ambdues normatives poden contenir previsions que incideixen en el mateix àmbit territorial malgrat que es refereixin a qüestions determinades però internament relacionades.

• En la participació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya: Tant en l’aprovació definitiva dels instruments de planejament territorial com en l’aprovació definitiva de tots els instruments de planejament urbanístic general i de la majoria d’instruments de planejament urbanístic derivat hi intervé l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Així, qui ha de respectar l’observança del principi de coherència indicat en darrera instància, en la gran majoria de casos, ha de ser aquesta administració.
• En la participació dels ajuntaments: Tant en el procés d’elaboració dels instruments de planejament territorial com en l’aprovació inicial i provisional de tots els instruments de planejament urbanístic i en alguns casos l’aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic derivat hi intervenen els ajuntaments. Així, qui ha de respectar en aquests moments l’observança del principi de coherència indicat ha de ser aquesta administració i alhora ha de tenir en compte que aquesta coherència serà valorada per l’Administració de la Generalitat amb caràcter previ a l’aprovació definitiva de l’instrument de planejament.

Així l’article 92 TRLUC preveu com a motiu de denegació de l’aprovació definitiva d’un instrument de planejament el següent motiu d’interès supramunicipal: la coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l’organització correcta del desenvolupament urbà.

↑ Índex de la unitat

← Inici del Bloc I | Unitat 2 →