2. Principis informadors
Els articles 3 a 8 del TRLUC i l’article 2 del RLUC enumeren els principis generals de l’actuació urbanística. També s’han de tenir en compte les previsions contingudes al TRLS que vinculen a la legislació urbanística.
Aquests principis són els següents:
2.1. Principi de no transacció
Aquest principi no s’esmenta a la legislació urbanística catalana però és d’obligat compliment per part de tots els poders públics a l’hora d’exercir les seves competències en matèria d’ordenació urbanística.
Així l’article 4 TRLS preveu que l’ordenació urbanística és una funció pública no susceptible de transacció.
La impossibilitat de transaccionar en matèria d’ordenació urbanística l’hem d’entendre com la impossibilitat de negociar l’aplicació de les normes urbanístiques o rebaixar-ne el seu grau de compliment i, en definitiva, de vulnerar la previsió continguda a l’article 11 TRLUC. Aquest article ens tipifica com a supòsit de nul•litat de ple dret les reserves de dispensació contingudes en els plans urbanístics i en les ordenances urbanístiques municipals i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans i ordenances.
No es poden admetre legalment inobservances de la normativa urbanística per a casos concrets o tractaments diferenciats davant d’un mateix supòsit de fet, més enllà dels casos previstos a la pròpia normativa urbanística.
Aquesta impossibilitat de transaccionar no l’hem d’entendre com la impossibilitat de formalitzar convenis urbanístics que facilitin el procés d’elaboració i d'aprovació dels diferents instruments de planejament, de gestió urbanística o fins i tot d’execució dels actes administratius dictats fent ús de la potestat de protecció de la legalitat urbanística. L’empara legal per formalitzar aquests convenis urbanístics la trobaríem als articles 25,32,33 i 61 TRLS i als articles 8.3 i 98.4TRLUC, sense perjudici de la previsió genèrica que habilita les Administracions Públiques per formalitzar convenis continguda a l’article 86 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
.
S’ha de tenir present que el conveni urbanístic és un instrument previst per facilitar el compliment de la normativa urbanística per part de totes les parts interessades, però no pas per negociar quantitativament o qualitativa o alterar l’aplicació de la normativa urbanística davant d’un supòsit de fet, entesa aquesta capacitat de negociació com una capacitat per substituir o fins i tot per rebaixar el grau de compliment de la normativa urbanística per part de les parts afectades.
2.2. Principi del caràcter estatutari del règim urbanístic del sòl
.
Aquesta previsió legal troba la seva empara en l’article 33 de la Constitució, on en el seu apartat segon estableix que la funció social del dret de propietat privada delimitarà el seu contingut de conformitat amb el que disposi la Llei, en aquest cas, la legislació urbanística.
Per la seva banda, tant l’article 5 TRLUC com l’article 2 RLUC preveuen que l’exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat (com podria ser el dret a edificar, per exemple) s’haurà de realitzar amb subjecció al principi de la funció social d’aquest dret, dins dels límits imposats per la legislació i el planejament urbanístic i complint els deures fixats per ell.
Així, el que a priori podria semblar un reconeixement il·limitat de facultats a l’hora d’exercir un dret, en aquest cas, el dret de propietat privada, ens trobem que, a la pràctica, perquè així s’encarrega de matisar-ho tant la norma constitucional com la normativa urbanística, es converteix en un reconeixement d’una sèrie de drets i d'obligacions que variaran atenent a la diferent classificació i qualificació urbanística que tant la legislació com el planejament urbanístic hagin conferit a cada finca, tenint en compte un interès superior a l’interès del propietari privat considerat de forma individualitzada, com és l’interès general que tota actuació pública ha de perseguir. D’aquesta manera, el dret de propietat privada es podrà exercir exclusivament en els termes que disposi la normativa urbanística, que és la que defineix l’estatut bàsic de la propietat immobiliària com veurem més endavant.
2.3. Principi de no indemnització
Connectat amb el principi del caràcter estatutari del règim urbanístic del sòl, l’article 4 TRLS també preveu que la determinació dels drets i deures del dret de propietat per l’exercici de la funció d’ordenació urbanística no confereix dret a exigir cap tipus d’indemnització, excepte en els casos expressament establerts per les lleis. Semblantment, es pronuncia l’article 6 TRLUC i l’article 2 RLUC.
Només es tindrà dret a algun tipus d’indemnització, la prevista en la pròpia normativa aplicable, en aquells supòsits també prèviament indicats i només quan es donin totes i cadascuna de les circumstàncies previstes a la normativa.
2.4. Principi de desenvolupament sostenible
Així aquestes polítiques han de propiciar l’ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l’economia, l’ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, contribuint a la prevenció i a la reducció de la contaminació.
El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
El concepte de desenvolupament urbanístic sostenible no sempre ha de comportar la necessitat de preveure un creixement de les poblacions sinó que en determinades ocasions pot comportar justament el contrari: preservar una determinada zona d’aquest creixement atenent a la riquesa dels recursos que es volen protegir o a l’observació del principi d’eficiència en l’actuació pública.
2.5. Principi de participació de la comunitat en les plusvàlues
L’article 4 TRLUC i l’article 2 RLUC recullen un principi que ja s’enuncia a l’article 47 de la Constitució. En virtut d’aquest principi, la comunitat, entesa com el conjunt de la ciutadania afectada per l’exercici de la funció d’ordenació urbanística, ja sigui de forma genèrica com a veí o veïna del territori al qual l'afecta un instrument de planejament urbanístic o ja sigui de forma concreta com a persona titular d’un dret que es veu afectat per l’execució d’un instrument de gestió urbanística, ha de participar en l’increment de riquesa que representa l’execució d’una actuació urbanística a diferents nivells .
S’ha de tenir en compte que aquest principi de participació, segons quina sigui la seva manifestació, tindrà protagonistes diferents.
- En el cas de la seva manifestació més genèrica, entesa com a dret de la ciutadania afectada per l’actuació urbanística a participar de la riquesa que genera, el protagonisme correspon en exclusiva a la que es denomina Administració actuant, és a dir, l’entitat que en via de gestió urbanística rebrà els percentatges d’aprofitament urbanístic que determina l’instrument de planejament corresponent i que també rebrà de forma gratuïta totes aquelles finques qualificades com a sistemes generals o sistemes locals. Per tant, el protagonisme no correspon a cada veí o veïna considerat de forma individual sinó que la normativa urbanística i també la pròpia Constitució considera que l’ens públic que representa l’interès públic pot ocupar el lloc de cada veí o veïna i representar-los.
- En el cas de la seva manifestació més concreta, entesa com a dret de la persona titular d’un dret afectat per l’actuació urbanística a participar de la riquesa que en genera, el protagonisme no es trasllada a l’administració actuant, sinó que continua corresponent a aquestes persones, és a dir, a les persones que veuran com una vegada executades les determinacions del planejament urbanístic han obtingut un major aprofitament en la seva finca, per exemple, en poder construir més plantes en un edifici plurifamiliar, o bé han obtingut una indemnització amb motiu de veure’s afectada la seva finca per la qualificació de zona verda i resultar impossible el seu aprofitament privat.
2.6. Principi de repartiment equitatiu de beneficis i càrregues
Ens estem referint als beneficis i a les càrregues derivats de l’execució dels instruments de planejament urbanístic, és a dir, als aprofitaments urbanístics i a les despeses de tot tipus derivades de l’execució del planejament.
En determinades ocasions, una vegada executat el planejament i de forma exclusiva, les persones propietàries rebran un benefici urbanístic que abans no tenien i per tant veuran incrementat el seu patrimoni. En d’altres ocasions, hauran de suportar una restricció del seu dret de propietat que abans no tenien restringit i per tant veuran disminuït el seu patrimoni. En qualsevol dels dos casos, les persones propietàries hauran de participar en les despeses que l’execució urbanística comporta i això, lògicament, també suposarà una disminució en el seu patrimoni.
El que prova de garantir aquest principi és que en cap dels dos casos enunciats les persones propietàries no vegin descompensades les càrregues de l’actuació urbanística en relació amb els beneficis que reben en el primer cas indicat o en relació als perjudicis que hagin de patir en el segon cas indicat.
2.7. Principi de publicitat i de participació
- L’ordenació urbanística no és una disciplina interna a nivell administratiu sinó que ha de garantir la participació de la ciutadania en totes aquelles fases del procediment en què sigui possible, tenint en compte que l’única raó que mou a actuar als poders públics és l’interès públic, l’interès de la ciutadania.
Així la normativa urbanística preveu, entre d’altres, els següents mitjans per garantir aquest principi:
- Tràmit d’informació pública en relació als instruments de planejament i de gestió urbanístics i convenis urbanístics una vegada aprovats inicialment.
- Registre de Planejament urbanístic de Catalunya que depèn de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i que inclou una secció referida als convenis urbanístics subscrits en matèria de planejament o de gestió urbanístics.
- Constitució voluntària de consells assessors urbanístics com a òrgans locals de caràcter informatiu i deliberatiu.
- Dret a obtenir certificats urbanístics i certificats d’aprofitament urbanístic.
- Programa de participació ciutadana com a document que integra el pla d’ordenació urbanística municipal amb l’objectiu de facilitar la participació de la ciutadania en tot el procés de formulació de l’instrument de planejament.
- Dret a promoure la tramitació d’instruments de planejament urbanístic derivat.