En aquesta definició hem de tenir en compte les següents consideracions:

• No s’han de ponderar l’edificabilitat i els usos dels equipaments públics.
• La intensitat dels usos depèn del nombre d’establiments per unitat de superfície o de la densitat de l’ús residencial, d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic.
• Quan l’àmbit d’actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l’aprofitament urbanístic i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode següent:
  1. S’estableixen coeficients d’homogeneïtzació, d’acord amb el que estableix l’article 37 TRLUC que, de manera justificada, expressin les diferències de valor de l’ús i de la intensitat de l’ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la resta. Aquests coeficients seran iguals o menors que la unitat.
  2. En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d’edificabilitat i per la superfície de la zona en determina l’aprofitament urbanístic, que s’expressa en unitats de valor o d’aprofitament.
  3. En el cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a usos en els quals l’edificabilitat, pel seu caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l’aprofitament urbanístic, com els usos esportius a l’aire lliure o altres similars, l’aprofitament es determina pel producte del coeficient d’homogeneïtzació, que ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona o sistema. L’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s’hi inclouen.
• L’aprofitament urbanístic mitjà de l’àmbit d’actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’actuació per la seva superfície total, determinada d’acord amb allò que estableix l’article 35 RLUC.

← Unitat 3 | Unitat 5 →