← Inici del Bloc IV | Unitat 2 →
1. Les llicències urbanístiques: concepte i naturalesa
A continuació analitzarem els punts següents:
1.1. Concepte d'urbanisme i llicència
L’activitat urbanística, tal i com es recull a l’article 1-3 del TRLUC comprèn el foment i la intervenció de l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i de l’edificació (apartat f) i la protecció i restauració de la legalitat urbanística (apartat g).
Pel que fa als drets i els deures dels propietaris l’article 38 del TRLUC conté les disposicions generals que després són concretades en funció de la classificació del sòl:
- Dret d’edificació en sòl urbà. (41TRLUC)
- Drets i deures dels propietaris del sòl:
- Urbà (42 TRLUC).
- Urbà consolidat (42 TRLUC).
- Urbà no consolidat (44 TRLUC).
- Urbanitzable delimitat (44 TRLUC).
- No urbanitzable (47 TRLUC).
1.2. Formes d'acció administrativa. Àmbits que abasta i principis de l'actuació administrativa
L'activitat de les Corporacions Locals és molt diversa tal com correspon a la clàusula general de la seva capacitat i competència. No hi ha tasca pública que no tingui interès per als Ajuntaments i llurs interessos són tan extensos que abasten les més variades intervencions públiques.
Dins de l'activitat d’intervenció administrativa en l’activitat dels particulars, trobarem ordenances, bans, actes de control previ (llicències) i ordres individuals.
Pel que fa a l'activitat d’intervenció, aquesta haurà d’ajustar-se d’acord amb l’article 3 del ROAS als següents principis:
- De legalitat: l'administració no pot actuar quan manca una llei formal habilitant. Per tant, l’administració no podrà intervenir més que en els supòsits establerts a les lleis. Això té repercussió pràctica en l’establiment de condicions a l’atorgament de llicències atès que aquestes hauran d’estar prèviament establertes a les lleis.
- D’igualtat i no discriminació.
- De proporcionalitat. La mesura ha de ser la menys onerosa per als ciutadans que puguin resultar afectats.
1.3. La llicència com a control per part de l'Administració de l'activitat dels particulars: actes de control preventiu
Tradicionalment s’ha configurat com un acte administratiu que remou els obstacles existents per a l'exercici d’una activitat privada que, per altra banda, es basa en un dret preexistent dels particulars .
Podem distingir llicències per operació (llicències d’obres), on s’esgota l’eficàcia controladora amb l'acte d’atorgament i comprovació de què l’operació s’efectua correctament, de les llicències per a activitat (correspon a les conegudes llicències per a exercici d’una activitat), on el control es manté al llarg del referit exercici.
També podem classificar les llicències en: personals, reals o mixtes, segons que l’administració tingui en compte com a condicions per al seu atorgament les característiques del sol·licitant, els requisits que reuneix l'objecte o ambdues condicions.
Les llicències d'obres restaran enquadrades dins les llicències reals.
1.4. Naturalesa jurídica de la llicència
Les llicències urbanístiques constitueixen una modalitat de la tècnica autoritzatòria, malgrat que el TRLUC no en doni una definició.
La llicència, en general, i la llicència urbanística, en particular, no es configura normalment com un acte constitutiu d’un dret, sinó com un acte declaratiu d’un dret preexistent.
El dret a edificar no es concedeix per la llicència, sinó que es té des del moment en què es compleixen els deures legals.
- Una autorització simple: es limita a controlar l’activitat autoritzada i subjectar-la als seus estrictes límits.
- Per operació: s’exhaureix amb la realització de l’activitat autoritzada.
- De caràcter real: s’atorga en relació a la finca i a la construcció que sobre ella es projecte, i no en relació al seu titular.
- De naturalesa reglada: la llicència s’ha de concedir o denegar segons ho exigeixi l’ordenament urbanístic aplicable.
Atès que l’objecte de la llicència és constatar l’ ajust a la legalitat de l’exercici d’uns drets subjectius que formen part del dret de propietat, tindrà caràcter reglat i no generarà drets davant de tercers.
Es tracta d’una tècnica de control preventiu i pot definir-se com l'autorització municipal de caràcter reglat que permet l’execució de les obres o utilitzacions del sòl d’acord amb el que els diferents instruments urbanístics han previst per a cada terreny.
La conseqüència del seu caràcter d’autorització real és que són indiferents les condicions subjectives del peticionari i del titular de la llicència i els aspectes a tenir en compte seran les circumstàncies i característiques de l’objecte i de l’activitat que la llicència tracta de controlar.
Això implica la neutralitat de la llicència respecte qualsevol qüestió de titularitat privada que es pugui donar sobre la finca. Conseqüència del seu caràcter real: la llicència es transmet amb el terreny a què afecta l’autorització per a un determinat ús o construcció.
Sobre el títol jurídic del qual neix el dret a edificar s’ha d’afirmar que l’atorgament de la llicència determina l’adquisició del dret a edificar sempre que el projecte presentat sigui conforme amb l’ordenació urbanística. Es tracta d’un títol temporal subjecte a terminis.
En ser un acte de control d’ajustament de les obres projectades a la llei i al planejament, es tracta d’un acte simplement declaratiu i reiterable. La denegació només significa que el projecte presentat no s'ajusta a les determinacions del planejament, i el propietari o interessat pot reiterar la petició sobre el mateix sòl tantes vegades com li permeti l’alteració de les característiques del projecte atenent nous fets o modificacions del planejament.
El caràcter d’acte reglat, reconegut a l’article 188-1 del TRLUC, "les llicències urbanístiques s'han d’atorgar d’acord amb el que estableixen aquesta llei, el planejament urbanístic i les ordenances municipals" té com a conseqüències que:
- S'hauran de motivar les denegacions de llicència.
- En cas d'anul·lació, demora injustificada en el seu atorgament o denegació improcedent, els perjudicats podran reclamar de l’administració actuant per danys i perjudicis.
- Vinculació per la resposta donada per l’administració a una consulta urbanística.
1.5. Definició i objecte
D’acord amb l’article 4 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), les llicències urbanístiques són títols administratius que habiliten les persones interessades per dur a terme els actes que hi són subjectes. El seu objecte és comprovar l’adequació d’aquests a l’ordenament jurídic urbanístic prèviament a la seva execució material.