Quan pensem en menors i privacitat la nostra primera aproximació sol ser pensar en Facebook, Instagram i xarxes socials similars que permeten una amplia difusió d’imatges i vídeos, a banda d’informació sobre la seva vida.
Però cal que afrontem la manera d’acompanyar i educar els nens i nenes des d’una visió més àmplia, ja que han nascut i estan creixent en una societat digital i global, on tot el que fan, cada acció diària, va definint la seva identitat digital.
Estem en una societat on les relacions (personal, familiar, social, laboral, política, etc.) depenen de la tecnologia. La tecnologia ja no és un mitjà per fer alguna cosa, sinó que s’ha integrat en la nostra vida (algunes vegades en el nostre cos) i modula les nostres accions i actituds.
Hem de trobar la manera d’arribar als menors per fer-los conscients que cadascuna de les seves accions s’estan convertint en una dada, en informació, que és valuosa i útil i que serveix per millorar i fer la seva vida més confortable, més senzilla: ara de seguida trobem el restaurant japonès més proper o la manera d’arribar-hi més ràpidament, ja no preguntem a ningú com arribar a un carrer, ja sabem que els nostres amics estan arribant tard abans de preocupar-nos-en, etc. Trobaríem milers d’exemples de comoditat i de millores en benestar personal, salut, medi ambient, etc.
Per descomptat, no es tracta de limitar la innovació, ja que és imprescindible per desenvolupar-nos. Es tracta de fer conscients als nostres nens i nenes que tot allò que fan a Internet deixa empremta i pot tenir conseqüències en la seva vida, present i futura. Per tant, han d’aprendre a ser crítics i valorar les seves accions, també en el món digital: quan fan cerques a Internet, quan pengen fotos i vídeos a una xarxa social, o quan hi fan comentaris, quan es relacionen amb amics i familiars, quan es diverteixen, és a dir, quan viuen digitalment.
No es tracta d’amagar, sinó de fer-los conscients de la realitat invisible de la societat digital i d'ensenyar-los a valorar-la. Si preguntem als nostres fills si penjarien una foto seva de la festa del dissabte al tauler del barri, què creieu que respondrien?
En definitiva, la tecnologia forma part del seu desenvolupament com a persones, com a ciutadans, com a treballadors. Hem d'ensenyar als menors que controlar la seva informació personal els permet controlar la seva vida, ja que si saben qui té la seva informació i les eines de què disposen per garantir els seus drets, podran controlar com tercers utilitzen les seves dades i, per tant, controlar com influeixen en les seves accions i actituds: quina sèrie miren, quin producte compren, però també què pensen, com veuen el món o a qui votaran.
Els nostres infants ja no podran triar si utilitzen o no la tecnologia i això ens obliga a acompanyar-los en un creixement personal i social que nosaltres no hem viscut. Però cal que ens hi posem per ajudar-los a ser crítics i no deixar-se enlluernar per la facilitat i la comoditat que la tecnologia aporta a les seves vides.
Viure, créixer i conviure en un món digital (lema del Projecte Menors, Internet i Tecnologies de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades), és més que una frase, és una realitat de la qual moltes vegades no som conscients ni tan sols com adults i, per tant, difícilment la podem traslladar als menors.
No es tracta de parlar de riscos, ni dels perills que hi pot haver darrere de les tecnologies (o no només). Es tracta de conèixer i entendre com ens podem veure influïts en la nostra vida, en la nostra presa de decisions, com altres decidiran sobre nosaltres en funció de la imatge que les dades dibuixen de nosaltres (encara que no sigui real).
No es tracta d’amagar la nostra vida, sinó d’avaluar, i per poder-ho fer hem de saber. Hem de trobar la manera de fer conscients als menors de què suposa viure en un món digital.
