El Pacte de Toledo: el futur de les pensions

El Pacte de Toledo és una comissió parlamentària, dintre del Congrés dels Diputats, creada l’any 1995 amb la finalitat de debatre, analitzar i fer propostes de futur del sistema espanyol de pensions en relació amb la sostenibilitat del conjunt del sistema de protecció social.

Aquest any 2020, el Pacte de Toledo ha anunciat un seguit de propostes que, en certa manera, anuncien el futur del sistema, que sintèticament són les següents:

• Trasllat de càrrega financera als pressupostos de l'Estat per atendre despeses no estrictament relacionades amb la protecció social i el sistema de pensions.
• Revisió de la garantia del poder adquisitiu de les pensions, amb actualització anual lligada a l'evolució de la inflació.
• Reforçar el Fons de Reserva, i recuperar les aportacions quan la situació financera del Sistema ho permeti:

• Continuar la progressiva integració de règims del Sistema per possibilitar un tracte més equilibrat a tots els pensionistes.
• Possibilitat que, en determinades circumstàncies, es pugui flexibilitzar el període de càlcul de les bases reguladores de les pensions, en interès del pensionista.
• Enfortir la incentivació de la contractació estable com a mecanisme per garantir els ingressos per cotització.
• S'insisteix en la creació d'una agència de Seguretat Social i en l'increment dels recursos humans d'aquesta agència.
• S'insisteix també en la necessitat d'informar la ciutadania de manera transparent de tot el que està relacionat amb la seva carrera de cotització i les expectatives sobre les prestacions.
• Es planteja la modernització de les mútues col·laboradores.
• S'insisteix en la necessitat de lluitar contra el frau i en el foment de la coordinació entre administracions.
• Es reclama el reforç de la contribució del Sistema per promoure l'equilibri entre l'esforç i la resposta quant a les prestacions.
• Es considera necessari apropar, en la mesura que sigui possible, l'edat real de jubilació a l'edat legal.
• Davant els dubtes que havia suscitat aquesta qüestió, s'opta pel manteniment de la protecció per supervivència en el nivell contributiu del Sistema.
• Es reclama la verificació permanent del compliment dels principis de solidaritat i suficiència de les prestacions.
• S'aposta per reforçar els plans de pensions d'empresa, en detriment de la incentivació dels individuals.
• S'apunta a la necessitat de continuar reduint la bretxa de gènere també en l'àmbit de les prestacions.
• Es considera necessari millorar l'ocupació dels joves perquè puguin aspirar a carreres de cotització que generin una acció protectora adequada i suficient.
• Es reclama una protecció reforçada per a les persones amb discapacitat.
• Es recomana el foment de la immigració legal, amb preferència per la circular i/o estable.
• Es recorda la necessitat d'adaptar-se als nous temps i a l'economia digital (lluita contra els falsos autònoms, per exemple).
• Reforç del control parlamentari de la suficiència i l'equilibri del Sistema.