La Llei 48/2015, de 29 d'octubre, va introduir en les pensions contributives del nostre sistema de Seguretat Social un complement per maternitat que es reconeixia a les dones per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social. A partir d’aquell moment, i per primera vegada en el nostre sistema de protecció social, s'incrementaven les pensions contributives de jubilació, viduïtat i incapacitat permanent de les dones que haguessin tingut dos o més fills, ja fossin naturals o adoptats, i els homes quedaven fora d'aquest benefici prestacional. En l'exposició de motius de la norma no es feia cap referència argumental que justifiqués aquesta diferència de tracte, per la qual cosa des que el dia 1 de gener de 2016 van començar a reconèixer-se aquests complements, van resultar conflictius i van generar múltiples reclamacions de pares que entenien que la norma els excloïa injustificadament d'aquest benefici.
Fruit d'aquesta conflictivitat, el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer, va eliminar aquest complement per aportació demogràfica i el va substituir pel complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere, que és el que apareix recollit actualment en l'article 60 del TRLGSS. La raó d'aquesta reforma és la Sentència del TJUE de 12 de desembre de 2019 (assumpte C‑450/18), que resolia una qüestió prejudicial plantejada per un jutjat social de Girona davant la reclamació d'un pare de dues filles per obtenir el complement vigent llavors. La Sentència europea va considerar que aquesta millora prestacional era contrària a la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, en considerar que resultava discriminatori que es reconegués el dret a un complement de pensió per aportació demogràfica per a les dones amb almenys dos fills, mentre que els homes que es trobaven en una situació idèntica no tenien dret a aquest complement.
Així doncs, l'actual article 60 del TRLGSS, a conseqüència d'aquesta reforma introduïda pel Reial decret llei 3/2021, recull un complement de les pensions contributives de jubilació, incapacitat permanent o viduïtat que té com a finalitat i justificació la reducció de la bretxa de gènere. En aquesta nova configuració de la prestació, el nombre de fills és el criteri objectiu que s'utilitza per articular la mesura, perquè el naixement i la cura dels fills, segons el parer del legislador, és la principal causa de la bretxa de gènere. La reforma vol ser una palanca per a la reducció de la bretxa de gènere que, tal com s'expressa en l'exposició de motius de la norma, “és el reflex d'aquesta situació de subordinació de les dones en el mercat de treball en haver assumit històricament un paper principal en la tasca de les cures dels fills”. No obstant això, es va deixar una porta oberta que els pares que acreditin un perjudici en la seva carrera de cotització pel naixement o l'adopció d'un fill per l'assumpció d'aquestes tasques de cures, tinguin accés al complement. És a dir, el legislador entén que es combina una acció positiva en favor de les dones -si cap dels progenitors acredita el perjudici en la seva carrera de cotització, el complement el percep la dona- amb la previsió que puguin percebre'l els homes que puguin trobar-se en una situació comparable.
Així, perquè els homes puguin tenir dret al reconeixement del complement ha de concórrer algun dels requisits següents:
- Tenir reconeguda una pensió de viduïtat per la defunció de l'altre progenitor dels fills en comú, sempre que algun d'ells tingui dret a percebre una pensió d'orfandat.
- Causar una pensió contributiva de jubilació o incapacitat permanent i haver interromput o haver vist afectada la seva carrera professional pel naixement o l'adopció de fills.
Perquè es pugui considerare acreditada aquesta afectació a la carrera professional dels pares, s'han de complir les condicions següents:
- En el supòsit de fills nascuts o adoptats fins al 31 de desembre de 1994, tenir més de 120 dies sense cotització entre els nou mesos anteriors al naixement i els tres anys posteriors a aquesta data o, en cas d'adopció, entre la data de la resolució judicial per la qual es constitueixi i els tres anys següents, sempre que la suma de les quanties de les pensions reconegudes sigui inferior a la suma de les pensions que li correspongui a la dona.
- En el supòsit de fills nascuts o adoptats des de l'1 de gener de 1995, que la suma de les bases de cotització dels 24 mesos següents al del naixement o al de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció, sigui inferior, en més d'un 15%, a la dels 24 mesos immediatament anteriors, sempre que la quantia de les sumes de les pensions reconegudes sigui inferior a la suma de les pensions que li correspongui a la dona.
- En qualsevol dels supòsits a què es refereixen les condicions 1 i 2, per al càlcul de períodes cotitzats i de bases de cotització no es tenen en compte els beneficis en la cotització establerts en l'article 237 per als períodes d'excedència per fill.
- Si els dos progenitors són homes i es donen les condicions anteriors en tots dos, es reconeix qui sigui titular de pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.
- El requisit, per causar dret al complement, que la suma de les pensions reconegudes sigui inferior a la suma de les pensions que li correspongui a l'altre progenitor, s'exigeix en el moment en què tots dos progenitors causin dret a una prestació contributiva en els termes previstos en la norma.
Així doncs, l'actual panorama normatiu imposa als homes, per a l'accés a aquest complement, unes condicions específiques que no s'exigeixen en el cas de les dones. Aquesta qüestió, novament, ha estat objecte de plantejament de qüestions prejudicials davant el TJUE, que en la Sentència de 15 de maig de 2025 (assumptes acumulats C-623/23 i C-626/23), analitza el contingut de l'article 60 del TRLGSS segons la normativa europea, i conclou que la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, en particular els articles 4 i 7, apartat 1, lletra b, segons l'article 23 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una norma nacional en virtut de la qual, amb la finalitat de reduir la bretxa de gènere en les prestacions de seguretat social deguda a l'educació dels fills, es reconeix un complement de pensió a les dones que percebin una pensió contributiva de jubilació i hagin tingut un o més fills, mentre que el reconeixement d'aquest complement als homes que es troben en una situació idèntica està subjecte a requisits addicionals relatius al fet que les seves carreres professionals s'hagin interromput o s'hagin vist afectades pel naixement o l'adopció dels fills.
Així doncs, la justícia europea torna a retreure al legislador espanyol l'establiment de condicions diferents a dones i homes en l'accés als complements per filles de les pensions contributives de jubilació, incapacitat permanent i viduïtat. Entén el TJUE que els arguments que va utilitzar en la Sentència de 12 de desembre de 2019 per al complement per aportació demogràfica són igualment aplicables a l'actual complement per a la reducció de la bretxa de gènere, perquè exigeix als homes l'acreditació fefaent de l'afectació que hagi pogut tenir la paternitat en les seves carreres professionals, mentre que en el cas de les dones aquesta disposició continua sense supeditar tal reconeixement a l'educació dels fills o a l'existència de períodes d'interrupció de les seves carreres professionals deguda a l'educació dels seus fills.
Sens dubte, aquesta nova sentència requerirà una nova reforma legislativa que permeti salvar el retret de discriminació que expressa. El legislador ha de ponderar l'argumentació del TJUE per aconseguir un veritable equilibri entre la ineludible necessitat d'aplicar mesures d'acció positiva correctores de la bretxa de gènere que en matèria laboral i de protecció social continua presentant el nostre país i la també ineludible necessitat d'aplicar-les sense vulnerar el dret constitucional a la igualtat i la normativa europea en aquesta matèria. Mentre no ho faci, l'assumpte continuarà sent una font inesgotable de controvèrsia i conflicte, puix que totes les persones que se sentin afectades per aquest efecte discriminatori podran legítimament reclamar el seu dret a la igualtat de tracte consagrat en la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, que el TJUE considera vulnerada pel contingut de l'article 60 del TRLGSS.
