El Butlletí Oficial de l'Estat del 28 de maig ha publicat el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, pel qual es regula el procediment previ per determinar els supòsits en els quals és procedent permetre anticipar l'edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l'aplicació de coeficients reductors. Aquesta norma, que entra en vigor el dia 17 de juny, desenvolupa el que disposa l'article 206 del TRLGSS, que regula la jubilació anticipada per raó de l'activitat. No obstant això, l'aplicació d'aquest nou procediment no es durà a terme fins que sigui publicada l'ordre ministerial que creï la Comissió d'Avaluació que estableix aquest precepte legal.
L'article 206 del TRLGSS obre la porta a un nou model de pensió de jubilació en el qual, a diferència de l'actual sistema d'edats ordinàries transversals d'accés a la prestació, es tinguin en compte la naturalesa dels treballs desenvolupats per cada persona al llarg de la seva vida laboral per determinar l'edat en la qual és procedent reconèixer el dret a la pensió. En aquest sentit, es determina que l'edat ordinària de jubilació -que el 2025 és de 65 anys per als qui acreditin una cotització d'almenys 38 anys i 3 mesos, i de 66 anys i 6 mesos per a la resta-, pot ser rebaixada per reial decret en els grups o les activitats professionals els treballs dels quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afectats acreditin en la professió o el treball respectiu el mínim d'activitat que s'estableixi. Sigui com sigui, la norma limita la reducció de l'edat de jubilació de manera que en cap cas comportarà que l'interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys. D'altra banda, també estableix que, amb la finalitat de mantenir l'equilibri financer del sistema, l'aplicació dels coeficients reductors d'edat comporta un increment en la cotització a la Seguretat Social, consistent a aplicar un tipus de cotització addicional sobre la base de cotització per contingències comunes, tant a càrrec de l'empresa com del treballador.
Doncs bé, aquest Reial decret du a terme aquest disseny “a la carta” d'edats de jubilació, tenint en compte la tipologia dels treballs desenvolupats durant la vida laboral activa. L'objecte d'aquesta norma és regular el procediment previ per determinar els supòsits en els quals és procedent permetre anticipar l'edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l'aplicació de coeficients reductors, respecte de les ocupacions o activitats professionals els treballs de les quals, tant per compte d'altri com per compte propi, siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat -la norma conté la definició de tots aquests conceptes- i sempre que no sigui possible la modificació de les condicions de treball. A més, ha de concórrer alguna d'aquestes dues condicions, en els termes descrits en l'annex del Reial decret:
- Que, en funció dels requeriments físics o psíquics exigits per acomplir el treball, experimentin un elevat índex de morbiditat o mortalitat a partir d'una determinada edat.
- Que l'acompliment del treball ocasioni seqüeles que donin lloc a elevats índexs de morbiditat o mortalitat.
Per aplicar els coeficients reductors de l'edat de jubilació, s'ha de complir algun dels següents requisits:
- Trobar-se en alta en la Seguretat Social desenvolupant alguna de les ocupacions professionals que permeten l'aplicació del coeficient de reducció d'edat.
- Trobar-se en la situació de prolongació d'efectes econòmics de la situació d'incapacitat temporal prevista en l'article 174.5 del TRLGSS.
- Trobar-se en situació assimilada a l'alta o en alta en la Seguretat Social desenvolupant alguna ocupació diferent de les que permeten l'aplicació del coeficient, quan ja hagin aconseguit l'edat que en cada cas resulti de l'aplicació d'aquest en l'activitat que hagin desenvolupat prèviament, o quan aquestes activitats hagin ocasionat seqüeles.
A més, en tot cas, s'ha d'acreditar que s'ha romàs fent un treball efectiu en l'ocupació o activitat penosa, tòxica, perillosa o insalubre durant un període equivalent al període mínim de cotització exigit per accedir a la pensió ordinària de jubilació previst en l'article 205.1.b del TRLGSS, és a dir, 15 anys en total, dels quals almenys dos anys han d'estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.
Per computar el temps treballat a l'efecte de l'aplicació del coeficient es tenen en compte únicament els períodes en els quals s'ha desenvolupat l'activitat que en permet l'aplicació i, a més, els següents:
- Els que hagin estat causats per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o professional, o d'accident, sigui o no de treball.
- Els que tinguin per motiu la suspensió del contracte de treball per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural, permís parental i per decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball a conseqüència de ser víctima de violència de gènere o de violència sexual.
- Els permisos i les llicències retribuïts, gaudits en virtut de les corresponents disposicions normatives o convencionals.
Per possibilitar el finançament d'aquesta nova mesura, l'assignació dels coeficients reductors comporta un increment en la cotització a la Seguretat Social dels col·lectius dels treballadors que siguin beneficiaris d'aquests coeficients que es delimitin en la norma corresponent, i s'aplica a la base de cotització per contingències comunes del col·lectiu dels treballadors afectats un tipus de cotització addicional a càrrec de l'empresa i del treballador en la mateixa proporció que l'establerta per a les contingències comunes, o únicament a càrrec del treballador quan treballi per compte propi.
Quant al procediment per determinar la procedència d'anticipar l'edat de jubilació mitjançant coeficients reductors, en cap cas pot ser iniciat pels treballadors o els empleats públics considerats individualment. Solament estan legitimades a iniciar-ho:
- De manera conjunta, les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, si el col·lectiu afectat és constituït per treballadors per compte d'altri.
- De manera conjunta, les associacions professionals representatives de treballadors per compte propi i organitzacions empresarials i sindicals més representatives, quan es tracti de treballadors per compte propi.
- De manera conjunta, les organitzacions sindicals més representatives i les administracions públiques de les quals depenguin, quan el procediment afecti els empleats públics.
- El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions pot iniciar el procediment a petició individual d'alguna de les parts legitimades en els paràgrafs anteriors, degudament raonada i justificada en circumstàncies excepcionals.
En cas de l'ocupació pública, les sol·licituds s'han de circumscriure als empleats públics que desenvolupin la mateixa activitat, ocupació o grup professional, i s'han d'identificar i delimitar, almenys, els extrems següents:
- L'adscripció a l'administració pública de la qual depengui el col·lectiu d'empleats públics.
- Respecte dels funcionaris públics de carrera, l'adscripció a un mateix grup i subgrup de classificació professional (A1, A2, C1 i C2) i l'adscripció al mateix cos i ocupació.
- Respecte del personal laboral, la mateixa ocupació o grup professional.
- Les funcions concretes que es desenvolupen i que determinen que l'activitat laboral que es dugui a terme sigui de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusi elevats índexs de morbiditat o mortalitat.
- La Classificació nacional d'activitats econòmiques (CNAE), amb el nivell més elevat de desagregació vigent a cada moment que desenvolupa l'entitat o l'empleat públic.
- La Classificació nacional d'ocupacions (CNO), amb el nivell més elevat de desagregació vigent a cada moment referida a l'ocupació que desenvolupa l'empleat públic.
La tramitació de les sol·licituds, que s'han de publicar a la seu electrònica associada a la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, comporta l'emissió d'informes de morbiditat i mortalitat -evacuats per la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social-, condicions de treball associades a l'activitat -emeses per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, O.A., M.P.-, condicions de penúria, toxicitat, perillositat o insalubritat i possibilitat de modificació de condicions de treball -evacuades per l'Organisme Autònom Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social- i, si es tracta d'ocupació pública, addicionalment el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha d'evacuar un informe específic sobre el col·lectiu afectat. Un cop emesos tots els informes i superat el tràmit d'audiència, s'ha de dictar una resolució en el termini màxim de sis mesos des de la data en la qual la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic.
Finalment, aquest Reial decret estableix la creació de la Comissió d'Avaluació, en el termini de quatre mesos a partir de la publicació en el BOE. El nou procediment començarà a aplicar-se en el moment en què aquesta Comissió s'hagi creat.
