El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha plantejat la Qüestió d'Inconstitucionalitat 1882-2019 davant el Tribunal Constitucional, en relació amb la disposició addicional tretzena de la Llei 5/2012, de 20 de març, del Parlament de Catalunya, per possible vulneració de l'article 149.1, apartats 7 i 18 de la Constitució Espanyola. El procediment per tramitar les qüestions d'inconstitucionalitat està regulat en l'article 10.1.c de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional, i en aquest cas el Ple del Tribunal Constitucional va decidir el dia 16 de juliol de 2019 reservar-se per a si mateix el coneixement de la qüestió.
La disposició addicional tretzena de la Llei 5/2012 va establir que la jubilació forçosa del personal estatutari i del personal laboral de l'Institut Català de la Salut, al qual són aplicables les mateixes condicions que al personal estatutari, es declara d'ofici quan la persona interessada compleix els seixanta-cinc anys d'edat. Així mateix, es deia que en cap cas es pot prolongar la situació administrativa de servei actiu sense autorització prèvia mitjançant una resolució expressa i motivada.
Únicament hi havia la possibilitat d'autoritzar la prolongació del servei actiu fins als setanta anys d'edat, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, en dos casos:
a) Si en el moment de complir l'edat de jubilació forçosa, li queden a la persona interessada sis anys o menys de cotització per causar pensió de jubilació. En aquest cas, la prolongació autoritzada finalitza en el moment que la persona interessada acredita el temps de cotització necessari per causar la pensió de jubilació, sigui quin en sigui l'import.
b) Excepcionalment, per necessitats assistencials, mitjançant una resolució expressa motivada en les causes previstes en el Pla d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut que atenen a motivacions específiques de necessitat assistencial al territori o pel prestigi professional de la persona interessada.
Doncs bé, ara el Tribunal de Justícia de Catalunya qüestiona davant el Tribunal Constitucional la possible vulneració de l'article 149.1 de la Constitució Espanyola, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació laboral (apartat 7) i de bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris. En el cas que l'Alt Tribunal apreciés l'existència d'inconstitucionalitat de la norma catalana, perquè la disposició addicional tretzena incideix en normativa laboral o funcionarial, la conseqüència podria ser l'anul·lació d'aquesta disposició, amb les conseqüències que això comportaria sobre les relacions de treball en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut.
Així doncs, un cop el Tribunal Constitucional ha decidit reservar-se per a si mateix el coneixement d'aquesta qüestió, cal estar atents a la resolució que adopti, la transcendència de la qual és innegable per als drets relacionats amb la jubilació del personal laboral i estatutari de l'Institut Català de la Salut.
