El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) està analitzant, des del punt de vista del dret comunitari, la normativa espanyola reguladora de les pensions de jubilació anticipades per voluntat del treballador, ja que, per accedir a aquest tipus de prestacions, l'article 208 del TRLGSS exigeix que l'import de la pensió a percebre resulti superior a la quantia de la pensió mínima que correspondria a la persona interessada per la seva situació familiar en complir 65 anys. Per tant, si un treballador sol·licita aquest tipus de pensió de jubilació anticipada i l'import resultant és inferior a la mínima vigent que li pugui correspondre, se li ha de denegar el dret, fins i tot en el cas que aquest treballador tingui reconeguda en un altre país de la UE una altra pensió amb la qual, sumada a l'anticipada que sol·licita a Espanya, compliria el requisit esmentat. Si bé el TJUE encara no ha dictat sentència, ja s'ha pronunciat l'advocat general, Gerard Hogan, que va presentar les seves Conclusions el dia 11 de juliol de 2019.
En aquestes Conclusions es tracta la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) corresponent als assumptes acumulats C-398/1 (Antonio Bocero Torrico) i C-428/18 (Jörg Paul Konrad Fritz Bode) contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social. La normativa afectada és, bàsicament, l'article 48 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i, a més, els articles 5 i 6 del Reglament CE n. 883/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, ja que el TSJG planteja si aquesta normativa s'oposa a una normativa nacional que, com l'espanyola, per determinar si una persona té dret a una pensió de jubilació anticipada, estableix, entre altres requisits, que l'import de la pensió que s’ha de percebre ha de ser superior a la pensió mínima de jubilació a la qual la persona interessada tindria dret conformement a aquesta normativa, per la seva situació familiar, en complir 65 anys. Com s'ha dit, en aplicar aquest requisit, la legislació espanyola solament té en compte la pensió de jubilació abonada pel Sistema espanyol, sense tenir també en compte les pensions equivalents que la persona interessada podria percebre d'un altre o altres estats membres.
Cal tenir en compte, a aquest efecte, que l'article 48 del TFUE estableix que el Parlament Europeu i el Consell, conformement al procediment legislatiu ordinari, han d'adoptar, en matèria de Seguretat Social, les mesures necessàries per establir la lliure circulació dels treballadors, i crear, especialment, un sistema que permeti garantir als treballadors migrants per compte d'altri i per compte propi, així com als seus drethavents, l'acumulació de tots els períodes presos en consideració per les diferents legislacions nacionals per adquirir i conservar el dret a les prestacions socials, així com per calcular-les. Fruit d'aquest mandat, l'article 5 del Reglament CE n. 883/2004 regula l'assimilació de prestacions, ingressos, fets o esdeveniments, i l'article 6, la totalització dels períodes al territori de la UE en matèria de Seguretat Social.
Doncs bé, després d'analitzar la normativa espanyola en matèria de Seguretat Social i la normativa comunitària referida anteriorment, l'advocat general, en les seves Conclusions, proposa al TJUE que respongui a la qüestió prejudicial plantejada pel TSJG de la manera següent:
«L'article 5, lletra a, del Reglament (CE) n. 883/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que exigeix, com a requisit per a la concessió d'una pensió de jubilació anticipada, que l'import de la pensió sigui superior a la pensió mínima que s'abonaria a la persona interessada en virtut de la mateixa legislació nacional sense tenir en compte la pensió efectiva que aquesta persona pot percebre per part d'un o més estats membres mitjançant una altra prestació del mateix tipus.»
Davant la rellevància de la qüestió, només resta esperar que pròximament el TJUE s'hi pronunciï, ja que, si segueix la proposta de l'advocat general, provocaria un important canvi en aquesta matèria.
