No és infreqüent que un treballador es trobi en situació d'incapacitat temporal (IT) a conseqüència d'una baixa mèdica per malaltia o accident i que transcorri el termini màxim de 730 dies establert en l'article 174.2 del TRLGSS. Tot això tenint en compte que la durada màxima del dret al subsidi és de 365 dies, prorrogables 180 dies més quan es presumeixi que durant aquest període el treballador pot ser donat d'alta mèdica per curació.
Per tant, l'empresa ha d'efectuar el pagament delegat de la prestació d'IT durant un màxim de 545 dies -365 dies més la pròrroga de 180 dies-, i a partir d'aquest moment, necessàriament en un termini màxim de 90 dies naturals, s'ha de fer l'examen de l'estat de l'incapacitat a l'efecte de la seva qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que correspongui. No obstant això, en els casos en els quals, si continua la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del treballador, amb vista a la seva reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat fes aconsellable demorar la qualificació, aquesta es pot retardar per un període precís, sense que en cap cas es puguin sobrepassar els 730 dies naturals, sumats els d'IT i els de prolongació dels seus efectes. Cal recordar que, en qualsevol cas, una vegada transcorreguts els 545 dies corresponents al pagament delegat, cessa l'obligació de cotitzar per part de l'empresa.
Doncs bé, encara que la norma diu que no es poden sobrepassar els 730 dies “en cap cas”, a la pràctica succeeix que a vegades se sobrepassen. En aquests casos, s'ha plantejat qui ha de respondre del pagament del subsidi d'IT a partir del dia 731, i el Criteri 26/2023 de la Subdirecció General d'Ordenació i Assistència Jurídica de l'INSS, de 16 d'octubre de 2023, ha conclòs que ha de ser la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social qui s'ocupi d'aquests pagaments.
En aquestes situacions de demora de la qualificació de la incapacitat permanent per part de l'INSS, la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social va emetre un informe en data 2 d'octubre de 2023 que assenyalava que la responsabilitat de pagament de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social està determinada en l'article 80.2 del TRLGSS, en l'apartat 1 de la disposició addicional cinquena del Reial decret 1300/1995, de 21 de juliol, i en l'article 71.1 del Reial decret 1993/1995, de 7 de desembre, sense que existeixi cap previsió que la restringeixi per l'extensió en el temps, ni tampoc considera excepcions a aquesta responsabilitat en el desenvolupament de la prestació des del seu naixement fins als temps d'extensió per durada natural o extraordinària, sinó que la prestació manté les seves pròpies circumstàncies i condicions d'origen, entre les quals està la de l'abonament de la prestació per l'entitat col·laboradora.
En definitiva, l'informe conclou que, en vista de la regulació de la matèria, de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la doctrina de diverses sentències de diferents tribunals superiors de justícia, en els supòsits excepcionals en els quals la qualificació de la incapacitat permanent es demora més enllà del termini màxim de 730 dies, correspon a les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social la responsabilitat de l'abonament de la prestació d'IT respecte dels seus associats.
