L'article 45 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix que queda assegurada la lliure circulació dels treballadors dins de la Unió, la qual cosa representa l'abolició de tota discriminació per raó de nacionalitat entre els treballadors dels estats membres pel que fa a l'ocupació, la retribució i les altres condicions de treball, amb les úniques limitacions justificades per raons d'ordre públic, seguretat i salut públiques. Com a just complement d'aquest dret de lliure circulació, l'article 48 del TFUE disposa la creació d'un sistema que permeti garantir als treballadors emigrants per compte d'altri i per compte propi l'acumulació de tots els períodes reconeguts per les diferents legislacions nacionals per adquirir i conservar el dret a les prestacions socials, així com per al càlcul d'aquestes prestacions.
En aquesta interessant Sentència del TJUE de 21 de gener de 2016 es planteja si una legislació interna, en aquest cas de l'Estat de Xipre, pot vulnerar aquests drets. La Llei xipriota 97 (I)/1997, reformada per la Llei 31 (I)/2012, sobre pensions, estableix que quan un funcionari menor de 45 anys renuncia a la seva ocupació en la funció pública xipriota per exercir una activitat professional en un altre Estat membre o en una institució de la Unió Europea o d'una altra organització internacional, percep únicament una quantitat a tant alçat i perd els seus futurs drets a pensió. No obstant això, si aquest funcionari abandona la seva ocupació a la funció pública per exercir determinades funcions públiques al mateix Estat xipriota, i per tant continua exercint una activitat professional a Xipre, no perd cap dret en relació amb les seves futures pensions.
El TJUE entén que aquesta legislació xipriota vulnera el dret de la Unió Europea, en anar contra la lliure circulació de treballadors, ja que amb la legislació xipriota un treballador públic pot perdre part dels seus drets de Seguretat Social si decideix exercir aquest dret i passar a prestar serveis professionals en un altre Estat o en una altra organització fora de Xipre. Sens dubte, aquestes limitacions poden entorpir la lliure circulació d'aquests professionals en l'àmbit de la Unió Europea, i això únicament pot ser admissible quan es justifica per motius de caràcter econòmic que persegueixen un objectiu d'interès general, i això no succeeix en aquest cas.
Per tant, el TJUE conclou que l'Estat xipriota ha mantingut una desigualtat de tracte entre els treballadors emigrants i els funcionaris que han exercit la seva activitat a Xipre i, per tant, ha infringit el dret de la Unió, en no haver suprimit el requisit relatiu a l'edat que dissuadeix els treballadors d'abandonar Xipre per exercir una activitat professional en un altre Estat membre o en el si d'una institució de la Unió o d'una altra organització internacional. L'Estat xipriota haurà d'adaptar la seva legislació a aquesta sentència al més aviat possible; en cas contrari, la Unió podria imposar-li sancions pecuniàries.
