L'article 190 del TRLGSS regula, en el règim general de la Seguretat Social, una prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, que comporta una reducció de la jornada de treball d'almenys el 50 %, i que és aplicable tant al personal laboral de les administracions públiques com als funcionaris públics. El llistat de malalties greus que donen dret a aquesta prestació és inclòs en el Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol.
En efecte, per al personal laboral l'article 37.6 del TRLET reconeix al progenitor, adoptant, guardador amb finalitats d'adopció o acollidor permanent, el dret a una reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari de la meitat de la durada d'aquella, almenys, per a la cura, durant l'hospitalització i el tractament continuat, del menor al seu càrrec afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes), o per qualsevol altra malaltia greu, que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de cura directa, contínua i permanent, acreditat per l'informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi divuit anys. La minoració del salari es compensa amb una prestació equivalent al 100% de la base reguladora corresponent a la reducció de jornada aplicada en cada cas.
Quant al personal funcionari, l'article 49 del TRLEBEP li reconeix un permís anàleg al del personal laboral, i percep les retribucions íntegres amb càrrec als pressupostos de l'òrgan o l'entitat on presti els serveis. També es disposa la possibilitat que reglamentàriament s'estableixin les condicions i els supòsits en els quals aquesta reducció de jornada es podrà acumular en jornades completes.
L'article 49 del TRLEBEP conté una important limitació d'aquest dret: quan concorrin en tots dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitats d'adopció o acollidors de caràcter permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si s'escau, puguin tenir la condició de beneficiaris de la prestació establerta per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable, el funcionari/ària té dret a percebre les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l'altre progenitor, adoptant o guardador amb finalitats d'adopció o acollidor de caràcter permanent, no cobri les seves retribucions íntegres en virtut d'aquest permís o com a beneficiari de la prestació establerta per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, només es té dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions.
Doncs bé, la recent Sentència del Tribunal Suprem 3148/2021, Sala Social, de 20 de juliol de 2021, es planteja un cas peculiar en relació amb aquesta prestació: si la mare divorciada que té concedida la guarda i custòdia d'una filla afectada per una malaltia greu pot continuar gaudint de la prestació atorgada per a la seva cura quan l'altre progenitor cessa en l'activitat laboral. El Tribunal conclou, després d'una minuciosa descripció de les tècniques d'interpretació de la norma, que si bé la mare té atorgada la guarda i custòdia de la menor i, havent reduït la seva jornada per a la cura de la seva filla malalta, està percebent la prestació per cura de menor afectada per malaltia greu, el fet que el pare -del qual la mare s'havia divorciat- hagi cessat en l'activitat laboral, sense que consti cap dada que indiqui que el pare té alguna dificultat o impediment per a la cura de la menor, comporta l'extinció de la prestació, en aplicació dels articles 2, 4, apartats 2 i 4, i l'article 7, apartat 3 del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol.
Cal tenir en compte que, en aquests moments, a Catalunya no hi ha ni una sola prestació d'aquest tipus activa, la qual cosa no deixa de sorprendre tenint en compte quina és la situació de necessitat que es vol protegir. De fet, hi ha únicament 119 processos en vigor en el conjunt de l'Estat espanyol, xifra que posa de manifest que, molt probablement, aquest àmbit de protecció social no ha tingut la difusió necessària entre la població.
