Finalment, el dia 26 d'agost ha entrat al Congrés dels Diputats el Projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions (121/000066), que va ser aprovat pel Govern en segona volta el dia 24 d'agost. El Congrés ha qualificat aquest importantíssim Projecte de llei el dia 1 de setembre i ho ha assignat a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Comença, d'aquesta manera, un llarg camí parlamentari, que molt probablement estarà ple d'esmenes i grans debats, considerant la transcendència social i econòmica del Projecte. En un apunt anterior vam tenir l'ocasió d'analitzar les principals línies del llavors Avantprojecte de llei, però ara convé detenir-se en una de les principals novetats de l'actual Projecte, que afectarà un important nombre d'empleats públics. Es tracta dels incentius per als casos de jubilació demorada, és a dir, els supòsits en els quals un ciutadà/ana, complint tots els requisits per accedir a la pensió de jubilació, decideix prolongar l'activitat professional més enllà de l'edat ordinària establerta legalment en cada cas.
Aquesta possibilitat de demorar el moment d'accés a la pensió de jubilació és confirmada, en el cas dels empleats mitjançant una relació laboral, pel dret al treball, reconegut constitucionalment en l'article 35 de la CE, l'única limitació de la qual és la que disposa la disposició addicional desena del vigent TRLET, que estableix la possibilitat que, en determinades circumstàncies, els convenis col·lectius puguin establir edats de jubilació forçosa. Cal tenir en compte que el nou Projecte de llei, sobre aquesta “jubilació forçosa”, estableix que els convenis col·lectius sols fixin clàusules que possibilitin l'extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador/a a partir dels 68 anys. Aquest límit es pot rebaixar en alguns sectors (CNAE) amb la condició que s'hi incrementi la participació de la dona.
En el cas dels empleats públics amb una relació de servei no laboral, és a dir, els funcionaris públics, la situació és ben diferent. L'article 67 del TRLEBEP estableix que la jubilació dels funcionaris és forçosa en complir l'edat legalment establerta. En aquest cas, per tant, el compliment d'una determinada edat comporta, necessàriament, l'extinció de la relació de servei del funcionari/ària públic, si bé es disposa legalment la possibilitat de sol·licitar la prolongació de l'activitat professional d'aquests empleats públics. Així, l'apartat tercer de l'esmentat article 67 del TRLEBEP estableix que, si bé amb caràcter ordinari la jubilació forçosa es declara d'ofici en complir el funcionari/ària els 65 anys, es pot sol·licitar, en els termes establerts en les lleis de funció pública, la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin 70 anys. En aquests casos, l'Administració pública competent haurà de resoldre de forma motivada l'acceptació o la denegació de la prolongació.
Cal assenyalar, a més, que també en l'àmbit de la Seguretat Social el tractament ha estat diferent. Mentre que en el règim general de la Seguretat Social s'estableixen incentius per als empleats que decideixen prolongar l'activitat laboral més enllà de l'edat ordinària de jubilació, en el règim especial de funcionaris, referit a les classes passives de l'Estat i regulat en el text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d'abril, aquests incentius no han existit mai.
En el règim general, l'article 210.2 del TRLGSS estableix que quan s'accedeixi a la pensió de jubilació a una edat superior a la que resulti d'aplicar en cada cas el que s'estableix en l'article 205.1.a, sempre que en complir aquesta edat s'hagi reunit el període mínim de cotització establert en l'article 205.1.b, s'ha de reconèixer a la persona interessada un percentatge addicional per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir aquesta edat i la del fet causant de la pensió, la quantia de la qual anirà en funció dels anys de cotització acreditats en la primera de les dates indicades, segons l'escala següent:
- fins a 25 anys cotitzats, el 2%.
- entre 25 i 37 cotitzats, el 2,75%.
- a partir de 37 anys cotitzats, el 4%.
Aquests percentatges addicionals milloren la pensió que en el seu moment sigui reconeguda, i fins i tot hi ha la possibilitat que es pugui superar l'import de la pensió màxima vigent a cada moment –37.904,86 euros anuals l'any 2021–, amb el límit de l'import anual de la base màxima de cotització –48.841,20 euros anuals el 2021.
No obstant això, els funcionaris enquadrats en el règim de classes passives no tenen accés a aquests incentius, per la qual cosa, fins i tot en el cas que els sigui reconeguda la pròrroga de l'edat de jubilació forçosa, l'import d'aquesta pensió es calcula estrictament d'acord amb els anys de cotització efectiva, sense afegir cap percentatge addicional pels períodes de servei posteriors al compliment dels 65 anys. Aquesta situació podria canviar si prospera la reforma inclosa en el Projecte de llei. En efecte, en el mateix Projecte es recull que també els pensionistes de classes passives tinguin la mateixa regulació que els del règim general quant als incentius de demora, que passen a ser de tres tipus per cada any de demora:
- Un percentatge addicional del 4%
- Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió i premiant les carreres de cotització més llargues
- Una combinació de totes dues opcions.
Per tant, caldrà estar molt pendents de la tramitació parlamentària d'aquest Projecte de llei i veure si prospera aquesta interessant proposta, que pot resultar una via de millora de les expectatives de pensió de molts funcionaris.
