Quan una administració resol de manera definitiva la concessió d’una subvenció, neix el dret del beneficiari a cobrar-la, sempre que realitzi l'objecte de la subvenció i l'acrediti. És a dir, que justifiqui la consecució de l'acció, activitat o projecte de l'objecte de la subvenció, d'acord amb la normativa.
La regulació del compliment de les obligacions per part de l’administració pública es troba regulada amb caràcter general a l’article 21 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària (d'ara endavant, LGP), on s'estableix, en el seu primer apartat, que les obligacions de la Hisenda Pública estatal només són exigibles quan resultin de l’execució dels pressupostos, de conformitat amb el que es disposi a aquesta llei, de sentència judicial ferma o d’operacions no pressupostàries legalment autoritzades. En termes similars ho disposa l’article 23 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya (d'ara endavant TRLFPC), en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
La Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (d'ara endavant, LGS) i el RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la LGS (d'ara endavant, RLGS) regulen extensament els requisits i les obligacions que han de complir els beneficiaris de les subvencions, però no tant respecte del compliment de la correlativa obligació de l’administració atorgant de la subvenció de pagar-la.
Trobem a l’article 23.2 b) de la LGS l’exigència de crèdit pressupostari on imputar la despesa que suposa l’atorgament de la subvenció, i regulació sobre la tramitació d’aquesta despesa pública a l’article 34 de la LGS, establint que amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció s’ha d’aprovar l’autorització de la despesa (A), sobre la que s’ha de disposar (D) en el moment de la resolució. El pagament de la subvenció es fa prèvia la justificació per part del beneficiari de la realització de l’activitat, el projecte, objecte o adopció del comportament que conforma l’objecte de la subvenció d’acord amb la normativa que la regula.
Tenint en compte el procediment de gestió de la despesa pública regulada a l’article 73 de la LGP, així com a l’article 46 del TRLFPC com també a l’article 184 del RDL 2/2004, de 5 de març, del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (d'ara endavant, TRLRHL), en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i en el de l’Administració Local respectivament, podem afirmar que el reconeixement de l'obligació en la gestió de les subvencions se situa en el moment de l’aprovació de la liquidació de la justificació presentada pel beneficiari, prèvies les tasques de comprovació per part de l’òrgan atorgant de la subvenció.
Per tant, una vegada justificada la subvenció per part del beneficiari i superades les accions de comprovació de l’òrgan gestor de l’administració competent, aquesta ha de procedir al reconeixement de l'obligació i posterior pagament, sens perjudici de noves comprovacions que es puguin fer durant el termini dels quatre anys de prescripció.
Què passa, però, si malgrat aquesta justificació presentada per part del beneficiari d’acord amb la normativa reguladora de la subvenció, l’administració atorgant no paga dins del termini establert?
D’entrada l’efecte que aquest incompliment provoca és un perjudici al beneficiari, que ha realitzat l’acció o el projecte objecte de la subvenció amb càrrec als seus fons i espera recuperar-ne la part que correspon a la subvenció. Per tant, és molt possible que tingui un perjudici financer, un sobre cost que no hauria de suportar. Aquest perjudici serà menor en cas que s’hagi efectuat un pagament avançat en aplicació de la normativa de la subvenció, quan ho disposen les bases reguladores o el conveni en cas de concessió directa, ja que és menor l’import a cobrar, i per tant menor el perjudici que la demora provoca al beneficiari.
Per tal de compensar aquest perjudici ens podem plantejar si és procedent l’exigència del pagament d’interessos de demora. És a dir, si en el moment que l’administració finalment paga aquesta subvenció fora del termini regulat hauria d’incloure els interessos de demora meritats fins al moment del pagament.
En la mesura que l’administració atorgant resolgui aprovant la justificació del beneficiari amb la liquidació de l’import resultant que s’escaigui, el pagament s’ha de produir d’acord amb la normativa de la subvenció. En cas que les bases o el conveni regulador de la subvenció no ho estableixin, cal aplicar el règim general determinat pels articles 18 de la LGP i 25.1 del TRLFPC que disposen que si no es fa el pagament de les obligacions reconegudes en el termini de tres mesos, el creditor té dret al cobrament d’interessos de demora. Per tant, el beneficiari podrà reclamar-los administrativament, i aquests hauran de ser atesos per l’administració atorgant de la subvenció.
D’altra banda, pot passar que, malgrat que s’hagi presentat la justificació de la subvenció per part del beneficiari, l’administració atorgant no aprovi el reconeixement de l'obligació perquè està pendent del procediment de comprovació de la justificació, que s’allarga en el temps. En aquest cas, com que no ha nascut l'obligació d’acord amb la normativa, no es meriten els interessos de demora que compensin el perjudici que igualment pateix el beneficiari, qui ha complert amb l’objecte de la subvenció i ha justificat dels del termini establert.
Reiterades sentències del Tribunal Suprem han abordat la qüestió del pagament d’interessos de demora en el pagament de les subvencions amb relació al finançament del Servei de Llars d’Infants de titularitat local a Catalunya (STS 4706/23, STS 1692/23, STS 1181/24, STS 607/2025, entre moltes altres). L'any 2013 els ajuntaments van deixar de rebre de la Generalitat l’aportació per places de llars d’infants fixada (Acord GOV/63/2013, de 7 de maig). Es va acordar un ajornament per a quan les disponibilitats pressupostàries ho permetessin. Davant d'aquesta situació, alguns ajuntaments van demandar a la Generalitat de Catalunya, i la qüestió va arribar a l'Alt Tribunal.
La STS 607/2025 de 22 de maig, analitzant aquesta qüestió exposa:
“(…) la obligación accesoria y de naturaleza resarcitoria en que consiste el pago de intereses de demora no puede surgir al margen de una obligación principal vencida y exigible. La existencia de un crédito exigible precisa un acto de reconocimiento de la obligación de cuyo incumplimiento parte el devengo de intereses.”
L’Alt Tribunal interpreta en aquestes sentències que l'obligació de pagament d’aquestes subvencions no es va incomplir sinó que es va ajornar fins que les disponibilitats pressupostàries ho permetessin. De manera que no es podien meritar interessos de demora perquè no existia l'obligació principal. Aquesta obligació es va materialitzar en aplicació de la Llei 5/2020 del Parlament de Catalunya que va ordenar el pagament d’aquestes subvencions d’acord amb un pla de pagament plurianual que encara avui s’està desplegant.
La sentència conclou dient:
“Los artículos 22.2.b), 28 y 34 de la Ley General de Subvenciones y 21, 24 y 73.4 de la Ley General Presupuestaria, en relación con los artículos 1100 y 1108 del Código Civil, deben interpretarse en los supuestos de determinación legal de una cuantía a abonar en concepto de subvención, en el sentido de que 'la exigencia del abono de intereses de demora en favor del beneficiario de la subvención surge desde el momento en que se produce el reconocimiento legal de la obligación, salvo que se haya ejercitado previamente una acción frente a la inactividad de la Administración, al amparo de lo preceptuado en el artículo 29 de la Ley reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa , y ésta no despliegue mediante actos de ejecución la obligación de subvencionar legalmente impuesta'.”
Així doncs, queda clar amb aquesta jurisprudència, que només en el cas d’exercitar una acció davant la inactivitat de l’administració a l’empara de l’article 29 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, es podran reclamar interessos de demora en el pagament fora de termini de les subvencions.
