L’article 31.3 de la Llei 38/2003, general de subvencions, estableix que quan l'import de la despesa subvencionable superi les quanties establertes en la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per al contracte menor, el beneficiari ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a l'obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les seves característiques especials no existeixi en el mercat prou nombre d'entitats que la facin, el prestin o el subministrin, o llevat que la despesa s'hagi efectuat amb anterioritat a la subvenció. Així mateix, indica que l’elecció entre les ofertes presentades, que s'han d'aportar en la justificació o, si s'escau, en la sol·licitud de subvenció, s'ha de fer conformement a criteris d'eficiència i economia, i s'ha de justificar expressament en una memòria l'elecció quan no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa.
El Reglament de la Llei general de subvencions, aprovat pel Reial decret 887/2006, reforça aquesta exigència en l'article 72, en establir que la justificació de la despesa ha d'incloure la documentació acreditativa de la sol·licitud d'ofertes, així com la memòria explicativa de l'elecció efectuada, especialment quan no s'opta per l'oferta més econòmica. La finalitat d'aquesta norma és garantir que la despesa subvencionada s'ha fet conformement a criteris d'eficiència i que s'ha valorat adequadament la relació qualitat-preu.
Els llindars econòmics que determinen l'obligació de sol·licitar tres ofertes s'alineen amb els establerts en la Llei de contractes del sector públic. Des de l'entrada en vigor de la Llei 9/2017, es consideren contractes menors aquells l'import dels quals no supera els 40.000 euros en obres i els 15.000 euros en subministraments o serveis. Per tant, qualsevol despesa subvencionable que excedeixi aquests límits ha d'anar acompanyada de les tres ofertes corresponents.
La no presentació de les tres ofertes pot tenir conseqüències greus per al beneficiari. En primer lloc, la despesa pot ser considerada no subvencionable, la qual cosa n'implica l'exclusió del còmput de l'ajut concedit. En segon lloc, si la subvenció s’ha pagat de forma anticipada, l'administració pot iniciar un procediment de reintegrament, conformement a l'article 37 de la LGS. Aquest article estableix que l'incompliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, entre les quals les relatives a la contractació, constitueix una causa de reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes.
La jurisprudència ha abordat aquesta qüestió en diverses ocasions. La Sentència del Tribunal Suprem 3719/2021 conclou que, excepte previsió específica en la norma reguladora de la subvenció, quan s’atorga una subvenció per a una determinada finalitat que requereixi la celebració d’un contracte administratiu per a l’execució del seu objecte, no és admissible que, en examinar el compliment de les condicions de la subvenció ja atorgada, es pugui imputar com un incompliment d’aquestes condicions de la subvenció una irregularitat formal del previ contracte administratiu, de manera que no es pot emparar una ordre de reintegrament en aquesta irregularitat, sempre que s’hagi executat l’objecte per al qual es va atorgar la subvenció.
En alguns casos, els tribunals han aplicat el principi de proporcionalitat, establert en l'article 37.2 i 17.3.n de la LGS, per graduar les conseqüències de l'incompliment. Aquest principi permet que, quan el beneficiari hagi complert substancialment els objectius de la subvenció i hagi actuat de bona fe, el reintegrament no sigui total, sinó proporcional al grau d'incompliment.
Per evitar aquestes situacions, és fonamental que les bases reguladores de la subvenció incloguin de forma clara i precisa l'obligació de demanar tres ofertes, així com les conseqüències del seu incompliment. L'article 17 de la LGS estableix que les bases han de contenir els criteris de graduació dels possibles incompliments, la qual cosa permet a l'administració aplicar el principi de proporcionalitat de forma reglada. En absència d'aquesta previsió, el marge d'actuació es redueix, i l'incompliment pot donar lloc al reintegrament automàtic.
No obstant el que s'ha exposat, és important destacar que l’obligació de presentar les tres ofertes no és del tot clara quan el beneficiari és una administració pública. Tot i que l’article 31.3 de la Llei 38/2003, general de subvencions, estableix aquesta exigència per garantir la concurrència i l’eficiència en la despesa, la seva aplicació pràctica presenta matisos, especialment en funció del tipus de beneficiari i del règim jurídic que l’afecta.
En aquest context, la Instrucció 1/2019 de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRESCON) va introduir una mesura antifrau que reforça la necessitat de sol·licitar tres pressupostos en els contractes menors, amb l’objectiu de prevenir la fragmentació indeguda i assegurar la transparència en la contractació. Aquesta instrucció, però, s’aplica exclusivament al sector públic estatal, és a dir, a l’Administració general de l’Estat i als seus organismes dependents. L'obligatorietat per a les entitats locals i autonòmiques no és explícita, i això genera una situació de diversitat interpretativa, i algunes administracions adopten la instrucció com a bona pràctica, mentre que d’altres no la consideren vinculant.
Quan el beneficiari de la subvenció és una administració pública, no caldria exigir la presentació de tres pressupostos, sinó que podria justificar la despesa mitjançant el corresponent expedient de contractació, conformement a la Llei 9/2017, de contractes del sector públic. Aquest expedient inclou la memòria justificativa, la resolució d’adjudicació, els plecs de condicions, la publicitat del procediment (si escau) i la documentació que acredita la legalitat del procés. Aquesta justificació es podria considerar prova suficient de concurrència, eficiència i legalitat, i substituiria la necessitat de presentar pressupostos comparatius.
La jurisprudència ha avalat aquesta interpretació, i ha assenyalat que no es pot exigir a una administració pública que dupliqui procediments, especialment si ja ha aplicat la normativa de contractació pública. Així, si el contracte s’ha adjudicat conformement a la LCSP, no cal acreditar la sol·licitud de pressupostos addicionals.
