El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l'Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC), que incorpora l'actualització del Pla respecte del de l'any 2017.
El PGCPGC respon a la necessitat d'actualitzar alguns aspectes identificats des de l'aplicació l'any 2018, especialment en matèria de comptabilitat de subvencions, transferències i en la consolidació dels comptes públics. Els canvis més significatius són els següents:
- Actualització de la comptabilització de subvencions i transferències.
- Incorporació del tractament comptable de les transferències en espècie.
- Regulació de les normes per al registre i la valoració dels béns materials del patrimoni històric.
- Millora de la transparència financera, mitjançant l'agregació del detall de les operacions i saldos amb entitats del sector públic en la nota 27 de la memòria dels comptes anuals.
- Incorporació d'una norma específica per al tractament comptable dels actius utilitzats en concessions.
Aquesta Ordre entrarà en vigor a partir de l'exercici comptable que s'iniciarà el dia 1 de gener de 2026.
En aquest apunt ens centrarem a comentar les novetats que s'han introduït en matèria de subvencions en el PGCPGC.
Antecedents
L'any 2024, la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya va aprovar mitjançant la Resolució IG/25/2024, de 9 de maig de 2024, la instrucció 4/2024, que tenia per objecte precisar i unificar el registre comptable de les transferències, subvencions i aportacions corrents i de capital, així com establir el procediment de control dels excessos de les transferències.
La Instrucció va actuar com un instrument d'interpretació i desplegament pràctic de la norma de valoració 18a del PGCPGC, per orientar les entitats públiques en l'aplicació dels criteris de reconeixement, valoració i imputació pressupostària.
En resum, la Instrucció tenia dos objectius:
- Regular el procediment de control dels excessos d'ingressos per transferències en les entitats del sector públic de la Generalitat.
- Fixar els criteris comptables específics per al registre de les subvencions, transferències i aportacions corrents o de capital, especialment en els casos que no recollits en el Pla del 2017.
La modificació del PGCPGC ha incorporat la Instrucció de la Intervenció, juntament amb altres aspectes que comentarem en l'apartat següent.
Novetats incorporades en el PGCPGC en matèria de subvencions
En relació amb les subvencions i les transferències, dividirem en tres apartats els principals aspectes incorporats pel nou Pla comptable:
1. Concepte de subvenció i transferència
El PGCPGC incorpora les normes específiques d'aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat recentment mitjançant la Instrucció 4/2024, comentada més amunt. S'incorporen en la segona part del Pla, "Normes de reconeixement i valoració", concretament en la norma de reconeixement i valoració 18a, "Transferències, subvencions, donacions i llegats".
En primer lloc, el PGCPGC defineix els conceptes de transferències i subvencions:
- Les transferències tenen per objecte un lliurament de diners o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i entre aquests agents a altres entitats públiques o privades i a particulars, i a l'inrevés, totes sense contrapartida directa per part dels beneficiaris, i tenen com a finalitat el finançament d'operacions o d'activitats no singularitzades.
- Les subvencions tenen per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i entre aquests agents a altres entitats públiques o privades i a particulars, i a l'inrevés, totes sense contrapartida directa per part dels beneficiaris, que es destinen a una finalitat, un propòsit, una activitat o un projecte específic, amb l'obligació per part del beneficiari de complir les condicions i els requisits que s'hagin establert, o en cas contrari fer-ne el reintegrament.
Així mateix, les subvencions i les transferències comporten un augment del patrimoni net del beneficiari que les rep i, de manera simultània, una disminució correlativa del patrimoni net del concedent.
Als efectes de la norma de registre i valoració del PGCPGC, els conceptes de transferència, subvenció i aportació s'utilitzen de forma indistinta, ja que es considera que tenen el mateix tractament comptable, independentment dels requisits de la tramitació de cadascuna d'acord amb la normativa vigent.
2. El reconeixement comptable de les subvencions i les transferències
El PGCPGC distingeix el reconeixement comptable entre les operacions quan es tracta de transferències i subvencions concedides i rebudes.
Transferències i subvencions concedides
Les transferències i les subvencions concedides són comptabilitzades com a despeses en el moment en què es té constància que s'han complert les condicions establertes per percebre-les.
Quan al tancament de l'exercici estigui pendent el compliment d'alguna de les condicions establertes per percebre-les, però no hi hagi dubtes raonables quant al compliment futur, s'ha de dotar una provisió pels imports corresponents, amb la finalitat de reflectir la despesa.
En el cas de deutes assumits d'altres ens, l'entitat que assumeix el deute ha de reconèixer la subvenció concedida en el moment en què entri en vigor la norma o l'acord d'assumpció, i ha de registrar com a contrapartida el passiu sorgit a conseqüència d'aquesta operació.
En el cas de lliurament d'actius, l'entitat ha de reconèixer la transferència o la subvenció concedida en el moment del lliurament al beneficiari.
En el segon cas, les transferències i les subvencions rebudes han de ser reconegudes com a ingressos per l'ens beneficiari quan hi hagi un acord individualitzat de concessió de la transferència o subvenció a favor de l'ens esmentat, s'hagin complert les condicions associades al seu gaudiment i no hi hagi dubtes raonables sobre la seva percepció.
Si les subvencions rebudes no compleixen els requisits comentats en el paràgraf anterior, han de ser considerades subvencions reintegrables i reconegudes com a passiu.
Als efectes exclusius del registre comptable, s'entenen que s'han complert les condicions per gaudir de la subvenció o la transferència en els dos casos següents:
- Quan el compliment de les condicions associades al gaudi s'estengui a diferents exercicis, se n'ha de presumir el compliment, una vegada adquirit l'actiu o efectuada la despesa, si en el moment de l'elaboració dels comptes anuals de cada exercici al qual afecti s'estigui complint i no hi hagi dubtes raonables sobre el compliment de les condicions que afectin els exercicis posteriors.
- En el cas de subvencions per a la construcció d'actius, quan les condicions associades al gaudi n'exigeixin la finalització i la posada en condicions de funcionament i l'execució es dugui a terme en exercicis diferents, cal entendre que s'han complert les condicions sempre que en el moment de l'elaboració dels comptes anuals no hi hagi dubtes raonables del compliment. En aquest cas, la subvenció s'ha de considerar no reintegrable en proporció a l'obra executada.
Aquest mateix tractament s'ha d'aplicar a les subvencions per a despeses corrents d'execució plurianual quan s'exigeixi la finalització de les activitats subvencionades.
Les transferències i les subvencions d'actius s'han de reconèixer com a ingrés en el moment de la recepció de l'actiu, o com a passiu si es tracta d'una subvenció reintegrable.
Transferències i subvencions rebudes
Les transferències i les subvencions rebudes s'han d'imputar a resultats d’acord amb els criteris que es detallen a continuació, els quals són aplicables tant a les de caràcter monetari com a les de caràcter no monetari o en espècie.
- Les subvencions rebudes no reintegrables s'han de comptabilitzar, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net, en una partida específica, i s'han d'imputar al resultat de l'exercici sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció de què es tracti, per a la qual cosa cal tenir en compte la finalitat fixada en la concessió.
A continuació, analitzem el tractament de les subvencions per finançar despeses corrents i de les subvencions per finançar despeses d’inversions (adquisicions d’actius):
- Subvencions per finançar despeses corrents: s'han d'imputar al resultat del mateix exercici en què es meritin les despeses que estiguin finançant. Les transferències per finançar despeses corrents sense una finalitat determinada que rebin les entitats sotmeses a aquest Pla, s’han d'imputar al resultat de l’exercici d’acord amb el que estableixen les lleis de pressupostos anuals pel que fa a la finalitat i al límit en la imputació a resultats de les transferències per a despeses de funcionament.
- Subvencions per finançar despeses d’inversions (adquisicions d’actius): el tractament d’aquestes subvencions s'ha de fer en funció de la tipologia d’actiu a finançar, com ara, actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries, existències i actius financers.
- Actius de l'immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s'han d'imputar al resultat de cada exercici a proporció de la vida útil del bé, aplicant el mateix mètode que per a la dotació a l'amortització dels elements esmentats o, si escau, quan tingui lloc l'alienació, la correcció valorativa per deteriorament o la baixa d'inventari.
En el cas d'actius no amortitzables, s'han d'imputar com a ingressos en l'exercici en què tingui lloc l'alienació, la correcció valorativa per deteriorament o la baixa d'inventari d'aquests. En cas que la condició associada a la utilització de la subvenció per l'ens beneficiari suposi que aquest hagi de fer determinades aplicacions de fons, es pot registrar com a ingressos les despeses derivades d'aquestes aplicacions de fons a mesura que es vagin imputant a resultats.
- Existències que no s'obtinguin a conseqüència d'un ràpel comercial: s'han d'imputar com a ingressos de l'exercici en què tinguin lloc l'alienació, la correcció valorativa per deteriorament o la baixa en balanç.
- Actius financers: s'han d'imputar com a ingressos de l'exercici en què tinguin lloc l'alienació, la correcció valorativa irreversible o la baixa en balanç.
Hi ha altres tipologies de subvencions en funció de la finalitat:
- Subvencions per cancel·lar passius (deutes): es reconeixen en el resultat de l’exercici quan es cancel·la el passiu, excepte si financen un element concret (aleshores s’imputen segons aquest element). Si un altre ens assumeix el deute o es rep finançament per amortitzar-lo sense finalitat específica, s'ha de registrar com patrimoni aportat i cancel·lar el passiu. La part destinada a interessos es comptabilitza en el resultat de l’exercici corresponent.
- Subvencions per finançar subvencions a tercers: es reconeixen en el resultat quan es registra la despesa de la subvenció concedida.
- Subvencions per compensar pèrdues d'exercicis anteriors: es registren directament com a patrimoni aportat amb autorització de l'òrgan competent.
- Subvencions per amortitzar deute comercial: si el deute és del mateix exercici, la subvenció es registra contra resultat de l'exercici. Si són d'exercicis anteriors, s'ha d'imputar al patrimoni net com a pèrdues d'exercicis anteriors.
3. La valoració de les subvencions i les transferències
La valoració de les aportacions monetàries (transferències i subvencions) és pel seu import concedit, tant per qui les atorga com per qui les rep.
Quan es tracta d'aportacions no monetàries o en espècie, es valoren de dues maneres:
- L'ens que concedeix les subvencions les valora pel valor comptable dels béns lliurats.
- L'ens beneficiari de les subvencions les valora pel valor raonable en el moment de rebre-les, excepte si una altra norma estableix un altre criteri.
En el cas de les subvencions rebudes per assumir deutes, aquestes es valoren pel valor comptable del deute en el moment de l'assumpció.
En el cas de les subvencions concedides per assumir deutes, aquestes es valoren pel valor raonable del deute en el moment de l'assumpció.
Per concloure l'apunt, la nova redacció de la norma representa un pas important per reforçar la coherència del sistema comptable públic, millorar la transparència i adaptar-se a la complexitat creixent de les operacions de finançament. El Pla respon a la necessitat d’actualitzar la comptabilització de subvencions, transferències i aportacions al context actual de les administracions públiques. Aquestes novetats impliquen canvis significatius en la gestió comptable, especialment pel que fa a la classificació, el registre, la valoració i la seva imputació a resultats, i contribuiran a una informació econòmica més rigorosa i fiable.
