Nombre de lectures: 0

Sabeu que, si us concedeixen una subvenció, correu el risc de ser sancionats?

Dit d’aquesta manera resulta força impactant, però, com qualsevol iniciativa o acció, requereix una planificació que inclogui la valoració dels beneficis i dels desavantatges, com ara els riscos i les seves conseqüències. Una d'aquestes conseqüències són les sancions per via administrativa, juntament amb les corresponents a la via judicial –vegeu aquest apunt del mateix espai temàtic–, així com les revocacions i/o reintegraments, que no són incompatibles amb aquestes situacions.

El règim jurídic de les infraccions administratives en matèria de subvencions aplicable a Catalunya es regula en les normes següents:

  • Articles 52-69 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), als quals es dedica un títol sencer, el títol IV, "Infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions", que inclou dos capítols, el capítol I, "De les infraccions administratives", i el capítol II, "De les sancions". Cal destacar que els articles 52-58, 59, 65, 67-69 tenen caràcter bàsic, mentre que la graduació de les sancions (art. 60), el tipus de sancions (art. 61-63), el desenvolupament reglamentari (art. 64) i la competència per a la imposició de les sancions (art. 66), esdevenen competència de les comunitats autònomes per legislar. Per aquest motiu, a Catalunya s'apliquen els preceptes del TRLFPC.

A aquests efectes, cal tenir en compte que hi ha conductes i accions que poden derivar en una conseqüència dual. D'una banda, dites conductes i accions poden constituir un simple incompliment de les condicions imposades amb la concessió de la subvenció, en les bases reguladores, en la convocatòria o les previstes per la LGS, i comportar o no una revocació i reintegrament, si escau. De l'altra, poden comportar una infracció per aquest incompliment, amb la sanció corresponent.

Aquestes infraccions es qualifiquen de lleus, greus o molt greus, i les sancions són conseqüents amb la gravetat de la infracció, les quals s’imposen encara que només concorri una simple negligència.

Els subjectes objecte de la sanció són, d’acord amb l’article 53 de la LGS, a més de les persones beneficiàries i les entitats col·laboradores, el representant legal de les persones beneficiàries que no tinguin capacitat d’obrar, les persones o entitats relacionades amb l’objecte de la subvenció o la seva justificació, obligades a prestar col·laboració i facilitar tota la documentació que sigui requerida.

En el cas d’agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, de comunitats de béns o qualsevol altre tipus d'unitat econòmica o de patrimoni separat sense personalitat jurídica, els membres responen solidàriament en proporció a les participacions respectives (art. 69 de la LGS).

La responsabilitat de les sancions pecuniàries és subsidiària per als administradors de les societats mercantils, o per als qui tinguin la representació legal d'altres persones jurídiques, d'acord amb les disposicions legals o estatutàries que els siguin aplicables, quan no efectuïn els actes necessaris que siguin de la seva incumbència per complir les obligacions infringides o consentin els actes dels qui en depenguin.

Els responsables de les conductes sancionables queden exempts de responsabilitat, tal com estableix l’article 54 de la LGS, quan s’imputin a persones sense capacitat d’obrar, si concorre força major o, en cas d’una decisió col·lectiva, per als qui s’hagin abstingut en la votació o no hagin assistit a la sessió en la qual es va prendre la decisió. En tot cas, la responsabilitat queda extingida, d’acord amb l’article 68 de la LGS, quan s'efectuï el pagament o es compleixi la sanció, quan s’apreciï la prescripció o per defunció de la persona responsable.

El catàleg d'infraccions sembla agreujar-se en funció de la intencionalitat de les conductes que conté i, afegeixo, tot invocant Pascual García, J.: Régimen jurídico de las subvenciones públicas, d'acord amb "el criteri de la gravetat del perjudici que es causa a l'erari públic".

Així doncs, les conductes que constitueixen infraccions lleus es regulen en l’article 56 de la LGS i, com es pot constatar, són molt habituals en l'àmbit de les subvencions, sovint sense que la persona beneficiària sigui conscient de les seves conseqüències. En concret, es tracta de les conductes següents:

  • La presentació fora de termini dels comptes justificatius de l'aplicació donada als fons percebuts.
  • La presentació de comptes justificatius inexactes o incomplets.
  • L'incompliment de les obligacions formals que siguin assumides a conseqüència de la concessió de la subvenció, en els termes establerts reglamentàriament.
  • L'incompliment d'obligacions d'índole comptable o registral, com ara la inexactitud o l'omissió d'una o diverses operacions en la comptabilitat i els registres exigits legalment, i/o l'incompliment de l'obligació de portar o conservar la comptabilitat, els registres legalment establerts, els programes i els arxius informàtics que els serveixin de suport, i els sistemes de codificació utilitzats; la gestió de comptabilitats diverses que, referides a una mateixa activitat i exercici econòmic, no permetin conèixer la veritable situació de l'entitat; i, en darrer lloc, la utilització de comptes amb significat diferent del que els correspon, segons la seva naturalesa, que dificulti la comprovació de la realitat de les activitats subvencionades.
  • L'incompliment de les obligacions de conservació de justificants o documents equivalents.
  • L'incompliment per part de les entitats col·laboradores de les seves obligacions.
  • La resistència, l'obstrucció, l'excusa o la negativa quant a les actuacions de control financer consistents en actuacions que tendeixin a retardar, entorpir o impedir les actuacions dels funcionaris de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat o de les comunitats autònomes en l'exercici de les funcions de control financer.
  • L'incompliment de l'obligació de col·laboració per part dels beneficiaris, les entitats col·laboradores i els tercers relacionats amb l'objecte de la subvenció o la seva justificació, quan se'n derivi la impossibilitat de contrastar la informació facilitada pel beneficiari o l'entitat col·laboradora.
  • Les altres conductes tipificades com a infraccions lleus en la normativa de la Unió Europea en matèria de subvencions.

En el bloc d’infraccions greus, regulat en l’article 57 de la LGS, trobem una sèrie de conductes que apunten a una marcada intencionalitat per part de qui comet la infracció:

  • L'incompliment de l'obligació de comunicar a l'òrgan concedent o a l'entitat col·laboradora l'obtenció de subvencions, ajuts públics, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat.
  • L'incompliment de les condicions establertes alterant substancialment els fins per als quals la subvenció va ser concedida.
  • La manca de justificació de l'ocupació donada als fons rebuts una vegada transcorregut el termini establert per a la presentació.
  • L'obtenció de la condició d'entitat col·laboradora falsejant els requisits requerits a les bases reguladores de la subvenció o ocultant els que l'hagin impedit.
  • L'incompliment per part de l'entitat col·laboradora de l'obligació de verificar, si escau, el compliment i l'efectivitat de les condicions o els requisits determinants per a l'atorgament de les subvencions, quan se'n derivi l'obligació de reintegrament.
  • La manca de subministrament d'informació per part de les administracions, els organismes i altres entitats obligats a subministrar informació a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).
  • Les altres conductes tipificades com a infraccions greus per la normativa de la Unió Europea en matèria de subvencions.

En darrer lloc, la llista de conductes que constitueixen el catàleg d'infraccions molt greus està regulada en l’article 58 de la LGS, en què queda palesa una clara intencionalitat per part de l'autor:

  • L'obtenció d'una subvenció falsejant les condicions requerides per concedir-les o ocultant les que l'hagin impedit o limitat.
  • La no aplicació, en tot o en part, de les quantitats rebudes a les finalitats per a les quals la subvenció va ser concedida.
  • La resistència, l'excusa, l'obstrucció o la negativa a les actuacions de control, quan se'n derivi la impossibilitat de verificar l'ocupació donada als fons percebuts, o el compliment de la finalitat de subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.
  • La manca de lliurament dels fons rebuts, per part de les entitats col·laboradores, quan així s'estableixi, als beneficiaris, d'acord amb els criteris de les bases reguladores de la subvenció.
  • Les altres conductes tipificades com a infraccions molt greus per la normativa de la Unió Europea en matèria de subvencions.

L'òrgan competent per imposar aquestes sancions pot acordar-ne la publicitat a la BDNS.

Com s’ha esmentat, les sancions a imposar poden ser pecuniàries o no pecuniàries (art. 59 i 61-63 de la LGS). Les sancions pecuniàries poden consistir en una multa fixa, d’entre 75 i 6.000 euros, o una multa proporcional, que pot anar del tant fins al triple de la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada. Aquest tipus de sanció es considera un ingrés de dret públic i, per aquest motiu, la seva exacció es regeix per la normativa establerta a aquests efectes.

Les sancions no pecuniàries només s’imposen en el supòsit que la infracció en qüestió sigui qualificada d'infracció greu o molt greu, i poden consistir en la pèrdua durant un termini de fins a cinc anys de la possibilitat d'obtenir subvencions, ajuts públics i avals de les administracions públiques o d'altres ens públics, així com la possibilitat d'actuar com a entitat col·laboradora en relació amb les subvencions regulades en la LGS o la prohibició per contractar amb les administracions públiques pel mateix termini.

Ambdós tipus de sancions poden ser objecte de graduació (art. 60 de la LGS) valorant si es tracta de la comissió repetida d'infraccions en matèria de subvencions, és a dir, quan el subjecte infractor hagi estat sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa, sigui greu o molt greu, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins dels quatre anys anteriors a la comissió de la infracció; la resistència, negativa o obstrucció a les actuacions de control; la utilització de mitjans fraudulents en la comissió d'infraccions en matèria de subvencions, i l'ocultació a l'Administració, mitjançant la manca de presentació de la documentació justificativa o la presentació de documentació incompleta o inexacta, de les dades necessàries per verificar l'aplicació donada a la subvenció rebuda.

Quant al procediment sancionador, la seva resolució posa fi a la via administrativa, i la competència per imposar-les s’atribueix als consellers (art. 66 de la LGS). També s'hi apliquen les regles de la caducitat del procediment i de la prescripció de les infraccions i sancions, que s’estableix en un termini de quatre anys per ambdues a comptar des del dia de la comissió de la infracció o des del dia en què hagi adquirit fermesa la resolució sancionadora, en el cas de la sanció, d’acord amb l’article 65 de la LGS.

Pel que fa a la prejudicialitat, regulada a l’article 55 de la LGS, vegeu aquest apunt.

Quant a les obligacions de publicitat i transparència, l’àmbit sancionador no en queda exempt, atès que els òrgans que estan obligats a subministrar la informació al Registre de Subvencions i Ajuts de Catalunya (RAISC) –del qual és responsable la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya–, han de facilitar la informació sobre infraccions i sancions a beneficiaris i a entitats col·laboradores, i també sobre les inhabilitacions en la condició de beneficiaris o entitats col·laboradores, que s'ha de subministrar en el termini d'un mes a comptar del moment que l'obligat a informar tingui coneixement de la fermesa de la respectiva resolució administrativa o judicial. Al seu torn, aquesta informació es facilita a la BDNS adscrita a la Intervenció General de l’Estat, Decret 271/2019, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya. En vista d'aquestes obligacions, semblaria que, tal com afirma Miguel Ángel Martínez Lago en l'article publicat a Dialnet, Infracciones y sanciones en materia de subvenciones públicas, "la publicitat de sancions que també es preveu en alguns casos es podria concebre com una altra modalitat de sanció no prevista per la LGS".

Segons aquestes circumstàncies, no creieu que ser beneficiari d'una subvenció té riscos?

Etiquetes:
Anterior
Següent