El deure de publicitat activa regulat a l’article 15.1.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, imposa la necessitat de publicar “les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris”, però aquesta obligació no limita el dret d’accés a altra informació de l’expedient.
Això vol dir que qualsevol ciutadà pot sol·licitar a un ajuntament la informació de tots els expedients de subvencions relatius als anys 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024 (darrers cinc anys)? En concret, pot demanar tota la documentació requerida legalment per la normativa sectorial (sol·licitud inicial, projecte, memòria, memòria municipal, objectius de la subvenció, justificació, informes, factures), a més de la relativa a l’activitat econòmica duta a terme vers la subvenció concedida?
Un ajuntament podria denegar-hi l'accés pels motius següents?:
- La informació sol·licitada és voluminosa.
- No es disposa de prou mitjans materials i tècnics per atendre la sol·licitud d’informació pública.
- No es disposa de personal amb prou formació per desenvolupar aquesta tasca, sense col·lapsar altres serveis de l’ajuntament.
Doncs no.
Certament, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) s’ha pronunciat sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111-7 del Codi civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi civil espanyol, que faria inadmissible l’exercici abusiu del dret d’accés.
Ara bé, el caràcter abusiu no pot fer referència al volum d’informació sol·licitada o al fet que una mateixa persona hagi formulat diverses sol·licituds, sinó que s’ha d’aplicar restrictivament als casos en què s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el bon funcionament, instrumentalitzant amb aquesta finalitat l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i correspon a l’administració que l’invoca la càrrega d’acreditar-ho.
Així mateix, cal tenir en compte que les causes d’inadmissió i els límits previstos per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública, s’han d’aplicar sempre de forma restrictiva i ponderant els drets i béns jurídics en presència, i més en el cas d’un àmbit com el de les subvencions, en què la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la Llei general de subvencions i les respectives normes de desenvolupament, incideixen especialment en la transparència necessària de tot el procediment subvencional, des de la convocatòria de les ajudes fins a la justificació ulterior.
I si no és possible donar resposta a la petició de documentació en el termini legal d’un mes, es pot denegar?
Quan l’ajuntament disposa de la documentació, no és un argument vàlid la impossibilitat de satisfer la petició en termini, atès que una solució garantista amb el dret d’accés a la informació pública i amb la transparència seria acordar facilitar la informació en un període més ampli de temps (Resolució de la GAIP 981/2023, de 26 d’octubre).
El concepte d'informació pública l'integren també els continguts, sense necessitat que s’identifiquin documents, a diferència del que disposava l'article 37 de la LRJAP-PAC, que exigia la identificació del document al qual es referia la sol·licitud (Resolució 52/2016, d'11 de maig, del Consell de Transparència i Bon Govern -CTBG-).
Per tant, com a conclusió en l’àmbit de les subvencions:
- No s'ha de limitar o restringir l'àmbit del dret d'accés a les informacions o dades que estan sotmesos a obligacions de publicitat activa.
- El dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents en qualsevol forma o suport, per tant “todo contenido, sea cual fuere su soporte (escrito en versión papel o almacenado en forma electrónica, grabación sonora, visual o audiovisual) referente a temas relativos a las políticas, acciones y decisiones que sean competencia de la institución” (art. 3.a) del Reglament (CE) núm. 1049/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2001).
- Els continguts o documents en poder d'algun dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei han d'haver estat elaborats o adquirits en l'exercici de les seves funcions. L'Oficina Antifrau de Catalunya considera que la “informació pública” ho és amb independència que els subjectes obligats l'hagin generada, rebuda o incorporada per qualsevol via (Estudi de l'Oficina Antifrau de Catalunya sobre el dret d'accés a la informació pública i transparència, de febrer de 2013).
- És indiferent la data en la qual s'ha produït o adquirit la informació (entre d’altres, Resolució de la GAIP d’11 de febrer de 2016, reclamació 4/2016).
- Aquest dret ha de recaure, així mateix, sobre informació existent en el moment en què s'exercita i, per tant, no es pot sol·licitar informació que pugui generar-se en el futur (entre d’altres, resolucions 20/2106, de 31 de març, 52/2016, d'11 de maig, i RT 49/2016, de 14 de juny, del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno –CTBG–, i la Resolució 44/2017, de 15 de juny, del Consell de Transparència de la Comunitat Valenciana –CTVA–).
- Només és una causa vàlida per denegar l’accés que s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’administració o perjudicar-ne intencionadament el bon funcionament.
- Davant la petició d’informació voluminosa, la impossibilitat de satisfer l’accés en el termini d’un mes no pot ser argument per denegar. La solució garantista amb el dret d’accés a la informació pública i amb la transparència seria acordar facilitar la informació en un període més ampli.
