Nombre de lectures: 352

La finalitat de les subvencions és el foment d’activitats o projectes de particulars o d’altres administracions que satisfan necessitats públiques o que es consideren d’utilitat general. El beneficiari de la subvenció està obligat a l'execució d'aquesta activitat o a la consecució d’aquest projecte que constitueix el seu objecte, tal com disposa l’article 14.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS). Alhora, i com recull el mateix article, el beneficiari ha de justificar la subvenció, és a dir, ha de demostrar l’assoliment de l’objecte. Així doncs, l'obligació del beneficiari té una doble naturalesa, material, amb el compliment de l'obligació, i formal, havent d’acreditar aquest compliment a través del procediment de justificació. Aquesta justificació, generalment amb un compte justificatiu, ha de mostrar la totalitat de les despeses generades en la consecució d’aquest objecte i dels ingressos que les han finançades, incloent-hi la subvenció atorgada.

La sol·licitud de la subvenció, sigui en el marc d’una convocatòria en concurrència competitiva, sigui en el cas d’una subvenció directa, ha d’incloure el pressupost del projecte presentat amb la inclusió de totes les despeses necessàries i els ingressos previstos. En l’atorgament de la subvenció s’ha de fer referència a aquest pressupost d’execució del projecte o activitat. Finalment, en el moment de la justificació, es podrà posar en relació el pressupost d’execució amb el de la concessió, comparant les despeses previstes amb les realment executades i també els ingressos previstos amb els realment obtinguts per al finançament d’aquest projecte o activitat. Aquesta anàlisi forma part dels treballs de comprovació de la subvenció i aprovació del compte justificatiu, el resultat dels quals suposa el pagament de la subvenció, totalment o en la part que manqui en cas que s’hagi pagat alguna bestreta amb anterioritat o, si pertoca, l’inici d’un expedient de reintegrament si hi ha alguna de les causes determinades a l’article 37 de la LGS.

El resultat dels treballs de comprovació del compte justificatiu poden mostrar dues situacions:

  • Les despeses justificades són superiors al pressupost de l’adjudicació.
  • Les despeses justificades són inferiors al pressupost de l’adjudicació.

Com hem d’actuar a partir d’aquestes dues realitats possibles ha d’estar previst a les bases reguladores de la subvenció o al conveni, en el cas de les subvencions nominatives. Aquesta normativa concreta de la subvenció n'ha de regular el tractament en funció del compliment del pressupost presentat, que va ser base de l’adjudicació. El tipus de regulació a establir està en funció de la voluntat de l’ens atorgant de la subvenció, que pot decidir que:

  • L’import de la subvenció representa un percentatge sobre el cost total executat efectivament, i l’import atorgat és el límit màxim, o
  • L’import de la subvenció és un import cert independent del cost final de l’execució del projecte.

Així doncs, en el supòsit a, o sigui quan les despeses subvencionables justificades superin el pressupost de l’adjudicació, si l’import de la subvenció s’ha fixat com a percentatge sobre el cost, es pot resoldre l’aprovació de la justificació sense variar l’import de la subvenció, i el beneficiari ha de cobrir l’import per sobre del que s'havia previst amb altres fonts de finançament. El mateix succeeix en cas que la subvenció s’hagi determinat com un import fix.

El problema, però, es planteja quan el cost justificat, el total de despesa subvencionable justificada, està per sota del pressupost d’adjudicació, o sigui el supòsit b. En funció de la regulació establerta a les bases o al conveni cal procedir de diferent manera en l’aprovació del compte justificatiu.

En cas que l’import de la subvenció es determini com un percentatge del cost total de l’execució, cal reduir l’import final de la subvenció justament pel còmput que en resulti, i s'ha de revocar o reintegrar en aquest valor, en funció de si la subvenció ha estat pagada o no. Així ho estableix l’article 32.1 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions (RLGS): “[…] llevat que les bases reguladores estableixin una altra cosa, el pressupost de l’activitat presentat pel sol·licitant, o les seves modificacions posteriors, servirà de referència per a la determinació de l’import final de la subvenció, i aquest es calcula com un percentatge del cost final de l’activitat. En aquest cas, l’eventual excés de finançament públic s'ha de calcular prenent com a referència la porció que ha de tenir aquesta aportació respecte del cost total, conformement a la normativa reguladora de la subvenció i les condicions de la convocatòria.”

L’article 91.3 del RLGS disposa com es calcula l’import final de la subvenció en aquest cas: “[…] en els casos previstos en l’apartat 1 de l’article 32 d’aquest Reglament, és procedent el reintegrament proporcional si el cost efectiu final de l’activitat resulta inferior al pressupostat.” Ara bé, el punt 2 de l’article 32 dona la possibilitat de regular una alternativa quan diu que “si la normativa reguladora de la subvenció ha fixat l’aportació pública com un import cert i sense referència a un percentatge o fracció del cost total, cal entendre que queda a compte del beneficiari la diferència de finançament necessari per a l'execució total de l’activitat subvencionada, i ha de ser reintegrada únicament per l’import que superi el cost total d’aquesta activitat”.

De manera que, en el cas que l’import de la subvenció es fixi com un valor cert a les bases o al conveni regulador, només s'ha de reduir l’import de la subvenció o fer un reintegrament en cas que la subvenció i la resta d’ingressos que hagin finançat l’objecte siguin superiors a les despeses subvencionables justificades.

Aquest tractament es pot sistematitzar en el quadre següent:

Despesa justificada > pressupost de l’adjudicació Despeses justificades < pressupost de l’adjudicació
a) Import de la subvenció % sobre cost final de l’actuació NO redueix l'import de la subvenció ni el reintegrament SÍ que redueix l'import de la subvenció i el reintegrament
b) Import de la subvenció com import cert NO redueix l'import de la subvenció ni el reintegrament NO redueix l'import de la subvenció ni el reintegrament

Per tant, veiem la importància de regular aquest aspecte a les bases o als convenis d’acord amb la voluntat de l’ens atorgant, de manera que en el moment de la justificació de la subvenció i en el moment del control financer no es derivi la necessitat d’iniciar un procediment de reintegrament en el cas que la despesa justificada sigui inferior al cost del projecte objecte de la subvenció atorgada.

Una altra cosa és la necessitat de reintegrament quan en l’execució de l’activitat s’han obtingut més ingressos dels previstos, o senzillament aquests són superiors a les despeses. En aquest cas, i d’acord amb el que disposa l’article 34 del RLGS, és procedent el reintegrament per la diferència, i aquesta és una obligació del beneficiari, que ha d’acreditar el pagament en el moment de la justificació. En cas que no es faci aquest reintegrament en el moment de la justificació, en el moment de la comprovació de la justificació l’ens atorgant ha de requerir aquest reintegrament.

Per tot plegat, i d’acord amb la voluntat de l’ens atorgant de la subvenció, és del tot rellevant regular a les bases o al conveni el caràcter de l’import de la subvenció, com a percentatge de la despesa realment justificada o com a import cert, que en permet aprovar la justificació d’acord amb la realitat de l'execució.