La concessió d’una subvenció no comporta la consolidació de forma immediata pel beneficiari, ja que el compliment dels requisits per part d’aquest està subjecte a la comprovació per part de l’administració concedent, i per aquesta raó el beneficiari té l’obligació de sotmetre’s a les actuacions de comprovació que efectuï l'administració.
L'article 32 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), i l'article 84 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LGS (RLGS), estableixen que l’òrgan concedent de la subvenció ha de comprovar la justificació adequada de la subvenció, així com l'acompliment de l’activitat i el compliment de la finalitat que en determinen la concessió o el gaudi. L’Administració no pot renunciar al compliment de la seva obligació de comprovar la justificació de la subvenció, ja que, tal com indica la Sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2010, és obligada i irrenunciable.
La comprovació de la justificació de la subvenció, abans o després del pagament, pot donar lloc a la pèrdua del dret a cobrar la subvenció o a un reintegrament total o parcial si es produeix alguna de les causes previstes a l’article 37 de la LGS.
Entre les causes de reintegrament taxades en aquest article, les següents poden generar dubtes a l’hora de ponderar-les i calcular l’import a reintegrar:
"f) Incompliment de les obligacions imposades per l'Administració a les entitats col·laboradores i beneficiaris, així com dels compromisos assumits per aquests, amb motiu de la concessió de la subvenció, sempre que afectin la manera en què s'han d'aconseguir els objectius, s'ha de fer l'activitat, executar el projecte o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció o s'hi refereixin.
g) Incompliment de les obligacions imposades per l'Administració a les entitats col·laboradores i beneficiaris, així com dels compromisos assumits per aquests, amb motiu de la concessió de la subvenció, diferents dels anteriors, quan se'n derivi la impossibilitat de verificar l'ocupació donada als fons percebuts, el compliment de l'objectiu, la realitat i la regularitat de les activitats subvencionades, o la concurrència de subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals."
Donat el cas, quan el compliment pel beneficiari o, si escau, l'entitat col·laboradora s'aproximi de manera significativa al compliment total i aquest acrediti una actuació inequívocament tendent a la satisfacció dels seus compromisos, la quantitat a reintegrar és determinada per l'aplicació dels criteris establerts a l'article 17.3.n de la LGS: “La norma reguladora de les bases de concessió de les subvencions ha de concretar, com a mínim, els extrems següents […]: n) Criteris de graduació dels possibles incompliments de condicions imposades amb motiu de la concessió de les subvencions. Aquests criteris són aplicables per determinar la quantitat que finalment hagi de percebre el beneficiari o, si escau, l'import a reintegrar, i hauran de respondre al principi de proporcionalitat."
El principi de proporcionalitat exigeix ponderar les causes d'incompliment de les condicions imposades determinants de l'atorgament de la subvenció i valorar l'actuació del beneficiari, tendent a satisfer de manera significativa els interessos públics perseguits, i proporciona un criteri interpretatiu de l'obligació de reintegrament.
Davant l'absència d'aquests criteris, en molts casos, s'ha hagut d'acudir als tribunals per expedir l'aplicació del principi de proporcionalitat, bé perquè s'entén que s'ha donat compliment a l'objectiu de la subvenció, bé perquè el seu compliment s'aproxima significativament al compliment total o, almenys, per acceptar un reintegrament parcial i proporcional a l'incompliment.
A títol d’exemple, posem el cas que un beneficiari d’una subvenció incompleix l’obligació de demanar les tres ofertes prevista a l’article 31.3 de la LGS: “Quan l'import de la despesa subvencionable superi les quanties establertes a la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per al contracte menor, el beneficiari ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a l'obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les seves característiques especials no existeixi al mercat un nombre suficient d'entitats que els duguin a terme, els prestin o els subministrin, o llevat que la despesa s'hagi fet amb anterioritat a la subvenció. L'elecció entre les ofertes presentades, que s'han d'aportar a la justificació o, si escau, a la sol·licitud de subvenció, s'ha de fer conformement a criteris d'eficiència i economia, i s'ha de justificar expressament en una memòria l'elecció quan no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa.”
En aquest supòsit, si l’instrument regulador de la subvenció ha regulat els criteris de graduació d’aquest incompliment, haurem d’aplicar-lo per determinar la quantitat que finalment hauria de percebre el beneficiari o, si escau, l'import a reintegrar. En cas contrari, si l’instrument regulador de la subvenció no ho ha regulat, haurem d’acudir als tribunals o a la jurisprudència.
En aquest cas, la Sentència del Tribunal Suprem 3719/2021 indica que, excepte una previsió específica en la norma reguladora de la subvenció, quan s'atorga una subvenció per a una determinada finalitat per a l'execució de l'objecte de la qual es requereixi la celebració d'un contracte administratiu, no és admissible que, en examinar el compliment de les condicions de la subvenció ja concedida, es pugui imputar com un incompliment de les condicions de la subvenció una irregularitat formal del contracte administratiu previ, per la qual cosa una ordre de reintegrament no es pot emparar en aquesta irregularitat -sempre que s'hagi executat l'objecte per al qual va ser atorgada la subvenció.
