Quan una persona esdevé beneficiària d’una subvenció o d’un ajut ha de conèixer que té tota una sèrie de drets i que ha de complir tota una sèrie d’obligacions que s’estableixen en la resolució de concessió, en les bases reguladores i en la normativa que regula les subvencions, que a casa nostra inclou el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre (TRLFPC), la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), així com el seu Reglament, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol (RLGS), i la normativa sectorial que hi sigui aplicable, sens perjudici de la normativa de la Unió Europea en cas que la subvenció sigui finançada amb fons europeus.
A aquests efectes cal entendre que el catàleg de drets sempre es correspon amb un catàleg d’obligacions, entre les quals consta la de retornar obligatòriament o reintegrar les quanties percebudes en cas de revocació de la subvenció concedida per incompliment de les condicions establertes o la resta de circumstàncies previstes a la normativa d’aplicació. Si més no, aquesta obligació s’emmiralla en el dret a retornar voluntàriament l’import de la subvenció en casos determinats en què la persona beneficiària així ho desitja o ho necessita.
El dret a la devolució voluntària és regulat a l’article 90 del RLGS amb el títol “Devolució a iniciativa del perceptor”, capítol V, “Procediment de gestió pressupostària”, títol II, “Procediment de gestió i justificació de subvencions”. Aquest article, així com el capítol V en el qual s’ubica, no té caràcter bàsic, però res no n'impedeix l'aplicació a Catalunya, en tant que el TRLFPC no estableix aquesta figura.
Segons l'article 90 del RLGS, la devolució voluntària de fons es defineix com tota devolució efectuada per la persona beneficiària sense el requeriment previ de l'Administració, a sensu contrario de la figura del reintegrament, que sí que requereix aquest requeriment previ d’acord amb l’article 100 del TRLFPC.
Per tal que el dret a la devolució es pugui fer efectiu i, per tant, per garantir-ne el compliment, cal posar a disposició de la persona beneficiària els mitjans adients per poder fer-ho, i per aquest motiu en la convocatòria de la subvenció o en les bases reguladores cal indicar aquesta informació. Atès que es regula en el capítol dedicat a la gestió pressupostària, es pot concloure que no és un extrem que s'hagi d'establir expressament en les bases reguladores de la subvenció, ja que és aplicable a tota subvenció o ajut i se’n pot fer ús en qualsevol moment del procediment; naturalment, des del moment en què aquests fons han estat percebuts per la persona beneficiària, siguin com a bestreta, com a pagament parcial o d’una altra forma en virtut de la qual li han fet efectius els fons de la subvenció.
La devolució voluntària es dona en determinats supòsits, com per exemple, quan durant l’execució de l’objecte de la subvenció el beneficiari aprecia que no aplicarà tots els fons rebuts o bé, un cop conclosa, aprecia que no ha aplicat tots els fons rebuts i, abans de fer-ne la justificació o mentrestant la fa, els retorna.
Aquesta devolució comporta una minoració de la subvenció a instància de la persona beneficiària, que veu premiada l’optimització econòmica del seu projecte mitjançant la no meritació dels interessos de demora a partir del moment en què ha ingressat els fons.
La devolució voluntària comporta suspendre el termini dels interessos de demora, però no n’exonera la meritació fins al moment de la devolució i, a aquests efectes, l'Administració concedent ha de calcular els interessos de demora d'acord amb l'article 38 de la LGS fins al moment en què es va produir la devolució efectiva per part del beneficiari, i n'ha d'exigir el pagament.
Crida l’atenció que, tot i que el beneficiari obté un cost menor en l’execució del seu projecte o objecte de la subvenció, li siguin aplicats interessos de demora i no l’interès legal del diner, que seria més baix i òptim si realment l’Administració concedent volgués incentivar aquest tipus de conducta honrosa.
Un exemple paradigmàtic que no només no aplica interessos de demora en cas de devolució voluntària sinó que no n’exigeix cap és el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l'illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i cuidadors; i d'execució i compliment del dret de la Unió Europea, quan les subvencions són concedides mitjançant el procediment de concessió directa a favor d'entitats del sector públic estatal, autonòmic o local o associacions d'entitats locals d'àmbit estatal o autonòmic, sempre que s'hagin assolit els objectius assignats per a l'execució del pla esmentat i no hi concorrin altres causes de reintegrament.
En determinats departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de la resta del seu sector públic, se’n fa ús, tot i que és ben cert que en altres àmbits esdevé una figura certament desconeguda. Fora de l’Administració de la Generalitat de Catalunya trobem els exemples del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, el Ministeri de Treball i Economia Social o la IDAE, així com altres comunitats autònomes que en fan ús, com ara Galícia.
Sobre l’ús d’aquesta figura a l’Administració general de l’Estat, és interessant –malgrat que ja té una certa antiguitat– l’Informe de fiscalización de la gestión de reintegros de subvenciones en determinados Ministerios y Organismos autónomos correspondientes al Área de la Administración Económica del Estado, ejercicios 2014 y 2015 (és destacable l’antecedent I.2).
Al seu torn, l’Informe número 1583 de fiscalización de las subvenciones gestionadas por el Instituto de Salud Carlos III, especialmente las relacionadas con el Covid-19, ejercicios 2020 y 2021, conté dades interessants i destacables dels casos, el volum i les quanties de les subvencions objecte de devolució voluntària d’aquella malaurada època.
Així mateix, també és interessant veure el tractament que es fa de la devolució voluntària a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).
Ara bé, on és el límit d’aquesta figura? El límit per poder efectuar aquesta “minoració" o devolució integral de la subvenció rebuda és que, malgrat la devolució, l’objecte i la finalitat de la subvenció atorgada es compleixin els termes en què es va concedir. Contràriament, entraríem en un altre àmbit que seria el de la revocació (nul·litat o anul·labilitat de l’acte de concessió) i, si escau, reintegrament de les quantitats no incloses en la devolució, amb possible incoació de l’expedient sancionador corresponent. A aquests efectes recomano la lectura de la Sentència 368/2022, de 23 de novembre de 2022 (recurs 40/2020), de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que estableix aquest límit en el fonament de dret segon.
També és destacable la Sentència del Tribunal Suprem de 12 de juny de 2024 (recurs 3148/2024), Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera, que en la figura del reintegrament tracta la devolució voluntària.
Si més noi, en cas que s’incoés un expedient de revocació i reintegrament, també seria possible aplicar la figura de la devolució voluntària amb els mateixos termes que els exposats anteriorment, i es deixarien de meritar els interessos de demora corresponent.
Un altre dels supòsits en què ens podem trobar una devolució voluntària és en el cas de renúncia a l’ajut. En aquest cas, és necessari que no s’hagi obert el període de justificació, atès que un cop obert entraríem en l’àmbit de la revocació.
Ara bé, de res serveixen els avantatges d’aquesta figura si la seva tramitació no és eficient i eficaç, amb els perjudicis que aquesta situació comporta no només per als drets i interessos de la persona interessada sinó també per a la hisenda de la Generalitat de Catalunya, que per aquest fet veu disminuïda la seva capacitat recaptadora i de generació d’ingressos. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, en especial alguns dels seus òrgans, estan fent esforços i treballant en projectes d’aplicacions de tramitació procedimental administrativa, tant de subvencions com de tot el que està relacionat amb la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya, integrada en el sistema corporatiu economicofinancer i comptable de la Generalitat, per tal que la persona interessada pugui tramitar aquesta figura de manera àgil i senzilla, i compten, com no podia ser d’una altra manera, amb solucions d’intel·ligència artificial generativa que, ben entrenada, comportarà l’optimització de la tramitació d’aquesta actuació.
En definitiva, la devolució voluntària és un cas poc optimitzat del principi solve et repete.
