Quan hem d’entendre que l’administració ha resolt i notificat en termini un procediment de reintegrament?
Em centraré en els supòsits de notificacions que s’han de practicar en paper, atès que quan es tracta d’una notificació electrònica la norma és clara: s'entén que s'ha complert l'obligació a la qual es refereix l'article 40.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) amb la posada a la disposició de la notificació en la seu electrònica de l'administració o organisme actuant o en l'adreça electrònica habilitada única (art. 43.3 de la LPACAP).
En canvi, quan es tracta d'una notificació en paper, l’article 40.4 de la LPACAP estableix una regla important per saber si l’administració ha resolt el procediment i ha notificat l’acte resolutori dins de termini.
Aquest apunt estableix que únicament a l'efecte d'entendre complerta l'obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, és suficient la notificació que contingui, si més no, el text íntegre de la resolució, així com l'intent de notificació degudament acreditat.
Queda descartada la possibilitat d’interpretar que, per entendre que el procediment s'ha resolt i notificat en termini, s’hagi de finalitzar amb la notificació edictal al BOE (entre d’altres, veg. la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de novembre de 2003).
Ara bé, sobre si és necessari un intent o dos, la jurisprudència no és unànime. És important recordar els efectes que es poden produir quan l’administració no resol en termini. Així, el venciment del termini màxim establert sense que s'hagi dictat i notificat una resolució expressa no eximeix l'administració del compliment de l'obligació legal de resoldre, i es produeixen els efectes següents:
- a) En el cas de procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o, si s'escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, els interessats que hagin comparegut poden entendre que s'han desestimat les seves pretensions per silenci administratiu.
- b) En els procediments en què l'administració exerciti potestats sancionadores o, en general, d'intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, té lloc la caducitat. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ha d'ordenar l'arxivament de les actuacions, amb els efectes establerts en l'article 95.
Per això és important conèixer què vol dir "intent de notificació", a l'efecte d'evitar la caducitat de procediments com els sancionadors o els de reintegrament de subvencions.
L’article 42.2 de la LPACAP estableix que quan la notificació es practiqui en el domicili de l'interessat, en cas de no trobar-se present aquest en el moment de lliurar-se la notificació, pot fer-se'n càrrec qualsevol persona més gran de catorze anys que es trobi en el domicili i faci constar la seva identitat. Si ningú es fes càrrec de la notificació, s'ha de fer constar aquesta circumstància en l'expedient, juntament amb el dia i l'hora en què es va intentar la notificació, intent que s'ha de repetir una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s'hagi fet abans de les quinze hores, el segon intent s'ha de fer després de les quinze hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació.
Per tant, s’estableix un sistema de doble intent abans de considerar que la notificació és infructuosa als efectes de l’article 44 de la LPACAP.
Cal tenir present que una cosa és el moment que cal considerar que s'ha complert l'obligació de resoldre i notificar en termini –per evitar que es produeixi la caducitat– i l’altre el dies a quo dels terminis de què el ciutadà disposarà una vegada es culmini la notificació (accés a aquesta en el cas que sigui electrònica, o notificació edictal en el BOE en cas que la notificació en paper esdevingui infructuosa).
En un primer moment, la jurisprudència establia la necessitat de culminar el segon intent de notificació en paper (dins dels tres dies següents al primer intent) abans no caduqués; per exemple, trobem la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de novembre de 2003:
“La discrepancia interpretativa reside, como se ha visto, en qué se debe entender por 'intento de notificación': mientras la sentencia impugnada afirma que dicha expresión 'ha de entenderse referida al momento de la culminación de todo el proceso de notificación que en este caso ha de referirse a la notificación edictal', la Diputación recurrente sostiene que la misma equivale, en el caso de autos, al doble intento de notificación por correo certificado con acuse de recibo que no pueda cumplir su objetivo. Tiene razón la Diputación actora al calificar de errónea la interpretación efectuada por la Sentencia del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo núm. 1 de San Sebastián. Cuando el precepto legal habla de 'intento de notificación' es evidente que se refiere a una notificación no culminada, so pena de tergiversar el sentido natural de los términos, en contra de lo que prevé el artículo 3.1 del Código Civil.”
Però aquesta no és la posició actual del Tribunal Suprem. La Sentència del 23 de desembre de 2022 (rec. 2970/2021) resol la impugnació contra el procediment de reintegrament per deixar sense efecte la Resolució dictada pel director general de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia, per delegació del conseller d'Ocupació, Empresa i Comerç, de data 24 de novembre de 2017, per la qual es declara la procedència del reintegrament i la pèrdua del dret al cobrament dels incentius concedits, atès que se sostenia que el procediment no havia caducat.
L'article 42.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, estableix que el termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment de reintegrament és de dotze mesos des de la data de l'acord d'iniciació.
Pel que fa al dies ad quem d'aquest termini màxim, ja es va posar de manifest en la Sentència del Tribunal Suprem de 10 de novembre de 2021 (rec. 1320/2021) que el citat precepte exigeix que la resolució i la seva notificació es facin dins del termini màxim assenyalat per al procediment.
El que es planteja a la Sentència del 23 de desembre de 2022 (rec. 2970/2021) és la validesa i l'eficàcia d'un sol intent de notificació realitzat en el domicili de l'interessat, quan el segon té lloc una vegada transcorregut el termini meritat. La part recurrent considera que la sentència impugnada fa una interpretació sobre "l'intent de notificació" diferent de la que manté la Sala Tercera del Tribunal Suprem, i pretén un pronunciament del Tribunal Suprem sobre l'article 40.4 de la LPAC que, a parer seu, s'ha d'interpretar en el sentit que són necessaris dos intents de notificació degudament acreditats seguint les exigències legals de l'article 42.2 de la LPAC.
En resposta a la qüestió d'interès cassacional formulada en l'acte d'admissió del recurs de cassació, el Tribunal Suprem considera que, de conformitat amb els articles 40.4 i 42.2 de la Llei 39/2015 i l'article 42.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, és suficient i eficaç l'únic intent de notificació practicat en paper en el domicili de l'interessat i que l'obligació de l'administració de notificar dins del termini màxim de durada del procediment es considera complerta amb l'únic intent de notificació al domicili de l'interessat.
