Eines bàsiques per actuar com a vocal en els tribunals dels ens locals

Nombre de lectures: 0

← Unitat 1 | Unitat 3 →

2. Els òrgans de selecció

2.1. Quants membres han de configurar els òrgans de selecció?

El nombre de membres que els configurin ha de ser senar.

Tot i que seria suficient si estiguessin formats per tres membres, raons de seguretat i economia aconsellen que el nombre mínim sigui de cinc, ja que cal garantir un quòrum mínim de tres membres –president, secretari i un vocal– perquè el tribunal es pugui constituir vàlidament i actuar.

Els assessors i el personal col·laborador no s’han de computar perquè no són pròpiament membres del tribunal.

No hi ha un límit legal pel que fa al nombre màxim de membres.

S’ha de tendir a la paritat entre dones i homes.

Segons la regla dels terços, un terç dels membres de l’òrgan selectiu estarà format per personal funcionari de l’Administració convocant, un altre terç per personal tècnic (que pot ser o no personal de la mateixa entitat local; poden ser empleats públics –funcionaris o laborals– o professionals i treballadors del sector privat) i l’altre serà designat a proposta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (poden ser funcionaris o laborals, del sector públic o privat): art. 72 del Decret 214/1990

La manca d'incorporació d'aquest últim terç vicia de nul·litat el procés selectiu.

En casos excepcionals, l’entitat local i l’EAPC poden acordar un increment del nombre de vocals proposats per l’Escola, amb l’objectiu d’afavorir una aplicació més intensa dels principis rectors dels processos selectius. Per tant, a sol·licitud de l’entitat local corresponent, l’EAPC podria proposar no només el terç ja assignat per la norma (que actua com una garantia de mínims), sinó també el terç del tribunal format per personal tècnic.

Normes de referència: secció 3a, capítol II, títol preliminar de la Llei 40/2015 i capítol II, títol I de la Llei 26/2010


↑ Índex de la unitat

2.2. Qui no pot formar part dels òrgans de selecció?

No poden formar part de l’òrgan de selecció (art. 60 del TREBEP):

  • El personal d’elecció (alcalde, regidor…) o designació política (alts càrrecs i directius)
  • Els funcionaris interins
  • El personal eventual
  • Els representants d’interessos col·lectius (organitzacions sindicals…)

Si les bases d’accés a places funcionarials preveuen la presència d’aquest personal com a membre del tribunal, el president hauria de demanar-ne l’exclusió en el moment de constituir-se. Si es preveu en les bases de la convocatòria la seva presència amb veu i sense vot o com a simple observador sense veu ni vot, el president podrà aplicar estrictament les bases i farà constar en l’acta de la sessió aquesta presència. Tot això sens perjudici de la seva facultat de no acceptar la seva presència malgrat aquesta previsió expressa.

La qüestió és diferent en els procediments selectius del personal laboral, ja que en aquest cas es podran aplicar sistemes de col·laboració amb les organitzacions sindicals, d’acord amb les previsions que s’incorporin al conveni col·lectiu de cada entitat. Aquesta col·laboració pot suposar la participació com a observador, amb veu o sense, però sempre sense dret de vot.

La pertinença als òrgans de selecció serà sempre a títol individual, i no es pot exercir en representació o per compte de ningú.

Això no és impediment per a la participació en els òrgans de selecció dels membres proposats per l’Escola, ja que actuen en nom propi, sense representar interessos aliens i amb plena independència. La seva actuació constitueix una garantia important d’imparcialitat del procés selectiu.


↑ Índex de la unitat

2.3. Quins principis s'han d'observar en la constitució dels òrgans de selecció?

La composició nominal dels membres s’ha de publicar a les bases de la convocatòria o a la llista provisional d’admesos i exclosos al procés selectiu. L’òrgan selectiu ha de complir els principis d’especialitat i d’idoneïtat tècnica amb relació a les places convocades. Cal que aquests òrgans estiguin formats per membres amb la qualificació tècnica necessària per valorar els mèrits i les capacitats dels aspirants, entenent que aquesta qualificació es concreta legalment en tres punts:

  • Tots els membres de l’òrgan selectiu han de posseir igual o superior nivell de titulació que l’exigit per a l’ingrés al cos o escala de què es tracti. En el cas del personal funcionari que sigui designat membre del tribunal per tenir aquesta condició, la jurisprudència ha entès que la titulació que cal tenir en compte és la que se li va exigir per a l'ingrés a la funció pública.
  • El personal tècnic i el funcionari han de tenir la idoneïtat necessària en relació amb el tipus de places per proveir. Tots els membres han de tenir la idoneïtat i professionalitat pel que fa al contingut funcional dels llocs que es convoquen, de les tècniques de selecció i de les matèries que són objecte de les proves.
  • En tot cas, s’ha de garantir la presència en els tribunals o òrgans de selecció de funcionaris amb coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs de treball que se seleccionen. La jurisprudència considera que, malgrat que no s’estableixi expressament en la normativa vigent, del principi d’especialitat es dedueix que la meitat més un dels membres del tribunal han de ser tècnics “de l’ordre al qual corresponguin les places convocades”, requeriment que serà operatiu al llarg del desenvolupament de tot el procés selectiu.

Es considera que del principi d’especialitat en deriva el d’idoneïtat tècnica.

L’aplicació del principi d’idoneïtat al terç de membres designats a proposta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya es pot donar en qualsevol dels tres àmbits següents: en la funció de selecció, que es refereix al coneixement de les tècniques i els procediments aplicables per seleccionar els candidats més idonis; en les funcions genèriques assignades legalment a les places objecte de la convocatòria, que comporta que els membres hagin de pertànyer a cossos i escales del mateix o superior grup de titulació; o en les funcions específiques del lloc o llocs per proveir pels funcionaris que superin el procés selectiu.


↑ Índex de la unitat

2.4. Causes d'abstenció o recusació dels membres dels òrgans de selecció

Els membres dels òrgans selectius s’han d’abstenir (art. 23 de la Llei 40/2015) quan concorri en ells alguna de les causes previstes a la normativa sobre procediment administratiu:

  • Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
  • Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
  • Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
  • Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
  • Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.

model d'abstenció

L’obligació d’abstenció neix amb la notificació als membres dels òrgans selectius de la llista provisional d’aspirants admesos i exclosos.

Els membres dels òrgans selectius han de plantejar la seva abstenció davant de l’òrgan que ha aprovat la convocatòria.

Els aspirants poden recusar (art. 24 de la Llei 40/2015) els membres de l’òrgan selectiu davant de l’òrgan convocant. Contra la resolució de l’incident de recusació no hi cap recurs en contra, però es pot invocar en el recurs contra la resolució del procés selectiu.

Els acords de l’òrgan selectiu en què hagi intervingut un membre afectat per alguna irregularitat en la seva designació no són vàlids quan aquesta intervenció hagi estat decisiva.


↑ Índex de la unitat

2.5. Quin és el quòrum necessari?

El quòrum o nombre mínim de membres per poder actuar és el següent: president, secretari i, almenys, un nombre de vocals que sumats als dos membres anteriors, suposi la meitat, almenys, dels seus membres (art. 17 de la Llei 40/2015).

En un tribunal de cinc membres, el quòrum quedaria establert així:

El secretari, quan només se li han atribuït funcions de donar fe pública dels acords presos, però no se l'ha designat com a membre de l'òrgan selectiu, no computa per obtenir el quòrum, ja que no té dret de vot.

quorum.jpg

Segons l'art. 55 del TREBEP, els òrgans de selecció són òrgans col·legiats i es regeixen pels principis d’imparcialitat (igual consideració dels interessos de tots) i professionalitat (especialitat en la formació dels òrgans selectius).

Els membres tenen l’obligació d’assistir a totes les sessions a què siguin convocats.

El principi d’unitat d’acte en l’actuació dels òrgans selectius significa que els mateixos membres que han participat en la constitució a l’inici de la sessió han de finalitzar-la; de manera que no poden actuar alternativament, en una mateixa sessió, els membres titulars i els seus suplents.

Els membres suplents poden substituir els titulars a l’inici de qualsevol sessió i el titular es pot reincorporar al tribunal en la sessió següent.

Això no obstant, si algun dels membres que ha iniciat la sessió necessita abandonar-la per circumstàncies sobrevingudes, el principi d’eficàcia administrativa obligaria a continuar la sessió sempre que això fos possible, és a dir, sempre que malgrat l’absència sobrevinguda d’aquell membre el tribunal continuï tenint quòrum per actuar i prendre acords de manera vàlida.

Si les persones que es veuen obligades a abandonar el tribunal són el president o el secretari, s’apliquen les normes específiques per a la seva substitució.

Un cas particular és el dels membres que han de formar part del tribunal d’una sessió –sigui amb condició de titulars o de suplents– i arriben una vegada s’ha iniciat. Si s’ha constituït sense l’assistència del seu suplent o titular corresponent, poden incorporar-se al tribunal.


↑ Índex de la unitat

2.6. Quines funcions tenen els diferents membres de l'òrgan de selecció?

Les bases de la convocatòria estableixen qui actua com a president del tribunal de selecció.

El president té la representació de l’òrgan selectiu, en presideix les sessions, en fixa l’ordre del dia, n’ordena les deliberacions i dirimeix els empats.

Pot actuar com a secretari del tribunal qualsevol membre de l’òrgan selectiu o qualsevol persona al servei de l’Administració pública que ha convocat el procés, segons concretin les bases de la convocatòria, tot i que, preferiblement, hauria de ser un funcionari, ja que aixeca acta de les sessions i n’expedeix certificacions donant fe del seu contingut. En conseqüència, el secretari pot ser o no un membre del tribunal. La funció pot recaure en el secretari de la corporació o en un funcionari diferent sigui o no de la mateixa corporació. Si no és membre del tribunal, se li apliquen igualment les prohibicions derivades del principi d’imparcialitat en el procés selectiu. El secretari efectua les convocatòries de les sessions en nom del president, en redacta les actes, n’expedeix les certificacions i vetlla per la legalitat formal i material de les actuacions de l'òrgan de selecció.

Veurem amb més detall les funcions dels vocals, als quals correspon:

  • Rebre la convocatòria amb l’ordre del dia de les reunions i tenir accés a la informació sobre els temes que figurin en aquest ordre del dia, amb una antelació mínima de dos dies.
  • Participar en els debats de les sessions.
  • Preparar, corregir i qualificar les proves i valorar els mèrits.
  • Exercir el seu dret de vot i formular vot particular; expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
  • Formular precs i preguntes.
  • Obtenir la informació precisa per complir les seves funcions.
  • La resta de funcions que se’ls atribueixi d’acord amb la seva condició.

Quant a la possibilitat d’emetre un vot particular, que és l’opinió que presenten un o diversos membres de l’òrgan selectiu en contra de l’opinió o decisió de la majoria, cal presentar-lo per escrit en el termini de setanta-dues hores i el secretari l’incorporarà a l’acta corresponent.

Normativa de referència: article 20.2, Capítol II, títol preliminar de la Llei 26/2010


↑ Índex de la unitat

2.7. Quines poden ser les incidències en la composició de l'òrgan selectiu?

→ La manca d’incorporació i convocatòria d’algun membre del tribunal

La manca d’incorporació a les bases de la convocatòria dels membres designats a proposta de l’EAPC vicia de nul·litat el procés selectiu, sense que es puguin invocar els principis de conservació dels actes administratius, proporcionalitat o economia processal.

La manca de convocatòria de qualsevol membre incorporat a les bases vicia de nul·litat el procés selectiu, ja que podria veure’s afectat el sistema de majories en les votacions del tribunal.

Convocats tots els membres amb els requisits establerts, l’absència puntual del membre designat a proposta de l’Escola d’Administració Pública o de qualsevol altre en les sessions de l’òrgan selectiu no implica la nul·litat del procés, sempre que s’hagi reunit el quòrum mínim d’assistents.

→ La manca de designació nominal del president i del secretari

És habitual que la designació del president i del secretari del tribunal s’hagi previst a les bases de la convocatòria o a la llista provisional d’admissió. En el supòsit excepcional que no s’hagués fet així, s'ha d'aplicar la normativa sobre procediment administratiu catalana, segons la qual el president i el secretari de l’òrgan selectiu són escollits pel mateix òrgan per majoria absoluta dels seus membres, en primera votació, o per majoria simple en segona votació; votacions que poden tenir lloc dins de la mateixa sessió.

→ L’absència del president o del secretari de l’òrgan de selecció

Per determinar com s’ha de realitzar la suplència del president o del secretari de l’òrgan selectiu s’han de diferenciar dos moments procedimentals:

1. Incompareixença del president o del secretari abans de l’inici de la sessió: han d'actuar en lloc seu els seus suplents, que són les persones designades amb aquesta qualitat a les bases de la convocatòria o a la llista d’admissió.

2. En cas que no sigui possible l’assistència a la sessió del president o del secretari –ni del titular ni del suplent–, o en cas d’absència puntual durant el transcurs de la sessió del qui actuava com a tal, és d’aplicació el principi d’unitat d’acte. En conseqüència, no poden actuar alternativament el membre titular i el seu suplent. En aquest cas, cal aplicar el sistema de substitucions previst a la normativa de procediment administratiu catalana (art. 16 de la Llei 26/2010), segons la qual:

  • Substitueix el president el vocal més antic dels presents, i si dos o més vocals tenen la mateixa antiguitat, el vocal de més edat. L’antiguitat s’ha d’entendre en relació amb els serveis prestats a l’Administració pública en general.
  • Substitueix el secretari el vocal més jove dels presents.

→ Designació com a president del tribunal del membre proposat per l’EAPC

El membre proposat per l’EAPC pot actuar com a president del tribunal de selecció. Si aquesta possibilitat s’ha previst a les bases de la convocatòria, seria convenient que prèviament l’EAPC hi hagués donat la seva conformitat a sol·licitud de l’entitat local i amb l’antelació suficient.

Si les bases no haguessin determinat quin membre actuarà com a president del tribunal, ni de manera genèrica ni de manera específica, és el mateix tribunal qui ha de designar el president entre els seus membres, càrrec que pot recaure en un dels proposats per l’Escola. En aquesta alternativa, no caldria tenir la conformitat prèvia de l’Escola per a la designació.

→ Absències dels vocals durant el transcurs de la sessió

No sempre és necessària la presència efectiva de tots els membres de l'òrgan selectiu durant tota la sessió (p. ex., un cop iniciada la sessió, un altre personal de l'Administració convocant pot vigilar les proves escrites; no cal, en conseqüència, que hi siguin presents en aquell moment ni els vocals, ni el secretari, ni el president).

No obstant això, el manteniment del quòrum sempre és necessari en el moment de valoració i qualificació de les proves realitzades. Això vol dir que en les proves orals, atès que la seva valoració es produeix simultàniament amb la seva realització, cal mantenir el nombre mínim per formar el quòrum. Si es perd el quòrum durant la sessió, cal interrompre o suspendre la sessió. S'interromp quan es perd de manera accidental i temporal, i cal suspendre-la quan es perd definitivament.

Si es produeix l'absència sobrevinguda d'un dels membres però el quòrum es manté, la sessió pot continuar.

→ Interrupcions i suspensions de les sessions

Es poden acordar interrupcions i suspensions de la sessió per causes justificades, sempre que se n'asseguri la continuïtat immediata i la compareixença dels assistents. Correspon acordar la suspensió o interrupció al president del tribunal, segons s'ha indicat en l'apartat previ.

Quan es reiniciï la sessió, cal que es garanteixi el quòrum d'assistència.

Normes de referència: secció 3a, capítol II, títol preliminar de la Llei 40/2015 i títol I, capítol II de la Llei 26/2010


↑ Índex de la unitat

2.8. Es poden nomenar persones assessores de l'òrgan de selecció per a determinades matèries?

Es pot preveure la participació d’especialistes per a totes o algunes proves amb la funció d’assessorar l’òrgan selectiu.

La seva possible utilització ha d’estar prevista a les bases de la convocatòria, és una decisió dels òrgans de selecció i la seva funció es limita a la col·laboració tècnica en les matèries de la seva especialitat. Correspon a l’òrgan selectiu, a través del seu president, designar les persones que faran aquesta funció.

Específicament, en tot tribunal hi ha d’haver un membre assessor representant de l’òrgan competent en matèria de normalització lingüística que actua com a assessor amb veu però sense vot. És l’encarregat de realitzar les proves de català, si escau.

Els assessors tenen dret a veu en les sessions del tribunal en què participen però no dret de vot. Els és d’aplicació el mateix règim d’abstenció i recusació que els membres de l’òrgan de selecció i estan sotmesos a les mateixes prohibicions previstes al TREBEP derivades del principi d’imparcialitat del procés selectiu.

De la participació del personal assessor se n’ha de deixar constància a les corresponents actes de les sessions.

Normativa de referència: art. 13 del Reial decret 364/1995


↑ Índex de la unitat

2.9. Com participa el personal col·laborador en la gestió del procés?

El tribunal de selecció pot designar personal col·laborador per a l’execució de diferents tasques de suport a les funcions que ha de dur a terme, especialment les tasques organitzatives o de gestió, com ara preparar els locals per a les proves, disposar del material d’oficina necessari, preveure l’obertura i el tancament dels locals, corregir mecànicament una prova tipus test, etc.

No s’ha de confondre amb els assessors especialistes del punt anterior. A diferència d’aquests, la participació de personal de suport es pot preveure directament per l’Administració convocant. Fins i tot es pot recórrer a la col·laboració de persones d’altres institucions o a la contractació d’una empresa especialitzada, que en cap cas pot suplantar o realitzar cap de les funcions que corresponen al tribunal.

Aquesta possibilitat està pensada especialment per a aquelles proves massives en què resulti imprescindible la utilització simultània de diversos llocs per realitzar les proves i el nombre de membres de l’òrgan selectiu sigui insuficient per garantir la seva presència en tots els llocs. És molt important que aquest personal tingui unes instruccions molt clares i que pugui consultar qualsevol dubte al president del tribunal o a qualsevol dels seus membres.

De la participació del personal col·laborador no cal deixar-ne constància a les corresponents actes de les sessions, llevat que tinguin dret a la percepció d’indemnitzacions per raó del servei.


↑ Índex de la unitat

2.10. Particularitats en la selecció de personal laboral

En la selecció del personal laboral existeixen algunes particularitats en relació amb la composició dels òrgans selectius, derivades d’una flexibilitat més gran de la normativa aplicable al procés selectiu.

En primer lloc, la regla dels terços continua sent d’aplicació en relació amb la participació del terç designat a proposta de l’Escola d’Administració Pública, la manca de convocatòria del qual vicia de nul·litat el procés selectiu. Pel que fa als altres dos terços, han de respectar els principis d’especialitat i professionalitat i poden estar formats per personal funcionari o laboral, ja sigui propi de l’Administració que convoca el procés o extern, procedent d’una altra administració o del sector privat.

En segon lloc, l’art. 61.7 del TREBEP preveu que les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixin l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius.

S'ha d'atenir en cada cas a les previsions dels convenis col·lectius que siguin d’aplicació, les quals s’han d’haver incorporat necessàriament a les bases de la convocatòria (i, per tant, esdevenen de necessària aplicació per l’òrgan selectiu).

No obstant això, i amb independència de la fórmula de col·laboració que s’hagi pactat, cal tenir present que no es pot interferir el procés de formació de la voluntat de l’òrgan selectiu, la qual ha de ser sempre imparcial i basada en criteris estrictament tècnics. Aquest aspecte s’ha de tenir en compte sobretot si s’hagués pactat la presència de representants sindicals en les sessions dels òrgans selectius, amb dret a veu i sense vot, ja que la infracció dels principis d’imparcialitat, objectivitat i professionalitat són vicis de nul·litat del procés selectiu. En tot cas, el president de l’òrgan selectiu pot concretar l’exercici del dret a veu dels assistents per assegurar la regularitat de les deliberacions del tribunal.


↑ Índex de la unitat


← Unitat 1 | Unitat 3 →

Torna a munt