La Constitució espanyola ha establert els cinc principis que han de regular els procediments selectius de reclutament dels empleats públics: publicitat, mèrit, capacitat, igualtat i prohibició de l’arbitrarietat (art. 9.3, 14, 23.2 i 103.3).

Els procediments selectius han de garantir els principis constitucionals d’igualtat d’oportunitats, lliure concurrència, mèrit i capacitat, mitjançant procediments àgils en què es garanteixi:

• L’adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s’hagin d’exercir.
• La publicitat de les convocatòries i de les seves bases.
• La imparcialitat, la independència i la professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.
• La transparència i la discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció.

Els òrgans de selecció han de preservar els principis de no-discriminació i d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública. Per això estan obligats a:

• Vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.
• Vetllar per la participació en condicions d’igualtat de les persones amb discapacitat.
• Afavorir el dret a la participació efectiva en el procés selectiu.
• Garantir la publicitat i la transparència del procés selectiu.
• Garantir el dret d’accés a l’expedient per part de les persones aspirants.
• Aplicar la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

És un deure dels òrgans de selecció vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes. Aquesta obligació es fa especialment palesa en la fase d’execució de les proves, en dues vessants:

• Quan les proves són de tipus físic, el nivell d’exigència ha de ser diferent entre dones i homes en funció de les possibilitats reals de cada sexe. Aquesta qüestió se sol determinar en les bases de la convocatòria, però en qualsevol cas l’òrgan de selecció ho ha de tenir present per si de cas ha d’interpretar o completar les bases.
• Amb relació a la maternitat. En cas d’embaràs o part, s’ha de facilitar l’adaptació dels mitjans per fer les proves o, si això no és possible, s’ha d’establir que es puguin fer en un moment posterior. L’òrgan de selecció ho ha de facilitar igualment encara que no s'hagi previst expressament en les bases de la convocatòria.

Les persones amb discapacitat tenen el dret de participar en les convocatòries de processos selectius de nou ingrés i de promoció interna sense necessitat de justificar-ne les condicions físiques, psíquiques o sensorials, excepte si participen pel torn de reserva de persones amb discapacitat o si sol·liciten l’adaptació de temps i mitjans per executar les proves.

En la fase d’execució de les proves, l’òrgan de selecció ha d’afavorir sempre que sigui possible l’adaptació sol·licitada, fins i tot si no s’ha sol·licitat expressament en la sol·licitud per participar en el procés selectiu.

El principi d’igualtat s’ha de posar per davant del formalisme del procediment, sempre que amb això no es vulnerin drets de tercers.

Les adaptacions sol·licitades s’han de facilitar amb caràcter general, excepte si són exorbitants o comporten una despesa excessiva. Amb aquesta finalitat poden demanar un informe sobre la sol·licitud d’adaptació als equips de valoració multiprofessional.

Un aspecte important a tenir en compte és que quan hi hagi un torn de reserva de places per a persones amb discapacitat, aquesta reserva de places no es pot girar en contra del dret propi a la igualtat. Això significa que si les persones amb discapacitat que han optat pel torn de reserva no obtenen plaça dins d’aquell torn, però la puntuació que han obtingut els atorgaria plaça dins del torn lliure, tenen dret a ser nomenades en una plaça del torn lliure en l’ordre que els correspongui per la puntuació obtinguda. Per exemple, hi ha una convocatòria de deu places i una pertany al torn de reserva. En la llista final ordenada dels aspirants (incloent-hi el torn lliure i el torn de persones amb discapacitat) figuren entre els deu millors tres persones que han participat pel torn de discapacitats. En aquest cas aquestes persones tenen dret a ser nomenades en haver acreditat més capacitat i mèrit que altres aspirants del torn lliure.

Cal afavorir la participació sempre que això sigui possible, que requereix una actitud proactiva de l’òrgan de selecció.

Aquesta pauta d’actuació de l’òrgan de selecció s’ha de respectar en la fase de proves i en la de mèrits.

En la fase de proves, s’han de resoldre les peticions de les persones aspirants basades en situacions de força major. Per exemple, quan algú arriba més tard de l’hora indicada per iniciar les proves o quan no pot fer la prova per algun impediment de tipus físic o d’una altra índole.

És recomanable afavorir la participació de l’aspirant que arriba tard, si no és un retard excessiu, sempre que no hi hagi risc de filtració de la prova i que s’hagi justificat adequadament el motiu de la tardança.

Si les bases disposen la possibilitat d’ajornar les proves per causa de força major, finalment és l’òrgan de selecció qui ha de valorar si s’ha donat aquella causa, i ha de prendre les decisions corresponents. Per fer-ho cal que tingui en compte l’entitat de la causa al·legada, la tipologia de la prova i la possible afectació del principi d’igualtat tant amb relació a l’aspirant que al·lega la causa com amb relació a la resta d’aspirants.

L’ordenament jurídic de la Unió Europea reconeix el dret a no ser discriminat per raons de religió. Aquest dret s’ha de tenir en compte especialment a l’hora de fixar les dates de les proves d’oposició, ja que si coincideixen amb dies sagrats per a determinades confessions religioses no es tracta d’un supòsit de força major sinó del dret a la no-discriminació. Pel que fa a la fase de mèrits, l’òrgan de selecció ha d’afavorir l’esmena del mèrit. L’esmena del mèrit és un dret de les persones aspirants. L’òrgan de selecció no pot deixar de valorar un mèrit perquè el document acreditatiu no sigui prou complet o perquè no contingui tots els elements que requereixen les bases, si abans no ha concedit un termini d’esmena de la documentació que indiqui concretament quina és l’esmena necessària.

L’esmena de la documentació del mèrit no vulnera el principi d’igualtat, sinó que el fa efectiu. El dret a concórrer en condicions d’igualtat es vehicula a través de les garanties establertes en el procediment administratiu, garanties que inclouen el dret a l’error en matèria documental i el dret a poder esmenar aquest error.

És recomanable publicar una primera llista provisional de valoració dels mèrits i atorgar un termini d’esmena, que no pot ser inferior a deu dies hàbils. Un cop transcorregut aquest termini i esmenada la documentació necessària, es pot publicar la llista definitiva de valoració del concurs.

L’òrgan de selecció ha de garantir el principi de publicitat del procés selectiu. És una bona pràctica que l’òrgan de selecció publiqui els enunciats i les plantilles de correcció dels diferents exercicis. Les persones interessades poden sol·licitar l’accés a aquests documents dins el seu dret d’accés a l’expedient administratiu.

La legislació sobre transparència garanteix el dret de tota persona d’accedir a la informació dels processos selectius convocats per les administracions públiques.

Aquest dret està limitat pel dret a la protecció de dades de caràcter personal, en els termes que estableix la legislació de protecció de dades i d’acord amb la interpretació que en fan la jurisdicció, les agències de protecció de dades (Agència Espanyola de Protecció de Dades –AEPD– i Autoritat Catalana de Protecció de Dades –APDCAT–) i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Públican (GAIP).

Segons criteris de la GAIP, el dret d’informació pública no es pot estendre a les dades personals que no són d’interès en el procés, per exemple, les relatives a les persones que no van ser admeses o que no l’han aprovat.

S’ha de facilitar la informació relativa a la identificació dels membres dels òrgans de selecció i de les persones nomenades com a funcionaris de carrera o personal laboral fix, ja que aquesta informació és de caràcter públic.

L’accés a l’expedient inclou l’accés als documents que han servit a l’òrgan de selecció per prendre la decisió tècnica: notes, esborranys, resums, comunicacions, etc.

Sempre amb relació al seu interès, les persones tenen dret d’accés a tota la documentació de l’expedient que no contingui dades de caràcter personal, i també als documents que contenen dades personals però amb les limitacions següents:

• L’accés s’ha de limitar a l’interès concorrent. Per tant, no s’han de facilitar els documents amb dades de les persones excloses del procés o de les que no es mantenen amb opcions d’aprovar-lo.
• L’accés als documents que contenen dades de caràcter especial requereix el consentiment exprés de les persones afectades.
• No s’ha de donar accés a les dades identificatives no necessàries.

El dret d’accés de les persones interessades inclou l’accés a la documentació adequada i no excessiva dels mèrits valorats i de les proves efectuades per altres aspirants.

El dret d’accés comporta el dret de còpia. Per això és important ocultar la informació personal no necessària o dissociar-la, i recordar a la persona interessada el deure de confidencialitat de les dades personals.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Inici | Unitat 3 >>