Totes les persones que aspiren a ingressar a les administracions locals de Catalunya han de tenir coneixements de les dues llengües reconegudes oficialment: la catalana i la castellana. Aquesta obligació s’aplica tant per als llocs de personal funcionari com de personal laboral. Pel que fa al coneixement de la llengua catalana, tots els aspirants en el procés l’han d’acreditar, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

Les bases de cada convocatòria han de determinar les característiques de la prova de coneixements i establir:

• El nomenament d’una persona, proposada per l’òrgan competent en matèria de política lingüística, que assessori l’òrgan encarregat de la selecció, amb veu i sense vot.
• Establir el nivell de coneixement de la llengua catalana que han d’acreditar les persones aspirants, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

Les bases de la convocatòria determinen el nivell de coneixements de la llengua catalana exigible d’acord amb el que disposa la normativa vigent, la qual aplica el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

• Subgrups A1 i A2: en llocs que desenvolupin tasques especialitzades de redacció, correcció, assessorament o planificació lingüística, es requereix tenir coneixements de nivell superior –C2.
• Llocs subgrups A1 i A2: es requereix el nivell de suficiència –C1.
• Llocs subgrups C1 i C2: es requereix el nivell de suficiència –C1.
• Llocs Agrupacions professionals (grup E): es requereix el nivell intermedi –B2.
• El personal d’oficis: es requereix el nivell bàsic –A2– (anterior nivell A bàsic).

Les bases de la convocatòria també poden determinar, en la fase de concurs, la valoració com a mèrit de la possessió d’un nivell de català superior al requerit per a l’accés. L’òrgan selectiu ha d’aplicar el que disposen les bases de la convocatòria en aquesta matèria (forma d’acreditació del mèrit, possibilitat de fer una prova).

Estan exempts de fer aquest exercici els aspirants que acreditin en qualsevol moment abans de l’hora de fer la prova les circumstàncies següents:

• Disposar del certificat de coneixements del català expedit per la Secretaria de Política Lingüística o d’un dels altres títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents.
• Haver superat una prova de nivell igual o superior al requerit en un procés de selecció convocat per la mateixa administració en la mateixa oferta pública d’ocupació.
• Haver participat i obtingut plaça en processos anteriors de selecció de personal convocats per la mateixa administració en què hi hagués establerta una prova de català de nivell igual o superior al requerit.
• Disposar d’un certificat emès per qualsevol institut d’educació secundària públic que acrediti el coneixement de català dins de l’ensenyament obligatori d’acord amb el que estableix la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.

Si l’òrgan selectiu té dubtes sobre la documentació presentada pels aspirants i la seva correspondència amb els nivells de llengua catalana exigits a la convocatòria, ha de consultar-los amb la persona assessora que l’assisteix en matèria de política lingüística.

El contingut de les proves s’ha d’ajustar al que estableixen les bases de la convocatòria i la seva aprovació li correspon al tribunal de selecció.

La persona que administra la prova de llengua catalana assessora l’òrgan selectiu en matèria de política lingüística amb dret a veu i sense vot i li són aplicables les mateixes causes d’abstenció dels membres del tribunal.

No tenen cap validesa les proves de llengua catalana elaborades abans de la convocatòria del procés selectiu o abans de la constitució de l’òrgan de selecció. Aquestes proves són una part més del procediment selectiu i només tenen els efectes establerts a la normativa quan s’hagi constituït l’òrgan de selecció, quan es facin les proves en el moment que determinin les bases de la convocatòria i un cop l’òrgan selectiu n’hagi incorporat el resultat en una acta de sessió.

L'òrgan selectiu ha d’aprovar, amb caràcter previ a conèixer les valoracions de la prova, les pautes de correcció i els criteris de puntuació.

Especificats del personal laboral

Quant al personal laboral, les bases de la convocatòria han de determinar el nivell de coneixements de la llengua catalana en funció de la categoria laboral de les places convocades.

No obstant això, les bases de la convocatòria podrien exigir un nivell de coneixements del català inferior al que disposa la normativa. Seria possible si l’administració convocant així ho hagués acordat després d’haver escoltat l’òrgan competent en matèria lingüística, el qual ha d’emetre preceptivament un informe raonat.

En el procés selectiu han d’acreditar el coneixement de la llengua espanyola les persones que no tinguin la nacionalitat espanyola ni la d’un estat en què l’espanyol sigui llengua oficial.

Igual que en el cas de la llengua catalana, aquest coneixement té la consideració de requisit i es comprova mitjançant una prova eliminatòria, amb qualificació d’apte o no apte.

Ara bé, els coneixements de llengua espanyola exigits per a l’accés a l’ocupació pública no estan regulats amb el mateix grau de sistematització i precisió que els de la llengua catalana. Això fa que, especialment en l’àmbit de les administracions locals, existeixi un marge més ampli d’autonomia pel que fa a la determinació del nivell requerit, el contingut de la prova, els criteris d’avaluació i els supòsits d’exempció.

Els nivells de coneixement de la llengua espanyola s’estructuren d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).

La normativa reguladora dels diplomes d’espanyol com a llengua estrangera estableix que les persones estrangeres que vulguin accedir a llocs de treball convocats per l’Administració General de l’Estat i que siguin titulars d’un diploma d’espanyol de nivell B2 (intermedi) o C2 (superior) queden exemptes de realitzar les proves de coneixement de llengua espanyola que es corresponguin amb aquests nivells.

Atès que el nivell C2 acredita un domini superior de la llengua, amb capacitat d’ús especialitzat i d’alta complexitat, només resulta justificat exigir-lo en aquells processos selectius que convoquin llocs de caràcter tècnic o especialitzat, en què el coneixement avançat de la llengua sigui un element essencial (per exemple, places de redacció, correcció o assessorament lingüístic).

En conseqüència, amb caràcter general, per a la majoria de llocs de treball de l’Administració, el nivell de coneixement de la llengua espanyola que cal acreditar és el B2.

El contingut concret de la prova de coneixements de llengua espanyola l’han de determinar les bases de la convocatòria. Aquesta prova pot adoptar diverses modalitats, entre d’altres:

• prova escrita (elaboració d’una redacció o dictat),
• prova de comprensió escrita (comentari o anàlisi d’un text),
• prova gramatical (exercicis de gramàtica i lèxic),
• prova oral (conversa, entrevista o diàleg).

La prova pot incloure un o diversos d’aquests elements, en funció del nivell exigit i de les característiques del lloc convocat.

Els supòsits d’exempció de la realització de la prova de coneixements de llengua espanyola no estan regulats de manera sistemàtica, de manera que també han de ser establerts expressament a les bases de la convocatòria.

D’acord amb la normativa i la pràctica seguida en les convocatòries de l’Administració General de l’Estat, es poden identificar els següents supòsits habituals d’exempció:

• Quan el coneixement de la llengua espanyola es pugui comprovar suficientment a través del contingut de la resta de proves del procés selectiu.
• Quan aquest coneixement s’acrediti mitjançant un certificat oficial, expedit per l’òrgan competent, o mitjançant un certificat de coneixements d’espanyol com a llengua estrangera del nivell corresponent, expedit per escoles oficials d’idiomes o altres organismes públics acreditats.
• Quan s’hagin cursat a l’Estat espanyol els estudis exigits per a l’obtenció del títol requerit a la convocatòria.
• Quan s’acrediti haver superat una prova de coneixements de llengua espanyola del mateix nivell en convocatòries anteriors, convocades per la mateixa administració o per una altra.
• Quan l’aspirant sigui nacional d’un estat en què l’espanyol sigui llengua oficial.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Inici | Unitat 10 >>