Comprovació personal del lloc o llocs on s’hagin de desenvolupar les proves

El president o presidenta, el secretari o secretària o el membre o membres que l’òrgan selectiu designi a aquest efecte han de comprovar personalment la ubicació, les característiques i la capacitat de les sales on es desenvoluparan les proves per poder distribuir correctament els aspirants el dia de l’examen. És molt important disposar d'una sala (aula) per a incidències i assegurar-se que les persones amb mobilitat reduïda poden accedir fàcilment als espais destinats per fer les proves.

Pel que fa a la distribució dels aspirants, s’ha de tenir en compte que:

• Hi ha d’haver una separació espacial raonable entre els aspirants.
• S’ha de preparar la infraestructura per donar cabuda a tots els aspirants.
• S’ha de garantir l’accessibilitat i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a l’execució de les proves dels aspirants que ho hagin sol·licitat.

Crida dels aspirants i inici de les proves

Per norma general, els aspirants han de ser convocats en crida única, i es poden establir excepcions en casos de força major. És recomanable citar les persones aspirants entre 15 i 30 minuts abans de l'inici de les proves.

Incidències en la crida dels aspirants

És possible que durant la crida es produeixin incidències, per exemple, aspirants que no apareixen a la relació d’admesos o que hi figuren com a exclosos, absència de document acreditatiu de la identitat o confusió de dades entre aquell document i els que són en mans de l’òrgan selectiu, aspirants que arriben tard o, en general, qualsevol altra circumstància no prevista.

Per resoldre les incidències cal atenir-se al que disposin les bases de la convocatòria o, si no ho disposa, el que disposi el tribunal en la seva constitució o en una altra sessió. A manca d’aquestes determinacions, el tribunal ha de prendre una decisió en aquest moment.

Ha de quedar constància en l'acta de la sessió la incidència i en alguns supòsits (aspirant que porta una còpia del DNI, etc.) és important que quedi constància que l’aspirant accepta que la correcció del seu exercici estarà condicionada a l’esmena posterior de la incidència.

En el supòsit que un candidat arribi tard a la crida, si les bases no ho impedeixen, el tribunal pot admetre que s'incorpori a la prova, sense ampliar el termini fixat per a l’acabament de la prova i sense destorbar la resta d'aspirants, i ubicar-lo en una altra aula.

Instruccions per dur a terme els exercicis

Un cop col·locats els aspirants a la sala, s’ha de facilitar, preferentment per escrit, les instruccions específiques per fer l’exercici i, a continuació, s’ha de preguntar si hi ha dubtes sobre aquestes instruccions. És molt important que les instruccions recullin que els exercicis no poden contenir dades que permetin identificar els aspirants (nom i cognoms, signatures, etc.).

Sempre amb subjecció a les bases de la convocatòria, s’ha d’informar els aspirants sobre els criteris de correcció de les proves. En particular, si l’exercici consisteix en un qüestionari de respostes alternatives, cal especificar si les preguntes incorrectes descompten i en quina mesura. En la resta d’exercicis teòrics o pràctics, s’ha d’indicar als aspirants la puntuació que s’atorga a cada prova i, dins de cada prova, la de cada exercici o pregunta, especialment quan la puntuació de cada pregunta no sigui la mateixa. Així mateix, abans de fer les proves o els exercicis, s'han de fer públics els criteris de valoració i correcció que siguin aplicables i que no estiguin establerts expressament en les bases de la convocatòria.

El desenvolupament dels exercicis s’ha d’efectuar d’acord amb les instruccions preparades específicament per a cadascun. Amb caràcter general, s’ha d’actuar de la manera següent:

• L’exercici comença quan ho indiqui el president o presidenta de l’òrgan selectiu o el membre de l’òrgan que sigui present a la sala, si n’hi ha més d’un.
• Abans d’iniciar-les, cal indicar als aspirants el temps disponible per fer les proves. Si el temps no s’ha establert a les bases de la convocatòria, l’òrgan selectiu les ha de fixar. El temps fixat comença a comptar a partir de l’inici de l’exercici o ordre de començament de la prova i no es pot prorrogar.
• Cal vigilar que els aspirants no es comuniquin entre si.
• Si els aspirants es comuniquen entre si o si concorre qualsevol altra causa d’expulsió, la persona que vigili l’aula ho ha de posar en coneixement del president o presidenta de l’òrgan o de qualsevol altre dels seus membres de manera immediata. Aquests han de resoldre la situació i fer constar en acta les circumstàncies que motiven l’expulsió, si escau. S’ha d’actuar de la mateixa manera davant qualsevol altra incidència.
• Si es permet la sortida de la sala dels aspirants que hagin acabat l’examen o que es retirin de la prova, s’ha de fer de la manera que causi menys molèsties a la resta d’opositors, i es recomana que no es permeti la sortida fins que hagin transcorregut entre 15 i 30 minuts des de l'inici de la prova. A la sortida, els aspirants han de lliurar el document de l’examen. No s’ha de permetre la sortida de la sala dels aspirants que no lliurin el document d’examen a l’òrgan selectiu, encara que no hagin respost cap pregunta. A la sortida es pot permetre a les persones aspirants fer una fotocòpia o una fotografia de la prova, sempre sota la vigilància de personal autoritzat.
• Si per causa de necessitat urgent es permet l’abandonament temporal de la sala, s’ha de garantir la incomunicació de l’aspirant, i l’ha d'acompanyar un membre o un vigilant de suport de l’òrgan selectiu.
• S’ha d’informar els aspirants que les sortides puntuals de la sala no donen dret a una pròrroga en el temps concedit per fer l’examen.
• Amb l’objectiu de no perjudicar els aspirants que necessiten esgotar el temps d'execució de la prova, és recomanable prohibir la sortida dels opositors que acabin els exercicis durant els últims deu minuts del temps disponible.
• Un cop transcorregut el temps disponible, s’han de recollir els exàmens i comprovar que no s'han posat dades que permetin identificar les persones aspirants.

Especialitats de la prova oral

És imprescindible que durant l’execució de la prova oral el tribunal mantingui el quòrum assistencial, ja que en aquest cas coincideixen el moment d'execució i el de valoració de la prova.

L’ordre d’actuació dels opositors és el que estableixen les bases de la convocatòria i, si no ho estableixen, el que hagi determinat l’òrgan selectiu en la fase de planificació de les seves actuacions (per ordre alfabètic, per ordre de puntuació de l’exercici escrit, per sorteig, etc.).

La fase de qualificació de les proves escrites d’oposició s’acostuma a fer a porta tancada.

La correcció s’ha de fer d’acord amb el sistema i els criteris preestablerts en les bases i la valoració de cada aspirant s’ha de fer per mitjà d’una puntuació referida a cada prova o exercici fet.

L’acta de la sessió ha d’incorporar els criteris tècnics utilitzats per valorar les proves i ha de ser tan detallada com es pugui per poder justificar l’actuació del tribunal davant d’una eventual impugnació.

.

Quan es facin proves orals o lectura pública d’exercicis escrits és recomanable emetre una primera valoració provisional de l’exercici efectuat per cada aspirant i, quan tots hagin fet la prova, assignar la puntuació definitiva. El caràcter oral de la prova no eximeix l’òrgan de selecció de deixar constància per escrit de quins han estat els criteris de valoració i correcció aplicats.

Quan les bases es limiten a establir la puntuació mínima per superar una prova tipus test, es considera admissible que el tribunal fixi el nombre mínim o percentatge de respostes correctes necessari per considerar que s’ha obtingut aquesta puntuació mínima.

Quan s’hagin elaborat qüestionaris amb respostes alternatives, l’òrgan selectiu ha de publicar tant el model de prova com la plantilla correctora. Ho pot fer en el mateix lloc on es publiqui la llista d’aprovats o al web de l'entitat convocant.

Si s’ha encomanat l’elaboració de les proves a professionals externs o a altres administracions públiques, cal que el resultat d’aquestes proves sigui validat per l’òrgan selectiu i incorporat a l’acta de sessió corresponent.

Cal tenir present que quan l’òrgan selectiu és assessorat per especialistes en una matèria determinada -per exemple, en llengua catalana- que emeten un dictamen o informe, el tribunal només es pot apartar del criteri seguit per aquests assessors motivant-ho suficientment en l’expedient mitjançant criteris igualment tècnics.

Els dictàmens o informes dels assessors de l’òrgan selectiu no es poden impugnar separadament, sinó que cal esperar que el tribunal dicti un acte definitiu o de tràmit qualificat basant-se en els dictàmens o informes.

La qualificació i la valoració de les proves feta pels òrgans de selecció, amb subjecció estricta a les determinacions de les bases de la convocatòria, constitueix el que s’ha anomenat “discrecionalitat tècnica en la valoració de les proves”.

La discrecionalitat tècnica és el marge d’apreciació de què gaudeixen els òrgans selectius, constituïts d’acord amb els principis d’imparcialitat i especialitat tècnica, per tal de valorar les proves i els mèrits dels aspirants. La valoració efectuada no ha de ser necessàriament l’única possible, però en qualsevol cas no pot ser objecte de revisió si és objectiva i si s’ha motivat sobre la base de fets comprovats i fonaments acceptats de manera vàlida i general en el camp de coneixement de què es tracti. Es pressuposa a l’òrgan de selecció constituït correctament el coneixement i l'encert necessaris per emetre un judici tècnic dins d’aquest marge de discrecionalitat necessari.

Una de les manifestacions d’aquest principi és, doncs, que la valoració feta pels òrgans selectius només pot ser revisada per l’autoritat convocant o pels òrgans judicials quan es donin determinades circumstàncies.

S’han de valorar únicament els mèrits dels candidats que han superat la fase d’oposició. La puntuació mínima que s’hagi establert per a cada una de les proves o exercicis s’ha d’aprovar de manera independent, sense que a aquest efecte el tribunal pugui acumular-hi els punts de la fase de concurs.

L’òrgan selectiu ha de valorar els mèrits dels aspirants d’acord amb el barem establert a la convocatòria corresponent. El tribunal pot interpretar i desenvolupar les determinacions de les bases sobre la valoració de cada mèrit. Així, per exemple, si les bases estableixen que s’han de valorar fins a un màxim de x punts els cursos de formació relacionats amb les funcions de les places per proveir, el tribunal ha de fixar, abans d’iniciar la valoració dels mèrits de cada candidat, quants punts s’atorgaran a cada curs segons les hores del curs, la relació directa o indirecta amb les funcions de les places i altres criteris objectius que es puguin establir.

Quan s’introdueixi una valoració diferent de dues titulacions del mateix nivell acadèmic (per exemple, entre biologia, veterinària o farmàcia), s’ha de justificar objectivament la diferència per no considerar-la discriminatòria.

A l’hora de valorar els mèrits dels aspirants, l’òrgan selectiu ha de tenir en compte que:

• Només s’han de puntuar els mèrits obtinguts fins a la data assenyalada a les bases de la convocatòria i sempre que hagin estat degudament acreditats dins el termini i de forma escaient. Quan les bases de la convocatòria no indiquin la data límit per valorar els mèrits en un concurs oposició, els tribunals de selecció no poden fixar-la en un moment posterior a la fase d’oposició, sinó que han d’aplicar com a data límit l’establerta en la convocatòria per presentar instàncies.

• Els mèrits que es poden valorar són els que tinguin relació amb les funcions o tasques pròpies de les places convocades.

• No es poden valorar els mèrits prestats en qualitat de personal eventual. En canvi, sí que es poden valorar els serveis prestats com a funcionari, funcionari interí i personal laboral fix o temporal.

• En general, l’òrgan selectiu no pot introduir criteris no establerts a les bases de la convocatòria que comportin reduir el ventall de mèrits puntuables si no concorre una causa objectiva i vàlida que ho exigeixi. En aquest sentit, s’han de tenir especialment en compte les situacions vinculades a la maternitat i paternitat i els drets de conciliació.
• L’excedència voluntària per cura de fills o cura d’altres familiars dependents s’ha d’equiparar a tots els efectes a servei actiu.
• El tribunal ha d’aplicar el mateix criteri interpretatiu en relació amb tots els aspirants.

La valoració dels mèrits s’ha de fer pública per mitjans electrònics, i també al tauler d’edictes de l’administració convocant o als llocs que hagin establert les bases de la convocatòria.

S’ha de publicar la puntuació atorgada a cada mèrit, però no la puntuació assignada per cada membre de l’òrgan selectiu, ja que la valoració d’aquest òrgan és col·legiada.

Les bases de la convocatòria han d’establir els sistemes i la manera com s’han d’acreditar els mèrits per a la seva valoració, en general, a través del títol o document corresponent. A manca d’això, l’òrgan selectiu ha d’establir els seus propis criteris.

Les bases de la convocatòria han de determinar el termini de lliurament de la documentació acreditativa dels mèrits, que habitualment coincideix amb el de presentació de les sol·licituds, excepte si la fase de mèrits és posterior a l’oposició i es disposa la determinació d’un termini posterior. En qualsevol cas, l’òrgan de selecció ha de disposar d’aquesta documentació abans de fer la valoració dels mèrits.

Normalment, els mèrits es justifiquen de la manera següent:

1. L’experiència s’acredita amb l’informe de vida laboral emès dins el mes anterior a l’acabament del termini de presentació d’instàncies i, a més amb:

2. Cursos de formació: s’acrediten amb una certificació del curs que especifiqui l’entitat organitzadora, la denominació del curs i la durada en hores o en crèdits. En el supòsit que no se n’especifiqui la durada, queda a criteri del tribunal la valoració o no del mèrit; i, en cas que es valori, s’ha de fer aplicant la puntuació mínima establerta a les bases de la convocatòria.

L’òrgan de selecció ha de fer la proposta de persones seleccionades d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria. La relació s’obté sumant les puntuacions obtingudes pels aspirants en les proves d’oposició i, si s’escau, en el concurs de mèrits.

S’ordena per ordre del sumatori global i es publica per mitjans electrònics i en els altres llocs que hagin establert les bases de la convocatòria.

Es pot publicar una primera llista amb caràcter provisional i atorgar un període d’al·legacions per detectar errors i evitar futures impugnacions.

Les bases han d’establir com desfer els possibles empats en la puntuació final. Si ho han fet, l’òrgan de selecció ho ha d’aplicar estrictament. En cas contrari, és l’òrgan qui ha de decidir com gestionar el desempat.

Com a criteri general, en els casos de concurs oposició, l’empat s’ha de resoldre en favor de l’aspirant que hagi obtingut la puntuació més elevada en la fase d’oposició.

Quan l’empat es manté després d’haver aplicat el criteri de preferència per la nota de la fase d’oposició, les bases de la convocatòria poden establir com a criteris adequats per desfer l’empat donar més valor a una determinada prova o mèrit, o fins i tot establir la possibilitat de fer una prova complementària.

L’òrgan de selecció ha d’elevar la proposta de persones aprovades a l’òrgan competent per nomenar el personal funcionari i contractar el personal laboral.

Els òrgans de selecció no poden declarar aprovades més persones que places s’hagin convocat, amb l’excepció del 10 % addicional de places de l’oferta pública que si s’escau s’hagin pogut incloure en la convocatòria.

D’acord amb la proposta formulada per l’òrgan selectiu, l’òrgan convocant ha de formalitzar el nomenament o la contractació de les persones aprovades.

En els casos que es produeixin renúncies dels aspirants seleccionats abans del nomenament o de la presa de possessió, i sempre que els òrgans de selecció hagin proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que de places convocades, amb l’objectiu d’assegurar-ne la cobertura, l’òrgan convocant pot requerir a l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que segueixin els aspirants proposats per a un possible nomenament com a funcionaris de carrera.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Inici | Unitat 9 >>