Eines bàsiques per actuar com a vocal en els tribunals dels ens locals

Nombre de lectures: 0

← Unitat 2 | Unitat 4 →

3. Actuació dels òrgans de selecció

3.1. Tramitació prèvia a l'inici de l'actuació dels òrgans de selecció

D’acord amb el que estableixen l'article 292.1.c) del Decret legislatiu 2/2003 i l'article 72 del Decret 214/1990, un terç dels membres dels tribunals qualificadors de processos selectius de personal dels ens locals catalans han de ser proposats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

En aquest apartat us fem una breu descripció dels tràmits previs a l’inici de la vostra intervenció en l’òrgan de selecció.

  • Un cop publicada la convocatòria del procés selectiu als diaris oficials corresponents, l’ens local convocant sol·licita a l’EAPC la proposta de nomenament del terç de membres que li pertoquen.
  • L’EAPC selecciona de la seva base de col·laboradors la/les persona/es idònia/es per al lloc de treball objecte de convocatòria (per grup de titulació, formació, tasques i situació geogràfica del lloc de treball, etc.).
  • Quan ja ha determinat els vocals –titulars i suplents– que proposarà, l’EAPC tramet la informació següent:

    - A l’ens convocant li tramet el nom, lloc de treball, adreça, telèfon, correu electrònic i formació acadèmica de les persones seleccionades, indicant si les proposa com a vocals titulars o suplents.

    - Simultàniament, als col·laboradors de l’EAPC seleccionats se’ls informa que han estat proposats, indicant quin és l’ens convocant, la plaça objecte de convocatòria, si se’ls proposa com a vocals titulars o com a suplents i les dades de contacte de l’altre col·laborador proposat per a la mateixa convocatòria (suplent o titular, respectivament).
  • A partir d’aquest moment, els col·laboradors han d’esperar que l’ens local convocant es posi en contacte amb ells per convocar-los a la sessió de constitució (que pot coincidir o no amb la realització d’alguna de les proves del procés), indicant-los lloc, dia, hora i ordre del dia. Aquesta convocatòria es pot rebre de forma immediata o pot trigar setmanes o, fins i tot, mesos, depenent de si l’ens local tramita amb més o menys rapidesa les fases prèvies a l’inici del procés (revisió de sol·licituds, publicació de llistes d’admesos i exclosos, etc.).

    Cal tenir en compte que l’Escola no disposa d’aquesta informació en el moment en què envia la comunicació als col·laboradors i, per tant, no la pot facilitar en l’escrit de designació.

    En el cas que la persona proposada vulgui disposar d’informació anticipada, es pot posar en contacte en qualsevol moment amb l’àrea de recursos humans de l’ens convocant.


↑ Índex de la unitat

3.2. Com actuen els òrgans de selecció?

Els òrgans selectius són òrgans col·legiats que no gaudeixen d’autonomia per establir les seves pròpies regles d’organització i funcionament. Com a tals, han de respectar en les seves sessions el principi d’unitat d’acte, el quòrum d’assistència i votació i el torn de precs i preguntes.

L’actuació de l’òrgan de selecció s’estructura en les fases següents:

  • una primera que consisteix en l’activitat prèvia i preparatòria de la sessió, anomenada convocatòria del tribunal;
  • una segona fase de constitució de l’òrgan selectiu;
  • la tercera fase és la celebració de la sessió, deliberació i resolució dels diferents assumptes inclosos a l’ordre del dia i la presa d’acords;
  • finalment, es documenten les actuacions i els possibles acords assolits per escrit mitjançant la formalització de les actes corresponents.

Convocatòria del tribunal

En la convocatòria del tribunal es fixen les circumstàncies de lloc, dia i hora en què se celebrarà la sessió, els assumptes per tractar i l’ordre del dia. La realitza el president del tribunal o el secretari per ordre del president. Llevat que no sigui possible, les convocatòries s’han de remetre als membres de l’òrgan col·legiat per mitjans electrònics.

Format de les convocatòries i sessions

Excepte si les bases de la convocatòria preveuen el contrari, l'òrgan selectiu es pot constituir, convocar, reunir, adoptar acords i remetre les actes tant de forma presencial com a distància. Per tant, aquesta possibilitat existeix tant si les bases l'han previst expressament com si no.

En les sessions que se celebren a distància, els seus membres poden ser en llocs diferents. Si s'opta per aquesta alternativa, en la convocatòria també hi han de constar les condicions en què se celebrarà la sessió, el sistema de connexió i, en el seu cas, els llocs on estaran disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir i participar en la reunió.

Les notificacions electròniques són vàlides sempre que quedi constància de la seva transmissió i recepció, de les seves dades, del contingut íntegre de les comunicacions i de la identitat del seu remitent i destinatari. Les notificacions electròniques s'efectuen mitjançant compareixença en la seu electrònica de l'Administració convocant o a través de l'adreça electrònica habilitada única, o bé mitjançant ambdós sistemes, segons hagi establert cada administració. En cas de rebuig de la notificació, es farà constar aquesta circumstància a l’expedient i s'ha de continuar la tramitació del procediment selectiu.

Amb independència del procés de notificació, els membres de l'òrgan selectiu també poden comunicar al secretari de l'òrgan la seva adreça de correu electrònic o identificar un altre dispositiu electrònic on puguin rebre avisos assegurant que tenen a la seva disposició notificacions electròniques. El secretari ha d'utilitzar aquests mitjans com a sistema d'avís, els quals en cap cas tindran la consideració de notificació. També cal tenir present que la manca d'avís no impedirà que la notificació sigui considerada plenament vàlida.

Sessions continuades i pluralitat de sessions

Per a les sessions de l’òrgan selectiu de les quals ja es conegui la data, com per exemple les sessions continuades de correcció d’exercicis, no és necessari el procediment de convocatòria. És suficient fer constar en l’acta de la sessió la convocatòria expressa dels assistents per a la següent reunió o sessió.

Si s’utilitza aquest sistema no s’ha d’oblidar que cal convocar formalment els membres que no hagin assistit a la sessió o reunió celebrada.

Sessió de constitució

En la sessió de constitució de l’òrgan selectiu s’identifiquen els seus membres, es comprova que no hi concorrin causes d’abstenció i es fixen el calendari d’actuacions i les pautes generals que s'han de seguir durant el procés selectiu.

Celebració de la sessió

Els òrgans de selecció tenen competències exclusives en la direcció i desenvolupament de la fase de realització de les proves i valoració dels mèrits, en l’avaluació de la capacitat i el mèrit dels aspirants i en l’aplicació i interpretació de les normes i bases de la convocatòria relatives a l’avaluació esmentada. El tribunal ha de resoldre les incidències que sorgeixin al llarg del procediment de selecció.

Els acords i les actes

Els òrgans selectius adopten els seus acords per la majoria establerta a les bases de la convocatòria. En defecte d’això, el sistema ordinari de votació serà per majoria simple amb vot de qualitat del president en cas d’empat. Els membres de l’òrgan selectiu no es poden abstenir i han de votar en contra dels acords que continguin resolucions il·legals. Hi poden formular vots particulars.

El secretari de l’òrgan selectiu és el responsable d'aixecar les actes de les sessions i d'expedir certificacions a requeriment dels interessats. Les actes contenen la relació detallada de totes les circumstàncies que han tingut lloc durant la sessió i s’acompanyen de la documentació que fonamenta les decisions de l’òrgan selectiu.

L’òrgan selectiu ha de publicar els resultats i els anuncis de les proves successives als locals on s’hagin realitzat les proves anteriors o al tauler d’edictes de l’entitat local, excepte si les bases han previst un règim de publicitat diferent.

Els acords de l’òrgan selectiu es presumeixen vàlids i tenen efectes des de la seva publicació o notificació. En determinats casos poden tenir efectes retroactius.

Qualsevol membre ha de votar en contra dels acords que consideri il·legals. Únicament d’aquesta manera salvarà la seva responsabilitat davant una resolució il·legal. És important fer constar aquesta circumstància en l’acta de la sessió, ja que constitueix el mitjà més segur i idoni per provar el sentit del vot i la resta de circumstàncies de la sessió.

Els membres poden formular vots particulars en un termini de 72 hores, que s’hauran d’incorporar a l’acta de la sessió. Aquests vots s’han de presentar per escrit.

Les autoritats i el personal al servei de l’Administració que siguin membres del tribunal no es poden abstenir en les votacions. La jurisprudència equipara aquest supòsit a un defecte en la constitució del tribunal i anul·la les actuacions dutes a terme per aquest.

Normes de referència: secció 3a, capítol II, títol preliminar de la Llei 40/2015 i capítol II, títol I de la Llei 26/2010


↑ Índex de la unitat

3.3. Quina documentació generen les sessions dels òrgans de selecció?

Les sessions de l'òrgan col·legiat es poden gravar si així ho estableixen les bases de la convocatòria o ho acorda per majoria el mateix òrgan, però aquesta pràctica és inexistent en matèria d'òrgans de selecció

Les actuacions dels tribunals de selecció són fonamentalment orals. Però de totes se n’ha de deixar constància escrita posteriorment; per això, el secretari les ha de documentar en una acta que ha de contenir com a mínim els elements següents:

  • Circumstàncies objectives de la sessió celebrada, especificant el dia i hora de la reunió i el lloc on es va desenvolupar.
  • Relació completa dels membres assistents especificant la seva condició, el seu nom i cognoms i el càrrec o representació que tenen (aquesta relació s’acostuma a col·locar a la capçalera de l’acta, al costat esquerre, formant un requadre); els absents i la causa d’absència.
  • L’ordre del dia fixat amb caràcter previ a la celebració de la sessió.
  • Els aspectes fonamentals de les deliberacions que s’hagin produït en el desenvolupament de la sessió, les incidències i les interrupcions que s’hagin produït, i els informes o dictàmens que s’hagin pogut estudiar o acceptar.
  • La forma i els resultats de la votació o valoració dels candidats.
  • El contingut dels acords adoptats per l’òrgan col·legiat, indicant la majoria d’aprovació i la manera com s’ha votat.
Les actes de les sessions són autoritzades pel secretari i han de portar el vistiplau del president, la qual cosa és expressió que el secretari està en l’exercici del seu càrrec i que la seva firma és autèntica.
  • No és indispensable que les actes estiguin signades per tots els membres del tribunal.
  • L’acta s’ha d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent.
  • Aquells que acreditin un interès legítim poden dirigir-se al secretari de l’òrgan selectiu perquè els expedeixi una certificació dels seus acords. Per tant, no hi ha l’obligació de facilitar una còpia de l’acta, però sí dels acords que s’hagin adoptat.

Model d'acta

Normes de referència: art. 17 i 18 de la Llei 40/2015


↑ Índex de la unitat

3.4. Cal que els acords del tribunal de selecció siguin motivats?

Tradicionalment, s'entenia que els acords sobre qualificació dels candidats en cada exercici no requerien motivació, en virtut de l'aplicació del principi de discrecionalitat tècnica dels tribunals de selecció i que, en tot cas, les bases de les convocatòries podien establir la necessitat de motivar els acords sobre la qualificació dels candidats. No obstant això, la jurisprudència més recent ha modificat substancialment aquesta postura sostinguda durant molts anys. Els òrgans de selecció segueixen gaudint de discrecionalitat tècnica, però amb un abast molt més limitat.

La jurisprudència més recent recalca que cal motivar la puntuació que s'atorga a cada exercici. Entre d'altres, és força il·lustrativa la STS de 10 d'octubre de 2012, com a expressiva de la nova i clara línia jurisprudencial, que afirma: "…la simple expressió d'una puntuació final en una part de l'oposició, excloent les valoracions de l'exercici desenvolupat, suposa la manca de la deguda motivació… ja que aquella qualificació no se sustenta en judicis concrets situats en el temps i descrits mínimament, cosa que resulta inadmissible…".

Les expressions de “no apte” o “apte” en la qualificació atorgada per un tribunal de selecció es consideren motivació suficient, ja que és l’exteriorització del resultat o del judici de valor efectuat per tots els membres de l’òrgan, si bé d'acord amb els principis d'igualtat i transparència seria més adequat incloure-hi la valoració de cada exercici i mèrits valorats. En qualsevol cas, no és obligatori publicar una justificació específica de les qualificacions, excepte si les bases de la convocatòria han establert el contrari, i és suficient la publicació de la relació d’aspirants aprovats i la puntuació total obtinguda.

No obstant això, si un aspirant demana una explicació o justificació de les seves valoracions, o presenta una impugnació, l'òrgan selectiu l'ha d'atendre i donar-li l'explicació tècnica corresponent. Aquesta explicació de la motivació de la decisió de l'òrgan ha de ( STS de 16 de març de 2015, recurs 735/2014):

  • Expressar el material o fonts d’informació que s’han tingut en compte per emetre el judici tècnic.
  • Consignar els criteris de valoració qualitativa.
  • Expressar per què l’aplicació dels criteris determina el resultat concret individualitzat.

En conseqüència, és necessària una justificació específica de les qualificacions, tant si les bases de la convocatòria ho han previst com si no ho han establert.

L’acceptació d’informes o dictàmens pot servir de motivació a la resolució quan s’hi hagin incorporat els resultats d'alguna prova. Per exemple, els resultats de la prova de català efectuada per un tècnic especialista del Consorci de Normalització Lingüística.

La resolució de l'òrgan convocant que posa fi al procediment selectiu i que declara aprovada la llista definitiva d'aspirants que han superat el procés ha de ser motivada. Però aquesta motivació, atès que s'ha de fonamentar en els actes acordats al llarg del procediment selectiu, no pot ser altra que el contingut del dictamen o proposta final emesos per l'òrgan de selecció.

Normativa de referència: art. 35 de la Llei 39/2015


↑ Índex de la unitat

3.5. Com es publiquen i notifiquen els acords dels òrgans selectius?

El règim de publicitat dels acords de l’òrgan selectiu es troba regulat a la normativa sobre procediment administratiu comú i a la normativa sobre funció pública catalana.

Les bases de la convocatòria han d'indicar com i on es publicaran els actes que integren el procés selectiu i on es faran les proves. Si no ho fan, l'òrgan selectiu és qui ho ha de determinar i informar-ne els aspirants adequadament. Les publicacions realitzades en llocs diferents dels predeterminats no tenen validesa.

Les publicacions s'han de realitzar per mitjans electrònics, a les seus electròniques o llocs web de l'Administració convocant, però això no exclou que es puguin publicar en altres mitjans (tauler d'anuncis, diaris oficials…).

S'ha de vetllar perquè la informació facilitada pugui ser coneguda per altres canals que en permetin especialment el coneixement per persones amb discapacitat o dificultats especials.

Els anuncis de les proves successives s'han de fer amb una antelació mínima de dos dies si es tracta de la mateixa prova o de tres si és una prova nova. És possible fer en un sol dia totes les proves, però s'ha d'especificar a les bases o en la publicació de la llista d'admesos i exclosos.

La publicació dels actes resolutoris o definitius s'ha d'efectuar en un termini de 10 dies a comptar des de la data en què l'acord va ser adoptat. Ha de contenir el text íntegre de l’acord, amb indicació de si hi cap o no recurs en la via administrativa, l’òrgan davant el qual s’ha d’interposar i el termini per interposar-lo.

Malgrat que la publicació és el mitjà ordinari per comunicar les actuacions dels òrgans selectius, s’haurien de notificar individualment les resolucions denegatòries de caràcter individual; per exemple, la denegació d’adaptació de temps i mitjans per realitzar les proves, la denegació de realització d’una prova extraordinària, la no acceptació de determinada documentació presentada fora de termini, etc. En tots aquests casos la notificació s'ha de fer en el lloc que hagi assenyalat l’aspirant en la seva sol·licitud i amb el mateix contingut que la publicació.

Els acords adoptats per l’òrgan selectiu produeixen els efectes previstos a la normativa sobre procediment administratiu comú: es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, excepte si disposen una altra cosa.


↑ Índex de la unitat

3.6. Com es regula la participació en la convocatòria de persones discapacitades?

  • L’òrgan de selecció no ha de requerir als aspirants que acreditin la seva capacitat en convocatòries d’accés pel torn lliure. Les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la funció pública han de ser admeses a la realització de les proves selectives, curs de formació o fase de prova sense necessitat que manifestin o acreditin les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials abans del començament, llevat que sol·licitin l’adaptació de temps i mitjans.

És en acabar el procés, i si han estat proposades per al seu nomenament o contractació, quan han d’acreditar que estan en possessió de les condicions necessàries per desenvolupar les funcions pròpies del lloc de treball, igual que ho han de fer la resta de candidats.

L’exclusió del procés selectiu per manca de capacitat per exercir les funcions corresponents al cos o escala al qual es vol accedir l’ha de resoldre l’òrgan convocant.

  • Els òrgans de selecció han de requerir que els aspirants que participin en un torn de reserva presentin un dictamen vinculant sobre les seves condicions psíquiques, físiques o sensorials emès per l’equip de valoració multiprofessional competent abans del començament de la primera prova selectiva.
Per participar en el torn restringit d’accés a l’ocupació pública la discapacitat acreditada ha de ser igual o superior al 33 % o bé cal ser beneficiari d’una prestació d’invalidesa permanent.
  • L’òrgan de selecció ha de decidir sobre les adequacions de temps i mitjans per realitzar les proves sol·licitades pels aspirants, d’acord amb les condicions establertes a les bases de la convocatòria. A aquest efecte, les persones interessades han de manifestar en la seva sol·licitud quines són les seves necessitats específiques. Si no ho han sol·licitat abans i ho demanen al tribunal de selecció, aquest pot denegar-ne l’adaptació.
La STS de 16 de febrer de 2016, recurs 638/2015, assenyala que les proves han de tenir idèntic contingut per a tots els aspirants i que tots ells han de superar la nota mínima. En el mateix sentit, la STS de 16 de febrer de 2015, recurs 3521/2013, afirma que no es poden aplicar criteris tècnics diferents de qualificació dels mèrits i les capacitats en el torn de persones discapacitades.

  • L’òrgan selectiu ha d'aplicar els barems per a l’adaptació de temps i mitjans establerts a les bases de la convocatòria. Si no han estat establerts a les bases de la convocatòria o en una norma general a la qual aquelles es remetin, l’òrgan de selecció ha de valorar com i quan s’han d’adaptar el temps i els mitjans per a la realització de les proves de selecció. També pot sol·licitar de l’equip de valoració multiprofessional competent l’emissió d’un dictamen per decidir com, quan i quines proves es poden adaptar.

  • Les normes sobre accés de persones discapacitades a places funcionarials també són d’aplicació quan les places tinguin caràcter laboral.

Normes de referència: Decret 66/1999 i Reial decret 2271/2004


↑ Índex de la unitat


← Unitat 2 | Unitat 4 →

Torna a munt