Eines bàsiques per actuar com a vocal en els tribunals dels ens locals

Nombre de lectures: 0

← Unitat 5 | Inici →

6. Reclamacions i dret d'accés a l'expedient

6.1. Quines reclamacions es poden presentar contra els actes de l'òrgan de selecció?

  • L’òrgan selectiu pot dictar actes viciats. Els vicis poden tenir caràcter invalidant (nul·litat o anul·labilitat) o no invalidant (irregularitats que no impedeixen continuar el procés selectiu, tot i que poden generar responsabilitat per als qui els hagin comès).
  • L’òrgan selectiu pot dictar actes de tràmit que continguin errors detectables a simple vista. Els aspirants poden formular reclamacions contra aquests actes, que l’òrgan ha de resoldre expressament (també els pot corregir d’ofici). En canvi, la revisió d’examen ha de ser objecte de recurs d’alçada, però l’òrgan selectiu ha d’atendre els aspirants que demanin explicacions sobre una determinada puntuació.
Contra els actes definitius o de tràmit qualificats que hagi dictat l’òrgan selectiu es pot interposar recurs d’alçada en el termini d’un mes des de la seva publicació.
  • L’òrgan selectiu ha de remetre el recurs a l’òrgan competent per resoldre’l juntament amb el seu informe i còpia ordenada de l’expedient.
  • Qualsevol interessat que no sigui membre de l’òrgan selectiu pot impugnar els seus acords. Les organitzacions sindicals més representatives –a escala estatal i catalana– estan legitimades per impugnar les resolucions dels òrgans de selecció. Cap membre de l’òrgan selectiu pot impugnar els acords d’aquest òrgan. L’únic que poden fer és votar en contra d’aquells acords que continguin resolucions il·legals.
  • L’òrgan selectiu ha de respectar el dret d’accés dels opositors a l’expedient de selecció, que inclou l’accés als documents de caràcter nominatiu de la resta d’aspirants i l’obtenció de les corresponents còpies.

Normativa de referència: capítol II, títol V de la Llei 39/2015


↑ Índex de la unitat

6.2. Qui i quan pot accedir a l'expedient de selecció?

ASCII

Una qüestió relacionada amb el règim d’impugnacions és el dret dels participants en el procés selectiu d’accedir a la qualificació i valoració de les proves, no només de les seves, sinó també de les que han realitzat els altres aspirants, ja que tenen la condició de tercers interessats en l’expedient.

Les persones interessades tenen el dret d'accedir a l'expedient de selecció en defensa dels seus interessos. A més, l'òrgan selectiu no es pot emparar en una eventual vulneració del dret a la protecció de dades de caràcter personal per frustrar el dret d'accés dels interessats als documents nominatius dels altres aspirants. Això no vol dir que s'hagi de deixar de banda la Llei orgànica de protecció de dades, sinó que l'òrgan de selecció ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir el compliment d'aquesta llei quan es doni accés a les dades.

Els aspirants han de formular petició individualitzada dels documents que es vulguin consultar, preferiblement mitjançant instància o sol·licitud escrita i dirigida al president de l’òrgan selectiu.

L’òrgan selectiu pot establir condicionaments de temps i lloc per a l’exercici del dret d’accés que siguin compatibles amb la bona marxa dels serveis i sempre que no comportin una restricció excessiva d’aquest dret.

El dret d’accés comporta obtenir còpies o certificats dels documents, l’examen dels quals hagi estat autoritzat, amb pagament previ de les taxes que corresponguin d’acord amb l’ordenança fiscal de cada entitat local.

Pel que fa al dret de les organitzacions sindicals a accedir a l'expedient, la jurisprudència ha afirmat que la sola condició d'organització sindical no els atorga la qualitat d'interessades en el procediment, atès que cal, com a representants d'interessos col·lectius, que la concreta organització es pugui veure afectada per les resolucions de l'òrgan selectiu.

Cal tenir present que el dret d'accés està relacionat amb el règim d'impugnacions dels actes dels òrgans col·legiats, de manera que també es pot exercir en via de recurs administratiu o contenciós.

És diferent el dret d'accés derivat de la normativa de transparència. No cal una legitimació especial per exercir el dret d'accés a la informació pública, sinó que la llei estableix una sèrie de causes per les quals és pertinent no donar dret d'accés (cap de les quals relacionada amb la legitimació). Així doncs, no es requereix la condició d'interessat en el procediment ni motivar la petició ni invocar cap norma. Però no s'aclareix si aquest dret s'aplica també quan els procediments administratius encara estan oberts.

La legislació catalana sobre transparència disposa que l'accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix per la legislació sobre procediment administratiu.

Cal esmentar que, atesa la recent aprovació de la normativa sobre transparència, no es disposa de criteris jurisprudencials que ajudin a delimitar el dret d'accés a la informació pública. De moment i a manca dels esmentats pronunciaments judicials, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APD), com a organismes independents encarregats, són els referents quant a aquesta matèria. Per posar un exemple, tant el GAIP com l'APD han entès que no s'ha de donar accés a la informació sobre processos selectius finalitzats que identifiqui persones no aprovades, perquè aquesta informació és irrellevant.

Per tot això i per un criteri de prudència, seria recomanable que l'òrgan de selecció derivi les peticions d'accés basades en la legislació sobre transparència als òrgans competents de l'Administració convocant.

Normes de referència: art. 57 de la Llei 39/2015,art. 27 i 28 de la Llei 26/2010, Llei 19/2014 i Llei estatal 19/2013


↑ Índex de la unitat


← Unitat 5 | Inici →

Torna a munt