S’aplica la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i la legislació catalana de desenvolupament de les bases estatals.

La convocatòria és l’acte mitjançant el qual es posa en coneixement dels membres de l’òrgan selectiu el lloc, dia i hora en què se celebrarà la sessió per tractar els assumptes que figurin a l’ordre del dia.

L’ordre del dia és la relació d’assumptes que l’òrgan de selecció ha de tractar i resoldre en una determinada sessió.

La convocatòria degudament notificada determina l’obligació d’assistència a la sessió.

Format de les convocatòries i sessions

Excepte si les bases de la convocatòria han determinat el contrari, l’òrgan selectiu es pot constituir, convocar i reunir, i pot adoptar acords i remetre les actes tant de manera presencial com a distància.

Les convocatòries es remeten als membres de l’òrgan per mitjans electrònics.

Les notificacions electròniques són vàlides sempre que quedi constància de la seva transmissió i recepció, de les seves dades, del contingut íntegre de les comunicacions i de la identitat del seu remitent i destinatari.

Les notificacions electròniques s’entenen efectuades en el moment en què s’accedeix al contingut.

Amb independència del procés de notificació, els membres de l’òrgan selectiu també poden comunicar al secretari o secretària de l’òrgan la seva adreça electrònica o identificar un altre dispositiu electrònic on puguin rebre avisos conforme tenen a la seva disposició notificacions electròniques. El secretari o secretària ha d’utilitzar aquests mitjans com a sistema d’avís, els quals en cap cas tenen la consideració de notificació.

Per a les sessions de l’òrgan selectiu de les quals ja es conegui la data, com per exemple les sessions continuades de correcció d’exercicis, no és necessari el procediment de convocatòria, i n’hi ha prou de fer constar en l’acta de la sessió la convocatòria expressa dels assistents per a la reunió o sessió següents.

La convocatòria la fa la presidència de l’òrgan o la secretaria per ordre de la presidència i s’ha de notificar a tots els membres, titulars i suplents, amb una antelació mínima de 48 hores i amb inclusió de l’ordre del dia corresponent.

L’escrit de convocatòria ha d’assabentar els membres del tribunal, titulars i suplents, del seu nomenament i fixar data, hora i lloc per a la reunió de constitució i annexar l’ordre del dia.

• Bases de la convocatòria de selecció
• Programa de temes de la convocatòria
• Normes i instruccions del procediment
• Llista provisional d’admesos i exclosos
• Altres documents relacionats amb l’elaboració de les proves i la valoració de les proves i mèrits, si escau.

En l’acte de constitució de l’òrgan selectiu és necessària la presència del president o presidenta, el secretari o secretària i almenys la meitat dels seus membres. Encara que el precepte no deixa clar si dins d’aquesta meitat dels membres estan inclosos o no el president o presidenta i el secretari o secretària del tribunal, s’admet generalment que és suficient la majoria del total de membres, incloent-hi els dos qualificats, amb el benentès que per membre s’ha d’entendre aquí tot el qui té la condició de ple dret com a tal, és a dir, el qui té veu i vot. Per tant, en un tribunal de cinc membres, on la persona que ostenti la secretaria té dret a vot, n'hi hauria prou amb la presència el president o presidenta, el secretari o secretària i un vocal.

Els membres suplents poden substituir els titulars a l’inici de qualsevol sessió i el titular es pot reincorporar al tribunal en la sessió següent.

Les sessions dels òrgans selectius, presencials o a distància, es regeixen per les normes següents:

Principi d’unitat d’acte El principi d’unitat d’acte en l’actuació dels òrgans selectius significa que els mateixos membres que han participat en la constitució a l’inici de la sessió l’han de finalitzar; de manera que no poden actuar alternativament, en una mateixa sessió, els membres titulars i els seus suplents.

Precs i preguntes A l’ordre del dia de cada sessió es pot determinar un torn de precs i preguntes o torn obert de paraules.

En aquest torn no es poden adoptar acords, però els membres de l’òrgan selectiu poden formular propostes d’actuació o precs i plantejar qüestions o preguntes.

Les decisions del tribunal s’adopten per majoria simple (o majoria relativa pura), excepte si les bases han determinat un sistema de majories qualificades o bé han fixat una fórmula diferent per determinar la puntuació corresponent a cada candidat. Aquesta fórmula també pot ser fixada pel tribunal quan així ho estableixin les bases.

Tipus de majories existents La majoria significa el predomini de vots o opinions coincidents en un sentit determinat i concret. La voluntat de l’òrgan selectiu és la voluntat de la seva majoria.

Entre les majories possibles, les més usuals són:

1. Majoria absoluta: quan els vots coincidents sobrepassen la meitat amb relació al total computable. El total computable són tots els vots possibles, és a dir, els de tots els membres de l’òrgan selectiu que figuren a les bases de la convocatòria (els presents i els no presents).

Dins la majoria absoluta es distingeix entre:

• Majoria absoluta simple: quan se supera la meitat dels vots totals.
• Majoria absoluta qualificada: quan s’exigeix una proporció més elevada sobre el total de vots, per exemple, els dos terços.

Majoria relativa : és la majoria de vots presents, sigui quin sigui el nombre. Dins d’aquesta majoria es distingeix entre:

• Majoria relativa pura (o majoria simple): quan no s’exigeix cap nombre mínim de vots.
• Majoria relativa qualificada: quan la majoria requereix un nombre mínim de vots coincidents (per exemple, els que representin una quarta part dels vots possibles).

Característiques generals de la votació

Els vots de tots els membres de l’òrgan selectiu tenen el mateix valor, però en cas d’empat el vot del president o presidenta és de qualitat.

El secretari o secretària ha de fer constar en l’acta totes les actuacions del tribunal, acta que ha de contenir com a mínim els elements següents:

• Circumstàncies objectives de la sessió celebrada, especificant el dia i hora de la reunió i el lloc on es va desenvolupar.
• Relació completa dels membres assistents, especificant-ne la condició, el nom i cognoms i el càrrec o representació que tenen (aquesta relació s’acostuma a col·locar a la capçalera de l’acta, al costat esquerre, formant un requadre); els absents i la causa de l’absència.
• L’ordre del dia fixat amb caràcter previ a la celebració de la sessió.
• Els aspectes fonamentals de les deliberacions que s’hagin produït en el desenvolupament de la sessió, les incidències i les interrupcions que s’hagin produït i els informes o dictàmens que s’hagin pogut estudiar o acceptar.
• La forma i els resultats de la votació o valoració dels candidats.
• El contingut dels acords adoptats per l’òrgan col·legiat, indicant la majoria d’aprovació i la manera com s’ha votat.

Els membres poden demanar la transcripció a l’acta de la seva intervenció íntegra o de la seva proposta, sempre que s’aporti a l’acte, o en el termini que indiqui el president o presidenta, el text que es correspon fidelment amb la seva intervenció. Aquesta circumstància s’ha de fer constar a l’acta de la sessió.

Les actes de les sessions són emeses pel secretari o secretària i han de portar el vistiplau del president o presidenta.

L’acta s’ha d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent. Normalment s’aprova en la sessió següent i amb caràcter previ se’n remet un esborrany als membres del tribunal juntament amb la convocatòria.

L’aprovació de l’acta comporta la conformitat dels membres de l’òrgan selectiu amb allò que hi ha recollit el secretari o secretària. Es tracta de confirmar que el que relata el secretari o secretària coincideix amb el que realment va succeir.

Les bases de la convocatòria han d’indicar com i on es publicaran els actes que integren el procés selectiu i on es faran les proves. Si no ho fan, l’òrgan selectiu és qui ha de determinar-ho i informar-ne els aspirants adequadament. Les publicacions efectuades en llocs diferents dels predeterminats no tenen validesa.

.

També són nuls els actes:

1. Que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. Per exemple, l’òrgan selectiu estaria vulnerant el dret d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública (que pot ser objecte de recurs d’empara davant del TC) si apliqués criteris diferents en la valoració de les proves dels aspirants sense cap causa justificada.
2. Que siguin constitutius d’infracció penal (per exemple, la prevaricació) o que es dictin com a conseqüència d’aquella infracció. Aquest últim cas es donaria quan algun o alguns dels membres de l’òrgan selectiu hagin estat víctimes de coacció, amenaça o violència, o quan hagin tingut en compte documents falsos aportats pels aspirants. Perquè els actes siguin nuls és necessari que la sentència penal sigui ferma, és a dir que ja no pugui ser objecte de recurs judicial.
3. Que hagin estat dictats prescindint de manera total i absoluta del procediment establert legalment. L’òrgan selectiu cometria aquest vici si apliqués les bases de la convocatòria de manera contrària als seus preceptes. Per exemple, si el tribunal qualifica d’apte o no apte una prova que a les bases no té caràcter eliminatori. Els defectes de procediment només són causa de nul·litat quan hagin afectat tràmits essencials del procediment, de manera clara, ostensible i manifesta. En cas contrari, són vicis d’anul·labilitat.
4. Que permetin l’adquisició de facultats o drets quan es manqui dels requisits essencials per adquirir-los. Per exemple, si l’òrgan selectiu proposa per al seu nomenament com a funcionari un aspirant que no compleix algun dels requisits d’accés establerts a la convocatòria.