En un apunt anterior ja havíem anunciat les conclusions de l'advocat general del TJUE, M. Bobek en relació amb la regulació del complement per maternitat de les pensions contributives de la Seguretat Social, que actualment és recollit en l'article 60 del TRLGSS. En síntesi, aquest precepte reconeix un complement de pensió, per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social, a les dones que hagin tingut fills biològics o adoptats i siguin beneficiàries en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social de pensions contributives de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent.
Aquest complement, que té amb caràcter general naturalesa jurídica de pensió pública contributiva, consisteix en un import equivalent al resultat d'aplicar a la quantia inicial de les referides pensions un percentatge determinat, en funció del nombre de fills, segons l'escala següent:
- En el cas de dos fills: 5%.
- En el cas de tres fills: 10%.
- En el cas de quatre fills o més: 15%.
Seguint les línies argumentals de l'informe de conclusions de l'advocat general, el TJUE, en la Sentència de 12 de desembre de 2019 (Assumpte C-450/18), analitza el contingut de la normativa espanyola en vista de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, i la Directiva 2006/54, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones pel que fa a l'accés a l'ocupació, la formació i la promoció professionals, i a les condicions de treball.
En el cas tractat en aquesta Sentència, el TJUE resol una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat social n. 3 de Girona davant la petició d'un pensionista d'incapacitat permanent que també li sigui reconegut l'esmentat complement, ja que és pare de dues filles. El TJUE centra l'atenció en la naturalesa del complement, que el legislador espanyol ha vinculat amb l'aportació demogràfica a la Seguretat Social, i entén que aquesta no pot justificar per si sola que els homes i les dones no es trobin en una situació comparable pel que fa a la concessió del controvertit complement de pensió.
No obstant això, el Govern espanyol va assenyalar que aquest complement va ser concebut també com una mesura destinada a minorar la bretxa de gènere existent entre les pensions de les dones i dels homes, que es produeix com a conseqüència de les diferents trajectòries laborals. L'objectiu perseguit consisteix, per tant, a garantir el reconeixement de pensions adequades a les dones que han vist reduïda la seva capacitat de cotització i, amb això, la quantia de les seves pensions, quan per haver tingut dues o més fills, i haver-se dedicat a la seva cura, han vist interrompudes o escurçades les seves carreres professionals. Malgrat això, el TJUE entén que el precepte espanyol debatut no conté cap element que estableixi un vincle entre la concessió del complement de pensió controvertit i el gaudi d'un permís de maternitat o els desavantatges que pateixi una dona en la seva carrera a causa de la interrupció de la seva activitat durant el període que segueix al part.
Per tot això, la Sentència conclou que la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, s'ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa a una norma nacional, com la controvertida en el litigi principal, que estableix el dret a un complement de pensió per a les dones que hagin tingut almenys dos fills biològics o adoptats i siguin beneficiàries de pensions contributives d'incapacitat permanent en qualsevol règim del sistema de Seguretat Social nacional, mentre que els homes que es trobin en una situació idèntica no hi tenen dret.
En vista del contingut d'aquesta Sentència, caldrà fer les modificacions legislatives necessàries en el TRLGSS per evitar l'incompliment del principi d'igualtat de tracte que consagra la Directiva 79/7/CEE.
