El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha abordat, novament, una qüestió relativa a l'acompliment del principi d'igualtat i l'eventual discriminació per raó de sexe en el reconeixement de les pensions a l'Estat espanyol. En aquest cas, es tracta de la Sentència de 21 de gener de 2021, Assumpte C-843/19, de la Sala Vuitena, en la qual es resol una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant la Interlocutòria de 12 de novembre de 2019. En aquesta resolució judicial es preguntava al Tribunal europeu si l'article 4, apartat 1, de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que estableix que, en cas que un treballador o treballadora afiliat al règim general de la Seguretat Social pretengui jubilar-se voluntàriament i anticipadament, supedita el seu dret a una pensió de jubilació anticipada al requisit que l'import d'aquesta pensió sigui, almenys, igual a la quantia de la pensió mínima que correspondria a aquest treballador o treballadora a l'edat de 65 anys, quant aquesta normativa perjudica en particular les treballadores respecte dels treballadors.
La veritat és que l'article 208.1.c del TRLGSS, en efecte, estableix que un cop acreditats els requisits generals i específics de la jubilació anticipada per voluntat de la persona interessada, l'import de la pensió a percebre ha de resultar superior a la quantia de la pensió mínima que li correspondria per la seva situació familiar en complir 65 anys. En cas contrari, no es pot accedir a aquesta fórmula de jubilació anticipada. El que es planteja en aquest cas, en definitiva, és si podem estar davant d'una discriminació indirecta per raó de sexe, considerant que aquest requisit pot perjudicar un nombre més elevat de dones que d'homes.
Doncs bé, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no considera vulnerada en aquest cas la Directiva 79/7/CEE, ja que el fet que pugui perjudicar més les treballadores que els treballadors ha de ser comprovat per l'òrgan jurisdiccional remitent. A més, en aquest cas, s’ha de justificar també la inexistència d’objectius legítims de política social aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.
Per tant, el Tribunal europeu no constata que la norma espanyola, com a tal, vulneri el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, però obre la porta a la possibilitat que els tribunals espanyols puguin comprovar que de fet hi ha dades estadístiques que puguin justificar una discriminació indirecta i que, a més, no n’hi ha objectius legítims de política social que no tinguin relació amb aquesta discriminació.
